{"id":3842,"date":"2015-07-30T09:39:31","date_gmt":"2015-07-30T08:39:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=3842"},"modified":"2015-07-30T15:04:07","modified_gmt":"2015-07-30T14:04:07","slug":"anna-cos-morera-mossenaire-major","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2015\/07\/30\/anna-cos-morera-mossenaire-major\/","title":{"rendered":"Anna Cos Morera \u00abMossenaire Major\u00bb"},"content":{"rendered":"

Un dia del segle passat va venir, i com fem tothom, a veure qu\u00e8 tal s’entrena en grup des de la Masia de Torre Moss\u00e8n Homs i, uns quedem enganxats dies, altres mesos, alguns anys i l’Anna Cos: sempre. Vagis per on vagis, saps que es parla b\u00e9 d’ella. Amb tants anys, han passat un munt de bones an\u00e8cdotes i des d’aquests entrenaments han sorgit amistats: amistats profundes.<\/h3>\n

Aqu\u00ed va con\u00e8ixer a la seva gran amiga i que ha deixat en ella un gran forat: la Teresa Farriol <\/span><\/a> <\/span>i durant un parell d’anys volia fer coincidir el dia d’avui amb alguna data per fer-ho coincidir en mem\u00f2ria d’ella i sabem que no hi ha dia que deixi de pensar-hi. Segur. Va per ella tamb\u00e9 dedicar-li aquest pensament.
\n\"\"<\/h3>\n

Hem vist a l’Anna Cos, competint a gran nivell, fent podis a maratons importants com a Sevilla
\n\"\"
\n \u00c0lbum fotos Sevilla 2008 <\/span><\/a><\/span><\/h3>\n

A Terrassa, \u00e9s tot un referent i el que escriu pensa que qualsevol homenatge que se’t faci sempre ser\u00e0 ben merescut i desitgem que se’t reconegui en el temps que ets un referent important per moltes persones: noies i nois.<\/h3>\n

Ara tamb\u00e9 els dimarts condueix, aconsella i entrena a un grupet nombr\u00f3s impressionant de noies i que se l’estimen i molt\u00edssim
\n\"\"<\/h3>\n

La veiem fer de \u00abllebre\u00bb moltes vegades a les mitges maratons importants i fent d’atleta acompanyant \u00abguia\u00bb a un amic invident
\n\"\"
\nJaume Bajo, Manolo Bonastre i Anna Cos<\/h3>\n

I quantes vegades fas de llebre, amb la banderola de l’equip que representes, corredors.cat!!
\n\"\"<\/h3>\n

I quan vas protagonitzar, un dels reportatges m\u00e9s emotius amb amics del nostre entorn, com els mossenaires Jaume Leiva, Josep Dalmau, Xavi Bonastre, jo mateix i amb el Corredor Popular (primera part) <\/span><\/a> Corredor Popular (segona part) <\/span><\/a>,<\/span>
\ni que des d’aquell dia tamb\u00e9 vam fer-nos amic nostre a en Victor Mart\u00edn.
\nUn magn\u00edfic atleta, amic i mossenaire
\n\"\"<\/h3>\n

I t’hem vist plorar; com quan et vas lesionar i sorties a c\u00f3rrer a la teva ciutat, Terrassa, i t’havies de retirar plena d’impot\u00e8ncia. Tamb\u00e9 recordem un dia com aquest<\/h3>\n

Per\u00f2 sempre demostres que t’importa tothom i que fas el b\u00e9 sense mirar ni importar-te qu\u00e8 aquell dia deixar\u00e0s de pujar a aquest podi, que \u00e9s tan teu.
\nQuin gran cor. B\u00e9, ens estar\u00edem molta estona explicant detalls de la teva vida esportiva que coneixem i segur, que en tens m\u00e9s i d’importants i que els tens per tu, i no ens cansar\u00edem d’agrair-te que siguis com ets: una grand\u00edssima persona. Gr\u00e0cies Anna per tot.<\/h3>\n

I ara ens centrem a l’entrenament, homenatge a la nostra Anna Cos.<\/h3>\n

\"\"
\nPer estar amb un referent com l’Anna, en Vicente, despr\u00e9s de temps que no venia a c\u00f3rrer, encara si que ens venia a veure, avui ha fet tot el recorregut i l’hem vist molt b\u00e9<\/h3>\n

\"\"
\nI, un si rotund a ser avui la nostra flamant \u00abMossenaire d’honor\u00bb. Gr\u00e0cies Anna de part de tothom<\/h3>\n

\"\"
\nI ara, la nominaci\u00f3 i aviat la proclamaci\u00f3,<\/h3>\n

\"\"
\nl’Anna Cos, est\u00e0 per tot i per tothom<\/h3>\n

\"\"
\nTot i que en Ferran ara t\u00e9 m\u00e9s complicat poder c\u00f3rrer, i la Tensi, la seva muller i una molt bona mossenaire; no han volgut, junt amb en Vicente, perdre un dia com el d’avui: \u00fanic i irrepetible<\/h3>\n

\"\"
\nEn Marc no sabem si est\u00e0 cridant efussivament a l’Oriol, o senzillament un bon badall. M\u00e9s aviat la segona opci\u00f3<\/h3>\n

\"\"
\nPepe, al davant i Juan Manuel, darrere.<\/h3>\n

\"\"
\nAntonio, V\u00edctor i Joan; m\u00e9s luxes de la trobada<\/h3>\n

\"\"
\ncomen\u00e7ava a plovisquejar, per\u00f2, ens hem escapat de mullar-nos i poder tenir a la Tensi i en Ferran que no sab\u00edem si vindrien a fer el recorregut, fem la foto al camp base, davant l’ermita de Sant Josep i un dia que ens fa molta il\u00b7lusi\u00f3 i dels m\u00e9s importants: Anna Cos compleix anys i a m\u00e9s i al mateix dia \u00e9s proclamada mossenaire d’honor<\/h3>\n

\"\"
\nBen envoltada, l’Anna com fa molts anys<\/h3>\n

\"\"
\nAplaudida, com es mereix<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"
\nI ara, a m\u00e9s en revela la seva edat: molt jove i molt activa i amb moltes coses fetes i moltes a fer.<\/h3>\n

\"\"
\nI aviat comen\u00e7ar\u00e0 el nostre entrenament<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"
\nLa Pili al capdavant, amb l’Eva, la seva segona setmana com a mossenaire, seguit de vermell pel mossenaire nou i en Cesar. De blau cel, en Hassan, que al final veurem quins exercicis fa cada setmana.<\/h3>\n

\"\"
\nToni, seguit per en Juan Jose, que portava m\u00fasica d’acompanyament<\/h3>\n

\"\"
\nToni Pe\u00f1alver, mossenaire de fa molts anys<\/h3>\n

\"\"
\nI en Ferran, molt bon amic de l’Anna, ha vingut a celebrar el seu aniversari<\/h3>\n

\"\"
\nJordi al capdavant<\/h3>\n

\"\"
\nEmilio s’ha despertat a les 07:55 i encara ha estat a temps d’arribar i ha provat aquest circu\u00eft i per sort ens ha trobat. Bona intuici\u00f3<\/h3>\n

\"\"
\nLa nostra gran protagonista des de fa molts anys, sense parar: l’Anna<\/h3>\n

\"\"
\nI ens dirigim, donat que avui en estar n\u00favol, era una bona ocasi\u00f3 per veure com ha quedat Can Deu<\/h3>\n

\"\"
\nEns reagrupem, amb l’Albert, Pili i Anna<\/h3>\n

\"\"
\nC\u00e9sar i Hassan, dirigint-se al abans dit: bosc de Can Deu i ara…<\/h3>\n

\"\"
\nMolta llenya, amb en Jordi en primer terme i amb gorra vermella en Cano<\/h3>\n

\"\"
\nCosta recon\u00e8ixer aquest indret, que ara ha quedat com una esplanada.<\/h3>\n

\"\"
\nEn Marc, amb samarreta de la vilaolimpica10k.com<\/a>, i ensenyant melic, en
\nJavi i en Joan a l’espera.<\/h3>\n

\"\"
\nHem explicat un xic la hist\u00f2ria de l’ermita on ara estem aturats, que a l’any 1973 va ser traslladada des del l’embassament de Sau, cap aqu\u00ed: pedra a pedra. Albert, Diego i Jordi i d’esquitllada: Marc<\/h3>\n

\"\"
\nCarlos, Hassan, V\u00edctor i Joan<\/h3>\n

\"\"
\nAbans l’ermita era enmig dels arbres i ara: com si fos un altre lloc<\/h3>\n

\"\"
\nJuan Miguel<\/h3>\n

\"\"
\nHassan, Emilio, Miguel, Marc<\/h3>\n

\"\"
\nSegurament la recordeu entre hombres. Ara, en un d\u00eda n\u00fabil, queda descoberta l’Ermita de Sant Vicen\u00e7 de Verders. Al seu pas, al davant: Oriol, David, Marc, Ferran, Antonio, Carlos<\/h3>\n

\"\"
\nPepe, Anna, Pili, Eva, Albert<\/h3>\n

\"\"
\nLa setmana passada s’estrenava, de la m\u00e0 de l’Anna Cos i en posat molt seri\u00f3s. Avui la v\u00e8iem m\u00e9s riallera: l’Eva<\/h3>\n

\"\"
\nDons el qu\u00e8 d\u00e8iem: en Hassan fa flexions i for\u00e7a estona. Est\u00e0 molt fort!<\/h3>\n

\"\"
\nAl costat d’amics mossenaires, un dia hist\u00f2ric, quan una de les persones que m\u00e9s creu i ha cregut en el projecte des de fa molts anys i que d\u00f3na tant i tant de prestigi a la trobada: l’Anna Cos.
\nVicente, Albert, Jordi, Ferran, Pep, Anna, Pili i Tensi
\nEva i Ramon<\/h3>\n

\"\"
\nI una colla d’amics, moltes vegades acaben els entrenaments d’aquesta manera. Per\u00f2 avui era un dia especial: l’aniversari de l’Anna Cos i veiem tamb\u00e9 a en Xavi Miquel i la Rosa. I mossenaires, que no han vingut a c\u00f3rrer, com l’Eva, Isa, Isa, Trini, Guille.<\/h3>\n

\"\"
\nCrec que tot i tenir espelmes, no sabem segur si t\u00e9 la categoria de past\u00eds d’aniversari. Del verd i vermell i hi surten dues espelmes amb la teva edat. Qu\u00e8 original i segur que l’Anna no ho oblidar\u00e0. Ara esperem que el desig a l’hora de bufar es compleixi.<\/h3>\n

Hem dedicat avui l’entrenament a una grand\u00edssima persona i amiga de tothom. Ha estat i \u00e9s molt important per nosaltres comptar sempre amb la teva pres\u00e8ncia i sabem que nom\u00e9s que tens que amigues i amics. El teu car\u00e0cter i el teu tarann\u00e0 sempre ens fa sentir b\u00e9. El teu aire, de vegades despistat, que sembla que quan passes un cam\u00ed i ara que els hem fet cents de vegades al teu costat, sempre \u00e9s com si fossin nous, per qu\u00e8 encomanes aquesta estimaci\u00f3 que demostres a tothom que t’envolta. Gr\u00e0cies Anna Cos i sempre et portarem i et portem al cor.<\/h3>\n

\"\" \"\" Mossenaire dissabte 25-7-2015 <\/span><\/h3>\n

Avui si, avui en faig 57, i potser ja \u00e9s hora de compartir coses amb tots vosaltres, coses sobre el c\u00f3rrer, que \u00e9s en definitiva el que anem compartint els dissabtes amb els mossenaires. Quants anys fa que vinc els dissabtes??? Doncs no ho record\u00f3, per\u00f2 segur, com diu el Pep, que des del segle passat. <\/span><\/h3>\n

Us explicar\u00e9, del que jo recordo, com em vaig introdu\u00efr en aquest apassionat m\u00f3n del c\u00f3rrer. <\/span><\/h3>\n

Jo des de sempre he estat vinculada amb el m\u00f3n excursionista. M’agrada la muntanya i practicava amb amics del Centre excursionista ski de muntanya i ski de fons. Vaig fer la primera cursa al maig del 1987, amb 28 anys, corrent la cursa del Corte Ingl\u00e9s. Amb una colla d’amics del Centre excursionista vam decidir de participar-hi. La meva sorpresa va ser quan al cap d’uns dies em truquen a casa per dir-me que havia quedat 2a classificada de la meva categoria i que em convidaven al repartiment de trofeigs….Ualllllaaaaa vaig al.lucinar…. ho havia passat super b\u00e9 i a m\u00e9s a m\u00e9s em donarien un trofeu!!!! Em va fer molta ilu, era el meu primer trofeu!!! A partir d’aqu\u00ed vaig anar combinant les curses amb la muntanya, l’esqui de fons….. fins que vaig tenir la primera filla, la Queralt. Amb ella no tenia temps per marxar a fer esqui, ni fer muntanya, per\u00f2 si que treia temps per anar, ni que fos 30′ a c\u00f3rrer. Fins i tot embarassada sortia a c\u00f3rrer una estoneta. <\/span><\/h3>\n

Aix\u00ed doncs a partir del 1987, anava participant en algunes curses de Festa Major, de barris, a ciutats properes, l\u2019emblem\u00e0tica Jean Bouin, que vaig guanyar un parell d\u2019anys….., fins que a l\u2019octubre del 1989, vaig decidir fer una mitja marat\u00f3, la de Seva. Uauuuuuu em va encantar, amb 1h 37\u2019 la vaig acabar, i tamb\u00e9 vaig quedar entre les primeres…. \u00e9s clar que parlo de fa molts anys i de dones en corr\u00edem poquetes. A partir d\u2019aqu\u00ed ja no vaig parar de participar a curses, mitges maratons………fins que el mar\u00e7 del 1990 vaig decidir provar de c\u00f3rrer una marat\u00f3. Vaig fer la marat\u00f3 de Barcelona, que anava des de Matar\u00f3 fins a l\u2019estadi ol\u00edmpic de Montjuic. 3h 41\u2019 va ser el meu temps, i recordo patir for\u00e7a els \u00faltims kms un cop a Montjuic i pujant fins dalt l\u2019estadi…….. aquell \u201cmur\u201d em va acompanyar fins al final…i vaig pensar que aix\u00f2 de c\u00f3rrer maratons era molt dur i potser calia preparar-ho. No va ser fins el 1999 que vaig repetir una marat\u00f3, i a partir d\u2019aquest any, ja en faig una o dues a l\u2019any. En porto 25, i intento c\u00f3rrer maratons aprofitant viatjar. He fet Nova York, Berlin, Paris, Madrid, Sevilla……….. Tamb\u00e9 amb tants anys, hi ha hagut altres reptes, com la UTMB de 100 km amb 11.000 de desnivell, que vaig acabar amb 20 hores; els 50kms en pista; la Challenge Costa Brava de 106 km; la Trailwalker, de Olot a Sant Feliu de Guixols, 100 kms que s\u2019han de c\u00f3rrer amb equips de 4, i vam aconseguir el repte per sota de les 12h, quedant tercers equip absolut i 1er mixte. I aqu\u00ed un record molt especial a la meva gran amiga Teresa, tamb\u00e9 mossenaire, que ara el mes de setembre far\u00e0 3 anys que va morir fent la cursa de Cavalls del Vent. Per ella i amb ella jo seguir\u00e9 corrent!!! <\/span><\/h3>\n

Ja veieu que fa for\u00e7a anys que em surto i gaudeixo corrent,….i aquesta activitat s’ha convertit en una m\u00e9s de la meva vida di\u00e0ria, amb tanta o m\u00e9s import\u00e0ncia que les altres. No puc dir que corri cada dia, ja que les meves obligacions laborals i familiars no sempre m’ho permeten, per\u00f2 \u00e9s ben cert que des de fa molts anys aprofito qualsevol petit moment per cal\u00e7ar-me les sabatilles i sortir al carrer a disfrutar d’una estona, per a mi tan agradable com necess\u00e0ria……. <\/span><\/h3>\n

Jo sempre dic que \u00ab\u00e9s quan corro que hi veig clar\u00bb. Surto cansada de treballar, i mentre faig el cam\u00ed cap a casa nom\u00e9s penso en posar-me les sabatilles i sortir a c\u00f3rrer….les primeres passes s\u00f3n certament d’evasi\u00f3. Els problemes i altres preocupacions de la vida di\u00e0ria queden aparcats….A mida que el cos s’esfor\u00e7a, la ment es relaxa….i s\u00f3c m\u00e9s capa\u00e7 de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes,….. penso en moltes coses, i s\u00f3c m\u00e9s capa\u00e7 de treure conclusions i fins i tot corrent arribo a prendre decisions!! <\/span><\/h3>\n

Tamb\u00e9 us dir\u00e9 que mai he seguit cap pla d\u2019entrenament ni he sigut gaire disciplin\u00e0ria amb el tema, nom\u00e9s i sempre gaudeixo corrent per sensacions. Ara ja tinc un garmin, que et diu kms, ritme……, per\u00f2 nom\u00e9s el faig servir quan haig d\u2019acompanyar a alg\u00fa, o fer de llebre portant un globo….Quan acabo, \u201cborro datos\u201d, i m\u2019oblido!! <\/span><\/h3>\n

M\u2019agrada sortir a c\u00f3rrer sola, per\u00f2 tamb\u00e9 gaudeixo molt amb les trobades fixes dels dissabtes mossenaires, on he conegut i fet grans amics. Tamb\u00e9 des de fa gaireb\u00e9 tres anys, quedem els dimarts a la tarda un grup majorit\u00e0riament de dones, on compartim una estoneta corrent. La filosofia del grup \u00e9s gaudir corrent, per tant sempre s\u2019intenta fer la goma perqu\u00e8 ning\u00fa es trobi sol i tothom s\u2019hi senti b\u00e9, al seu ritme. Dir\u00edem que \u00e9s com es fa amb els mossenaires, que tothom hi \u00e9s ben acollit, i no importen colors, clubs, ni nivells, sin\u00f3 nom\u00e9s compartir una estona fent aix\u00f2 que ens agrada i gaudir corrent. <\/span><\/h3>\n

Bufffff quantes coses que em venen al cap i quants records i viv\u00e8ncies que hi ha hagut amb tants anys….. Nom\u00e9s agra\u00efr a cadasc\u00fa de vosaltres, companys de sensacions, que compartim aquest esport, la vostra companyia, generositat i amistat. Dir-vos que m\u2019agradaria envellir corrent al vostre costat. <\/span><\/h3>\n

Avui dissabte 25 de juliol he fet 57 anys, i el Pep m\u2019ha fet aquest regal, mossenaire d\u2019honor. Gr\u00e0cies Pep.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"http:\/\/josepmoliner.com\/fupar_garden2015.gif\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

vols el teu banner?<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dia del segle passat va venir, i com fem tothom, a veure qu\u00e8 tal s’entrena en grup des de la Masia de Torre Moss\u00e8n Homs i, uns quedem enganxats dies, altres mesos, alguns anys i l’Anna Cos: sempre. Vagis per on vagis, saps que es parla b\u00e9 d’ella. Amb tants anys, han passat un […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3842","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3842"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3842\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3846,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3842\/revisions\/3846"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3842"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}