{"id":735,"date":"2011-05-20T13:54:50","date_gmt":"2011-05-20T12:54:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=735"},"modified":"2011-05-20T13:54:56","modified_gmt":"2011-05-20T12:54:56","slug":"marxa-romanica-navas-805-qm","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2011\/05\/20\/marxa-romanica-navas-805-qm\/","title":{"rendered":"Marxa Rom\u00e0nica – Nav\u00e0s – 80,5 qm."},"content":{"rendered":"

Els dies previs a la cita per fer una marxa d’uns vuitanta quil\u00f2metres, el nerviosisme en el meu cas \u00e9s m\u00e9s que evident. Aquest darrer m\u00e9s i per preparar-la, he sovintejat Sant Lloren\u00e7 des de Can Palet, amb entrenaments de m\u00e9s de tres hores.
\nEn aquest moment tinc que dir, que ha estat clau en poder finalitzar una prova que enguany ha estat d’una duresa m\u00e9s gran, que a les anteriors, per raons climatol\u00f2giques.<\/p>\n

\"\"
\nEl que ha arribat a costar aquest premi que la gent que acaba la marxa reb a canvi de la finalitzaci\u00f3<\/p>\n

Com decideixo fer una marxa si no hi estic acostumat ? \u00c9s per en Casimir Martin, un referent egarenc que enguany finalitzar\u00e0 en deu anys cent maratons i quan en aquest moments te seixanta-quatre anys. Un home que vaig con\u00e8ixer just en aquesta prova i amb el que venia degust fer-la especialment.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Una sorollsa traca dona la sortida. Com pateixo amb els petards !!<\/p>\n

Qu\u00e8 poc imagin\u00e0vem que la climatologia ens jugaria una mala passada. Com s’anunciava, seria un dia de grans turmentes. Ens vam estalviar una que una hora abans va descarregar tota la seva virul\u00e8ncia abans de la sortida.<\/p>\n

Havia dut els pals d’alumini i moments abans vaig dubtar d’agar-los, ja que veia for\u00e7a gent sense i podien ser una nosa tota la nit. Menys mal que els vaig agafar.<\/p>\n

Vam quedar d’anar plegats i caminant, encara que al comen\u00e7ament fem uns lleugers trots per anar millor. Conversem amb en Joan, un paradista del mercat Sabadellenc, amb el que tenim una agradable conversa.<\/p>\n

\"\"
\nArranquem tots a l’hora, quan havia caigut una hora abans un bon ruixat, que pens\u00e0vem seria el darrer. Per\u00f2 la nit seria la nostra companya: la pluja, el fang i algun lluny\u00e0 tro<\/p>\n

Fem una primera part sense pluja i ara es produiria la primera an\u00e8cdota del dia. Tombem per un cam\u00ed, que en sense alternativa t’obligava a submergir les cames per sota dels genolls. En el meu cas duia un recanvi de mitjons que reservava per la tradicional remullada de la riera de Merl\u00e8s, per\u00f2 aquesta no estava prevista. Com que porto els peus envenats d’esparadrap i despr\u00e9s d’uns moments de dubte, agafo carrereta i passo corrent, quedant ben xop. Veia un home que fent gala d’una gran pensada, es vesteix unes bosses grosses i travessa la riera ben eixut. Qu\u00e8 poc sabia que a la nit l’aigua estaria per tot arreu. B\u00e9, almenys s’havia estalviat aquest primer parany.<\/p>\n

Al cap d’una estona una abundosa manta d’aigua i, encara que vaig amb un capelina \u00abhomologada\u00bb, prefereixo el pl\u00e0stic que guardava des de la Matagalls i que tan bon resultat em va donar. Com que li vaig explicar que aniria amb aquest plasticot, en Casi em sorpr\u00e8n que tamb\u00e9 fa servir el mateix. L’avantatge, que et queda la motxilla ben dins i que no es mulla gens, tret de la pr\u00f2pia humitat que despr\u00e8n el cos.<\/p>\n

Continuem la marxa, per\u00f2 el fang fa que caminem amb dificultats i veiem que la gent s’acumula en un punt. Un corriol totalment enfangat, i amb forta pendent. Ens partim els bastons amb en Casi, per\u00f2 ara tu i ara jo, de cul a terra a l’estil d’un tobogan, anem fent el descens.<\/p>\n

Quan arribem a l’hora de sopar duem un endarreriment important, per\u00f2 la gana apreta i els entrepans, i la fruita fan oblidar tot. Veig a en Casi que li canvia la mirada: \u00abM’he deixat la llanterna\u00bb. Remenem per dalt i per baix i no trobem. Nom\u00e9s queda que caigui un llamp !!<\/p>\n

Per sort vaig agafar-ne dos, que encara que fa poca llum li servir\u00e0 per veure per on trepitjar, que avui era primordial.<\/p>\n

En Casi est\u00e0 una mica desmoralitzat i m’ho diu. Encara que miro d’animar-lo, prop de Puigreig i quan portem uns quaranta cinc quil\u00f2metres, ens anuncien que el grup \u00abescombra\u00bb ja \u00e9s prop. Aix\u00f2 li fa pendre la trista determinaci\u00f3 d’abandonar. El que jo no m’havia preguntat a mi mateix si estava cansat i quan t’adones que est\u00e0s b\u00e9, comen\u00e7a un nou repte. Hav\u00edem d’arribar l’hora de dinar a casa, perqu\u00e8 ens esperaven i quedaven trenta-dos quil\u00f2metres i anava gaireb\u00e9 l’\u00faltim.<\/p>\n

Decideixo c\u00f3rrer sense parar i fins que aparegui cansament. Us podeu creure que no estava gens cansat !<\/p>\n

\"\"\"\"
\nEl cartr\u00f3 que dona testimoni de que la marxa l’anem segellant<\/p>\n

Comen\u00e7o a comptar a la gent que passo, ara un, ara cinc, vaig per vint. Passo cinc; sempre saludant i animant. Se que a alg\u00fa se li feia estrany el meu pas. Arribo a comptar fins a quaranta nou persones, i de cent-quaranta que finalitzant quedo el noranta-quatre: aneu fent comptes.<\/p>\n

Als avituallaments no hi estava m\u00e9s d’uns pocs minuts i al meu cap continuava pensant amb la riera de Merl\u00e8s, Doncs b\u00e9, arribat a aquest punt quedo xop d’all\u00f2 m\u00e9s. Nyec, nyec a cada passa i els mitjons que havien estat blancs, bens marrons.<\/p>\n

Per tot arreu que ho permetia, corrent i trobo els avituallaments genials. Penso que l’organitzaci\u00f3 mereix per mi la m\u00e9s alta puntuaci\u00f3 que es pugui donar. Estar\u00e9 tot l’any esperant que arribi el maig de l’any vinent, i si puc tornar\u00e9 per quarta vegada i m\u00e9s quan ser\u00e0 la vint-i-cinquena edici\u00f3.<\/p>\n

B\u00e9 per acabar quedava un dels detalls m\u00e9s grans que recordar\u00e9 sempre: en Casimir venia a m\u00e9s d’un quil\u00f2metre de Nav\u00e0s a trobar-me amb una ampolla de beguda i els moments que vam passar i va estar per mi en tot moment. Em va \u00abobligar\u00bb anar a massatge. Em negava per que sabia que l’esperaven a casa per fer el dinar.<\/p>\n

Aquest massatge que ofereix l’Institut Ferlo de Manresa, et fan un massatge a les cames, dos alumnes, i a l’esquena un tercer. Massatge a sis mans. El millor premi. Us ho ben asseguro
\nUn esgl\u00e9sia rom\u00e0nica i a triar a l’arribada. Un bon esmorzar<\/p>\n

\"\"
\n\"\"<\/p>\n

Us poso el track que dos anys abans un amics mossenaire de Barcelona, en Xavier Caros, te al seu wikiloc
\nhttp:\/\/es.wikiloc.com\/wikiloc\/view.do?id=385085<\/a><\/p>\n

El Manresa Info penjava la seg\u00fcent cr\u00f2nica<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

He llegit un blog a la xarxa d’una noia que no conec, per\u00f2 que ha expressat amb un estil que m’ha encantat el que per ella ha estat la marxa i que us recomano. Val a dir, que quan ha passat per la riera de Merl\u00e8s l’aigua ha acabat amb la seva c\u00e0mera fotogr\u00e0fica, el gluc\u00f2metre i el m\u00f2bil sembla que de moment li va. La noia es diu Bea i \u00e9s diab\u00e8tica. La felicito pel seu coratge.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Classificacions;
\nhttp:\/\/cen.totnavas.com\/nivell1_inici.php?nId=355313418%3E<\/a><\/p>\n

De nou sento justificat entrenar amb amics que m’ajuden a tenir un estat de forma per poder accedir a aquesta marxa i que us recomano.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies amics i despr\u00e9s de reposar tota la setmana, a partit de dem\u00e0 torno a provar-me al vostre costat.<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els dies previs a la cita per fer una marxa d’uns vuitanta quil\u00f2metres, el nerviosisme en el meu cas \u00e9s m\u00e9s que evident. Aquest darrer m\u00e9s i per preparar-la, he sovintejat Sant Lloren\u00e7 des de Can Palet, amb entrenaments de m\u00e9s de tres hores. En aquest moment tinc que dir, que ha estat clau en […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5581,1],"tags":[],"class_list":["post-735","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-competicions","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/735","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=735"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/735\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":738,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/735\/revisions\/738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=735"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=735"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=735"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}