Arxivar per setembre de 2009

28 set. 2009


nou quilòmetres ben acompanyat

Classificat com a General

Hem tornat a gaudir d’un entrenament en grup amb gent vinguda de tot arreu amb ganes d’entrenar plegats i fer-ho per uns lloc prou atractius per que la nostra afició a córrer s’alimenti de bones sensacions.
El recorregut ha estat la bonica baixada veient petits horts i grans camps de conreu, fins l’estació de Torrebonica on ben re-agrupats continuem el descens. Arribat un punt on enfilarem una suau pujada prop de l’Hospital de Terrassa. Aprofito per dir que en aquest punt de vegades hi deixo la moto i surto des d’aquí per també fer una horeta algun migdia, com va ser l’anterior divendres, i ho dic per què als meus entrenaments hi sou tots convidats.



La fotografia la fem a un lloc on veiem una camps amb una masia al bell mig i d’aquí ens dirigirem fins a l’embassament del camp del golf del Prat. Continuarem pel perímetre del camp pel corriol ben cuidat, que ens creuarem amb mossenaires que anaven de baixada i als que hem retratat per mostrar fidel testimoni. Com que al centre mediambiental dúiem poc més de set quilòmetres, vam fer un petit tomb per finalitzar amb nou quilòmetres fantàstics, i destacar la vinguda de nous mossenaires que ens han regalat la seva companyia: tres noies/senyores.
Com havia promès la Mari Pau, amb la Dolors ens esperàven per donar-nos la benvinguda i s’han fet la fotografia amb Joi, que avui s’estrenava i esperem aquest proper dissabte, com a tu m’estàs llegint.


Passant tot riallers pel damunt de sobre la RENFE


Pel camí de tornada veiem un bonic grup de mossenaries, els coneixeu ?


A l’arribada ens esperàven dues bones amigues, que es retraten amb la nova mossenarie: la Joi.
Sap greu que no hi fossin les altres nòies que havien marxat.

Podeu veure també el fòrum de la jornada, amb comentaris de’n Mirabet, Mari Pau,



Ahlam Elkadi té un historial ple d’èxits, com guanyar a proves de gran prestigi com la mitja de Les on va assolir el primer lloc amb una temps 1h 19′ i sovintejar els primers llocs de moltes curses com la Sant Silvestre de Barcelona va ser cinquena de la general femenina.
Aquest dissabte venia al costat del seu sogre, l’Eugeni, i explicava que està lluitant amb una lesió a la planta dels peus que no la deixa tornar a tenir aquells ritmes, però no defalleix. Tant ella com el seu marit, en David Guarch, tenen l’atletisme com un element imprescindible en el tarannà diari i amdós destaquen de forma més que evident, si seguim els seus historials.
Voldria explicar que conec a Ahlam de fa set anys, quan va venir amb moltes dificultats lingüistiques a la seu de la Unió Atlètica Terrassa, de la qual en vaig formar part. Volia anar a córrer i li feia especial il·lusió dur la nostra samarreta i no sabia com fer-se explicar. Doncs bé, em recordava dissabte que a més necessitava horaris de tren i per tot plegat va ser la primera vegada que vam contactar. Ara, li vaig dir: “Ahora te toca hablar catalan”, i va ser genial: es va posar a parlar Català de la manera més perfecte i amb un accent fantàstic i us prometo que se’m va posar la pell de gallina. Un comentari que sol ser general amb les persones que han fet aquest esforç, és que la gent no li parlen en català, però que a ella li encanta i a més em va fer molts més comentaris molt bonics i la vull felicitar per tot.
Ja baixant per la carretera de Castellar vaig aturar-me a la parada del seu marit per saluda’l com és habitual.

Comentaris tancats a nou quilòmetres ben acompanyat

25 set. 2009


…i van nou Matagalls.

Classificat com a General

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d’agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s’ha fet servir a altres edicions.

La imatge “http://lh5.ggpht.com/_9a36-PvpxDk/Sr0MBdO2kDI/AAAAAAAAAqw/AzACbBP8hT4/s800/matagalls.jpg” no es pot mostrar perquè conté errors.

http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s’apleguen un munt d’excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l’estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l’any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s’hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s’apropa en Serra i se’n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d’aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d’un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s’ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l’hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d’arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l’arribada en Vicenç l’esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l’estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57′.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l’Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n’arriba a saber, la de’n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d’amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

Comentaris tancats a …i van nou Matagalls.

Anteriors »