15, Setembre de 2015

Molts em diuen que me’n vagi

Som una parella que no ens podem queixar pels cèntims que entren a casa i, fins i tot, us diré que l’abillo més que ell.

És un noi que em va conquerir potser perquè tenia un cert aire de fatxenda que li venia de família. Els seus avantpassats es menjaven el món si bé, mica en mica, gairebé ho van anar perdent tot.

Quan vàrem decidir viure plegats vàrem convenir un seguit de pautes entre elles el tema econòmic que se’l va adjudicar. Ho administrava de tal forma que cada mes em donava una part dels calerons que jo cobrava i la resta anaven destinats a allò que ell considerava important.

L’actitud ha anat canviant. Cada cop em retalla més els quartos. No em dóna el que m’havia promès i ja no arribo per cobrir les despeses més bàsiques. Quan insisteixo molt s’avé a cedir-me una quantitat en qualitat de préstec (al principi l’hi havia de retornar amb interessos; ara no). He hagut de retallar en moltes de les coses que consideràvem essencials i crec que ens està afectant en la nostra qualitat de vida encara que procuro que no es noti.

Havíem pactat parlar en català als nens i tot semblava que funcionava com oli en un llum. De cop es desperta dient que ens hi hem de dirigir equilibrant castellà i català. Si tot anava bé per què modificar res? Veig que en el pati de l’escola principalment es dirigeixen en castellà entre els amics, el vídeos que veuen a internet són en castellà, així com les pel·lícules i els jocs. Fins i tot, treuen millor nota en castellà. I és que s’ha proposat controlar qualsevol detall.

I si això fos tot, podria estar més o menys preocupada però ja fallen molts punts en la nostra convivència. No em respecta gens. Ell ja tenia per costum fer les seves gracietes per ridiculitzar-me i, si els seus amics feien el mateix, no sortia pas en la meva defensa. Tots hi reien. Però això cada cop va a pitjor: em tracta com si fos una monstre. Em tracta com si no tingués criteri. M’insulta. Mai he tingut la sensació de sentir-me apreciada, però ara menys.

Quan parlo amb els seus amics, ells pensen que ara estem molt millor que abans ja que després d’esperar molts anys tenim un cotxe «de superluxe» per sortir amb els nens. Fins fa pocs anys, encara anàvem amb el 600. Mentre ell -que és molt generós amb els nostres diners- ha anat pagant una part del cotxe «de superluxe» dels altres. Sí, sí, tal qual. Volen que provi de parlar amb ell, sense fer-lo enfadar- per intentar canviar la situació. Que insisteixi i que encara que em clavi un clatellot ho torni a intentar.

Quan li dic que ja n’estic fins als nassos i que vull un tracte d’igual a igual, m’amenaça dient que si me’n vaig seré pobra, que ningú dels nostres amics em voldrà i que aniré vagant pels carrers com una ànima en pena.

Molts em diuen que me’n vagi. Ell no ho treu però crec que se n’adona que si ho faig, la qüestió crematística li anirà a pitjor i per això em vol retenir amb totes aquestes falòrnies. Estic molt cansada. Molt.

15, Octubre de 2012

Els hodònims i les cronovies catalanes, com a cas particular

Què és un hodònim o odònim?

Hodònim o odònim, és una paraula que no existeix en el diccionari de l’IEC ni tampoc en el de l’Enciclòpedia. Cercant al diccionari de la Real Academia Española tampoc he aconseguit trobar-la. Resulta estrany ja que podem veure referir-se a ella en algunes pàgines web sud-americanes i, encara, resulta molt més comuna en francès o en anglès. En francès odonyme o hodonyme i en anglès odonym són noms propis que designen una via de comunicació (un carrer, plaça, carretera, camí, …). En italià, odonomastica és l’estudi històric-lingüístic del conjunt de noms de carrers, places, etc.

Aquest terme ve del grec ὁδός (hodós, «camí») i el sufix «-ònim» de ὄνομα (ónoma, «nom»). Per tant, podríem afirmar que un hodònim -si ens apropiem del mot- consta de dues parts: un terme genèric que fa referència a una via i un terme específic que designa la via. Sense entrar a descriure els diferents tipus de designació existents per la seva extensió, podem citar el cas concret dels hodònims que porten un nom de data. Aquests són les cronovies, un altre terme que no trobem al diccionari i que devem la seva autoria al nostre estimat Màrius Serra.

Si fem la consulta a la Wikipedia en francès, de qualsevol dia de qualsevol mes, de forma individual, hi trobem un apartat anomenat odonymes on es detallen les ciutats dels països de l’àmbit francòfon que tenen un carrer que commemoren el dia cercat (cronovia). Si es consulta odonyme també ens apareix un calendari per accedir-hi de forma directa clicant un dia.

Les cronovies a Catalunya

Basant-nos en les dades de l’INE i d’altres informacions complementàries, a Catalunya existeixen 414 cronovies de les que 253 es refereixen a l’Onze de setembre. Segueixen en importància el Primer de maig (44), el Dos de maig (32), el 8 de març (19) i la resta es distribueixen entre 49 dates de les que 38 són singulars (només les té una població). Barcelona, Terrassa i Viladecans encapçalen una hipotètica classificació amb 6 cronovies, cadascuna. De les 414 cronovies catalanes, 207 es concentren a les comarques de Barcelona liderades pel Baix Llobregat (34), el Vallès Oriental (34) i el Vallès Occidental (33). De la resta de províncies catalanes, Tarragona n’aporta 72, Girona 71 i Lleida 64.

Com que la creació de carrers és dinàmica -se’n poden crear i, en menor mesura, desaparèixer- no puc dir que les xifres siguin exactes però sí que gairebé ho són i ens donen una imatge força real del que tenim. Totes aquestes dades es poden consultar a internet al web Cronovies on hi trobarem una foto de totes les plaques. En manquen unes poques a l’espera de la seva obtenció.

Què commemorem els catalans?

A Catalunya, majoritàriament, es commemoren fets històrics i, de forma principal, relacionats amb episodis de guerres. Però, per tenir una visió més global, vegeu, a continuació, un detall complet de les commemoracions de les 414 cronovies.

254 – Guerra de Successió: pèrdua de les llibertats nacionals

43 – Diada del treballador

36 – Guerra del Francès (32 dels fets de Madrid i 4 de Catalunya)

19 – Diada de les dona treballadora

13 – Independència del municipi

7 – De les Guerres carlines

7 – Dates de les primeres eleccions municipals o generals o del referèndum de la Constitució o de les primeres amb sufragi femení

5 – Aniversari de la Segona República

4 – Desastres naturals

4 – Festa patronal

3 – De la Guerra Civil Espanyola

3 – Festa nacional d’Espanya

3 – Lluita popular

3 – Dates d’inauguració (infraestructura, restaurant, via)

2 – Fets luctuosos recents (11M)

2 – De la Guerra dels Segadors

2 – Creació orde religiós

1 – Aixecament federalista 1869

……………………………………………………..

2 – El municipi ho ignora (Boldú [12-gen], Sant Carles de la Ràpita [08-gen])

1 – Pendents de conèixer l’efemèride (Querol [08-maig])

14, Desembre de 2011

Avui farà bon dia

Aquest aqüeducte que acabem de passar vaig tenir la percepció de que faria bon temps. De que no plouria ni faria massa vent. A vegades et mous per sensacions, d’altres és la pròpia natura que t’envia els seus senyals i d’altres és gasNatural. Aquesta vegada va ser un d’aquests darrers casos.

Passejava per Llafranc i vaig ensopegar amb aquest full penjat d’un fanal i és aleshores quan vaig entendre que no podia fer mal temps aquella setmana. Si els de la gasística s’atrevien a penjar-lo per a que els veïns anotessin la lectura del comptador, era impensable la pluja ni que fossin quatre gotes.

Felicito aquesta empresa pels programes de divulgació del medi ambient i per aquestes originals iniciatives que malauradament, i passa amb sovintesa, no són prou conegudes.

30, Novembre de 2011

RAC1 és tot un enigma

Ahir vàrem conèixer les dades del Baròmetre i avui s’han lliurat les dades d’audiència de l’EGM. D’entrada vull deixar constància de que no tinc preferència ni per RAC1 ni per Catalunya Ràdio. Indistintament escolto ambdues en funció del programa. Sé, també, que tots han guanyat amb aquestes dades. Això de la interpretació de resultats és com el fet de tenir raó que és la cosa més ben repartida de totes. Tothom n’està convençut que en té i molta. Per descomptat que aquesta reflexió no és pas meva.

Avui he decidit fer de Màrius Serra i he pensat uns enigmes per celebrar els resultats però, Catalunya Ràdio no m’inspira i m’ha resultat més fàcil trobar-ne per RAC1. Així que us les presento i si voleu conèixer el resultat aneu als comentaris del post on he penjat les respostes. Bona sort i per molts anys a tothom!
Vejam,
a) Aquest enigma us acompanya en l’èxit. T’aconsella la ràdio líder en audiència, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 1
b) esquinço totes les enquestes de l’EGM, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 2
c) cerco aixopluc amb l’emissora que més m’agrada, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 3
d) faig patchwork tot animant-vos per les ones, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 4
e) quan me’l vaig trobar vaig saber que era del 2000, de 10 lletres. Solució: vés al comentari 5
f) la tauleta com expressió de la meva llunyana fidelitat, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 6
g) d’un lloc on la ràdio és terapèutica, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 7

21, Novembre de 2011

Apunts d’una jornada electoral: uns altres números.

Si aneu caminant per un indret retrat robot de l’electorat espanyol, teniu tantes possibilitats de ensopegar amb un del PP com amb un que tant li fa la política o al menys amb la política tal com està plantejada. Vejam. Ens parlen d’escons i de percentatges. Els escons només són el resultat d’aplicar la llei d’Hondt refent una tendència de vot que afavoreix els partits majoritaris sobre els minoritaris i si estudiem els percentatges hem de fixar-nos en com estan calculats. Em centraré en aquests últims. Donant un cop d’ull als resultats de la pàgina del Ministerio del Interior podem observar uns percentatges -que són els que recullen el mitjans d’informació- que estan calculats amb uns criteris fixats però que no ens diuen quantes persones de cada 100 amb les que ens creuem al carrer son de CiU o d’un altre partit. Aquests percentatges estan calculats sobre el total de paperetes vàlides, les que s’han decantat per un partit més les que han votat en blanc. No pas sobre el total de persones que confegeixen el potencial electorat.

Si ho fem sobre el total de gent que té dret a vot aquests serien els percentatges del resultat de les eleccions d’ahir a nivell de l’estat

  1. PP 31,58%
  2. Abstenció 28,31%
  3. PSOE 20,33%
  4. IU-LV 4,90%
  5. UpyD 3,32%
  6. CiU 2,96%
  7. AMAIUR 0,97%
  8. En blanc 0,97%
  9. AJ-PNV 0,94%
  10. Vots nuls 0,93%

i després la resta que fan un 4,79% entre els que s’inclou la candidatura “Escons en blanc” que en el lloc 18è representa un 0,28%.

D’aquests tants per cent, si agrupem l’abstenció, el vot en blanc, el vot nul i “Escons en blanc”, el conjunt suma un 30,49% de l’electorat. En resum de cada 100 persones que podien votar 31 ho han fet per al PP i 30 per cap dels partits tradicionals o minoritaris.

Si aquesta reflexió la traslladem a Catalunya els que no es decanten per cap partit són els grans triomfadors d’aquesta consulta. Heus aquí els percentatges

  1. Abstenció 33,18%;
  2. CiU 19,31%;
  3. PSC-PSOE 17,52%;
  4. PP 13,63%;
  5. IC+EUiA 5,32%;
  6. ERC + Ri.cat 4,65%;
  7. En blanc 1,22%;
  8. PxC 1,14%;
  9. Vots nuls 1,06%;
  10. Eb 0,97%

i la resta un 2,00%. Si fem el mateix, agrupant l’abstenció, vot en blanc, vot nul i “Escons en blanc” totalitzem un 36,43%. Si tracteu d’endevinar què ha votat el vostre veí, si dieu abstenció, teniu moltes possibilitats d’encertar-ho. Déu n’hi do!

I el Senat?
Gairebé ningú en diu res. Els resultats són en un lloc marginal de la premsa d’avui. La gent pràcticament ni comenta la seva composició. No vaig coincidir, si en algun moment ho van fer, amb la informació dels resultats per la televisió. Consultats els resultats en la mateixa pàgina del Ministerio del Interior podem veure que a nivell de l’estat espanyol l’abstenció és del 28,83%, que les paperetes nul·les són el 3,71% i que els vots en blanc el 5,37%. Total que els que realment s’han decantat per votar algun o alguns candidats són un 62,09%. No arriba a 2 de cada 3.

Si analitzem què s’ha votat a Catalunya encara és més preocupant. No sé si ben bé és la paraula perquè no sembla que preocupi massa als polítics. Els percentatges agregats d’abstenció, vot nul i vot en blanc de les quatre circumscripcions catalanes són Barcelona 45,88%, Girona 50,19%, Tarragona 49,69% i Lleida 49,39%.
Pràcticament un 50% de gent que no li preocupa la “cambra de les autonomies”, allí on un dia a l’any et deixen parlar en el teu idioma, on hi passen les lleis per a que s’aprovin però que si es fa alguna esmena torna al Congrés per a que PP i PSOE imposin el seu corró i on més de 50 senadors no es trien en les eleccions d’ahir i són de designació directa. Ho teníeu present?

Del seguiment de la jornada electoral
No seria més emocionant, quan parlem de circumscripcions, deixar clar que unes ja tenen resolta la distribució d’escons i centrar-nos en les que hi ha un escó en joc? M’explico. Podrien dir, a Girona el darrer escó, quan ja s’ha escrutat el 80%, està entre PSC i ERC. En aquests moments se l’emporta ERC que la seva assignació per la llei d’Hondt li dóna 20.000 vots i el PSC en té 19900, per exemple. Seria més emocionant i sabríem de què va la diferència.

17, Novembre de 2011

Ho diem als castellers / Odiem que es tallés.

Acompanyo una jove a l’estanc i l’espero a la porta. Des de fora veig un rètol que l’avisa del perills del tabac avís per fumadors: moriran, delirant, en un tranquil lament. Penso immediatament en el mal que li fa fumar i, quan surt, li pregunto si no li diu res el que indicava el rètol. Sorprès em comenta que estava intentant entendre per què havia d’anar tan lluny? Què vol dir m’ho diran tranquil·lament els perfumadors de l’Iran?

I és que amb el llenguatge s’ha d’afinar molt ja que et pots trobar en casos com aquell que anava dient que pensava adoptar un indi visible davant els atroços intents de manar que els segreguin i el del costat, que ho sentia, va sortir corrent perquè havia entès començava a dubtar que fos indivisible i haver de demanar que s’agreguin un cop fets a trossos. O quan el Papa, passejant per Barcelona -se suposa i no s’oposa, fent una infracció de trànsit- el seu ajudant li etziba S’ha enterat (sic) que ho diem al pas zebra? i va fer una cara d’esparverat ja que va entendre Santedat, odiem el pessebre?. La cosa no va anar més enllà en cap d’aquests casos, com tampoc el d’aquella dona que el marit li volia canviar el cotxe i li diu al pagès, que volia desfer-se del seu tot terreny, ella s’oposaria, de tenir, de tractor, si va lenta i ell encara li rebaixava més el preu del tractor perquè va entendre que ella fos valenta suposaria detenir el detractor.

I després, el que costa desfer malentesos!

14, Setembre de 2011

El 31 de setembre i per què a Riudecanyes no tenen dijous

Com ja sabem, una cronovia és un carrer que té per nom una data del calendari. El web Cronovies intenta emplenar-ne un amb fotos de plaques de carrer de cronovies i la seva finalitat és arribar a emplenar el carrendari, que així en diuen. És una col·lecció en la que tothom hi pot col·laborar.

Aquests darrers dies la pàgina web ha donat a conèixer una curiositat sorprenent. A l’estat de Jalisco, a Mèxic, existeix una població que té un carrer anomenat “31 de septiembre”. Vegeu-ne la notícia al bloc

.
També fa esment d’un reportatge del Canal Reus TV sobre el per què a Riudecanyes tenen carrers per a cada dia de la setmana -de dilluns a diumenge- menys per al dijous. Tota un troballa.

17, Agost de 2011

Curiositats de les cronovies

Quan vaig fer la foto, el 9 de març d’enguany, la placa deia Plaça del Vuit de març / Dia de la dona treballadora. Avui 17 d’agost el text ha canviat. Ara diu Plaça del Vuit de març / 8 de març, dia de les dones. Un canvi subtil interpretable des de l’òptica del primmirat. Probablement el funcionari que ho va decidir va pensar, a posteriori, que totes les dones no treballen i que calia refer la feina però ben feta. No fos que s’enfadés aquella que, quan pel matí posa els peus a terra, directament s’asseu al sofà de casa seva i només el deixa per tornar al llit. Ah! I també ara és més clara ja que, per si no ho sabíeu, Vuit de març és 8 de març. No sé què costa una placa però malaguanyats diners!
Curiositats de les cronovies.

La cronovia és de la ciutat de Barcelona


24, Gener de 2011

Els Borbons i Sant Antoni Maria Claret

He rebut aquest Power Point que versa sobre un llibre pornogràfic dels rebesavis del Borbó actual, fet pels germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, anomenat “Los Borbones en pelota”.

Si simplement fos una divulgació de les vivències sexuals dels Borbons espanyols m’hagués estalviat publicar-ho ja que d’això se n’ha parlat molt anteriorment, però en el seu contingut hi ha una cosa que m’ha agradat moltíssim i crec que un tuit no em permetria expressar bé l’emoció que m’ha produït. Havia d’esplaiar-me molt més.

No sé si sabíeu que Sant Antoni Maria Claret va ser el confessor de la Reina Isabel II d’Espanya. Si fem cas a la creença popular de l’època es veu que els bunga-bunga d’en Berlusconi es quedaven molt curts si els comparem amb les orgies que organitzaven a la Cort d’Espanya. Però, sincerament, creieu que la Reina Isabel II se’n penedia en les seves confessions? No siguem babaus! No li calia! El mateix Pare Claret n’estava al corrent i sembla que en participava de les festes. Si teniu temps, contempleu aquests dibuixos  en el correu adjunt i veureu el meu sant fent de les seves amb tota la cort reial. No sabeu fins a quin punt m’omple de joia portar aquest nom, saber de la seva història i que l’entronitzessin.

Fent una mala imitació del meu admirat Màrius Serra us demanaria la vostra col·laboració aportant tots els sants-oxímorons que conegueu. Perquè ens entenguem, serien els que encarnen el bé i el mal alhora.

24, Gener de 2011

Tots som iguals?

Sí tots som iguals amb una única excepció, la dels membres del Cos Consular.

Suposo que coneixeu Avancar, l’empresa de Car Sharing (lloguer compartit de cotxe) que té una colla de places reservades en els aparcaments SABA de la ciutat de Barcelona i també algunes en superfície. Un exemple d’aquestes últimes és la que tenen a al carrer Sicília cantonada Provença i és on va succeir el que us narraré.

Ahir, quan vaig arribar per aparcar-hi, em vaig trobar les tres places reservades ocupades. Truco a Avancar i em comenten que tenen un conveni amb la grua que en deu minuts s’hi presenten per retirar els cotxes. Quan va arribar la grua 20 minuts més tard, dos dels cotxes ja havien abandonat la plaça i vaig poder col·locar-m’hi. Havia decidit, de totes formes, esperar l’arribada de la grua per comprovar el que m’havien dit. Quan la grua es decidia enretirar el cotxe que restava mal aparcat els vaig saludar i me’n vaig anar. Vaig sentir que em cridaven i em van fer tornar, molt amablement. Era per comentar-me que aquell cotxe no se’l podien endur ja que era del Cos Consular de l’Equador i podien generar un conflicte diplomàtic de la Generalitat.

Tot això us ho comento ja que si teniu una plaça d’aparcament, on sigui, pròpia o llogada, tingueu en compte que si se us col·loca un cotxe del Cos Consular no us podeu queixar. Tenen un altre règim i no volem guerres, volem la pau.

Pàgina següent »