02 nov. 2009
Fins a Castell Arnau i tornar
Un dissabte més es produeix un fet fora del comú; ens apleguem gent de molts llocs, molts clubs, moltes ideologies, diferents edats i sexe. Fem possible que la trobada acabi sent un èxit. Ens uneix voler compartir una hora d’entrenament amb diferents amics i petem una bona xerrada i ens divertim un munt, fent salud pel camp, i amb ganes de tornar-hi la setmana que ve.
La idea era baixar fins a Castell Arnau, a la zona de lleure on hi podem trobar diferents punts per veure aigua i tornar, per darrera la Mancomunitat, l’àrea més important dels Mossos d’Esquadra a Catalunya, també on hi han instituts amb estudiants i un munt de serveis que caldria anomenar.
El que costa una mica és que tothom tingui present que en un grup tan majoritari, el cap torni a la cua. Sempre hi ha qui vol anar més ràpid i sempre hi ha qui no hi pot anar tant, però això no vol dir que vam arribar gairebé tots plegats i sembla que gaudint del projecte d’entrenament plegats.
A mig camí, al quilòmetre 5,2, ens fem una simpàtica fotografia i per descriure el circuït, és el que baixa pel perímetre del Golf del Prat, i amb dos punts per compactar el grup i amb un canvi fins a la torre elèctrica, que força mossenaires els agrada fer.
Feta la fotografia, trepitgem la zona urbanitzada de Castell Arnau i després de tornar a camins amb perspectives boniques de masos i la bonica visió del massís de Sant Llorenç, fem una bonica tornada per llocs molt bonics, fins un camí agrícola per acabar amb un total de 10,7 quilòmetres.
En Miquel i en Mirabet, van amunt i avall fent les connexions entre tot nosaltres, i qui va més justet o prefereix fer la xerradeta, ens espera als encreuaments.
Com que sempre estem intentar millorar i amb la intenció de que tots ens anem coneixent, demano al mossenaire de la setmana si em vol enviar el seu currículum atlètic i aquesta setmana ha estat en Pau Sust el que ens ha fet aquest treball. En Pau presideix una de les associacions de Catalunya més multitudinàries, com és corredors.cat i creu amb el projecte mossenaire i junt amb amics i la seva muller, la Teresa, bé sovint molts dissabtes i a qui, com a tots vosaltres, agraïm poder compartir la seva companyia.
Sempre hem dit, que el que ens agrada és que aquest grup sigui tan divers i pugui ser compartit amb tanta gent estimada de molts llocs i associacions aquesta trobada, que la fa enriquir, donat que tens l’oportunitat de conèixer de prop el tarannà de molts equips.
foto feta per Maten
primer terme Jordi i Cayetano, feia dies que no podien venir
Lluis, que ara no pot venir gaire, Javi, Montse i Gemma
Jordi, Jaume i Barto.
Javi, que pateix molt pels ritmes, i un mossenaire (groc) que no se el nom
mirabet, ens ve a buscar a la cua
En Miquel, que no para d’anar amunt i avall.
Compactem
Tots a l’hora fem els darrers trams. Jordi, Josep i Mirabet
Joaquim, Joan, Rafel, Joi
Lluis i Gemna
Amb un conegut de’n Miquel, amb bicleta, que vindrà algun dia a córrer.
En primer terme, Jordi i Cayetano
Joan tot estirant
De qui és aquest peu amb aquesta mala ganya ?
Borrosos
En Pau ens regala el seu currículum, que penjo tot agraint que ens obri la part atlètica i que ens aproxima més als mossenaires, com és ell mateix.
Agraït.
Pep,
Tal com t’he promès, adjunto un breu resum de la meva experiència atlètica.
Vaig començar entrenant en una cinta de gimnàs fins que em vaig atrevis a fer uan primera cursa de 10km i poc després la mitja de Sitges que vaig acabar en més de dues hores. El meu cosí em va animar a registrar-me a 10de1000 i fer el repte de la Isabel Eizmendi, i a partir d’aquí vaig anar aprenent. En aquella mitja volia baixar de 1h45’, però no la vaig poder acabar, després he baixar en tres ocasions de 1h45’ però mai de 1h44’. Amb tot he acabat fent dos cops la marató de Barcelona, un cop la d’Empúries i un cop la del Medoc, la meva millor marca ha estat les 3h59’ de Barcelona.
Darrerament m’he anat aficionant a la muntanya, ja porto dues maratons i dues d’ultrafons de mes de 100km, acostumo a acabar el darrer, però molt content i orgullós. Ara fa molt mesos que estic lesionat i camino més que corro, però no perdo les ganes ni l’esperança de tornar-hi.
Sobre corredors.cat, dir-te que al gener ja farem 3 anys, som més de 500 associats, organitzem quatre curses, un maga-sopar social, un o dos reptes per any, tenim un grup d’entrenadors pels associats, proporcionem descomptes en algunes curses, tendes i instal•lacions, pertanyerem al patronat de la Marató de Barcelona,… i sobretot tenim molta il•lusió i molts associats que són actius i empenyen endavant.
Bé, pots usar aquest text com vulguis, tant per afegir com per treure continguts, la veritat és que no sé ben bé què volies. Si et falta informació, fes-m’ho saber, i si te’n sobra, tu mateix pots retallar el que vulguis.
T’agraeixo l’esforç que fas per mantenir viva la flama de Mossen Homs i et felicito per l’èxit, que és tan gran.
Una forta encaixada,
Pau Sust
Mossenaire 
Comentaris tancats a Fins a Castell Arnau i tornar
