{"id":876,"date":"2011-08-30T21:09:35","date_gmt":"2011-08-30T20:09:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=876"},"modified":"2011-08-30T21:10:05","modified_gmt":"2011-08-30T20:10:05","slug":"que-petit-es-el-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2011\/08\/30\/que-petit-es-el-mon\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 petit \u00e9s el m\u00f3n"},"content":{"rendered":"

el \u00abm\u00f3n \u00e9s un mocador\u00bb Aquesta expressi\u00f3 ens dona una idea de qu\u00e8 moltes vegades esdev\u00e9 petit.
\nSempre ens fa gr\u00e0cia com una senzilla trobada s’ha convertit coneguda per l’entorn i m\u00e9s d’una vegada tenim grates sorpreses quan anem a llocs allunyats i som coneguts els \u00abmossenaires\u00bb amb el projecte qu\u00e8 entre tots portem. Aquesta setmana destacarem la hist\u00f2ria de l\u00b4\u00d2scar, un jove que d’una forma acurada a mitja setmana fa una consulta de si pot venir a entrenar, all\u00f2 per no ser que hi hagi cap problema.
\nCom no podria ser d’una altre manera ens complau que la gent ens consideri i ens encanten aquestes trobades i arribat el dissabte sempre tens alegries de trobar a amics i coneguts, habituals els uns i menys els altres, per\u00f2 saben trobar un moment a l’any per fer-nos companyia i mantenir el caliu desitjat.
\nMentre corr\u00edem i conscient de qui ve per primera vegada, va una mica perdut i no es trobi a disgust, ens agrada saber un m\u00ednim, ja sigui esportiu com de projectes propers al que nosaltres tamb\u00e9 desenvolupem.
\nDoncs per aquelles casualitats, l’Oscar \u00e9s nebot de la tristament desapareguda i gran entrenadora Carmen G\u00f3mez Florido, i del gran atleta marxador V\u00edctor Campos. Ambd\u00f3s eren els entrenadors qui van ser els pioners de les trobades: en Javier Jaques i jo mateix. Si la Carmen no ens hagu\u00e9s posat \u00abdeures atl\u00e8tics comuns\u00bb \u00e9s probable que no els hagu\u00e9ssim fet pels entorn de Torre Moss\u00e8n Homs.
\nTamb\u00e9, un cop rebuda la presentaci\u00f3 que s’ha fet de si mateix, ens complau la sinceritat que brota del seu escrit i ens agrada que ara ja formi part del nostre entorn. A m\u00e9s, fa poc que l’\u00d3scar ha decidir c\u00f3rrer, tot i ser un magn\u00edfic esportista. Li farem seguiment i de ben segur que veurem aviat grans resultats com a corredor. <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

I ara parlant de l’entrenament, i donat que feia un temperatura del tot diferent a la setmana anterior i m\u00e9s aviat amb for\u00e7a fred per l\u00b4\u00e8poca, la ruta a seguir va ser per lloc un xic m\u00e9s assolellats i la fotografia proposa pel mateix Llu\u00eds, amb un fons magn\u00edfic d’un dia clar de la nostra Mola.<\/strong><\/span><\/h2>\n

La remor i converses formaven part de l’entrenament i en algun punt conegut s’ha fet canvis de ritme que s’han seguit, aix\u00f2 si de forma volunt\u00e0ria i cercant aquell puntet de millora que dona fer-ho, a m\u00e9s en pujades.<\/strong><\/span><\/h2>\n
\n

<\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n
\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n

Avui en Josep, el mossenaire que va es va estrenar la setmana passada, Josep, ens feia adonar que d’una setmana a una altre veia molt genta diferent. Ens omple de joia veure que sempre hi ha qui creu amb aquesta manera de fer amistats, amb l’excusa del c\u00f3rrer i intentant fer-nos costat els uns als altres. <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEl nostre protagonista: l’Oscar S\u00e1nchez Campos. Segur que estava molt estranyat de la moguda mossenaire.<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nL’Antoni avui anava feli\u00e7, amb s\u00edmptomes d’haver passat unes bones i ens explicava que en una cursa que havia realitzat a un poble anomenat \u00abMalcocinado\u00bb havia quedat segon
\n\"\"<\/strong>
\nEn Mariano, tamb\u00e9 te s\u00edmptomes de vacances; com l’Antoni van marxar sense barba i han tornat amb ella<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEn Martin i en Josep, que ens explicava que portava dos mesos i mig amb mol\u00e8sties que feli\u00e7ment aviat seran hist\u00f2ria<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEn Javi, sempre troba el moment i de fa molts anys per estar al nostre costat<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEl de la gorra no sabem a qui buscava, oi ?<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEns endinsem en terres sabadellenques i al bosc tan apreciat de Can Deu, on tantes vegades fem acte de pres\u00e8ncia<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nAquesta recta, ideal pel canvi mossenaire i aqu\u00ed els que s’ho han pres m\u00e9s pl\u00e0cidament. Per darrera podeu observar als mossenaires que han fet el canvi i retornen a buscar a l’estimat company<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nAvui, m\u00e9s amics han vingut a provar la refrescada post-entrenament a la font, com el mateix Jordi Renom, i en Josep que ha aguantat b\u00e9 l’entrenament<\/strong><\/span><\/h2>\n

Tenir l’oportunitat de llegir aquest escrit tan sincer, ens fa creure que realment val la pena el projecte que cada dia fem amb m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3, d’entrenament en grup.
\nOscar, moltes gr\u00e0cies i estem conven\u00e7uts que tot t’anir\u00e0 b\u00e9 i si diumenge t’estrenes en una mitja, del cert que veur\u00e0s com t’agrada moltes coses del que envolten el m\u00f3n del c\u00f3rrer.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Gr\u00e0cies per venir i esperem que repeteixis moltes vegades.<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\n <\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n
\n

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA<\/a>
\n\"\"<\/a> <\/big><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n


\nEns d\u00e8ia l’Oscar el seg\u00fcent, ; <\/span><\/span>
\nEl meu nom es Oscar S\u00e1nchez Campos, visc a Terrassa des de naixement, i sempre m’ha agradat fer esport.
\nVaig comen\u00e7ar fent Karate al Gimn\u00e0s Esfor\u00e7 quan tenia uns 12 anys fins als 16.
\nMes tard vaig comen\u00e7ar a fer futbol al Jabac de Terrassa.
\nDespr\u00e8s vaig estar una temporada sense practicar res d’esport, per estudis, sortir de festa amb els amics, les novies ;), fins que em vaig apuntar al gimn\u00e0s als 22 anys i vaig comen\u00e7ar a fer peses, i alguna que altre classe d’spinning
\nEncara que durant aquesta \u00e8poca tinc molt bons records, em penedeixo de no haver practicat cap tipus d’esport, en concret atletisme i m\u00e9s encara que els meus tiets, ( la Carmen G\u00f3mez i el Victor Campos) entrenaven a les pistes de can Jofresa.
\nPero bueno amb aquesta edat, tampoc ets gaire conscient del que fas ni penses gaire en el futur i penses mes en passar-ho be amb els amics, a quina discoteca anirem el cap de setmana, a quina noia et lligar\u00e0s, a on anirem de vacances i a qui far\u00e9 la guitza si guanya el meu equip de futbol.
\nA vegades tamb\u00e9 f\u00e8iem alguna activitat saludable amb els amics, com jugar al futbol, anar a la mola a passar el dia i incl\u00fas acampar tota la nit, anar en bicicleta i sobretot practicar skate board.
\nA mes des de els 16 anys a m\u00e9s dels estudis estudis, tamb\u00e9 treballava amb el meu pare per guanyar cales per pagar-me les meves sortides i capricis i tamb\u00e9 per estalviar.
\nSempre he estat agra\u00eft al meus pares d’ensenyar-me que qui algo vol, algo li costa <\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

Porto uns 10 anys anant al gimn\u00e0s casi di\u00e0riament, fent peses i cardio amb el\u00b7l\u00edptica, cinta i spinning.
\nHe sortit amb la mountain bike els caps de setmana, amb un grup i en vacances jo sol sortia pels camins de la BTT de Girona concretament per Lloret, Tossa i Blanes.<\/strong><\/span><\/h2>\n

I perqu\u00e8 comen\u00e7ar a c\u00f3rrer ara?<\/strong><\/span><\/h2>\n

Per que fa uns 2 mesos vaig deixar un vici que feia 15 anys vaig agafar i es el tabac.
\nEm vaig donar compte que fumava molt, un paquet diari, fins que un dia vaig dir, ja no fumo m\u00e9s i fins ara no fumo.
\nMillor deixar-ho ara que soc jove i per que jo vull que no deixar-ho quan sigui massa tard.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Vaig intentar trobar una motivaci\u00f3 per deixar de fumar i va ser comen\u00e7ar a c\u00f3rrer per veure quan de temps podia aguantar. Vaig comen\u00e7ar amb un quart d’hora, despr\u00e8s amb mitja hora i ara amb una hora. En aquests 2 mesos he anat pujant la velocitat i la intensitat de l’entrenament.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Cada cop em noto m\u00e9s fort, tinc m\u00e9s resist\u00e8ncia i respiro millor.
\nLlavors he decidit apuntar-me a la mitja marat\u00f3 de Sabadell.
\nJa se que es una mica boix comen\u00e7ar tant aviat a fer una mitja, per\u00f2 em sento fort, i per mi no es tant important la marca o el temps que trigui a fer-la, si no acabar-la al meu ritme.
\nAquesta es la meva motivaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Vaig trobar per Internet, un grup de Terrassa anomenats mossenaires, nom que ve del lloc on parteixen per sortir a c\u00f3rrer que es Torre Moss\u00e8n Homs.
\nEm vaig posar en contacte amb el Pep Moliner i em va animar a anar el dissabte a les 08:00 del mat\u00ed.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Avui dia 27\/08\/2011 ha sigut el meu primer dia amb els mossenaires.
\nNo m’esperava una rebuda tant amable per part dels mossenaires.<\/strong><\/span><\/h2>\n

La veritat es que ha sigut un dia fant\u00e0stic, he trobat a gent molt maca que m’han recolzat i m’han donat moltes forces, \u00e0nims i consells per afrontar la mitja marat\u00f3.
\nEncara no conec els noms de tots per\u00f2 desitjo que sigui el comen\u00e7ament d’una bonica amistat i que pugui con\u00e8ixer a tots i des d’aqu\u00ed un envio una forta abra\u00e7ada.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Sou un grup molt amable i me n’alegro d’haver-vos conegut.
\nSi encara queda gent maca i amable es troben al grup dels mossenaires. \ud83d\ude09<\/strong><\/span><\/h2>\n

Salutacions i disculpes per el totxo<\/strong><\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

el \u00abm\u00f3n \u00e9s un mocador\u00bb Aquesta expressi\u00f3 ens dona una idea de qu\u00e8 moltes vegades esdev\u00e9 petit. Sempre ens fa gr\u00e0cia com una senzilla trobada s’ha convertit coneguda per l’entorn i m\u00e9s d’una vegada tenim grates sorpreses quan anem a llocs allunyats i som coneguts els \u00abmossenaires\u00bb amb el projecte qu\u00e8 entre tots portem. Aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-876","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/876","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=876"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":882,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/876\/revisions\/882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}