{"id":625,"date":"2011-03-22T09:44:41","date_gmt":"2011-03-22T08:44:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=625"},"modified":"2011-03-22T18:16:11","modified_gmt":"2011-03-22T17:16:11","slug":"el-dia-del-pare-amb-els-mossenaires-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2011\/03\/22\/el-dia-del-pare-amb-els-mossenaires-2\/","title":{"rendered":"El dia del PARE; amb els mossenaires"},"content":{"rendered":"

Una de les caracter\u00edstiques dels entrenaments que protagonitzeu tots plegats, \u00e9s aquest bon humor que brolla de les vostres converses, i qui no coneix al Manolo J. Diaz. Sempre en porta una de cap i quan l’Adri\u00e0 el veu, all\u00e0 que hi \u00e9s; per qu\u00e8 una de les seves virtuts \u00e9s estar sempre de broma. \u00c9s un dels nostre valors aquest bon home. <\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEster, Manolo i Adri\u00e0, seguits de prop per la Carmen i en Ramon.<\/h2>\n

Centrant-nos en el que ha estat l’entrenament; ha vingut marcat per cercar un tipus de circuit el m\u00e9s net de fang possible: si no fos aix\u00ed m\u00e9s d’un deixaria les catifes dels cotxes i les seves llars amb parts del terra de Moss\u00e8n Homs.<\/h2>\n

Anar fins a la font de Can Roure, on ja \u00e9s un dels nostres circuits, esdev\u00e9 un passeig pel mig del poble antic de Matadepera, amb una fotografia de record a la pla\u00e7a de Sant Jordi que alhora serveix per fer una bona recuperaci\u00f3 pel que han estat els tres quil\u00f2metres i escaig d’aquesta primera part de l’entrenament.<\/h2>\n

Arribats a la font, sempre hi ha qui es refresca i beu una mica, per encara la baixada de tornada. Ha estat un bon entrenament bastant concorregut i on han vingut nous mossenaires, i algun que feia dies que no v\u00e8iem, per\u00f2 que ens tenen presents.
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\nLes primeres preses de contacte, sempre son importants i alegra veure de nou als amics<\/h2>\n

\"\"<\/h2>\n

Aqu\u00ed arriba la Natatxa
\n\"\"
\nI m\u00e9s enll\u00e0 els alguns dels amics que venen de casa estant, com en Manel, Toni, Jose Manuel, Pep i Antoni<\/h2>\n

\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\nAnem d’arrancada, amb el Carles i els seus caracter\u00edstics mocadors al cap
\n\"\"
\nEn Kim i en Mariano
\n\"\"
\nl’Emilio i en Manel
\n\"\"
\nEN Xavi Miquel, l’Anna i en Robert. L’Anna l’endem\u00e0 es tornava a enfilar al podi de la cursa del Rodal de Sabadell
\n\"\"
\nNatatxa, Jordi i Robert
\n\"\"
\nPassant pel costat de l’empresa de begudes carbonatades Sammy
\n\"\"
\nCarmen ja \u00e9s una mossenaire habitual.
\n\"\"
\nEn Joan, que m’est\u00e0 dient ?
\n\"\"
\nEl noi de vermell s’estrenava i no ens hem quedat amb el nom
\n\"\"
\nXavi Miquel i Robert
\n\"\"
\nEn Joaquin i en Carles i jo mateix, hav\u00edem format part ja fa vint anys dels Fondistes de Terrassa. Vam recordar el fet i que ens ha posat a l’\u00e0lbum de fotografies antigues de’n Paco <\/a>
\n\"\"
\nAntoni, seguit de Jos\u00e9 Antonio i Javi
\n\"\"
\nMartin i Carles<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

Personalment m’encanta passar per aquest carrer del bell mig de Matadepera, que han deixat per vianants.<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\nEn Rafael Atienza, qu\u00e8 \u00e9s qui fa les fotografies, els moments de la preparaci\u00f3 per la fotografia de tot el grup, fa aquestes preses on s’us veu les cares pr\u00e8vies i que fan gr\u00e0cia. \u00c9s all\u00f2 que jo no veia.
\nEncara que alguna vegada sembla que podr\u00edem estalviar-nos la fotografia de grup aquesta te diferents motius.
\n– \u00c9s el moment on hi som tots i que guardarem molts als nostres ordinadors com a record.
\n– \u00c9s quan fem el recompte
\n– La fem en un punt on aprofitem per donar un descans a aquelles persones que ho necessiten
\n– Tot i sembla iguals; cada setmana som persones diferents i si les mireu una per una, segur que hi trobeu alg\u00fa que no teniu el gust de con\u00e8ixer.<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"<\/h2>\n
\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/div>\n
\n


\n<\/strong><\/h2>\n<\/div>\n

quaranta una persones disposades a entrenar plegades, esperant-se i gaireb\u00e9 tots amb una rialla. Aix\u00f2 no te preu. Uns dels millors regals pels que celebrem l’onom\u00e0stica del nostre nom: els Josep’s.
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\" <\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Imponent; el mac\u00eds de Sant Lloren\u00e7 del Munt amb la Mola al capdamunt: una imatge que estimen els mossenaires.
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\nMoments on s’ha de vigilar com passem la carretera de Talamanca, I ara b\u00e9 el m\u00e9s bo: una pujada que pujarem a tope<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\nI arribem al punt mig, al qm. 4,8 de la font de Can Roure. On lloc id\u00edl\u00b7lic<\/h2>\n

\"\"
\nJoaqu\u00edn Izquierdo, amb el que hem compartit m\u00e9s de vint anys d’entrenaments, equips, curses, marxes.<\/h2>\n

\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

El pont belluga, i es fa divertit travessar-lo
\n\"\"
\n\"\"
\n\"\"
\nEn Jose Manuel, el nostre mossenaire de la setmana, encap\u00e7alant la fotografia<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\nEn baixada ja tot es veu m\u00e9s clar<\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\nEl germans Matencio tanquen avui el grup. Queixosos amb bon criteri, per qu\u00e8 volien estar al cent per cent a la cursa del Rodal de l’endem\u00e0<\/h2>\n

\"\"
\nI el camp de batalla, on tornem a posar la musculatura al seu lloc, tot fent uns bons estiraments.<\/h2>\n

Una jornada on han lluit bones converses, en els seus quasi onze quil\u00f2metres i en un circuit, que encara que el darrer quil\u00f2metre i mig \u00e9s de pol\u00edgon, compensa la quantitat de bones vistes que anem tenint.<\/h2>\n

Us poso el recorregut que ens ha regalat l’Antoni
\nhttp:\/\/www.endomondo.com\/workouts\/i9eHIjbhBZc<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

Conec en Jos\u00e9 Manuel des de la infantesa, quan an\u00e0vem a la mateixa escola. Era d’un curs per sobre del meu, per\u00f2 el tenia vist i quan sort\u00edem a jugar al pati jug\u00e0vem.
\nVaig tornar-hi a parlar quan a la primera mitja marat\u00f3 de Terrassa est\u00e0vem col\u00b7laborant a la rotonda de la Rambla, tallant el tr\u00e0fic i all\u00e0 tornar a tenir de nou contacte.
\nQuan va comen\u00e7ar en Jos\u00e9 Manuel a entrenar per les pistes Municipals, i just quan jo feia vint-i-cinc anys de soci, f\u00e8iem cada sis setmanes el test de Cooper, va ser dels que no es perdia mai aquests i mica en mica ha anat fent del c\u00f3rrer el seu hobbie i jo l’he pogut con\u00e8ixer una mica m\u00e9s. La seva imatge va lligada amb la del seu fill i em sento feli\u00e7 d’haver pogut estar en el debut de tots dos en mitja marat\u00f3 a Gav\u00e0, sobretot per anar al costat d’en Jordi. Hores d’ara, en Jordi te un gran nivell atl\u00e8tic, com des de ben petit i en Jos\u00e9 Manuel i te molt a veure.
\nSon tots dos molt r\u00e0pids i constants.
\nEns regala el seu curr\u00edculum per qu\u00e8 tots el conegueu una mica m\u00e9s i per mi \u00e9s especial comptar sempre amb ells. Li desitjo el millor.<\/span><\/span>
\n
\nP.D.
\nUna dada; no he llegit el que m’havia enviat en Jos\u00e9 Manuel fins que he acabat la cr\u00f2nica i de deb\u00f2 que nom\u00e9s pel que dius ja va la pena tot aix\u00f2 que ens portem entre mans. Soc jo l’infinitament agra\u00eft a tots vosaltres i nom\u00e9s soc un m\u00e9s que m’aprofito de la bona gent que m’ensenya i ajuda a ser feli\u00e7 fent esport.<\/span> <\/span><\/h2>\n

\"\"
\n\"\"
\n\"\"<\/h2>\n

Deia en Jos\u00e9 Manuel.
\n
\nFelicitats Pep, tamb\u00e9 a tots els pares i els que com jo es diuen Josep!!
\nM\u2019ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3 que avui que tamb\u00e9 \u00e9s el meu sant, em proposessis de ser mossenaire de la setmana.
\nEt passo una mica de la meva historia com a aficionat a aquest esport que tant ens fa disfrutar a tots plegats.
\nVaig n\u00e9ixer a Terrassa el 28 d\u2019octubre de 1962, i des de petit que m\u2019agrada molt la natura i caminar pel bosc, suposo que degut a que els meus pares tenien un hort a la muntanya de Les Martines de Terrassa i sempre, de petit, hi an\u00e0vem i torn\u00e0vem caminant.
\nVaig comen\u00e7ar a corre als 41 anys, o sigui, al 2003, amb la intenci\u00f3 de participar en algun tipus d\u2019esport. Em vaig entrenar durant un m\u00e9s i vaig presentar-me als 100m llisos de les Olimp\u00edades de Policies i bombers de Barcelona 2003(13\u00b446s), de seguida em vaig adonar que m\u2019agradava l\u2019atletisme. Disfruto tan de les curses populars com dels entrenos que faig, normalment dos, tres o quatre dies a la setmana, dimarts i dijous al vespre a les pistes de Can Jofresa i algun dimecres amb el grup que surt a les 17,30h del C.N.Terrassa, trobant a tots els grups gent molt simp\u00e0tica i agradable.
\nEls meus primers entrenaments van ser a les pistes d\u2019atletisme de Can Jofresa, recordo amb molta il\u00b7lusi\u00f3 com amb en Pep Moliner f\u00e8iem el test de Cooper una vegada cada mes, i molt maco!, veiem com milloraven els temps, i despr\u00e9s la foto immortalitzant el test. Ah, i les quatre Mitges Maratons que porto les he fet amb el meu fill Jordi, la primera va ser a Gav\u00e0 fa tres anys, on Pep ens va orientar i acompanyar.
\nSempre que puc vinc a la trobada Mossenaire dels dissabtes, molts d\u2019ells, amb el meu fill Jordi i ens trobem molt a gust amb tots vosaltres, sempre disfrutant i intercanviant impressions de diversos temes,
\nLes meves millors marques personals:
\nEn 5000m: 18,54 cursa de Poble Nou Terrassa 2010
\nEn 5.500m: 20,57 cursa de Can Anglada de Terrassa 2010
\nEn 10.000m: 40,05 cursa de Montmel\u00f3 Mullat i corre 2010
\nEn 21.097m: 01.28.26 Mitja Marat\u00f3 de Terrassa 2011 <\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Disfrutem molts anys Mossenaires!!!
\nJose Manuel Portero
\n<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les caracter\u00edstiques dels entrenaments que protagonitzeu tots plegats, \u00e9s aquest bon humor que brolla de les vostres converses, i qui no coneix al Manolo J. Diaz. Sempre en porta una de cap i quan l’Adri\u00e0 el veu, all\u00e0 que hi \u00e9s; per qu\u00e8 una de les seves virtuts \u00e9s estar sempre de broma. […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5580],"tags":[],"class_list":["post-625","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrenaments"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=625"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":630,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/625\/revisions\/630"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}