{"id":5818,"date":"2023-05-15T12:57:32","date_gmt":"2023-05-15T11:57:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=5818"},"modified":"2023-05-15T12:58:56","modified_gmt":"2023-05-15T11:58:56","slug":"30-anys-mossenaires-60-anys-pep-moliner","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2023\/05\/15\/30-anys-mossenaires-60-anys-pep-moliner\/","title":{"rendered":"30 anys Mossenaires – 60 anys Pep Moliner"},"content":{"rendered":"
Els que coneixeu en Pep amb m\u00e9s profunditat segurament intu\u00efu que no vull donar la nota i la dono sobradament, quan us veig preparant amb il\u00b7lusi\u00f3 tantes coses per fer-me feli\u00e7. \u00c9s com si la feina que fem tots plegats d’una manera o altra a mi em ve retornada amb aquestes espectaculars mostres d’estimaci\u00f3, que us agrairia a cadasc\u00fa. Sense saber massa com es va gestar aquesta festa, l’entorn magn\u00edfic de la masia de Torre de Moss\u00e8n Homs que un dia vaig descobrir amb el meu amic Javier Jaques, mentre prepar\u00e0vem la Marat\u00f3 de Barcelona i que formant part de l’\u00fanic club de Terrassa que tocava totes les disciplines com \u00e9s Uni\u00f3 Atl\u00e8tica Terrassa, del que vaig arribar a ser vicepresident de comunicaci\u00f3 de la m\u00e0 d’en Jaume Sales.<\/div>\n
A les pistes des que hi vaig comen\u00e7ar a anar a l’edat de catorze anys i que presidia en Bernat Serr\u00e1n, i una senyora amb un tro de veu era una de les entrenadores, Carmen G\u00f3mez Florido, que jo escoltava sempre que hi anava des de nen i a la que mai havia demanat que m’entren\u00e9s, va ser quan estava ja molt malalta que en Javier i jo li v\u00e0rem demanar que si ens podia entrenar. \u00c9rem els dos \u00fanics del club a aquella \u00e8poca que vol\u00edem fer marat\u00f3 quan la gent no hi enten\u00edem gaire, i aix\u00ed ho va fer, i els entrenaments llargs els vam comen\u00e7ar a fer per Torre Moss\u00e8n Homs, on a m\u00e9s en Santander i els seus amics del Club Nataci\u00f3 Terrassa havien marcat amb senyals. Va ser una bona \u00e8poca i an\u00e0vem a Torre Moss\u00e8n Homs a suar de valent. Gr\u00e0cies a la Carmen i al seu marit en V\u00edctor Campos. No vull oblidar que el meu primer entrenador va ser en Jos\u00e9 Vicente Mu\u00f1oz Montenegro, que em va portar junt amb el meu company d’entrenament a aquella \u00e8poca David Otero, director de la mitja de Terrassa, a fer una marca en marat\u00f3 la meva primera de dues hores amb cinquanta-quatre minuts, precisament amb trenta anys. Pertanyia a dos clubs a la Uni\u00f3 Atlet\u00ecca Terrassa i a Fondistes de Terrassa. Com que el club ten\u00edem massatgista, en Jordi Mart\u00ednez Abad, mentre ens escoltava a la nostra recuperaci\u00f3, d’en Javier i meva, i donat que ell era migfondista, aviat vam ser tres els que f\u00e8iem aquests entrenaments, una vegada superada la marat\u00f3 que ens va anar for\u00e7a b\u00e9 i que si no fos que acabava a l’estadi ol\u00edmpic Llu\u00eds Companys i la part final era pujada, haur\u00edem baixat de tres hores, per\u00f2 vam quedar prop. Aquella \u00e8poca era un repte important apuntar a aquestes marques. B\u00e9, tot aix\u00f2 per dir que entren\u00e0vem per la zona de Torre Moss\u00e8n Homs.<\/p>\n

Jo entrenava els set dies de la setmana, donat que com treballava de dissenyador gr\u00e0fic al costat del meu pare Josep Moliner Penalva i l’avi Josep Moliner Lahoz, em passava el dia o assegut o tancat al laboratori fotogr\u00e0fic i al vespre necessitava buidar tota l’energia i ho feia anant a les pistes d’atletisme on em feia un fart de donar voltes pels carrils de terra entre setmana.<\/p>\n

Aviat vam ser tres, quatre, cinc, sis i vam comen\u00e7ar a fer alguna foto per tenir un record, i tamb\u00e9 venien noies que els agradava molt l’entorn, com la M\u00f2nica, Mari Pau, Anna Cos, Dolors Vil\u00e0, Carme Ballesteros i segur que em deixo alg\u00fa. I l’Antonio Zarco que era capa\u00e7 de fer proeses amb marat\u00f3 i cent quil\u00f2metres era un dels millors ultrafodistes i maratonians de Terrassa.<\/p>\n

Vaig con\u00e8ixer all\u00e0 per l’any dos mil set per aquesta \u00e8poca en Cisco Romero, de tv3, que feia programes de salut i que dirigia la marat\u00f3 de tv3 per lluitar amb les malalties durant molts anys. D’ell ens ve el nom de Mossenaires, donat que tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a entrenar al nostre costat, donat que li van demanar a en Jordi M.Abad de regalar-nos el dibuix que ara coneixeu i que moltes i molts porteu amb orgull.<\/p>\n

B\u00e9, ja us he carregat prou i no pararia de dir noms que heu passat per aqu\u00ed i que molts sou de cor Mossenaire. \u00c9s un concepte, a part d’un nom. \u00c9s fer l’entrenament plegats i el que va m\u00e9s de pressa torni enrere a esperar al qui va a un altre ritme, i a part de no parar de xerrar, el que vol no aturar-se en cap moment, va i b\u00e9 amunt i avall. Nodrim de reportatge fotogr\u00e0fic la trobada i ampliem d’amistats i tots aportem amb la nostra pres\u00e8ncia aquest projecte, que tot i ser vell ara est\u00e0 ben viu. Sabeu que moltes vegades he estat a punt d’anunciar que ho deixava, i el que m\u00e9s es nega a acceptar-ho \u00e9s el meu amic Jordi Vi\u00f1eta. Ho necessita. Ens necessitem. I en Juanjo, aquell armari que jugava a voleibol i que quan ja no podia c\u00f3rrer, ens venia a veure cada dissabte i amb el que ara tenim un excepcional grup de caminar que comencem a la mateixa hora i acabem plegats. No s\u00e9 si em perdonar\u00e0 ara que ho he escrit. Per\u00f2 \u00e9s que al ser tant alt em ve aquesta confian\u00e7a.<\/p>\n

Dues persones que tampoc voldria oblidar ara, en Josep Maria Antentas, vicepresident de la federaci\u00f3 catalana d’atletisme, que sempre m’afalaga i ha estat conduint l’homenatge, com en ell \u00e9s costum l’acte amb el micro, a m\u00e9s de ser mossenaire, \u00e9s amic i en Josep Mirabet, i mossenaire, i que sempre desinteressadament els dos, venen a aportar la seva professionalitat i sempre tot queda molt b\u00e9 per tenir tant de saber.<\/p>\n

I a tots, un per un no pararia: els regals, els pastissos, la pres\u00e8ncia, les paraules, en fi. Perdoneu si em descuido res, que segur que s\u00ed.<\/p>\n

Per acabar: aquest dissabte va ser una bogeria. Gent important\u00edssima tots, amigues i amics que han vingut i molts que no han pogut ser-hi o per no assabentar-se’n o per qualsevol motiu, per\u00f2 segur que de cor i de cap tamb\u00e9 hi eren. Tamb\u00e9 vull agrair a la primera autoritat de Terrassa, l’alcalde en Jordi Ballart que tamb\u00e9 hi era, aix\u00ed com la resta del consistori i els mossenaires Josep Rull i Marc Armengol. Sabem del cert que esteu al servei de la ciutat i que vetlleu per nosaltres i avui hi heu volgut estar. Gr\u00e0cies de part de totes i tots.<\/p>\n

El que podreu veure que tinc una fam\u00edlia que m’estima i estimo, la meva muller que m’aguanta, Marisol, filles Elisabet i Anna, fill Oriol, gendres Rub\u00e8n i Manu i for\u00e7a estona tenia al meu net en Nil Moliner, pensant que ploraria, o s’espantaria al veure tanta gent: i no. Segurament perqu\u00e8 totes i tots sou tan bona gent<\/p>\n

B\u00e9, no acabaria d’explicar coses i m’he enrotllat prou per avorrir. Per\u00f2 mil gr\u00e0cies de part de tots nosaltres i tamb\u00e9 la meva per tots aquests reconeixements que tamb\u00e9 vull que us els sentiu vostres. Gr\u00e0cies!!\"\"<\/a><\/p>\n