{"id":781,"date":"2011-06-13T23:20:02","date_gmt":"2011-06-13T22:20:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=781"},"modified":"2011-06-13T13:21:09","modified_gmt":"2011-06-13T12:21:09","slug":"cursa-cantonigros-memorial-ramon-oliu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2011\/06\/13\/cursa-cantonigros-memorial-ramon-oliu\/","title":{"rendered":"Cursa Cantonigr\u00f2s – Memorial Ramon Oliu"},"content":{"rendered":"

<\/h2>\n\n\n\n
\n<\/td>\n<\/tr>\n\nQuan un vol escriure b\u00e9 d’una cursa per que saps que darrera hi ha molt sentiment, de ben segur que et quedar\u00e0s curt.
\nDescobreixo aquesta cursa com la majoria de les vegades, per que est\u00e0s enxarxat i segueixes a persones que pel que diuen o pel que fan, desperten el teu inter\u00e8s. La xarxa va plena, per\u00f2 amb en Miquel Pucurull de vegades m’hi entretenc. Persona que li agrada opinar i enriquir amb elements informatius, que mostra, tamb\u00e9, aspectes cr\u00edtics sobre tot el que l’envolta. De vegades t’hi sents identificat, d’altres entens els seu raonament fruit de la seva formaci\u00f3.<\/p>\n

Sense m\u00e9s pre\u00e0mbuls, fa una colla d’anys em convidava, com de fet feia amb tothom, a anar a fer una cursa en homenatge al pioner de totes les curses. A la primera persona, que junt amb altres amics, fundava la marat\u00f3 a Catalunya i que portava aquest estil de prendre els carrers per c\u00f3rrer. D’en Miquel sortia la possibilitat de fer una cursa molt familiar en el poble natal d’en Ramon Oliu i de passada honorar la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n

La primera edici\u00f3, ni tan sols la segona, ni potser la tercera crec que vaig anar. Tenia coses a fer que no m’ho permetien. Com que m’agrada tamb\u00e9 informar a la gent que m’envolta, i no trobava on fer-ho, excepte en un f\u00f2rum on en Miquel \u00e9s molt estimat de l’associaci\u00f3 de corredors.cat . Quan li pregunto la web, em diu: \u00abno en tenim\u00bb per\u00f2 jo t’informo. Li proposo portar juntament amb ell mateix i posar elements informatius en un blog, per que no es perdi en un rac\u00f3 de la xarxa intern\u00e0utica i hi ha posats el que ell cregui oport\u00fa. Li vaig donant un cop de ma des d’aquell moment i ell sempre troba un moment per mostrar-me el seu agra\u00efment. Si voleu donar-hi una ullada:\u00a0http:\/\/cursacantonigros.blogspot.com<\/a> Enguany ha utilitzat un foto-muntatge que vaig veure que agradava a molta gent, i que fa anys que vaig actualitzant, per encabir-hi el n\u00famero del dorsal i per mi que l’ha encertada, i sentia comentaris de com agradava.<\/p>\n

Hi hav\u00edem d’anar amb la Marisol i l’Oriol, per\u00f2 a Terrassa havia plogut for\u00e7a les darreres hores i tamb\u00e9 al moment de sortir. Aix\u00f2 va \u00e9sser motiu per qu\u00e8 no m’acompanyessin i jo veient com plovia, vaig dubtar. El fet de sentir-m’hi comprom\u00e8s, va fer que em pos\u00e9s a punt per dirigir-me a m\u00e9s de cent quil\u00f2metres de casa per fer la cursa. Mentre en preparava m’envia l’Oriol Farr\u00e9 un sms, que tamb\u00e9 hi era apuntat. \u00abPep, tu hi vas ?\u00bb . El truco i decidim anar-hi plegats en un cotxe. Aprofitem el viatge doncs per xerrar, per fer plans, per explicar coses d’aqu\u00ed i d’all\u00e0. Ja l’adverteixo que no podr\u00e9 anar amb ell, per qu\u00e8 est\u00e0 molt fort i que no em situar\u00e9 en primera l\u00ednia.<\/p>\n

A l’arribar m’omple de satisfacci\u00f3 veure que en Miquel est\u00e0 content, que el dia no \u00e9s pluj\u00f3s i la quitxalla poden fer les seves curses en un camp de gespa magn\u00edfica.<\/p>\n

B\u00e9, la cursa sortim valents pels carrers de Cantonigr\u00f2s.<\/p>\n

Hi ha una millor manera de fer turisme ? no contesteu.<\/p>\n

Vaig sense al\u00e8 darrera els primers i quan arribem a una pista forestal, prop del quil\u00f2metre tres, veig que m’apropo a l’Oriol. El dia abans havia disputat una cursa a Terrassa, la del Bonaire, i es protegia de fer-se mal. El passo pensant que anirem plegats, per\u00f2 veig que no. Vaig gaudint i em trobo b\u00e9, i davant tinc poca gent. La cursa, com moltes, ja ho sabeu. Nom\u00e9s dir-vos que a pocs metres de l’arribada vaig fer un intent de desempallegar-me a \u00abmodus\u00bb competitiu de corredors, per\u00f2 res: em van donar un joc de bufetades i dels que an\u00e0vem vaig quedar el darrer. Tot i aix\u00f2 el vuit\u00e8 de la general en una dist\u00e0ncia mesurada de nou quil\u00f2metres i mig amb trenta-nou minuts i mig. Fant\u00e0stic i de nou, no m’hi fet mal. Aix\u00f2 si, algun muscle m’avisava que no em pass\u00e9s.<\/p>\n

Ja per acabar i despr\u00e9s de dutxar-nos venia una de les caracter\u00edstiques d’aquesta prova. En Miquel rep regals per repartir de molta gent, i de fet fent una cursa gratu\u00efta, sempre t’emportes bons records, com per exemple un llibre d’en Baltasar Porcel, begudes, caldos; tot d’agrair. Per\u00f2 a m\u00e9s tens uns tastets d’embotits casolans de la millor relacions p\u00fabliques que he vist darrerament. La mestressa de Can Colom: quina dona !! Ens rep a casa seva i mentre en dona a tastar aquests productes el\u00b7laborats a casa seva, ens parla d’en Ramon Oliu i per exemple ens explica que va ser manobre, quan tenia vuit anys, del seu pare. Tamb\u00e9 que el seu fill li deu l’afici\u00f3 al c\u00f3rrer en Ramon i que aix\u00f2 l’ha fet, encara, millor persona. Ens dona detalls, mentre, de tot el que va tallant i anem menjant: que si aix\u00f2 \u00e9s pilota de no se qu\u00e8, que si aix\u00f2 est\u00e0 fet amb que se jo: l’\u00fanic que se \u00e9s que m\u00e9s bo no pot estar i a m\u00e9s regat amb un vi, blanc o negre, que fa ennuvolar la ra\u00f3: ep, \u00e9s broma.<\/p>\n

Amb l’Oriol hem quedat bocabadats per tot plegat i ens ha quedat a m\u00e9s la sensaci\u00f3 d’haver passat un dia inoblidable, com segur amb els anys anirem recordant.
\nGr\u00e0cies Miquel, Gr\u00e0cies Oriol i si tot va b\u00e9: hi tornarem. Per mi aquestes curses s\u00f3n l’ess\u00e8ncia de la meva afici\u00f3 de tants anys: familiars i de tracte sublim.<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\nAmb l’Oriol i l’Esther, moments previs a fer els 9,5 qms. per llocs molt bonics. l’Esther la coneixem gr\u00e0cies als entrenaments en grup a Torre Moss\u00e8n Homs. A m\u00e9s \u00e9s pucelana. Quan m’ho va dir, amb un inculte com jo, ja pensar qualsevol cosa menys el que era: nascuda de Valladolid. Si que son guapes les pucelanes \ud83d\ude09<\/p>\n

\"\"
\ni en Xavi Papell tamb\u00e9 el conec gr\u00e0cies a entrenar a Moss\u00e8n Homs. \u00c9s nascut a sud-America, encara que de Castellar i viu a Barcelona. No fa pas massa que \u00e9s casat en segones n\u00fapcies i te descend\u00e8ncia. Un nano gran- \u00c9s una persona excepcional i molt estimada: tamb\u00e9 per mi. EL tenim com a Mossenaire d’honor, a la llarga llista que estem confeccionant i que us agraeixo de tot cor.<\/p>\n

\"\"
\nEns fa molta il\u00b7lusi\u00f3 posar al costat d’en Josep Costa. Segur que no n’hi ha dos com ell i la seva fam\u00edlia i molta gent de la que c\u00f3rrer actualment per molts llocs, ho fan degut a la seva lluita fren\u00e8tica d’escampar el plaer de c\u00f3rrer. \u00c9s un dels exemples de persona que ha ajudat a persones com jo a estimar aquest esport. Porta un club, organitza tres curses i quan vaig comen\u00e7ar a c\u00f3rrer em veia sempre superat pel seu alt nivell i velocitat. Continua estant al peu del can\u00f3 i encara que la vista no li permet fer-ho com voldria i fa un munt de curses. Diu que ja te una edat, per\u00f2 \u00e9s l’enveja de qui te la mateixa edat, sempre acompanyat de la seva inseparable muller la Rosa Maria, i ara tamb\u00e9 nets, fills i tota la saga de Costa. Ens fa feli\u00e7os comptar amb la seva amistat.<\/p>\n

\"\"
\nLa Rosa Maria la veus fent de reportera i va sempre per tot el mon amb el seu inseparable marit, en Josep. Avui m’explicava els seus problemes amb l’al\u00b7al\u00b7l\u00e8rgia que certament desconeixia.
\n\"\"
\n\"\"
\nQu\u00e8, esteu d’acord amb mi que tenim un amics guapos, guapos. Per una banda l’Oriol, que se’l rifarien en perm\u00eds de la seva muller la Rocio i l’Esther, que a m\u00e9s ha portat al seu fill a c\u00f3rrer. Els entrenaments \u00abMossenaires\u00bb ha possibilitat la coneixen\u00e7a.<\/p>\n

\"\"
\nMentre l’Oriol ens retrata a en Xavi Papell i a mi, la Rosa Maria fa el mateix amb tots nosaltres. Simp\u00e0tic moment. A saber si tamb\u00e9 retrataven a la Rosa Maria, jeje<\/p>\n

\"\"
\nUn record que vol\u00edem en Xavi i jo: el millor trufeig<\/p>\n

\"\"
\nJosep Costa, posat seri\u00f3s i no se si preocupat, segur com tots.<\/p>\n

\"\"
\nI els professionals de tv3 d’esports, tamb\u00e9 fan curses.l’Arcadi i l’Artur Peguera<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\nLa sortida, tranquil\u00b7la, en concordan\u00e7a amb la jornada familiar. No s’explicaria si no que estigu\u00e9s tan endavant, veient com els primers marxen i intentant seguir l’estella del que va com jo.<\/p>\n

\"\"
\nEn Xavier, tot i que te mol\u00e8sties f\u00edsiques, passen els anys i pot fer curses, amb una gran rialla i fent-nos fotografies a tots, com veureu<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\nmentre correm un noi, en CArlos S\u00e1nchez, que al igual que la Cristina ens regala tot un munt de fotografies i que ens serveix de record i podem repassar a casa gr\u00e0cies a ells. La fotografia perllonga el plaer per aquest esport, natura, amics i tot el que ho envolta.<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\nl’Esther fa uns glops de l’aigua que ens han donat al quil\u00f2metre cinc aproximadament
\n\"\"
\n\"\"
\ni en aquesta fotografia d’en Xavi, sembla que no pateixi anant a 4 i poc.<\/p>\n

\"\"
\nEsther feli\u00e7<\/p>\n

\"\"
\nEn Jaume fa un munt d’anys que fem batalles d’aquestes. Alguna vegada m’he referit. Porta una maleta d’alumini on recull tot all\u00f2 que afecta al seu tarann\u00e0 com a corredor. D’ell em ve l’\u00e8poca que vaig c\u00f3rrer els 100 qms. de Calella i que vaig estar a punt de guanyar una vegada.
\n\"\"
\nEn Costa; una llegenda i un exemple a seguir.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\nUn p\u00fablic molt especial ten\u00edem avui. Vaig pensar: un \u00e9sser viu com aquest, tan bonic i que ens alimenta, ens dona llet i carn: ara imagineu-vos que en comptes de ser un herb\u00edvor fons un carn\u00edvor: voleu dir que no correr\u00edem encara m\u00e9s de pressa ? llen\u00e7o la pregunta.<\/p>\n

\"\"
\nB\u00e9, aquest bon home en Jordi Homs i l’anterior, l’Ignasi Val\u00e8ncia m’han posat al meu lloc quan els he ensenyat el meu nas. Per poc me l’arrissen. He intentat fer un esprint, per\u00f2 he estat impotent. Un altre cop ser\u00e0.<\/p>\n

\"\"
\nvuit\u00e8; no est\u00e0 gens malament. Alguna cosa per explicar quan ens farem grans; he potser ja ho som ara que hi penso.<\/p>\n

\"\"
\nAll\u00e0 dalt, ja amb el meu regal a esperar l’Oriol<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\npetant la xerrada amb en Jaume Aragon\u00e8s . Un corredor que fa molts anys que conec i dels m\u00e9s competitius que recordo
\n\"\"
\nI aqu\u00ed arriba l’Oriol, amb un gest d’un bon corredor que fa amistats all\u00e0 on va. \u00c9s molt bon jan i arribar de la ma d’una persona amb un agra\u00efment mutu. A mi \u00e9s un gest que em desperta molt bones vibracions. El noi \u00e9s diu Francesc N\u00fa\u00f1ez<\/p>\n

\"\"
\n\"\"<\/p>\n

\"\"
\nEn Joan i la N\u00faria i el seu gos: hist\u00f2ria vivent de grans persones que han fet gran l’ultrafons i les proves de 100 quil\u00f2metres al nostre pa\u00eds.<\/p>\n

\"\"
\nFant\u00e0stica aquesta arribada. Emocionant de deb\u00f2.<\/p>\n

\"\"
\ni en Zenon, a l’esquerra, va a ajudar en els seus darrers metres a en Xavi, que sol patir molt per acabar: tot punt d’honor.<\/p>\n

\"\"
\nLa N\u00faria surt una mica abans per fer tota la cursa caminant i el seu marit en Joan, la va a buscar. En el seu interior segur que sap que li deu coses a en Ramon Oliu, com tothom que correm i aquesta cita que en Miquel Pucurull ha fet possible, amb tot el seu cor i la seva capacitat intel\u00b7lectual de qui em pocs recursos ha fet \u00abla millor cursa de calendari\u00bb. Gr\u00e0cies Pucu.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n

s400<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan un vol escriure b\u00e9 d’una cursa per que saps que darrera hi ha molt sentiment, de ben segur que et quedar\u00e0s curt. Descobreixo aquesta cursa com la majoria de les vegades, per que est\u00e0s enxarxat i segueixes a persones que pel que diuen o pel que fan, desperten el teu inter\u00e8s. La xarxa va […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5581],"tags":[],"class_list":["post-781","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-competicions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/781","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=781"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/781\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":785,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/781\/revisions\/785"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=781"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=781"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=781"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}