24 nov. 2009
La famíla s’amplia amb més mossenaires
Mossèn Homs és com un capsa de regals: fins que no l’obres no saps que hi pot haver-hi dins. Sabia que prèviament havien dit que em trobaria en Mirabet al Monument de la Dona Treballadora i el noidelabarba venia amb un amic, i per segona setmana, en Carles López venia corrent des de el barri del s.XX
No hi havia massa pensat quin recorregut ens podia convenir i de nou veig nous mossenaires que venen a provar si els agrada el tema, com per exemple i com havia dit l’amic del noidelabarba, que vaig poder conèixer una mica: espeleòleg. També el nebot del tiet Agustí i ja son tres; l’Albert. I també i per segona vegada una nova mossenaire, l’Isabel, que venia a un amic d’entrenament.
Una sorpresa, un del atletes més reconegut del panorama Català, en Diego Garcia, que ens havia trobat per la xarxa. Em comentava, com fa la gent que ve per primera vegada, que parem un xic massa, però vaig explicar-li la filosofia mossenaire, que és la d’esperar-nos sobretot als encreuaments i que es pot fer activament a l’arribar, retornant a la cerca del que va a un ritme més lent. Reconec que costa que la gent entengui, però va funcionant.
Sempre demano disculpes, per què no pots recordar el que passa en una hora, i si em deixo res important que recordeu, ho podeu posar.
Aquesta fotografia, que sembla ben igual de les d’altres setmanes pot arribar a haver catorze persones diferents. Vol dir que si haguessin vingut els de la setmana passada…
Diego Garcia, conec pel gran nivell que ha tingut. Hem deia que encara entrena a gran nivell, i encara volta les 1h14 en mitja. Fa uns deu anys va fer la tercera posició de la Marató de Barcelona i se’l sol veure entrenar sovint per aquests entorns. Venia per què havia vist per internet.
Ahlam a primera línia seguida per Natatxa, Orzo i Massa
Tres mossenaire nous, al costat de’n Fernando. L’Isabel i el seu company d’entrenament, i l’espeleòleg.
Joan, en bona forma
Dos atletes internacionals, en Jeroni d’Ullastrell i l’Eduard de Vacarisses
no m’espereu, no m’espereu, va dient la Tensi…
Rosa i Xavi Miquel, de bon humor
Ens aixequem després la fotografia, menys l’Isabel, la nova mossenaire
Grans conegut en Diego Garcia i Francisco López.
Estona d’estiraments entre amics
I nosaltres al marxar ens anem a refrescar i veure a la font de les canyes, directe des del Montseny
I paradeta al Monument de la Dona Treballadora, els que pujavem corrent des de casa
Qui al mon de l’atletisme Egarenc i per les muntanyes de Sant Llorenç i l’Obac no coneix al Mirabet ?
Bé, molts mots podríem fer servir per definir-lo; quin més adient. Una persona incombustible, que fa molts anys que es calça unes espardenyes, que és molt competitiu quan entrena i que quan feia curses també. Que es coneix camins, corriols, noms i moltes vegades ens ha redescobert racons que ni imaginàvem.
Col·labora amb molts temes relacionats amb aquest entorn, com el centre excursionista del poble de Mura, on fa ja només li cal ser l’Alcalde.
Entrena tant al matí com al vespre i si t’agafa distret et fa corre de valent.
Segur que em deixo milers de coses més, com quan va començar a córrer i per què. Objectius assolits i motius pels quals es pot dir que és molt bona persona.
Atresorem molts bons records, com trobades i entrenaments per llocs molt bonics i plegats hem fet molts amics.
Bé, esperem poder entrenar sempre al seu costat i desitjar-li tota la sort del món amb tot el que fa.
No hi ha resposta
