![](\"https:\/\/i0.wp.com\/lh4.ggpht.com\/_KCyImNGDvCc\/STPNImrONtI\/AAAAAAAAA2A\/eLcYdBYhM2E\/s800\/P1010726.JPG?resize=437%2C317\")
<\/p>\n<\/p>\n
Fi de setmana d’emocions fortes;
\nEm llevo nervi\u00f3s per tot plegat diumenge i vaig cap a casa de la Montse i
\nen Bernat, on estava a dos quarts de cinc del mat\u00ed esperant-me per anar
\nplegats junt amb la Marisol, en Joan i la Gemma. En aquests moments no
\nsabia el que m’esperava i que seria un dia que dif\u00edcilment podr\u00e9 oblidar, i
\nque vaig gaudir com mai d’una gent excel\u00b7lent.
\nLes converses amb en Joan, un pensador amb les idees endre\u00e7ades i molt
\nbonic d’escoltar, per dir-ho d’alguna manera, on durant pr\u00e0cticament deu
\nhores vam compartir una jornada irrepetible i que enyorar\u00e9 tota la vida.
\nVeure la Montse, amb aquest coratge i que tot i les mol\u00e8sties que li van
\napar\u00e8ixer de tantes baixades, per\u00f2 que va finalitzar amb una valentia incre\u00efble
\ni jo diria que molt i molt b\u00e9, tot i tenir algun dubte durant el transcurs de la
\nmarxa.
\nDoncs b\u00e9; per fer una mica de cr\u00f2nica i per donar una visi\u00f3 molt particular,
\ncom ja coneixeu; arribem a l’estaci\u00f3 de bus on una paradeta ens recullen
\nels comprovants i ens donen el tiquet i un gotet groc, que es veu que havia
\nde servir per tota la marxa, i molt bona idea de reciclatge: el got servia pels
\nl\u00edquids que anir\u00edem rebent durant la marxa i a m\u00e9s com a record finalment.
\nPugem al bus, on aviat rebo una trucada de’n Xeix que no hav\u00edem pogut
\ntrobar-nos. L’autocar es posa en marxa i ens duu cap a la sortida amb la
\npega que es passa el trencall i ens restar\u00e0 un bonics minuts que m\u00e9s tard
\nens haguessin anat b\u00e9, com explicar\u00e9 m\u00e9s endavant.
\nBaixem al coll de Bordoriol; ostres quin fred i quin vent. Tots cinc fem una
\ncara i diem; res somni. Enllestim la marxa i comencem l’ascensi\u00f3 continua
\ncap al Matagalls, per uns indrets preciosos i que ens meravellen la vista i
\nque tan en Joan com jo anem fent fotografies a tort i a dret. A en Joan li
\nencanta la fotografia i es recrea fent un excel\u00b7lent reportatge, i amb un
\nmestratge impressionant va amunt i avall engrandint encara m\u00e9s la jornada
\nque est\u00e0vem vivint.. Mentre an\u00e0vem apropant-nos al punt m\u00e9s elevat de la
\nmarxa, el vent s’anava fent m\u00e9s intens i la sensaci\u00f3 d’aventura era molt m\u00e9s
\npresent. Les vistes d’impressi\u00f3. Recordo un moment que en Joan estava
\nfent una presa fotogr\u00e0fica allunyada del Matagalls i instants despr\u00e9s
\ndesapareixia la muntanya com per art de m\u00e0gia davant dels nostres ulls,
\ntapada pels n\u00favols.
\nI quin fred que feia dalt, i quin vent. I un bon home segellant. Jo em trec els
\nguants un moment per immortalitzar el lloc i se’m glacen els dits. Tots
\ncinc an\u00e0vem gaudint d’una manera especial de tot plegat.
\nNo sab\u00edem que baixant, ens far\u00edem un tip de riure, tot vigilant de no anar de
\ncul a terra per les plaques de gel, fins a coll formic. Anem fent re-agrupaments
\nsovint i ara ja en direcci\u00f3 al pla de la calma, amb menys pres\u00e8ncia de neu,
\ni aqu\u00ed hi havia situada una tenda de campanya amb t\u00e9, i donuts de maduixa,
\nllimona i on f\u00e8iem servir per primera vegada el got fam\u00f3s.
\nAra ja m\u00e9s tranquils per\u00f2 molt euf\u00f2rics i contents, riallers i xerraires, anem
\nbaixant en direcci\u00f3 a la botifarra, amb aquests paisatges que tantes vegades
\nm’han acompanyat i que tan m’agraden del Montseny, i a una casa que es
\ndeia el Bellit l’esperat esmorzar. Rebo una trucada de la Mari Pau, donantnos
\n\u00e0nims i em sap greu no hagi vingut. Hagu\u00e9s estat magn\u00edfic.
\nDoncs si, la botifarreta, estava bon\u00edssima i de nou el got omplert i aviat
\nseguim el nostre cam\u00ed. Tot d’una la Montse acusava a les baixades m\u00e9s dolor
\na un dels genolls. Semblava preocupant, donat la dist\u00e0ncia que ens quedava
\nper rec\u00f3rrer.
\nArribem a un control i ens alerten que anem fregant el l\u00edmit de tancament
\ndels controls i tots quedem tocadets, donat que no ens semblava que
\nhagu\u00e9ssim perdut massa temps, encara que segurament sense neu i gel
\nalgun minut de m\u00e9s tindr\u00edem esgarrapat.
\nLa Montse diu que porta una cinta especial i entre tots dos, i ara que an\u00e0vem fent-nos
\ncompanyia, la posem al seu genoll i sembla que aquesta fixaci\u00f3 donar\u00e0 ales
\na la Montse i correr\u00e0 durant molta estona. Miro d’anar uns metres al davant
\nper no atabar-la i de tant en tant em giro i miro, i la veig com dient-me “Pep,
\nque vull acabar-la” Recordo quan passem per la semi i veiem el bus que
\nrecull gent, que li dic ” Qu\u00e8 ?”, i amb una mirada d’aquells que diuen “qu\u00e8
\nsigui el que D\u00e9u vulgui”. Ben fet. Quan tornem anar tots cinc, veig que els
\nulls se l’il\u00b7luminen. Correm tanta estona, que tornem amb grup arribem al
\ncontrol i hem guanyat tan de temps que ens sobren vint minuts pel tancament
\ni sabem que al ritme que duem, al proper podem millorar, com aix\u00ed torna a
\nser. Ara ja sabem que s\u00ed acabarem amb els temps establerts.
\nJa arribant a Granollers, i passant per un lloc denominat Illa Sports, ens
\nregalen un bonic bolso de premi i ja a l’Agrupaci\u00f3 Excursionista de Granollers
\nfem una deliciosa coca de sucre. Ens trobem la fam\u00edlia de la Montse, a en
\nBernat, l’Arnau i l’Olivia, que havien vingut a veure la gran heroina que duiem:
\nla Montse.
\nSegur que podria explicar mil coses m\u00e9s, per\u00f2 per comen\u00e7ar ja est\u00e0 b\u00e9.
\nB\u00e9, Joan, Gemma, Montse i Marisol. No puc dir que no tinc paraules, per\u00f2
\nsi que ha estat un dia enormement feli\u00e7 per mi.<\/p>\n
FOTOGRAFIES fetes d’en JOAN
\n<\/strong>http:\/\/picasaweb.google.com\/jrodamilans\/MatagallsGranollers08Diumenge30Novembrede2008#<\/a><\/p>\n