Dilluns 15, octubre de 2012...15:33

Els hodònims i les cronovies catalanes, com a cas particular

Ves als comentaris

Què és un hodònim o odònim?

Hodònim o odònim, és una paraula que no existeix en el diccionari de l’IEC ni tampoc en el de l’Enciclòpedia. Cercant al diccionari de la Real Academia Española tampoc he aconseguit trobar-la. Resulta estrany ja que podem veure referir-se a ella en algunes pàgines web sud-americanes i, encara, resulta molt més comuna en francès o en anglès. En francès odonyme o hodonyme i en anglès odonym són noms propis que designen una via de comunicació (un carrer, plaça, carretera, camí, …). En italià, odonomastica és l’estudi històric-lingüístic del conjunt de noms de carrers, places, etc.

Aquest terme ve del grec ὁδός (hodós, «camí») i el sufix «-ònim» de ὄνομα (ónoma, «nom»). Per tant, podríem afirmar que un hodònim -si ens apropiem del mot- consta de dues parts: un terme genèric que fa referència a una via i un terme específic que designa la via. Sense entrar a descriure els diferents tipus de designació existents per la seva extensió, podem citar el cas concret dels hodònims que porten un nom de data. Aquests són les cronovies, un altre terme que no trobem al diccionari i que devem la seva autoria al nostre estimat Màrius Serra.

Si fem la consulta a la Wikipedia en francès, de qualsevol dia de qualsevol mes, de forma individual, hi trobem un apartat anomenat odonymes on es detallen les ciutats dels països de l’àmbit francòfon que tenen un carrer que commemoren el dia cercat (cronovia). Si es consulta odonyme també ens apareix un calendari per accedir-hi de forma directa clicant un dia.

Les cronovies a Catalunya

Basant-nos en les dades de l’INE i d’altres informacions complementàries, a Catalunya existeixen 414 cronovies de les que 253 es refereixen a l’Onze de setembre. Segueixen en importància el Primer de maig (44), el Dos de maig (32), el 8 de març (19) i la resta es distribueixen entre 49 dates de les que 38 són singulars (només les té una població). Barcelona, Terrassa i Viladecans encapçalen una hipotètica classificació amb 6 cronovies, cadascuna. De les 414 cronovies catalanes, 207 es concentren a les comarques de Barcelona liderades pel Baix Llobregat (34), el Vallès Oriental (34) i el Vallès Occidental (33). De la resta de províncies catalanes, Tarragona n’aporta 72, Girona 71 i Lleida 64.

Com que la creació de carrers és dinàmica -se’n poden crear i, en menor mesura, desaparèixer- no puc dir que les xifres siguin exactes però sí que gairebé ho són i ens donen una imatge força real del que tenim. Totes aquestes dades es poden consultar a internet al web Cronovies on hi trobarem una foto de totes les plaques. En manquen unes poques a l’espera de la seva obtenció.

Què commemorem els catalans?

A Catalunya, majoritàriament, es commemoren fets històrics i, de forma principal, relacionats amb episodis de guerres. Però, per tenir una visió més global, vegeu, a continuació, un detall complet de les commemoracions de les 414 cronovies.

254 – Guerra de Successió: pèrdua de les llibertats nacionals

43 – Diada del treballador

36 – Guerra del Francès (32 dels fets de Madrid i 4 de Catalunya)

19 – Diada de les dona treballadora

13 – Independència del municipi

7 – De les Guerres carlines

7 – Dates de les primeres eleccions municipals o generals o del referèndum de la Constitució o de les primeres amb sufragi femení

5 – Aniversari de la Segona República

4 – Desastres naturals

4 – Festa patronal

3 – De la Guerra Civil Espanyola

3 – Festa nacional d’Espanya

3 – Lluita popular

3 – Dates d’inauguració (infraestructura, restaurant, via)

2 – Fets luctuosos recents (11M)

2 – De la Guerra dels Segadors

2 – Creació orde religiós

1 – Aixecament federalista 1869

……………………………………………………..

2 – El municipi ho ignora (Boldú [12-gen], Sant Carles de la Ràpita [08-gen])

1 – Pendents de conèixer l’efemèride (Querol [08-maig])