27 juny 2009
El Clàssic
Avui, que la calor es fa més present als entrenaments, era qüestió de fer un entrenament suau, que no ens deixés massa cansats i fem el circuït que solem dir-li el clàssic, que té deu quilòmetres i que té el seu punt més baix a Sant Vicenç de Verders. El grup anava molt compacte i ha anat força bé.
L’excel·lent notícia del retorn d’en Salvador Trujillo.
A Sant Julià d’Altura ens fem la fotografia de grup, donat que en Casi va convèncer a en Joan, que està preparant la marató, de fer tres hores d’entrenament. No tenim notícies de com va acabar. Esperem que estiguin sants i estalvis.
Iniciem l’entrenament vorejant els camps de Mossèn Homs, Josep, Salvador, Casi i Vicenç
l’Agustí tenia algun problema a la cama i va girar cua
A aquesta època és molt interessant hidratar-se, com solem fer els mossenaires i en aquest cas en Javi fa ho propi
A una bona ombre el col·lectiu es re-agrupa, típic dels entrenaments
Primer terme d’en Marc, Rafel, Manolo.
Des de que faig curses per tot el calendari, des dels començament de la dècada dels noranta, que hem compartit molts entrenaments junts, així com a l’època de les grans marques. En Salvador feia 1h19 a les mitges i entrenava moltíssim. Ha estat sempre esportivament actiu i de la primera època el recordo amb el seu gran amic en Cesc Vallès, amb el qual vam fer grans reptes. També compartíem entrenaments amb BTT i d’en Salva sempre recordo que quan arribàvem a la font del Troncó dèia: “Això és mitja vida”.
Metòdic, s’apunta tots els entrenaments, durada i detalls molt específics. És un dels primers mossenaries.
En qüestió de marató l’ha festejat i ha arribat a baixar de les tres hores, com la Matagalls-Montserrat que ha fet en multitud d’ocasions en molt bons temps.
Avui era un dia especial, donat que després de patir ara fa un any un accident molt greu, ha pogut tornar a córrer amb els companys de tota la vida: Vicenç, Serna i Pep. Per molts anys Salvador i endavant.
No hi ha resposta
