{"id":5999,"date":"2024-06-21T04:37:28","date_gmt":"2024-06-21T03:37:28","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=5999"},"modified":"2024-06-21T04:37:28","modified_gmt":"2024-06-21T03:37:28","slug":"en-sebas-sempre-ens-ve-a-buscar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2024\/06\/21\/en-sebas-sempre-ens-ve-a-buscar\/","title":{"rendered":"En Sebas sempre ens ve a buscar"},"content":{"rendered":"
Comen\u00e7o la cr\u00f2nica d’aquest dissabte parlant una mica del\u00a0<\/span>Sebas<\/span>. I ho faig, perqu\u00e8 a ning\u00fa li passa desapercebut que \u00e9s una persona que sempre ens ve a buscar, amunt i avall i des\u00a0<\/span>del<\/span>\u00a0primer dia. El projecte d’entrenaments en grup de Torre Moss\u00e8n Homs, que \u00e9s com a mi a m\u00e9s m’agrada denominar-ho, consisteix\u00a0<\/span>en el fet que<\/span>\u00a0sigui quin sigui el ritme que portem, de tant en tant fem un reagrupament i com diem que una manera de reagrupar \u00e9s no aturar-se i anar a la cerca del que ve una mica m\u00e9s enrera i ell \u00e9s qui m\u00e9s ho fa.\u00a0<\/span>S\u00ed<\/span>, \u00e9s ell, en\u00a0<\/span>Sebas<\/span>. No hi ha vegada que fem aturada, que veiem que gira i ens ve a buscar. De\u00a0<\/span>fet,<\/span>\u00a0no \u00e9s cap obligaci\u00f3, per\u00f2 va ser una de les novetats en els grups, que es fes aix\u00f2. Doncs avui\u00a0<\/span>posarem<\/span>\u00a0tot all\u00f2 que va explicar, tal dia com avui fa onze anys tot agrain-te que si el projecte ha funcionat \u00e9s per que el grup te las fet teu i las enriquit amb la teva pres\u00e8ncia al llarg de molt i molt temps:<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Era per all\u00e0 el 2013, quan feiem el Mossenaire de la setmana i ens deia aix\u00f2 en Sebastian Morales Salmer\u00f3n<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
\n
Jo Mossenaire de la setmana! Ui! Massa per mi, no crec que hagi fet m\u00e8rits suficients, per\u00f2 per voluntat de qui mana aqu\u00ed estic.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
L\u2019esport i la meva vida configuren dues cares d\u2019una mateixa moneda, s\u00f3n inseparables, la segona no tindria sentit sense la primera, c\u00f3rrer em proporciona l\u2019equilibri necessari per afrontar el dia a dia, \u00e9s sin\u00f2nim de\u00a0<\/em><\/span><\/strong>llibertat, de catarsis, em d\u00f3na la pausa que contraresta l\u2019accelerat ritme de vida d\u2019una societat que cada vegada ens ofega m\u00e9s a tots.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Tot va comen\u00e7ar despr\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia viscuda dins d\u2019una furgoneta, all\u00e0 per la d\u00e8cada dels 90. M\u2019agradava c\u00f3rrer, de sempre havia fet esport (handbol, b\u00e0squet, ciclisme) i un dia em vaig deixar caure per Can Jofresa.<\/em><\/span><\/strong>
No quedava gaire per la Mitja de Granollers, quan un tal Pep Moliner em diu: \u201cPer qu\u00e8 no vens a Granollers amb nosaltres? Ja veur\u00e0s com t\u2019agradar\u00e0 l\u2019ambient!<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Dit i fet, em vaig apuntat al viatge, per\u00f2 nom\u00e9s per mirar la cursa\u2026c\u00f3rrer 21 km em semblava una aut\u00e8ntica bogeria.<\/em><\/span><\/strong>
Avui dia encara tinc la imatge a la retina, un record del tot imborrable em situa dins de la vanette del Toni Pedrero, Ap 7 direcci\u00f3 Granollers amb un cassette de los Mojinos escocios sonant a \u201ctodo trapo\u201d\u2026 brutal. Me\u2019ls mirava i pensava:<\/em><\/span><\/strong>
\u201caquesta gent que fa curses de 21 km i senten aquesta mena de m\u00fasica abans de la competici\u00f3 no deuen de tocar ni quarts ni hores\u2026a on m\u2019he ficat\u201d. Per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia va ser fant\u00e0stica i que el vaig veure all\u00e0 em va agradar molt\u00edssim, a la tornada, tothom amb els seus regals, comentant la cursa\u2026em moria d\u2019enveja, jo tamb\u00e9 volia ser com ells.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Aix\u00ed va ser com vaig enganxar-me, la meva primera cursa va ser a Can Palet, all\u00e0 durant bona part del recorregut Pep i jo vam ser companys de fatigues, recordo que m\u2019anava comentant el que faltava o la pujada que havia de venir en el pr\u00f2xim quil\u00f2metre\u2026Despr\u00e9s van arribar m\u00e9s populars, fins que poc despr\u00e9s em vaig decidir de completar el repte dels<\/em><\/span><\/strong>
21 km, a Badalona, 1h 17 va ser un bon estreno.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
No \u00e9s que em prodigu\u00e9s gaire en aquesta dist\u00e0ncia, vaig fer un total de 4 mitges, la millor a Gav\u00e0 en 1h 12. El cros, la pista i les curses de 10 km ocupaven el meu temps. Van ser uns anys meravellosos, a on vaig con\u00e8ixer persones admirables que em van ajudar\u00a0<\/em><\/span><\/strong>a cr\u00e9ixer com a esportista i com a persona (Antonio Zarco, Luis Maqueda, Pep Moliner, el meu entrenador Francisco L\u00f3pez\u2026). Era un no parar, aix\u00ed fins que un any vaig fer les meves millors marques en 3.000, 10.000 (pista i ruta) i mitja marat\u00f3, aqu\u00ed el genoll va dir prou, aix\u00ed va acabar tot.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Anys despr\u00e9s vaig recobrar novament la il\u00b7lusi\u00f3 per c\u00f3rrer, primer gr\u00e0cies al meu nebot Ruben i despr\u00e9s gr\u00e0cies a la meva germana Inma i Miguel, el fet de que ells volguessin iniciar-se en aquest esport em va fer tornar a posar-me les vambes i sortir a c\u00f3rrer amb ells (quin remei, alg\u00fa els hi havia d\u2019ensenyar rutes i camins), aix\u00f2 s\u00ed amb una alta mentalitat, gaudir, sentir-me b\u00e9, fer amics i retrobar-me amb aquells que tant he enyorat.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Ha sigut ara, poc abans de l\u2019estiu, que vaig veure una persona amb una gorra vermella baixant per Can Petit: \u201cmira si \u00e9s el Pep!\u201d vaig dir-me. Despr\u00e9s d\u2019una amigable conversa per posar al dia les nostres vides vaig tornar a sentir les paraules que molts anys enrere m\u2019havien dut a Granollers: Vine un dissabte amb nosaltres! Prova de venir un dia!<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Venint del Pep i amb el precedent d\u2019anys enrere, la proposta havia de ser bona, aix\u00ed que per qu\u00e8 no provar-ho?<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
\u00c9s d\u2019admirar el fenomen que cada dissabte arreplega a tanta gent, fet que nom\u00e9s pot aconseguir una persona sense cap altre inter\u00e8s que el de compartir el seu temps i l\u2019esport que ens apassiona amb un grup d\u2019amics. Humilitat, il\u00b7lusi\u00f3, const\u00e0ncia, empatia , companyerisme, bondat, generositat, valors entre d\u2019altres, que tots els mossenaires apreciem de tu i dels que volem aprendre. Gr\u00e0cies Pep.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Algunes marques:<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
800 m: 2\u201904 (l\u2019any 1.999)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
1.500 m: 4\u201914 (l\u2019any 1.999 a Serrahima)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
3.000 m: 9\u201916 (l\u2019any 2003 a Can Drag\u00f3)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
10.000 m: 33\u201921 (l\u2019any 2003 a Castellar)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
10 km ruta: 33\u201918 (l\u2019any 2003 als bombers)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Mitja marat\u00f3: 1 h 12 (l\u2019any 2003 a Gav\u00e0)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Matagalls \u2013 Montserrat: 12 h 31 (l\u2019any 2013)<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Curses de les que guardo molt bon record:<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Mitja marat\u00f3 de Sitges, campionat de Catalunya (2002): vam quedar subcampions per<\/em><\/span><\/strong>
equips (Uni\u00f3 Atl\u00e8tica Terrassa).<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
Mitja Marat\u00f3 de Vilanova (2002): 9\u00e8 classificat.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n
10 km de Martorell, campionat de Catalunya (2002): 8\u00e8 classificat.<\/em><\/span><\/strong><\/div>\n<\/div>\n
\n

https:\/\/entrenamentstorremossenhoms.blogspot.com\/2013\/12\/els-cavalls-tambe-sabriguen.html<\/a>\"\"<\/a>Sebastian Morales Salmeron, el nostre bandera<\/a><\/p>\n