14 set. 2009
Passejar, córrer i caminar
Fa dies que tinc els blogs una mica descuidats i no és pas per casualitat. He estat estiuejant a la bonica badia de Roses i no he dut les eines necessàries per obrar als blogs.
Aquestes primeres setmanes després de la desconnexió i una vegada arribats a casa, i com passa a molts de vosaltres son temps de replantejaments, i fan encetar temporada amb novetats i ganes de seguir projectes i obrir-ne de nous. A tall d’exemple i després de molts anys de pràctica esportiva, és bo posar-se reptes com ara la Matagalls-Montserrat. Per persones que estimen el lloc on viuen unir el aquests dos llocs caminant, son un gran motiu per sovintejar les muntanyes properes, i fer-ho fins al capdamunt.
Com sol passar, per l’esportista oblidar els bons costums dietètics i baixar amb la dedicació i entrenament, ens fa augmentar el pes i de retruc, quan tornem a necessitar del nostre cos, arrossega’l costa més. El primer que vaig fer va ser posar-me damunt de la bàscula i em va confirmar que el fet que la roba m’anés més estreta tenia una coherent explicació.
Com que comparteixo amb tothom els meus neguits esportius, el primer que vaig decidir és de col·leccionar entrenaments a dalt la Mola. El primer el vaig fer és anar al lloc on he estant entrenant abans del descans, prop de les instal·lacions esportives de l’Egara, on hi havien els amics Rafel, Agustí, l’Alex, els germans l’Albert i Carles i un nou conegut. Vaig intentar de seguir, amb poca fortuna i por de fer-me mal, amb la intenció de girar cua, i per una d’aquelles casualitats venia l’amic Ernest, que porta la web de cursesweb.com, i com que també anava d’estrena de temporada, vam baixar plegats després d’acomiadar-me de la colla just a la font de la Tartana.
A l’endemà, és a dir dimecres, amb l’amic Jordi Folch i com és costum amb mí mirant el rellotge, des de Can Robert fins la Mola per un recorregut de 5 qm. vam anar a la mola amb 49 minuts. De tornada agafem un camí un quilòmetre més curt. El dijous faig exactament el mateix recorregut, amb la meua dona la Marisol, amb 1h04′. El divendres hi torno, aquest cop sol, amb el mateix temps que el dimecres.
Com que el dissabte tenia la cursa de festa major de Matadepera, no vaig anar a l’entrenament en grup de Torre Mossèn Homs i a la tarda estava veient tota una colla d’amics, parlant amb l’un i l’altre i amb la intenció claríssima de no fer-me mal corrent.
Per una d’aquelles casualitats, qui em va animar per primera vegada a la vida a fer curses a ra fa dinou anys, en Xavi Boronat, anava fent la seva cursa amb prudència de no incidir sobre la seva lesió. Anar amb ell va ser emocionant, i més a l’arribada per la forta abraçada que ens vam donar. N’haurem de fer més sovint; de fet la primera cursa la van fer plegats, l’any 90.
A l’endemà, és a dir diumenge, la intenció era anar de Can Robert a Font Flàvia, com vaig fer, amb un recorregut total de quinze quilòmetres, amb aquella casualitat que a punt d’arribar dalt hi havia, l’Agustí en Rafel i l’Àlex entrenant, més enllà en Jordi Martínez i la Montse Vila. També, i també en un altre grup l’Alberto Prata i la seva família.
Bé dilluns vaig descansar de la part física i dimarts al migdia vaig sortir per Torre Mossèn Homs per fer uns deu quilòmetres, previs al massatge del vespre amb en Jordi (massatgista). Pel dimecres quedem amb en Jordi Folch i fem un dotze quilòmetres, també per camins de la zona, amb la pujada del torrent de Gotelles que tant m’agrada. Dijous reposo i divendres, el dia de la Diada vaig pujar des de Monistrol fins a Sant Jeroni, totalitzant setze quilòmetres, amb una d’aquelles casualitats que prop del cim em trobo de nou en Rafel, en Jeroni i un amics d’ells. Casualitat trobar-se a en Jeroni a Sant Jeroni, ara: dos Jeronis diferents. A la tarda hem anat a fer l’ofrena al monument nou a la plaça de l’11 de setembre.
Dissabte, i ara amb un company tan fidel com en Nuck, que quan em veu posar a punt la motxilla també s’hi posa ell, hem anat fins la Mola on he esmorzat unes peces de fruita. He pujat per un altre lloc amb quaranta.sis minuts sense córrer gens. Per una d’aquelles casualitats em trobo al Tito, amic de lsaac Romero, vestit de busso i tota una colla d’amics amb samarretes blaves que anaven de comiat de solteria; una bona colla d’amics tot contents. Ens he retratat plegats i semblaven contents de veure’m, jejeje. Jo també m’ha posat molt content de troba’ls i per una d’aquelles casualitats, i mentre parlàvem, baixaven pel camí, els amics, Antoni Zarco, Antoni Díaz i en Joan, amb els que hem quedat per anar entrenar plegats aquests dies, donat que farem la Matagalls.
Com que aquesta mena de crònica la vaig fent i fins ara no la publico, ja puc dir que ahir en Díaz i Zarco en van dur del Camí Moliner fins aprop de Sant Llorenç Savall, per fer cames per la Matagalls realitzant un total de divuit quilòmetres i grans xerrades sobre el passat, present i futur. Un dia bonic.
Bé i això es tot per qui em segueixi i desitjar-os el millor a tothom. Fins aviat.
Comentaris tancats a Passejar, córrer i caminar
