![](\"https:\/\/i0.wp.com\/farm4.static.flickr.com\/3007\/2960164825_e8dd22792a.jpg\")
<\/p>\nAquest repte de tornar a fer 100 quil\u00f2metres per una pista d’atletisme
\nhomologada, i a m\u00e9s a casa Terrassa, se’m va passar pel cap mentre feia
\nla Matagalls-Montserrat 2008. Penso que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que enfrontar-se als
\nmals camins, a la son, al fet de perdre’s i per acabar-ho d’adobar quan arribes
\na Monistrol encara et resta pujar pel cam\u00ed dels tres quarts, amb uns graons
\nirregulars. Despr\u00e9s un cop all\u00e0 tornar a casa.
\nEra la cinquena vegada que anava a les pistes ganes d’arribar fins al final.
\nObservo com cada cop que la gent habitual, que m’envolta. s’esvalota, per\u00f2
\ntampoc gaire, quan els dic les meves intencions. Una setmana abans havia
\nprovat com quedava f\u00edsicament despr\u00e9s de fer uns seixanta quil\u00f2metres en
\ndos dies i francament, va ser molt positiu. Aix\u00f2 em deia que per qu\u00e8 no ?.
\nA m\u00e9s son unes pistes que sempre he estimat, tot i que ara ja he deixat
\nd’anar-hi amb la regularitat que ho feia.
\nA les quatre de la matinada sense voler-ho els ulls em fan observar els d\u00edgits
\ndels rellotge, per no dormir-me, i sense sacsejar-me massa em prenc una
\nbona dutxa i faig un bon esmorzar que el dia abans m’havia posat apunt la
\nmeva estimada Marisol, qu\u00e8 viu i suporta la meva il\u00b7lusi\u00f3 per l’esport. Em
\nconnecto una mica a internet per saber les noticies del dia i mirar els meus
\ncorreus electr\u00f2nics per saber si hi ha cap novetat. D’una manera meticulosa
\ni, com feia fa anys, comen\u00e7o a embolicar dit per dit dels peus amb esparadrap,
\naix\u00ed com les zones susceptibles de crear butllofes, tamb\u00e9 a zones del pit,
\netc. poso vaselina a altres llocs que alguna vegada m’han fet patir. Quan
\ns’apropen les sis busco agafo la matela , amb rodes, per qu\u00e8 alguna vegada
\ntamb\u00e9 he patit sobretot despr\u00e9s de traslladar el material i tot all\u00f2 que solen
\ndonar. Camino sense preses pel meu barri, Can Palet, i quan veig que les
\npistes ja estan il\u00b7luminades i al p\u00e0rquing hi arriba un cotxe amb matr\u00edcula
\nfrancesa, d’on surten dues ombres que eren els meus admirats Henry Girault
\ni Guy Long, personatges trets d’un llibre d’aventures. L’un record Guiness
\nen quan a quantitat amb cinc-centes seixanta nou proves finalitzades i l’altre
\namb dues centes seixanta vuit , les de’n Guy. L’Henry venia a fer el cent i
\nen Guy el cinquanta. Crec que l’Henry em recorda lleument i de fet va ser
\nde qui primer vaig veure la possibilitat de fer algun cent a la meva vida. Vaig
\npensar: si aquest bon home b\u00e9 de Fran\u00e7a nom\u00e9s donar voltes a les meves
\npistes, jo que les tinc tan a l’abast: per qu\u00e8 no? Hores d’ara nom\u00e9s n’he fet
\ncinc aqu\u00ed i disset amb total de cent, i n’estic cofoi.
\nArribem i veig als que serien els meus companys de ruta, entre preocupats
\ni il\u00b7lusionats per comen\u00e7ar, prop de les pistes. Nom\u00e9s queda mitja hora, i
\nning\u00fa escalfa: es clar. Arriba el controlador, l’Andreu Ballb\u00e9, que escampa
\nles seves catifes i est\u00e0 parlant amb en David Otero, m’hi apropo els ofereixo
\nla ma i continuo fins una zona habilitada a l’efecte per encabir les nostres
\npertinences i per aixoplugar-les. Per sort gr\u00e0cies, donat que m\u00e9s tard un
\nruixats ens deixarien prou xops, almenys les nostres pertinences quedaran
\nprotegides de l’aigua. Faig unes fotografies i quasi espressament quedo
\nendarrerit per no anar al ritme fort dels meus companys, donat que em conec,
\ntot i que miro la dist\u00e0ncia i la vaig mantenint volta a volta. Entre nosaltres
\nuna noia, amb un estil impecable, la Cristina, i un aspecte juvenil que em
\nfa pensar que aquell ritme li passaria factura, i res m\u00e9s lluny. Durant tota la
\nprova tenia un aquest estil for\u00e7a bonic i estable i no li vaig observar s\u00edmptoma
\nde cap defalliment. Em deixo guiar per les meves sensacions i noto que no
\nem canso gens i que passen els quil\u00f2metres com si res. Porto el meu aparell
\nde mp3 o porto temes que m’agraden dels Gossos, el Pets, la Darma, Gerard
\nQuintana, algun \u00e8xit, tamb\u00e9 com Carros de Foc i en un cert moment una
\ncoral amb l’himne de Catalunya. Tot aix\u00f2 em fa anar a ritme i ven acompanyat.
\nDe tant en tant i pasades les nou del mati comencen a venir coneguts; penso
\nque alguns pensant que f\u00e8iem una bona bogeria i d’altres amb certa admiraci\u00f3.
\nPenso que a d’altres pa\u00efsos \u00e9s una prova ja consolidada i aqu\u00ed n’anem
\naprenent. Qui va dur la prova a l’estat espanyol va ser el c\u00e0ntabre Soto Rojas
\ni a Terrassa en Jordi Mangot, tot i que ara l’associaci\u00f3 Mitja Marat\u00f3 de
\nTerrassa en \u00e9s l’organitzadora i crec que li est\u00e0 agafant afecte a la prova,
\ntot i con\u00e8ixer les retic\u00e8ncies que tenien a aquestes esdeveniment. Entre ells
\nel sots president va ser amb qui primer em vaig apropar a l’\u00fanic club que
\npracticava fons “Fondistes de Terrassa”, en Mota, president d’aquest club
\nfons a la d\u00e8cada dels nouranta, al qual vaig pert\u00e8nyer. L’actual president de
\nl’Associaci\u00f3 Mitja Marat\u00f3, l’Otero, va ser el meu primer company m\u00e9s seri\u00f3s
\nque vaig tenir quan comen\u00e7ava: Pep Mota i David Otero van ser importants.
\nSento agra\u00efment per ser els primers, despr\u00e9s n’han vingut un bon grapat de
\nmolt importants als quals m’hi sento molt agra\u00eft, com als entrenaments
\nmossenaires i tots els seus integrants.
\nEl meu cap es distreia moltes vegades amb els meus companys de prova
\ncom el mateix Xavi Larruy, que ten\u00edem molts quil\u00f2metres per animar-nos
\nm\u00fatuament; com an\u00e8cdota comptaven les vegades que ens atur\u00e0vem a fer
\npipi (amb perd\u00f3). M’anava guanyant: quan vam encetar les converses an\u00e0vem
\ndistanciats em duia moltes voltes; per\u00f2 a en Xavi, per uns senyals a la cama
\nde tant en tant, feia alguna parapeta i pass\u00e0vem alguna volta separats, per\u00f2
\nun bon grapat de quil\u00f2metres van ser fets en com\u00fa. Va ser bonic.
\nEntre els terrassencs, tenia dos coneguts: l’un en Jordi Font que feia la prova
\na l’estil de la marxa per\u00f2 que malauradament es va retirar i l’altre en Juan
\nManuel Mu\u00f1oz que debutava en la dist\u00e0ncia i la va finalitzar amb un molt
\nbon estat. Enhorabona ! i ara ja ets un corredor de cent, i amb una marca
\nsub-10
\nCada volta veia a la Nuria pel carril dos, que ho fa per no interrope, per la
\nqual cosa feia m\u00e9s dist\u00e0ncia i que ja sap que no podr\u00e0 acabar. \u00c9s un corredora
\nexcepcional i amb un esperit de sacrifi fora del com\u00fa. A m\u00e9s porta el club
\nde 100 com si fos un fill.
\nEl meu pensament estava, tamb\u00e9, a l’espera de veure a comen\u00e7ar les curses
\nque es farien a partir de les quatre; amb aquestes arribaven m\u00e9s gent que
\nens animava i impagable la pres\u00e8ncia als trets finals de la prova com; Martin
\nMolina que estava a primera hora del mat\u00ed fent fotografies que no l’hi van
\nsortir, per tanta foscor. Marisol, A.Cos, C.Ballesteros, Pedrero,Vicen\u00e7 Sol\u00e9,
\nla Marta Oliver\u00f3, Bernat, Montse, Arnau, Olivia, Jos\u00e9 Carlos, Enoc, Joaquin
\nIzquierdo, Folch, Pili, Dani, Julia, Ortega, Esteban, V.Gonzalez, Mari\u00e0 i Lluis,
\nCasimir, 6q i Laura, Issaac, Tito, Lluis i fill, Manel i Ayala, Climent, David,
\nMangot, Asin, Marinelo, S.Aragon\u00e8s, J.Exp\u00f3sito, Juan Jos\u00e9 (mi primo),
\nM.Otero, Dolors Vil\u00e0. B\u00e9 si em deixo alg\u00fa, que m’ho faci notar, donat que
\nsegur que ser\u00e0 aix\u00ed i em sabr\u00e0 greu i segur que va ser important.
\nEl fill del Mari\u00e0, en Lluis, almenys va fer tres quil\u00f2metres al meu costat.
\nAlguna volta amb l’A.Cos, Mari\u00e0, Manel, Folch
\nL’Eva Fontecha, que estava treballant amb el xip, era de les m\u00e9s sorolloses
\na l’hora d’animar i de fet ho aconseguia. Gr\u00e0cies.
\nDurant la prova observava un dels meu \u00eddols que anava fent gestes d’anar
\nenfonsat, en Paris: per\u00f2 que se li havia posat al cap acabar com aixi va fer.
\nEll ja sabia que aquell no seria un bon dia molt abans de comen\u00e7ar: tot i aix\u00ec
\nva arriscar i va acabar patint un munt.
\nDe vegades a alg\u00fa li dono l’exemple de que quan es veu un corredor a la
\npista pensi que si hagu\u00e9s anat en linea recta, quan va pel quil\u00f2metre 85 est\u00e0
\na Malgrat de Mar si ha sortit de Terrassa i pots imaginar lo cansat que va.
\nEl que passa que des de fora sembla que puguis anar m\u00e9s r\u00e0pid i en canvi
\nvas contemplant la possibiliat de deixar-ho i tens una lluita interna. Ja sobre
\nel 95 estariem donant voltes per Lloret i encara ens en quedarien cinc. Aix\u00ed
\nde vegades s’ha de veure. Entenc que son s\u00edmils m\u00e9s gr\u00e0fics que el fet de
\nque cada volta sembli f\u00e0cil per un corredors descansats que s’ho puguin
\nmirar des de l’exterior. Per exemple; vaig sentir qui deia quan ni tan sols
\nestava a mitat “vinga apreta” o “ei, que arribar\u00e0s l’\u00faltim”. Els que estem
\nacostumats, no ens afecta, encara que entenem que l’aspecte que donem
\n\u00e9s d’anar molt abatuts i segur que en tenim motius.
\nSegur que pel cap em van passar mil coses, per\u00f2 tampoc es tracta de dirles
\ntotes. Poso la classificaci\u00f3, amb els temps de passada que ens van
\nfacilitar.<\/p>\n
<\/p>\n
En quan a obsequis, va estar molt b\u00e9. Molts detalls com: ulleres de sol, cava
\nde marca de l’organitzaci\u00f3, runyonera, samarreta de cot\u00f3 amb inscripci\u00f3,
\nmotxilla travessera, copeta menuda bonica, i sembla que res m\u00e9s.
\nTamb\u00e9 mencionar als voluntaris que ens ajuden molt. Recordo en especial
\nun home que atenia les meves necessitats d’hidrataci\u00f3.
\nGr\u00e0cies a tots i ara a pensar en un altre.<\/p>\n
Amb en Xavi Larruy, van fer un bon t\u00e0ndem<\/a><\/p>\n Ja voltavem els nouranta quil\u00f2metres: com de Terrassa a Malgrat<\/a><\/p>\n Saludant a tothom<\/a><\/p>\n![](\"https:\/\/i0.wp.com\/lh5.ggpht.com\/pepmoliner\/SPsVqiGzBfI\/AAAAAAAAFwc\/x63b_KOs8l4\/s400\/DSCN1683-1.jpg\")
<\/a><\/p>\n![](\"https:\/\/i0.wp.com\/lh4.ggpht.com\/pepmoliner\/SPsVrrO-fqI\/AAAAAAAAFwk\/3xbBf2zmDLQ\/s400\/DSCN1685-1.jpg\")
<\/a><\/p>\n![](\"https:\/\/i0.wp.com\/lh4.ggpht.com\/pepmoliner\/SPsVsYRjeiI\/AAAAAAAAFws\/CVWLS0MOsLY\/s400\/DSCN1686.jpg\")
<\/a><\/p>\n
![](\"https:\/\/i0.wp.com\/lh5.ggpht.com\/pepmoliner\/SPsVtV0Qp4I\/AAAAAAAAFw0\/b7AsSvQAxV0\/s400\/DSCN1688.jpg\")
<\/a><\/p>\n![](\"https:\/\/i0.wp.com\/lh3.ggpht.com\/pepmoliner\/SPsVvHJ3jEI\/AAAAAAAAFw8\/q_nlKdAFBnc\/s400\/DSCN1689.jpg\")
<\/a><\/p>\n