{"id":3993,"date":"2015-12-17T09:45:39","date_gmt":"2015-12-17T08:45:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=3993"},"modified":"2015-12-17T08:16:21","modified_gmt":"2015-12-17T07:16:21","slug":"pep-moliner-mossenaire-dhonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2015\/12\/17\/pep-moliner-mossenaire-dhonor\/","title":{"rendered":"Pep Moliner “Mossenaire d’Honor”"},"content":{"rendered":"

Vaig n\u00e9ixer el 8 de maig de 1963 a la Cl\u00ednica del Remei de #Terrassa, l\u2019any de sobre de les tristament famoses riuades de la meva ciutat. El meu avi patern era de Daroca, aragon\u00e8s, la iaia de Terrassa; Josep i Sisca. La meva iaia materna, Severina, de Villaviciosa de C\u00f3rdova i separada del marit, Amadeu, va venir d\u2019Andalusia i a treballar al textil, i es va presentar amb dos dels seus tres fills, i estava de rellogada als pisos de Montserrat amb una fam\u00edlia. La iaia Sisca va n\u00e9ixer a la mateixa casa, com es feia abans, al capdamunt del carrer de Sant Joan, i quan corro pel parc de Vallparad\u00eds de vegades miro el lloc on hi havia la casa i li dedico un pensament. Quan el meu pare es volia casar, a Terrassa, no hi havia cases per comprar i va decidir a la mateixa casa que havien fet a Can Palet i que hi havien constru\u00eft de planta baixa, fer un pis al damunt i al poc de casar-se amb la meva mare, la Carme, es va endur el cunyat i la sogra, el meu tiet Benito i la iaia Severina, a casa. Vol dir que us podeu imaginar com vivia jo d\u2019envoltat d\u2019estimaci\u00f3: els avis abaix, a casa, la iaia i el tiet, i els meus pares. Vol dir que tenia una infantesa incre\u00efble. Abaix, a ca l\u2019avi, tenia la meva tieta Merc\u00e8, amb la que em porto dotze anys i per mi era com si fos la meva germana gran i que d\u2019ella tot s\u00f3n bons records. El tiet Benito m\u2019enseny\u00e0 a caminar, a portar la bici, la moto i el cotxe. Quan tenia quatre anys va n\u00e9ixer el meu germ\u00e0, i sempre he dit que som molt diferents i se m\u2019enfada, perqu\u00e8 diu que no \u00e9s cert, i ara la meva neboda Judit em va dir amb el front premut: \u201csou iguals\u201d. No ho allargo m\u00e9s, per\u00f2 era perqu\u00e8 entengu\u00e9ssiu com ens estim\u00e0vem. Les meves \u00e0vies i avi eren relativament joves i m\u2019estimaven amb bogeria i jo a ells. Era un nen que no em mancava de res.<\/span><\/h3>\n

Infantesa i joventut<\/span><\/h3>\n

Els nens de l\u2019\u00e8poca jug\u00e0vem al carrer, ten\u00edem bicicletes per anar per la vorera i el ve\u00efnat sortia a prendre la fresca els estius de calor. Es menjaven ous de les gallines de la ve\u00efna, ca la Paquita, i tamb\u00e9 conills, que s\u2019alimentaven de les pells de fruita del ve\u00efnat, i menj\u00e0vem enciams de l\u2019hort de cal Sebasti\u00e0, i era la nostra alimentaci\u00f3 privilegiada. Cada dia passava un carro a vendre llet acabada de munyir, portada por la Maria, la mare de la Rubalcaba, i el cavall que duia el carro, es pixava davant de casa i deixava l\u2019olor moltes hores, que jo, que m\u2019asseia sovint al graonet de casa l\u2019avi olorava aquella ferum. El cole el tenia a dos-cents metres de casa, l\u2019Andersen, i an\u00e0vem a jugar per les cases dels ve\u00efns que tenien uns patis molt llargs i les mares ens feien berenar. Els diumenges an\u00e0vem a Coll d\u2019Estenalles a l\u2019estiu a menjar al camp, i l\u2019ensaladilla russa que feina la meva mare, no m\u2019agradava perqu\u00e8 tenia pebrot vermell, i ens rebolc\u00e0vem amb el papa a l\u2019herba, jugant a lluitar i xutar la pilota. Jo era i s\u00f3c un nen t\u00edmid que es posava vermell a la m\u00ednima i amb molta por al rid\u00edcul. Tot i aix\u00ed vaig fer una obra de teatre que es deia \u201cLa Rondalla de Reis\u201d i en van fer fer d\u2019\u00e0ngel i no em van maquillar, perqu\u00e8 tenia les galtes com tom\u00e0quets. El mestre Margarit en feia cantar i just quan tenia el canvi de veu. Amb deu anys, i havent apr\u00e8s \u201cajedrez\u201d del meu pare, vaig quedar segon de tot el cole i aviat va ser el \u201cmeu esport\u201d. De fet sortia molt amb bici i els nens f\u00e8iem molt esport sense adonar-nos. Els colegis de Terrassa cada any feien campionats entre ells. De b\u00e0squet, nataci\u00f3, futbol i sobretot i que a mi m\u2019afectava: d\u2019\u201dajedrez\u201d. Perqu\u00e8 ho dic aix\u00ed?: doncs perqu\u00e8 no recordo que ning\u00fa digu\u00e9s escacs. Els nens no ens ensenyaven gens el catal\u00e0, donat que era prohibit, i tot era en castell\u00e0 i de fet recordo que no li donava cap import\u00e0ncia, com si fos normal. De fet no l\u2019havia llegit mai i nom\u00e9s el parlava. Ho trobava normal. Per aix\u00f2: ajedrez. Com escola jug\u00e0vem quatre nens per escola enfront dels altres coles, i jo no sempre era titular i qued\u00e0vem alg\u00fan any primers de Terrassa i el Gorgas en feia una medalla d’or, amb l\u2019escola Andersen Gald\u00f3s, que \u00e9s la que jo anava. Recordo que Cultura Pr\u00e0ctica i l\u2019Acad\u00e8mia Maragall portava bons jugadors i eren els rivals a batre. De fet, jo no em considerava massa bo; normalet. Recordo que li vaig preguntar, amb deu anys, al meu pare: \u201cPapa, com es pensa?\u201d no entenia que quan fas una jugada, havies de pensar-ne les que vindrien despr\u00e9s. B\u00e9, <\/span>vaig quedar tercer o quart, no recordo, dels jocs de Sant Jordi amb dotze anys de tot Catalunya. Vaig estudiar a l\u2019Arrahona, on ara estan els mossos d\u2019esquadra, batxillerat i com que no veia clar quina carrera fer, vaig decidir intentar aprendre l\u2019ofici del meu pare, que era dibuixant. Ara en diuen dissenyador gr\u00e0fic, i a l\u2019escola Municipal vaig fer algun curset, i sobretot aprenent veient a treballar al papa, a Barcelona vaig estudiar inform\u00e0tica, ja que a Terrassa enlloc es feia. De vegades li havia sentit al meu pare a dir; \u201cprefereixo un fill tonto prop meu i que un de molt llest i que marxi lluny\u201d. B\u00e9, des dels disset anys que laboralment el tinc el meu pare a un radi de cinc <\/span>metres i treball\u00e0vem junts. Ara est\u00e0 jubilat, per\u00f2 encara ve al \u201ctaller\u201d. \u00c9s m\u00e9s, encara te’l seu ordinador a un metre del meu. De fet escriu i llegeix, principalment. Quan era petit, amb sis anys i m\u00e9s, els dibuixos a la feina del meu pare, es feien en cartolina, guaix, pinzells i tinta xina. Un cop s\u2019acabaven de fer aquests dibuixos, il\u00b7lustracions i altres, es feia un paquet i es portava al client, si aquest no veia a buscar-lo. El meu pare tenia nou nois joves, que eren els seus socis treballadors, donat que ell no es volia considerar amo i els feia socis. Els dibuixos, qui els duia al client? El recader. I qui era el recader? El meu avi, que tot i ser gaireb\u00e9 cec des dels cinquanta-set anys, anava de punta a punta de Terrassa molts dies. Doncs b\u00e9: molt\u00edssimes vegades i quan jo estava de vacances, anava i caminava tant com ell. Potser per aqu\u00ed em ve aix\u00f2 de c\u00f3rrer. Una vegada recordo que, de petit, em van preguntar a qui estimes m\u00e9s al m\u00f3n i vaig dir: a l\u2019avi. Com ell i cinc generacions m\u00e9s, com a m\u00ednim, els primog\u00e8nits ens d\u00e8iem Josep. Ara passat el temps, s\u00e9 que els estimo a tots igual i tot el que recordo s\u00f3n les coses bones i ho b\u00e9 que m\u2019ho han fet passar.<\/span><\/h3>\n

La cosa m\u00e9s meravellosa ha estat tenir tres fills magn\u00edfics i que ha estat ra\u00f3 suficient, ja, per viure. L\u2019Elisabet, l\u2019Oriol i l\u2019Anna. El moment de veure\u2019ls per primera vegada el tinc gravat i hem gaudit des del primer dia. A la meva dona, estant a l\u2019hospital, li portava cada vegada una est\u00e0tua amb al\u00b7legoria a la mare, per manifestar el que sentia que havia fet i el que havia portat fins aquell moment dins seu. Aquestes figures de bronze encara, quan les mirem, ens porten a aquell moment i tenim records per parar un tren dels nostres tres fills. Imagineu que ja era un afeccionat a la fotografia i m\u00e9s endavant al v\u00eddeo. Hem estat molt de sort i en continuem estant. No recordo haver-nos enfadat mai amb la meva dona i menys en serio. Sempre he estat bojament enamorat de la p\u00e8l-roja i durant molts anys, gaireb\u00e9 mai ens hem separat m\u00e9s d\u2019un dia.<\/span><\/h3>\n

Abans els nois ens feien anar a la mili a aprendre a fer anar les armes, i per si mai en un conflicte b\u00e8l\u00b7lic la naci\u00f3 necessitava que la defensessis. Tots pass\u00e0vem per aquest tr\u00e0ngol, i jo tamb\u00e9. El papa em va dir; \u201cmira de passar el m\u00e0xim de desapercebut i no et presentis de voluntari a massa coses\u201d. B\u00e9, despr\u00e9s d\u2019haver anat al campament de Santa Ana a C\u00e0ceres i desfilar a primera l\u00ednia per fer metro vuitanta (els alts anaven davant), vaig anar a parar a Madrid i un polvor\u00ed anomenat el Viso a Alcala d\u2019Henares i quan et prenien dades, i com que el furriel era de Terrassa i funcionava la “recomanaci\u00f3”, em va dir si sabia escriure a m\u00e0quina. Em va fer una prova i vaig ser \u201cfurriel\u201d. Per passar desapercebut no era, donat que posava totes les gu\u00e0rdies, distribu\u00efa els permisos de tot el quarter i repartia els llen\u00e7ols i donava les eines als <\/span>departaments. Cada dia havia de llegir-ho davant dels comandaments. Havia d’anar a disparar cada quinze dies i canviava les dianes. Vol dir, que desapercebut: no massa. B\u00e9, a l\u2019oficina vam fer tots tal amistat, que un cop acabada la mili ens hav\u00edem anat reunint i an\u00e0vem als casaments els uns dels altres. Aix\u00f2 si, parl\u00e0vem de la mili i les nostres batalletes. Vaig ser padr\u00ed de bodes de l\u2019Ignasi d\u2019Olot, vaig tenir al basc Zarrabeitia dormint a casa, en Narc\u00eds de Castellfort en va venir a veure expressament a Terrassa. Tinc records profunds.<\/span><\/h3>\n

Per cert; la vegada que he plorat m\u00e9s i m\u00e9s de la meva vida: el dia que em vaig llicenciar. Tinc debilitat per les persones que em cauen b\u00e9 i sabia que gent amb la qual m\u2019hi passava moltes hores i que considerava bones amistats, ja no les veuria possiblement mai m\u00e9s. \u00c9s com si morissin aquell dia, i no ens veur\u00edem. Vaig plorar com mai. B\u00e9, el dia que em vau fer mossenaire d\u2019honor tamb\u00e9 vaig plorar.<\/span><\/h3>\n

C\u00f3rrer<\/span><\/h3>\n

Com recordareu, us he explicat que jo he jugat a escacs. De fet vaig estar al \u201cclub d\u2019escacs Terrassa\u201d jugant vint anys. Tenia categoria preferent i em vaig retirar amb un elo de dos-mil cent quaranta. No he tornat a jugar mai m\u00e9s de campionat, per\u00f2 segueixo jugant per internet a una p\u00e0gina que es diu escaquejant, des de fa deu anys i cada dia. El meu nick \u00e9s correr42, per qu\u00e8 em vaig apuntar quan tenia quaranta-dos anys i perqu\u00e8 la marat\u00f3 t\u00e9 quaranta-dos quil\u00f2metres i escaig. Al club d\u2019escacs es va organitzar un any un partit de futbol de costellada de solters contra casats, quan tenia uns quinze anys, i aquell dia va ser el primer en qu\u00e8 amb el que era el meu millor amic, cada dimecres i des d\u2019aquell dia intent\u00e0vem reunir a deu persones per jugar al \u201cClub San Fernando\u201d, que \u00e9s ara les pistes del Nataci\u00f3. Va durar molts anys el partit setmanal. Quan jug\u00e0vem a futbol, de vegades es penjava la pilota i, a on es penjava? Just al costat, on hi havia unes pistes d\u2019atletisme i, per qu\u00e8 era molt barat, m\u2019hi vaig apuntar i de fet hi he estat lligat fins el dia d’avui. Trenta-vuit anys al \u201cClub Atletismo Terrassa\u201d \u201cUni\u00f3 Atl\u00e8tica Terrassa\u201d, \u201cFondistes de Terrassa\u201d \u201cAtletisme Arec Terrassa\u201d Vaig estar a diferents juntes, i un dia que no vaig anar, em van fer vicepresident de la Uat, en l\u2019apartat de comunicaci\u00f3. En Jaume Sales era el president i en Ramon Senar l\u2019altre vicepresident. De fet ens reun\u00edem tots els dimecres fins a la una de la nit per l\u2019atletisme durant molts anys. Crec que vam tenir de les primeres webs catalanes i la vaig fer de forma casolana i del tot autodidacte. L\u2019escola d\u2019atletisme la duia el Consell Esportiu de Terrassa, i quan aquest va veure\u2019s obligat a passar el testimoni, aquesta junta, de la que guardo records agredol\u00e7os, la vam muntar i en guardo bons records. Em quedo amb els bons, i estic molt content de bona gent que ara la considero amiga i que va ser la primera escola d\u2019atletisme important.<\/span><\/h3>\n

Per\u00f2, quan comen\u00e7o a fer curses de deb\u00f2?<\/span><\/h3>\n

B\u00e9, Quan em caso amb la Marisol, fruit d\u2019haver-me-la presentat el meu millor amic, faig el que fem molts, de voler-nos posar en forma i m\u2019apunto al gimn\u00e0s Olimpo, on aprenc a jugar a esquaix i de fet durant for\u00e7a temps, jugava a futbol, anava en bicicleta, jugava a frontenis, a esquaix i segur que em deixo alguna cosa. Un amic, en Xavi Boronat, em diu que entrenem una mica per escalfar i correm per apuntar-nos a la cursa de l\u2019\u00c8pic, que es feia per Matadepera. No cal que us digui que ho vaig passar fatal i crec que vaig quedar dels \u00faltims, donat que sentia el cotxe escombra. A l\u2019arribada, recordo que hi havia un formidable esmorzar, samarreta de cot\u00f3 amb un dibuix molt xulo, medalles, trufeig i no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s. Una cosa que no sabia ni que existien, les curses populars. Em vaig posar nervi\u00f3s pensant, on se\u2019n feien m\u00e9s<\/span> com aquestes. I al cap d\u2019un m\u00e9s es feia la de Viladecavalls, pujant a Sant Llu\u00efs. I hi vaig anar durant quatre setmanes, a fer la pujada pel meu compte i amb el meu amic Xavi, per preparar-nos. I va ser el que em va despertar el gust per aquest esport. Vaig continuar buscant i evidentment va caure la cursa de El Corte Ingl\u00e9s i la festa major de Terrassa. Al cap d\u2019un any, corria la festa major del barri i vaig quedar primer de Can Palet, El meu avi em va dir \u201cque no corria ning\u00fa m\u00e9s?\u201d. La iaia Sisca, buscava al diari Terrassa la columna dels que corr\u00edem i sempre que veia el meu nom, retallava i un enganxava a un \u00e0lbum, per qu\u00e8 n\u2019estava orgullosa Al noranta-dos, i fent pr\u00e8viament voltes a les pistes d\u2019atletisme per veure com estava i quin ritme portar l’endem\u00e0, em vaig apuntar als 20 qm. d\u2019Alella, una setmana despr\u00e9s mitja de Matar\u00f3, una despr\u00e9s Mitja d\u2019Igualada i una despr\u00e9s a la Mitja de Roda: ja vaig fer 1h27 i durant molt de temps anava a mitja per setmana, acompanyat sempre, sempre, per la meva muller, la Marisol, i la meva filla l\u2019Elisabet i a partir del 94, del meu fill Oriol i a partir del 97 de l’Anna. Per cert, aquestes mitges les feia una setmana rere l\u2019altre. No s\u00e9 com agrair a la meva dona el que ha suportat. Ah, i sempre aprofitava per con\u00e8ixer els pobles que visit\u00e0vem. Em vaig posar gorra, perqu\u00e8 em vei\u00e9s de lluny i em fes una fotografia de record la Marisol. De fet, amb el meu estil caracter\u00edstic, aviat em va dir que em coneixia la manera de c\u00f3rrer i que no calia. Tinc un estil que com diu un amic, semblo un \u00e0nec.<\/span><\/h3>\n

Com que volia aprendre, vaig veure que s\u2019havia fundat un club que es deia \u201cFondistes de Terrassa\u201d, i m\u2019hi vaig apuntar i regularment sortia i aprenia d\u2019ells, i el primer any anava sempre amb en David Otero i vaig arribar a fer 1h21 a Mollerussa seguint els seus entrenaments i molts altres fondistes i, donat que ell segu\u00eda els entrenaments que li feia el Colombiano, Jos\u00e9 Vicente Mu\u00f1oz Montenegro. No sabia b\u00e9 qui era, per\u00f2 era un xicot de la meva edat que tenia costum de guanyar all\u00e0 on anava totes les curses o quedar dels primers. El dia de Mollerussa m\u2019hi vaig apropar per felicitar-lo i per dir-li que la meva marca era fruit de seguir els seus entrenaments, que feia amb en David. Tot i estar envoltat de molta gent, se\u2019m va quedar mirant i em diu \u201cel mi\u00e9rcoles haces un test de Cooper y me vienes a ver al Nataci\u00f3n a la puerta principal\u201d. Faig el test, sota les retic\u00e8ncies d\u2019amics que em deien que qu\u00e8 feia, despr\u00e9s de la mitja, i m\u2019el\u00b7labora uns pla d\u2019entrenaments que no em saltava per res. I el dia que faig la meva primera marat\u00f3 a Val\u00e8ncia 93, que era campionat d\u2019Espanya, al hall de l\u2019hotel, encara tenia al \u201ccolombiano\u201d fent-me n\u00fameros de quin ritme havia de dur. Doncs b\u00e9: vaig fer a la primera marat\u00f3 2h54\u2019, quan no feia gaire havia arribat l\u2019\u00faltim de la cursa de l\u2019\u00c9pic. Com que a \u201cFondistes de Terrassa\u201d reb\u00edem propostes d\u2019en Faust Piqueras, president de la Uat per fussionar-nos amb la Uat, finalment ho vam fer i tot i que ja n’era soci, durant molts anys vaig c\u00f3rrer molt degust. Per\u00f2 a la Uat no hi havia maratonians, i vaig con\u00e8ixer a un noi que es deia Jaques i que tenia deu anys m\u00e9s que jo i que havia estat molt gras, segons m\u2019havia dit. Sense adonar-nos entren\u00e0vem plegats a tota hora, i com que era un enginyer al qual m\u2019encantava escoltar, entren\u00e0vem de valent, i ens an\u00e0vem fent amics. Un dia, en vaig dirigir a una senyora que sempre estava a les pistes cridant als seus atletes per que ho fessin b\u00e9 i entrenant als nois joves, tant de marxa com de migfons i li vam dir <\/span>si ens podia entrenar. La dona es deia Carmen G\u00f3mez Florido, i em sembla que li va fer encara m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 que a nosaltres tenir a dos maratonians. Em feia aixecar les cames, bellugar els bra\u00e7os, fer estiraments, rectes, intervals training, diagonals, i ens ho portava tot escrit. Un dia vaig fer un 1000 a 3\u2019. De fet els entrenaments s\u2019ho mirava m\u00e9s en Jaques, i jo feia el que ells dos em deien. La Carmen ens venia a veure a les mitges que utilitz\u00e0vem com a preparaci\u00f3 per la marat\u00f3. Vaig fer dues maratons aquell any, la de Barcelona i la Benidorm, amb uns temps prou dignes, per la seva duresa. 3h05\u2019 i 3h03\u2019. La Carmen tenia un c\u00e0ncer del que sabia que no s\u2019en sortiria, i tot i malalta, venia amb els seus nois i noies. \u201cElls em necessiten\u201d es veu que deia i ho vaig saber el dia del seu enterrament. Amb ella vaig poder fer-me m\u00e9s persona i durant molts anys estava sempre sempre sempre a les pistes d\u2019atletisme ensenyant. \u00c9s m\u00e9s: sempre estava a la pista. Encara la porto dins.<\/span><\/h3>\n

Torre Moss\u00e8n Homs<\/span><\/h3>\n

Per casualitat i entrenant per aqu\u00ed i per all\u00e0, un dia vam decidir amb el meu amic Jaques, aparcar els nostres cotxes per sobre de la masia i fer els entrenaments de cap de setmana per aquesta zona. A m\u00e9s els circuits permetien anar ritme alt i hi havia marques que havien fet amb la roda de marcar els del Nataci\u00f3. El David, que a tothom li posava mots, li deia els piscin\u00e0ires i n\u2019hi havia de molt bons: Aguirre, Amancio, Galan, Galera i el meu gran amic Pedrero, que em va donar uns consells d\u2019amic i per aix\u00f2 som tan amics i tamb\u00e9 el tinc al cor. Crec que en Francisco Santander tenia molts circuits mesurats, i molts ens benefici\u00e0vem d\u2019aix\u00f2. Mentre est\u00e0vem en ple entrenament poc parl\u00e0vem, per\u00f2 mentre escalf\u00e0vem i des-escalf\u00e0vem, molts temes: inform\u00e0tica sobretot, i eren els inicis d\u2019aquesta. En Jaques era un expert. Per\u00f2 parl\u00e0vem de tot. \u00c9rem diferents, atl\u00e8ticament parlant: ell sortia a les mitges a un ritme impossible de seguir i jo era m\u00e9s lent, i a la meitat de la mitja, moltes vegades em posava a la seva al\u00e7ada a mitja cursa i\u2026 el passava. Encara que no sempre. Era com normal que cadasc\u00fa an\u00e9s fent la seva competici\u00f3, tot i haver fet curses anant plegats. Recordo especialment la mitja d\u2019Igualada, que el dia abans ens vam decidir i sense m\u00e9s ni m\u00e9s vam fer 1h25\u2019. Baixar 1h24 era el m\u00e9s habitual i el que busc\u00e0vem sempre. Com que a la Uat ten\u00edem massatgista gratis els atletes, el primer que vam tenir va ser en Jordi Mart\u00ednez Abad. Ell ens escoltava parlar de tot mentre ens arreglava les cames, i a la cambra on feia el massatge, era lloc per debatre. B\u00e9; es va animar a venir a c\u00f3rrer i va fer grans marques tant en mitja, sobre 1h22 com en marat\u00f3 amb 3h07, sense haver estat mai corredor de fons. Si mireu el logo de la vostra samarreta el veureu signat. \u00c9s fet d\u2019ell. Entren\u00e0vem, des d\u2019aquell moment: tots tres. De mica en mica anava venint gent que tamb\u00e9 corrien i vam acabar fent durant nou mesos el mateix circu\u00edt exacte i sense variacions. A m\u00e9s crec que l\u2019hav\u00edem fet a tota castanya amb 43 minuts i era de m\u00e9s de deu quil\u00f2metres.<\/span><\/h3>\n

La primera dona que va venir a entrenar va ser la Mari Pau Alvarez i aviat la Dolors Vil\u00e1. I quan va venir l\u2019Anna Cos, no ens ho pod\u00edem creure. La noia que m\u00e9s admirava de Terrassa venint amb nosaltres. Tot i aix\u00ed sempre \u00e9rem molts nois i una o dues noies. Per\u00f2 va durar anys. Tothom coneix com \u00e9s l\u2019Anna i em sembla que no conec a ning\u00fa que no tingui bones paraules de la seva persona. Anna, t\u2019estimem !!! No s\u00e9 ni tinc detalls de com vau gestar tot aix\u00f2 i segur que tindria d\u2019agrair a molts de vosaltres i me\u2019n deixar\u00e9 a molts. Qu\u00e8 sapigueu que tots sou importants per mi i que us tinc fitxats. No us perdonar\u00e9 mai que no em feu cas i perdeu el temps amb un paio com jo, i ara em passa que no sabr\u00e9 que fer per ser mereixedor del que heu fet per mi. A tothom us dono les gr\u00e0cies i estic sobrepassat i no s\u00e9 com quedar b\u00e9 amb tots.\u00a0 Seguint una mica amb la historia. Jo vaig adoptar el s\u00edmbol de la gorra vermella, fruit de pert\u00e0nyer als primers internautes que escriv\u00edem a una llista que encara existeix i que va crear en Salva Pou, d\u2019atletisme.cat. All\u00e0 vam poder parlar d\u2019atletisme i per recon\u00e8ixer se’ns, d\u00faiem una gorra d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, donat que per internet les fotografies eren escasses pel que costaven de descarregar. Una amistat que venia a entrenar a Moss\u00e8n Homs, en Joan Carles Sanjurjo, que ja li rondava pel cap fer un f\u00f2rum, va crear 10de1000.com<\/a> i en aquest f\u00f2rum que englobava el m\u00f3n de l\u2019atletisme, es va fer convocat\u00f2ries i va comen\u00e7ar a venir gent de Sabadell, Sant Quirze, Castellar, la Garriga, Viladecavalls, Manresa.<\/span><\/h3>\n

Quan 10de1000 va desapar\u00e8ixer, va venir el seu tancament, i tamb\u00e9 tenint entre nosaltres en Pau Sust, que va liderar la transici\u00f3 cap una associaci\u00f3 fant\u00e0stica anomenada corredors.cat. En Pau va liderar un grup de gent i corredors.cat \u00e9s i continua sent un exemple per molta gent a la qual agrada aquest vessant de l\u2019atletisme, els entrenaments, curses i mil hist\u00f2ries fant\u00e0stiques i solid\u00e0ries. B\u00e9, mentrestant, nosaltres an\u00e0vem creixent setmana, rere setmana. Per\u00f2, comen\u00e7ava a passar que quan m\u00e9s \u00e9rem els entrenaments s\u2019endurien i el temps s\u2019allargava. Va ser quan van apar\u00e8ixer les f\u00f3rmules que m\u00e9s o menys coneixeu. 1h, 10 qm. Diferents circuits. La paraula Mossenaire ve del 2007, quan en Cisco Romero, el director de la marat\u00f3 de les malalties de Tv3 i que tamb\u00e9 venia a c\u00f3rrer, em demana si tinc el logo que s\u2019havia creat i va fer unes samarretes, a l\u2019estil sotana, negres, amb un Moss\u00e8n corrent. Es fan unes quantes i al darrere hi posava la paraula Mossenaires, que m\u00e9s o menys alg\u00fa deia, per\u00f2 que no ens hi sent\u00edem identificats. Vaig mirar si podria ser ofensiu o si la paraula ja afectava algun col\u00b7lectiu, i vaig descobrir que no. Va ser el moment en el qual oficialment identific\u00e0vem a la gent que corria per Moss\u00e8n Homs. Per fer que tots f\u00f3ssim reconeguts, un dia vaig pensar que si dedic\u00e0vem l\u2019entrenament a una persona, donar\u00edem oportunitat a fer-la coneguda i propera. I de forma aleat\u00f2ria i a una persona per setmana, va sorgir el \u201cMossenaire d\u2019honor\u201d. Fixeu us que portem m\u00e9s de quatre-cents i \u00e9s nom\u00e9s un per setmana. I encara falten per ser-ne. Per cert, que avu\u00ed m\u2019heu nominat i m\u2019heu fet \u201cMossenaire d\u2019honor\u201d. Que jo no n’era. Gr\u00e0cies de tot cor.<\/span>
\n Per aix\u00f2 estic fent aquest escrit tan curtet. Aquest entrenament era un dia que socialment la gent pot fer servir per anar distesament a entrenar, i m\u00e9s d\u2019una i <\/span>m\u00e9s d\u2019un es veu que gr\u00e0cies a aquest entrenament es troba la mar de b\u00e9.<\/span><\/h3>\n

Com no podia ser d\u2019una altra manera: he tingut importants problemes laborals. La feina per la qual m\u2019he anat reinventant un munt de vegades d’en\u00e7\u00e0 que vaig comen\u00e7ar i del 2010 al 2013 no em va anar gens b\u00e9, El sector va canviar radicalment i de la nit al dia vaig patir una crisi laboral com mai. Un dia se\u2019m va oc\u00f3rrer fer un b\u00e0ner per tenir alguna cosa que em sufragu\u00e9s alguna despesa i em vaig presentar al California Sports. Un noi que no coneixia gaire i que venia alguna vegada a c\u00f3rrer em va atendre molt b\u00e9 i em va fer con\u00e8ixer a la seva muller, una tal Maria Jos\u00e9 Merino, ara bona amiga i era per arreglar dues webs, fer uns flyers, i crec que aquell dia passar algo, donat que tot em va canviar i, tot i que ja venien als entrenaments, els germans Exp\u00f3sito i el fill, un dia em proposen treballar unes hores als matins per fer feines gr\u00e0fiques, de promoci\u00f3 i col\u00b7laborar en el club que volien crear, i des de llavors, que estic lligat laboralment a California Sports i nom\u00e9s tinc paraules d\u2019agra\u00efment, donat que les coses s\u00f3n com s\u00f3n, per\u00f2 sense tenir una feina en aquesta vida les coses s\u00f3n m\u00e9s complicades, Gr\u00e0cies. Ara amb ells continuo amb ells, lligat a l\u2019esport i el que l\u2019envolta. Per mi la vida \u00e9s esport.<\/span><\/h3>\n

Qu\u00e8 va fer d\u2019excepcional el Pep, \u00e9s a dir jo, en una \u00e9poca?<\/span><\/h3>\n

El 100<\/span><\/h3>\n

B\u00e9. M\u2019agradava fer cada any la Matagalls, com a inici de temporada des dels trenta-tres anys. La feia i acabava petat. Per\u00f2 era una aventura. Anar de dues muntanyes m\u00edtiques, unides pel caminar, passant per la meva estimada muntanya de Sant Lloren\u00e7 on s\u2019hi trova la Mola. La vaig arribar fer en 12h03\u2019 i en disetena posici\u00f3, un dia que vaig seguir a l\u2019Antoni Mu\u00f1oz del Cemid. Quan ja portava quatre o cinc Matagalls, vaig pensar que era hora de canviar i hi havia per la mateixa \u00e9poca la Montserrat-Reus de Cent Quil\u00f2metres. Hi vaig apuntar-m\u2019hi amb for\u00e7a confian\u00e7a d\u2019acabar-la, donat que a m\u00e9s havia anat a aparcar el cotxe a Reus. A la sortida veig al r\u00e8cord Guinnes de curses de cent, en Henry Girault i de manera dissimulada i a distancia feia tot el que ell feia. Fins que al quil\u00f2metre seixanta se n\u2019adona i anem plegats. Jo amb el meu nivel de franc\u00e9s vaig anar tenint una conversa. No l\u2019havia practicat mai i menys amb un franc\u00e9s, i d\u2019aqu\u00ed que des d\u2019aquell dia cada any feia una cursa de 100 quil\u00f2metres, fins que als trenta vuit anys m\u2019ho passava tan b\u00e9 que vaig fer: la Matagalls, cinc maratons, cinc curses de 100 qm., dues de seixanta quil\u00f2metres i totes el mateix any. I no em vaig lesionar i vaig acabar a totes b\u00e9. Per aqu\u00ed em sembla que va ser quan la raresa d\u2019aix\u00f2 em va a donar a con\u00e8ixer, No ho <\/span>recomano a ning\u00fa: per\u00f2 que b\u00e9 que ho he passat. Vaig deixar de fer cents, quan dues vegades he vist que podia perillar alguna cosa m\u00e9s que la salut<\/span><\/h3>\n

Gr\u00e0cies a totes i a tots vosaltres, d\u2019una manera intermitent I havent sempre prop l\u2019Anna Cos, he tingut moltes sorpreses: primer nominat pel club de la Uat als premis d\u2019esportista de l\u2019any com a persona dedicada al m\u00f3n de l\u2019esport i sent finalista, nominat pel casinet de l\u2019Espardenya a Capdidat de Terrassa, reportatges per tv3, il\u00b7lustrant als al\u00b7l\u00e8rgics en un programa que es diu Salut, a Canal Terrassa al “Som aqu\u00ed” i record\u00f3 el dia que vaig fer cinquanta-anys que em vau organitzar molts dels que est\u00e0veu dissabte una festa sorpresa. Sabeu que aquestes coses no les mereixo, i els mateixos protagonistes. Tinc una copa enorme, al menjador, de m\u00e9s de mig metre, que em vau donar al 2007, i no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s. B\u00e9. Si ho s\u00e9, per\u00f2 no us vull cansar m\u00e9s del compte De deb\u00f2 que em sento m\u00e9s que honorat per tots vosaltres i als que sempre em voleu fer tan feli\u00e7, que ho aconseguiu per\u00f2 espero hagi estat l\u2019\u00faltima, donat que ara ja s\u00f3c \u201cMossenaire d\u2019honor\u201d i ja no puc aspirar a res m\u00e9s, entesos? Tot el que vau fer dissabte em sobrepassa i no s\u00e9 com encaixar-ho i com dir-vos que no us mereixo ni de bon tro\u00e7. <\/span><\/h3>\n

Un projecte un concepte. Quedar a una hora. Sortir plegats. Anar junts. Porto tota la vida corrent amb gent i m\u2019adonava que si: sort\u00edem molts i el grup s\u2019anava esmicolant i acabaves arribant d\u2019un en un o de dos en dos. El concepte: entrenar en grup. \u00c9s clar: esperar-se. Si una persona va molt r\u00e0pida i una altra va m\u00e9s lenta, sempre hi haur\u00e0 un moment que es separin. Doncs, despr\u00e9s de tants anys hem aconseguit que anem junts. El projecte funciona. La gent xerra, va plegada, es fa amiga, riu, desconnecta, es posa contenta. El projecte funciona Repetint una vegada i una altre, no es cansen de venir. El projecte funciona.<\/span><\/h3>\n

Com a persona que gaudeix amb aquest esport, sovintejo anar amb colles amb <\/span>les quals tamb\u00e9 m\u2019hi sento prou b\u00e9 i a Terrassa hi ha un munt de grups que estan molt units i sempre que he pogut he intentat anar-hi i ser un m\u00e9s: segur que me\u2019n deixar\u00e9 per\u00f2 per exemple conec personalment i d\u2019alguns grups en s\u00f3c part\u00edcip: \u201cLas Nenazas Running club\u201d \u201cCalifornia Sports Trainning\u201d “Arec Terrassa” \u201cEgaramossenaires\u201d Pantaurells\u201d\u201dSuper Runners de l\u2019Egara\u201d \u201cLas supremas\u201d “Corredors de Viladecavalls”\u201cMatiners\u201d\u201dRunparad\u00eds\u201d \u201cLeiva Running club\u201d \u201cNemR\u00e0pid\u201d \u201cUni\u00f3 Atl\u00e8tica Terrassa\u201d \u201cClub Nataci\u00f3 Terrassa\u201d . Son grups o colles que entrenen i fan colla i que conec alguns molt, d’altres una mica.<\/span><\/h3>\n

Marques<\/span>
\n Les que porto amb m\u00e9s orgull son: 9h15 als 100qm (he fet 21 proves), <\/span>12h03 a la Matagalls (he fet 10 proves) :les 2h52 en marat\u00f3 (he fet 20), <\/span>1h20 a la mitja, (un munt) 37’35 al 10mil i he baixat per poc dels 18′ al 5000.<\/span>
\n M’ho he passat tan i tan b\u00e9 !!!<\/span><\/h3>\n

Dissabte 12 de desembre:<\/span><\/h3>\n

JA S\u00d3C MOSSENAIRE D’HONOR<\/span><\/h3>\n

Em deia alg\u00fa que si sospitava res.<\/span><\/h3>\n

Res. Res de res.<\/span><\/h3>\n

Imagino qu\u00e8, com molts de vosaltres, la cosa anava rara. Encara que notava a la gent estranya i alguna cosa havia de passar. El dia abans tinc costum, enguany, d\u2019anar amb tres amics, les Gemmes i en Jordi, per preparar l\u2019endem\u00e0, i tenia preparat anar a Castellarnau i havia pensat a l\u2019hora que el sol il\u00b7lumina un punt adequat per la foto de fam\u00edlia, i com molts dissabtes molt nervi\u00f3s per qu\u00e8 tot sort\u00eds b\u00e9. Pensava parlar de l\u2019Antentas i el centenari de l\u2019atletisme i tenia un parell de persones al cap, si venien a entrenar. El dia abans m\u2019havia descuidat de fer la nota manual que sempre dono, i vaig haver de preparar-la. No tinc folis a casa i vaig haver d’anar al \u201ctaller\u201d, i sempre la faig a m\u00e0, amb \u201cel bol\u00edgraf\u201d, un inoxcrom d\u2019acer inoxidable que tinc des dels catorze anys i em va acompanyar als estudis. Ho escric sempre amb aquest bol\u00edgraf. Digueu-m\u2019he sentimental. Durant la nit la bateria de la m\u00e0quina de retratar i carregant-se i netejar l\u2019objectiu que una setmana abans se m\u2019havia mullat, donat que he perdut el tap i no he tingut temps de comprar-ne un altre. Faig alguna foto al menjador per si tot va b\u00e9. Miro si porto una samarreta de cada talla, per si alg\u00fa me\u2019n demana. De vegades em passo mesos portant les mateixes amunt i avall sense vendren cap: per\u00f2 una de cada. Les demano quan s’acaben i les tinc a una maleta de quan els meus pares es van casar i que tamb\u00e9 vaig dur a colonies, a la mili. I encara aguanta. All\u00e0 dormen les samarretes noves. Avui la Marisol, casualment te festa i puc sortir de casa. Normalment surto del forn de pa on treballa i a on l\u2019ajudo a pujar una porta met\u00e0l\u00b7Lica que pesa un ou. Abans he anat a donar una volta al Nuck, el gos dels nens i que em toca cada dia passejar de fa vuit anys donar un tomb pel barri i m\u2019agrada. Recordo que \u00e9s el meu barri. Recullo les\u2026 b\u00e9, el deixo a casa i em disposo a pujar el carrer Colom, pensant ja amb vosaltres. Miro el rellotge i faig els mateixos temps de pas i passo sempre exactament al mateix minut. Quan arribo al monument de la dona treballadora, comprovo que el temps va b\u00e9. Al cap de poca estona m\u2019atrapa l\u2019\u00d2scar, que \u00e9s el nebot de la que va ser la meva entrenadora i que des del primer dia va ser nominat mossenaire d\u2019honor. Parlem de la seva mitja de Matar\u00f3 i continuem. Arribo i ja veig alguna cosa estranya. Gent que feia temps que no veia, amics tots ells i la gent posada de forma diferent dels altres dissabtes. Sempre deixo la bossa al mateix cotxe i la Mariona ve tota esverada a buscar la seva samarreta que em va encarregar, la samarreta mossenaire i com a nerviosa. Jo n\u2019estic sempre els dissabtes. Agafo el paper manuscrit, que faig d\u2019agra\u00efment, i tots veniu amb un munt de papers nominant-me mossenaire d\u2019honor. Recordo que dic, no, no, no. Jo ser\u00e9 l\u2019\u00faltim, el dia que ho deixi. I molta insist\u00e8ncia i un munt de papers. Jo agafo el meu i el tiro a l\u2019aire, i incl\u00fas no m\u2019adono que hi portava entremig un billet de vint euros que tamb\u00e9 llen\u00e7o. En Jordi, el meu gran amic, diu? D\u2019aqu\u00ed \u00e9s aix\u00f2. De fet, em vau posar tan nervi\u00f3s que si hagu\u00e9s pogut m\u2019amagava sota una pedra. No podia ni caminar i no trobava el cotxe per deixar els vostres papers. I anar rebent papers que tots em volieu donar. Em vaig quedar ben bocadat. B\u00e9, pensava que s\u2019havia acabat aqu\u00ed i deia. B\u00e9, haur\u00e9 de fer un petit escrit com a Mossenaire amb quatre idees perqu\u00e8 la gent em conegui, si alg\u00fa no em coneix. Coi \u00a1!, veig a un que s\u2019assembla a mi amb gorra vermella i em dona entendre, que avui portar\u00e0 el grup. Ostres, \u00e9s en Fran Frutos. Sempre que no puc anar a Moss\u00e8n li demano si pot fer-ho ell, i sempre em diu que si. B\u00e9, la darrera vegada no va poder, i van ser en Carlos , en Joan tamb\u00e9. Em sento en reveldia, i penso. I ara qu\u00e8? B\u00e9, penso: far\u00e9 fotos I aix\u00ed com cada setmana. I apareix la Laura de Benito i em diu que la c\u00e0mera la porta ella i me la pren. Li explico quatre coses, tot i que com molts sabeu \u00e9s una fot\u00f2grafa de professi\u00f3 i fa un parell de setmanes va \u00e9sser la nostra mossenaire d\u2019honor. B\u00e9, em sento estrany i despla\u00e7at, per\u00f2, com en mi \u00e9s caracter\u00edstic, vaig xerrant, per\u00f2 amb cert nerviosisme. De fet ho estic passant, diguem que malament. Molt despla\u00e7at, i estrany tot. Donat que estic veient que passa alguna cosa que no controlo. Com que us aprecio tant, s\u00e9 que m\u2019esteu fent alguna cosa que m\u2019haur\u00e0 de sorprendre, sense tenir ni idea de res. Continu entrenant al vostre costat, incl\u00fas vaig a la cua que ja no tinc costum d\u2019anar tot i que \u00e9s la filosofia del nostre grup i tot d\u2019una en Fran en ve a buscar i em situa a les primeres posicions. Quan de lluny veig a la zona d\u2019estudi mediambiental on hi ha una \u00e0rea de p\u00edcnic tota una colla, evidentment mossenaires i amistats, i l\u2019Anna Cos a un costat. Com que s\u00e9 com \u00e9s, o almenys penso com \u00e9s, vaig a veure-la la primera i a fer-li un fort pet\u00f3 i de lluny veig a en Jaques. B\u00e9, la resta els que hi \u00e9reu la sabeu. Em vaig trencar i vaig plorar com feia dies que no feia. Llavors, us mirava a totes i a tots i m\u00e9s d\u2019una i un, us veia emocionar-vos i encara va ser m\u00e9s fort. En Josep Maria Antentas s\u2019havia preparat un escrit, que mentre escoltava m\u2019agradava per qu\u00e8 s\u00e9 que no hi ha ning\u00fa com ell que entengui m\u00e9s de tot aix\u00f2 i que a hores d’ara continua estant a primera l\u00ednia del nostre m\u00f3n de les curses i atletisme. Tot era genial; tot el que deia i de sobte vaig pensar a mirar-vos a un per un i totes teniu una mirada neta, d\u2019aquelles mirades que nom\u00e9s tenen les bones persones i que s\u2019han molestat o millor dit, han volgut dedicar-me tot aix\u00f2 a mi, que del cert que no calia i que no mereixo. Per\u00f2 sabent que hi est\u00e0veu amb tot el cor. En Mirabet, del que tant he apr\u00e8s m\u2019ha dedicat una poesia, mirant-me als ulls i de la manera m\u00e9s tendre. I de sobte un munt de regals, quin millor. Tots sobrepassen el que ning\u00fa es pot esperar. Un modest dissenyador gr\u00e0fic, que li agrada la natura, fer webs, i compartir moments en persones que valen la pena. I aqu\u00ed est\u00e0veu tots; en silenci escoltant i mirant tota la pila de regals.<\/span><\/h3>\n

Quan em vau regalar, entre tots els regals genials, Escapada Spa & Gourmet amb aquest pack per mi i la Marisol, vaig recordar que em he de disculpar amb la meva filla. Una vegada, fa un parell d\u2019anys, em va fer un regal del mateix estil i jo sabia que no anava b\u00e9 de diners, i se\u2019ls va gastar amb nosaltres. M\u2019hi vaig quasi enfadar i li vaig dir que no el podia acceptar. Segurament \u00e9s de les coses que m\u00e9s malament he fet, i n\u2019he fet moltes. Ho va fer per qu\u00e8 ens estima molt i segur que encara arrossega el disgust, Vol dir, que perdona. S\u00e0pigues, Elisabet, que tamb\u00e9 els hi hagu\u00e9s dit als mossenaires que els tornessin tots, per\u00f2 tu em vas ensenyar que quan les coses es fan amb el cor, es fan amb el cor. Segurament ho vaig entendre m\u00e9s aquest dissabte i la meva primera reacci\u00f3 seria de, no, que no, que no cal. No ho vull. Per\u00f2 els hi hauria donat el mateix disgust que et vaig donar a tu. Perdona\u2019m.<\/span><\/h3>\n

Hi havia una pancarta, que va fer el David Gonz\u00e0lez Resbier que ara portarem els dissabtes, un quadre genial impressionant de diferents \u00e8poques que \u00e9s magnific amb un escrit que hi diu:<\/span>
\n \u201cA un sabio le preguntaron: \u00bfPor qu\u00e9 se pierden los amigos? El respondi\u00f3:<\/span>
\n \u201cSi se pierden no eran amigos, porque los amigos son para siempre. Gracias<\/span>
\n por ser nuestro amigo<\/span>
\n i firmat Els Mossenaires,<\/span><\/h3>\n

Unes gorres personalitzades amb un mossenaire amb gorra vermella, versi\u00f3 estiu, versi\u00f3 hivern, una panera impressionant, un ram de plantes amb boletes vermelles, hort\u00e8nsies per la meva dona. Dues samarretes amb un mossenaire amb gorra vermella i amb c\u00e0mera penjada, versi\u00f3 hivern, versi\u00f3 estiu.<\/span><\/h3>\n

Una placa al meu nom amb una inscripci\u00f3;<\/span>
\n Al Mossenaire d\u2019Honor PEP MOLINER<\/span>
\n Que per molts anys segueixis \u201cOficiant\u201d Mossenaires Gr\u00e0cies per la teva <\/span>dedicaci\u00f3 12-12-2015<\/span><\/h3>\n

La Gemma, va anar i tornar a casa a buscar dues obres escrites per ella i dedicades: \u201cEl Sentit d\u2019una vida\u201d i un altre llibre \u201cRes a perdre\u201d, de la Gemma Solsona. Gr\u00e0cies Gemma i no m\u2019ho mereixo. Espero no decebre\u2019t mai. Ha estat un escrit llargu\u00edssim i no s\u00e9 si prou interessant, donat que parlar d\u2019un mateix sembla com pretensi\u00f3s. Per\u00f2, als que vol\u00edeu saber alguna cosa m\u00e9s de mi, i tot i que cada setmana us faig una cr\u00f2nica que miro de qu\u00e8 no sigui pesada, ara era el moment d\u2019obrir-se al m\u00e0xim, ja que vosaltres heu esmer\u00e7at tants i tants esfor\u00e7os. El projecte continua viu i si m\u00e9s no, vosaltres el feu m\u00e9s viu i tot i tothom ens agradaria saber el futur de les coses, si sab\u00e9ssim que aquest futur \u00e9s bo. Hem de viure el present de manera intensa i aquestes coses ens demostren que alg\u00fa t\u2019estima i pel que sembla molt, i aix\u00f2 que vau fer m\u2019acompanyar\u00e0 fins a la fi dels meus dies i m\u2019agradaria que em promet\u00e9ssiu que no ho tornareu a fer, Ara ja s\u00f3c mossenaire d\u2019honor i he fet el meu petit escrit, Els dissabtes a les 08:00 continuaran igual fins que la salut ens acompanyi i el dia que no sigui aix\u00ed, el temps viscut ning\u00fa ens el podr\u00e1 prendre i tots el portem a dins, El meu m\u00e9s gran agra\u00efment i no se pas com fer-ho perqu\u00e8 sabeu que em vau fer i s\u00f3c la persona m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n.<\/span><\/h3>\n

Pep Moliner \u201cMossenaire d\u2019Honor\u201d nominat i proclamat pels Mossenaires<\/span><\/h3>\n

Portar\u00e9 el t\u00edtol amb orgull<\/span><\/h3>\n

Gr\u00e0cies!<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/h3>\n

Pd.<\/span>
\n diria tots els vostres noms i els que no heu pogut venir: per\u00f2 ompliria 11 fulls m\u00e9s al word, com de fet ha ocupat aquest petit escrit.<\/span>
\n Disculpeu-me el rotlle, per\u00f2 s\u00f3c molt perill\u00f3s: ja ho veieu.<\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig n\u00e9ixer el 8 de maig de 1963 a la Cl\u00ednica del Remei de #Terrassa, l\u2019any de sobre de les tristament famoses riuades de la meva ciutat. El meu avi patern era de Daroca, aragon\u00e8s, la iaia de Terrassa; Josep i Sisca. La meva iaia materna, Severina, de Villaviciosa de C\u00f3rdova i separada del marit, […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1644,5580,1,4554,25102],"tags":[2697,4656,25105,25103,1645,25111,25106,25094,73,25097],"class_list":["post-3993","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-correr","category-entrenaments","category-general","category-mossenaires","category-mossenhoms-be","tag-amistat","tag-atletisme","tag-correr","tag-entrenaments-grup","tag-entrenar","tag-mossenaire-dhonor","tag-mossenaires","tag-pep-moliner","tag-terrassa","tag-torre-mossen-homs"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkiK-12p","jetpack-related-posts":[{"id":4111,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2016\/03\/31\/nascuts-el-mateix-dia\/","url_meta":{"origin":3993,"position":0},"title":"Nascuts el mateix dia","author":"Pep Moliner","date":"31 de mar\u00e7 de 2016","format":false,"excerpt":"Dos Mossenaires: van n\u00e9ixer el mateix dia: un 26 de mar\u00e7 del mateix any, el 62, anaven a la mateixa escola i en canvi no es coneixien perqu\u00e8 anaven a classes diferents. Per\u00f2 un dia l'un va animar a l'altre a provar aix\u00f2 d'\u00e9sser mossenaire i ja fa una bona\u2026","rel":"","context":"A "c\u00f3rrer"","block_context":{"text":"c\u00f3rrer","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/correr\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":4067,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2016\/02\/18\/miquel-olmo-mossenaire-dhonor\/","url_meta":{"origin":3993,"position":1},"title":"Miquel Olmo: Mossenaire d’honor","author":"Pep Moliner","date":"18 de febrer de 2016","format":false,"excerpt":"A Terrassa molta gent li t\u00e9 en molta estima. Imposa car\u00e0cter i \u00e9s de la ciutat. Un bon entrenador de futbol, que ara busca equip. Almenys aquest \u00e9s el nostre sentiment i ens agrada tenir-lo d'amistat. Sorpresa que ha volgut compartir amb tots nosaltres una estona corrent. Com que ens\u2026","rel":"","context":"A "c\u00f3rrer"","block_context":{"text":"c\u00f3rrer","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/correr\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":3471,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2014\/10\/02\/els-mossenaires-no-perdem-el-tren\/","url_meta":{"origin":3993,"position":2},"title":"Els Mossenaires no perdem el tren","author":"Pep Moliner","date":"2 d'octubre de 2014","format":false,"excerpt":"Ens hem adonat que molts de vosaltres sou els veritables protagonistes\u00a0d'una nova manera d'entrenar, perqu\u00e8 sabeu qu\u00e8 no hi ha res tan important\u00a0que sentir-se envoltat de persones que en c\u00f3rrer pensem igual. Ens d\u00f3na\u00a0qualitat a les nostres vides i \u00e9s un bon exercici d'amistat que neix i es llaura\u00a0dia a\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":6321,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2025\/11\/26\/cursa-solidaria-per-a-la-infancia-la-primera-den-nil\/","url_meta":{"origin":3993,"position":3},"title":"Cursa Solid\u00e0ria per a la inf\u00e0ncia: la primera d’en Nil","author":"Pep Moliner","date":"26 de novembre de 2025","format":false,"excerpt":"Sempre quedar\u00e0 que el debut en una cursa i amb dorsal d'en Nil Moliner, el meu net, ha estat a la X Cursa Solid\u00e0ria per a la inf\u00e0ncia. Era tan important que gaudis i s'ho pass\u00e9s b\u00e9, com tenir contacte amb el m\u00f3n de l'esport i la competici\u00f3, tot i\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEikmhy5qpda-X72oEUig0r6yKJqtNdoMjtBxbB1phrOvBaHRvNzYQGVVbqj-NDqSCZK03Jbqz4vXeweh1G0NGHmE6eIuY0m17IkIoCauiUf2zZazLugWxWVN4JIRwbqfO7-XwPTQboXm44i5pwutcQtKK5gFOx1Zcb6IEjoH1Ri_GXWPNWITf_te0PboOc\/w640-h480\/35-Cursa%20Solidaria%20Infancia%202025-033.jfif","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEikmhy5qpda-X72oEUig0r6yKJqtNdoMjtBxbB1phrOvBaHRvNzYQGVVbqj-NDqSCZK03Jbqz4vXeweh1G0NGHmE6eIuY0m17IkIoCauiUf2zZazLugWxWVN4JIRwbqfO7-XwPTQboXm44i5pwutcQtKK5gFOx1Zcb6IEjoH1Ri_GXWPNWITf_te0PboOc\/w640-h480\/35-Cursa%20Solidaria%20Infancia%202025-033.jfif 1x, https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEikmhy5qpda-X72oEUig0r6yKJqtNdoMjtBxbB1phrOvBaHRvNzYQGVVbqj-NDqSCZK03Jbqz4vXeweh1G0NGHmE6eIuY0m17IkIoCauiUf2zZazLugWxWVN4JIRwbqfO7-XwPTQboXm44i5pwutcQtKK5gFOx1Zcb6IEjoH1Ri_GXWPNWITf_te0PboOc\/w640-h480\/35-Cursa%20Solidaria%20Infancia%202025-033.jfif 1.5x"},"classes":[]},{"id":4492,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2017\/05\/31\/dissabte-es-el-dia-mossenaire\/","url_meta":{"origin":3993,"position":4},"title":"Dissabte \u00e9s “El dia Mossenaire”","author":"Pep Moliner","date":"31 de maig de 2017","format":false,"excerpt":"Sempre cares felices, sempre la sensaci\u00f3 que ha valgut la pena, sempre aprenent de qui portem al costat i com m'heu escoltat alguna vegada, una bona ter\u00e0pia per a tothom. \u00c9s m\u00e9s: c\u00f3rrer amb bona companyia \u00e9s com es millora en molts aspectes. Per aix\u00f2, les fotografies s\u00f3n imatges que\u2026","rel":"","context":"A "Amistat"","block_context":{"text":"Amistat","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/amistat\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":4612,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2017\/11\/15\/castellarnau-per-can-canya-amb-mossenaires\/","url_meta":{"origin":3993,"position":5},"title":"Castellarnau per Can Canya amb Mossenaires","author":"Pep Moliner","date":"15 de novembre de 2017","format":false,"excerpt":"La idea era baixar fins a Castellarnau, tot fent un recorregut cl\u00e0ssic i fer un minut de v\u00eddeo Mossenaire per Can Canya. Un lloc que ens recorda els camps \"d'ahir\" i que veiem com el Mas, es va deteriorant cada cop m\u00e9s. Ara no hi veiem ni teules. Com sabeu\u2026","rel":"","context":"A "Amistat"","block_context":{"text":"Amistat","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/amistat\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-content\/imagescaler\/936db04f9e3aa05e1011705df28fa502.gif?resize=350%2C200","width":350,"height":200},"classes":[]}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3993"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4001,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3993\/revisions\/4001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}