{"id":3790,"date":"2015-06-18T10:58:21","date_gmt":"2015-06-18T09:58:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=3790"},"modified":"2015-06-21T06:27:59","modified_gmt":"2015-06-21T05:27:59","slug":"mossenaires-a-castellarnau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2015\/06\/18\/mossenaires-a-castellarnau\/","title":{"rendered":"Mossenaires a Castellarnau"},"content":{"rendered":"

L’excusa perfecte per tenir el plaer d’eixamplar les amistats i con\u00e8ixer a molta gent amb el gust per fer esport i fer-ho d’aquesta manera: en grup. La gent antiga deia que el c\u00f3rrer era un esport per solitaris. \u00c9s m\u00e9s, hi han grans escrits sobre \u00abLa soletat del corredor de fons\u00bb. Nosaltres, ans al contrari, gaudim trobant-nos una setmana darrera l’altre i, alhora que entrenem, gaudim del moltes altres coses i que segur que no cal que us repeteixi. Si veniu, \u00e9s per alguna cosa i n’hi ha que fa molts i molts anys. Un fort agra\u00efment: sense vosaltres el projecte estaria buit i caduc.<\/span><\/h3>\n

Parlant un xic del qu\u00e8 ha estat: hem anat pel cam\u00ed del golf, i amb uns quants progressius i reagrupaments. Passem pels camps de Can Canya i ens refresquem a la font de Castellarnau. Fem jocs com acceleracions i molts hi participeu al vostre ritme, i de nou al final ens queda un regust molt bo d’una estona molt ben invertida i sempre tenim noves coneixences i gaudim de la natura, el camp, la bona companyia i millorem f\u00edsica i ps\u00edquicament. Ens acomiadem, sempre amb una gran rialla fins al dissabte vinent, que podrem tenir de nou les mateixes oportunitats d’encetar el cap de setmana amb la sensaci\u00f3 d’haver gaudit de forma senzilla. Gr\u00e0cies a tothom!!<\/span><\/h3>\n

\"\"
\nEl nostre amic Antonio ens fa molta il\u00b7lusi\u00f3 de que es proclami \u00abMossenaire d’honor\u00bb Gr\u00e0cies<\/h3>\n

\"\"
\nAl la darrera part de la cr\u00f2nica i com \u00e9s costum, ens deleitar\u00e0 amb la seva breu hist\u00f2ria, que del cert que us agradar\u00e0.<\/h3>\n

\"\"
\nAl seu entorn, grans persones que esperen el moment de la partida cap un nou entrenament en grup<\/h3>\n

\"\"
\nI l’Inma la Carme i l’Anna, posant-nos al dia del com va tot.<\/h3>\n

\"\"
\nI enmig de l’espera, veiem els nostres nous mossenaires, que avui s’estrenaven i que al final deien, fermament, que s’ho havien passat b\u00e9 i que repeterien; a l’esquerra l’Enric i al seu costat en Marc.<\/h3>\n

\"\"
\nToni i Manuel, donant-se la m\u00e0<\/h3>\n

\"\"
\nI en Josep Maria Antentas, enmig de la Silvia, d’esquena i la Contxita, lluint la samarreta que van guanyar a la cursa de la Merc\u00e8 de Bcn<\/h3>\n

\"\"
\nJuan Carlos i Manolo, tamb\u00e9 amb el fons de la bonica masia.<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"
\nI de fet, s\u00f3n els primers de sortir, al costat d’en David amb samarreta blanca i en Cano de mossenaire i gorra blanca<\/h3>\n

\"\"
\nEnric, Josep Maria, Contxita i Marc<\/h3>\n

\"\"
\nCarme, Silvia,<\/h3>\n

\"\"
\nEva i Anna. Avui veiem que l’Eva no porta al seu inseparable amic: en Sherlock<\/h3>\n

\"\"
\nJuan Romero<\/a><\/h3>\n

\"\"
\nEn Sebi, de blau, al costat del nostre \u00abMossenaire d’honor\u00bb: l’Antonio Mayorgas. Un luxe tots dos.<\/h3>\n

\"\"
\nIda, que no ve des de febrer i molt contenta i en Marc Armengol<\/h3>\n

\"\"
\nArribats a un dels habituals reagrupaments, els que esperaven…<\/h3>\n

\"\"
\n\u2026 i els que dubtaven, amb una rialla<\/h3>\n

\"\"
\nI avui, trencant el grup: en Juan i en Juan Carlos<\/h3>\n

\"\"
\nd’all\u00f2, d’all\u00e0, mes enll\u00e0, fosc i s’endevina: un contrallum al reagrupament<\/h3>\n

\"\"
\nEn Miquel i en Juan Miguel, segurament no es coneixien gaire i mica en mica van fent nova amistat; molt normal al projecte d’entrenaments en grup a Torre Moss\u00e8n Homs. De fet, al final de l’entrenament, es mostraven contents de haver trobar aquesta manera d’entrenar<\/h3>\n

\"\"
\nNous reagrupaments amb un primer terme d’en C\u00e9sar<\/h3>\n

\"\"
\nI les nous mossenaires, Enric i Marc al capdavant, ben envoltats<\/h3>\n

\"\"
\nI ara ens reagrupem a la bassa del rec del golf, amb en Gilberto: ara tocar\u00e0 fer un progressiu: per divertir-nos i per provar-nos<\/h3>\n

\"\"
\nI ens creuem amb un bon mossenaire, en Hassan de grog, que anava amb un bon grup i que no surt tot a la fotografia.<\/h3>\n

\"\"
\nI els capdavanters fent el progressiu, amb la Karen i en Marc, pels camins de Can Canya<\/h3>\n

\"\"
\nI els capdavanters i que ha fet aquest progressiu: Gilberto, C\u00e9sar, Marc i Karen, que la setmana passada va ser la nostra mossenaire d’honor <Karen><\/a><\/h3>\n

\"\"
\nI una bonica fotografia amb en Joan Carles, Carme i la Silvia. Per cert: en Joan Carles ha aparegut com per art de m\u00e0gia. Al fons la masia de Can Canya<\/h3>\n

\"\"
\nSebas, Diego, Sandra i Manolo<\/h3>\n

\"\"
\nToni, Javi i David<\/h3>\n

\"\"
\nI arriba al moment de reagrupar-se, l’Antonio: el mossenaire d’honor d’avui, amb en Sebi i en Juan Carlos<\/h3>\n

\"\"
\ni la <Karen><\/a>, que com \u00e9s natural ha anat a la cua, com fan tots els que fan el progressiu. I en <Cesar><\/a><\/h3>\n

\"\"
\nI tornem a engegar les m\u00e0quines, i de nou un bon progressiu.<\/h3>\n

\"\"
\nI els capdavanters, en C\u00e9sar, Marc, Gilberto i Manolo<\/h3>\n

\"\"
\nCarlos i Fran, que arriben m\u00e9s xino xano<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"
\nUn gran dia per en Marc Armengol<\/h3>\n

\"\"
\nI tots els que han fet el progressiu i han quedat primers, ara han anat a fer costat a la cua, sent del tot solidaris. Gr\u00e0cies!!!<\/h3>\n

\"\"
\nI ara som a Mossos, i a la frontera entre Terrassa i Sabadell, amb els nostres mossenaires nous. B\u00e9, fins que no vinguin tres vegades, no seran mossenaires de ple dret, jeje<\/h3>\n

\"\"
\nIda i Miquel<\/h3>\n

\"\"
\nI una gran sorpresa; els nostres amics Juanma i Charo, que com que estan superant lesions, i que gaudeixen plegats de la btt. Us esperem ben aviat.<\/h3>\n

\"\"
\nIda, Oriol, i Miquel, a punt de refrescar-se<\/h3>\n

\"\"
\nI a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor, l’Antonio<\/h3>\n

\"\"
\nEn \u00e9poques calories, i en general sempre, no oblidem hidratar-nos<\/h3>\n

\"\"
\nEn Cano i la Karen, al \u00abcolumpiu\u00bb. I \u00e9s que som com nens!!, ben eixerits.<\/h3>\n

\"\"
\nAlg\u00fa sap qui \u00e9s nou mossenaire, avui?<\/h3>\n

\"\"
\nDoncs en tenim dos: en Marc i l’Enric.<\/h3>\n

\"\"
\nMoment \u00e0lgid del dia: moment que coneixem al \u00abMossenaire d’honor\u00bb l’Antonio Mayorgas Porras<\/h3>\n

\"\"
\ni la foto de familia, a l’\u00e0rea de picnic de Castellarnau, al costat de mossos. Un gran lloc al mig de l’entrenament per hidratar-se i per gaudir d’aquesta fant\u00e0tic companyia<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"
\nI ara toca anar cap al camp base, tot travessant els Boscos de Cal Berardo
\n\"\"
\nAvui l’entrenament ha estat dedicat a un gran atleta: l’Antonio<\/h3>\n

\"\"<\/a>
\nhttp:\/\/ca.wikiloc.com\/wikiloc\/view.do?id=9985031<\/a><\/h3>\n

Fa molt temps que a l’Antonio el tenia vist, sobretot quan coincidia amb ell a mitges maratons. No hav\u00edem parlat mai, per\u00f2 si que havia corregut al seu costat i crec recordar que anava per davant meu, tot i que quan llegiu el seu apassionant relat, tenim les mateixes marques i m’ha fet gr\u00e0cia. Per aix\u00f2 coincidia amb ell a l’\u00e8poca que feiem una mitja per setmana, all\u00e0 pels nouranta.
\nRecordo el seu primer dia amb els mossenaires, amb cara d’extranyesa, i hores d’ara \u00e9s un habitual a la trobada i gaudeix i ens fa gaudir quan correm al seu costat i el sentim a parlar. Et felicitem i et donem les gr\u00e0cies i et desitgem el millor.<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n

SER MOSSENAIRE<\/span><\/em><\/h3>\n

Estoy encantado y sorprendido de ser Mossenaire, pues no hace tanto que vengo, adem\u00e1s este s\u00e1bado me acerqu\u00e9 a Pep para preguntarle una cosa y ya ten\u00eda la nota de Mossenaire de Honor para m\u00ed. \u00a1Qu\u00e9 casualidad!<\/span><\/em><\/h3>\n

Tengo que deciros que es fant\u00e1stico correr en este grupo, siempre he mantenido que ser corredor a\u00f1ade algo m\u00e1s a las personas y encontraros a vosotros me ha vuelto a dar la raz\u00f3n. El momento del encuentro matinal es algo m\u00e1gico en cinco minutos ocurre el que un murmullo amistoso se eleva hasta la copa de los \u00e1rboles y tiene lugar el \u00a1Buenos d\u00edas! El beso en la mejilla. La mano tendida, el gesto amable, la sonrisa de bienvenida y el gran ejercicio humano de tierna relaci\u00f3n entre todos y todas.<\/span><\/em><\/h3>\n

Un d\u00eda en este momento de encuentro y ebullici\u00f3n se acerc\u00f3 un hombre mayor y pregunt\u00f3 que quien era el \u201cencargao,\u201d es como si supiera que una persona ejemplar sirve de patr\u00f3n para este grupo, que crece en compa\u00f1erismo y complicidad cada s\u00e1bado.<\/span><\/em><\/h3>\n

Lo que no sabe Pep es qu\u00e9 yo vendr\u00eda cada s\u00e1bado con este grupo aunque tuviera que pagar.<\/span><\/em><\/h3>\n

Llevo 50 a\u00f1os en Catalunya y 10 en Terrassa, mi circunstancia de corredor fue cuando ten\u00eda 30 a\u00f1os de forma accidental en una cursa de mi barrio en Cornell\u00e1, \u00e9sta primera cursa de 10 kil\u00f3metros fue un suplicio, entonces la decisi\u00f3n fue que si entrenara un poco no lo pasar\u00eda tan mal, a continuaci\u00f3n la amistad con un marathoniano me llevo a querer alcanzar el no da m\u00e1s; correr una marat\u00f3n, cuando me faltaban dos semanas para correr la de Barcelona 82, a causa de una perdida de l\u00edquido sinovial en la rodilla fracas\u00e9 en el intento, y esta es la causa de ser hoy corredor, pues hab\u00eda sufrido tanto en aquella preparaci\u00f3n que s\u00f3lo quer\u00eda correr aquella marathon y olvidarme para siempre de que un d\u00eda fui corredor. Entonces me tuve que preparar para el a\u00f1o siguiente y ya quedo fijado en m\u00ed el h\u00e1bito de corredor sin remisi\u00f3n.<\/span><\/em><\/h3>\n

Todo corredor tiene sus man\u00edas y yo muy pronto comenc\u00e9 a tomar nota de cada cursa que hac\u00eda, fecha y distancia y con los a\u00f1os pasan estas cosas que se van acumulando cientos de cursas e infinidad de paisajes. Tengo contabilizadas 191 cursas, de ellas 6 marathones y decenas de m\u00e9dias marathones. Mi mejor tiempo es en la marathon Barcelona 89, con 2 horas 52 minutos, El mes siguiente corr\u00eda la marathon de Madrid con 3 h 6 minutos. El tiempo de mis marathones est\u00e1 entre 2 h 52 y 3 h 16. Y mi mejor m\u00e9dia en Badalona 92 con 1 h 20 minutos. Si multiplico los kil\u00f3metros de las preparaciones de la marathon y les a\u00f1ado los kil\u00f3metros de cada cursa nos dar\u00eda miles de kil\u00f3metros, pero eso no es importante, lo importante son las sensaciones de ser corredor, vosotros compa\u00f1eros me pod\u00e9is entender, a veces se corre con la fiera tirando de ti para que te detengas, y otras se corre con el Tao, correr formando todo uno con la naturaleza, correr como un suave vuelo, correr cuando el cuerpo generoso aten\u00faa la respiraci\u00f3n y sientes esa sensaci\u00f3n de correr 10 o 20 kil\u00f3metros sin cansancio, con gozo y formando parte del todo.<\/span><\/em><\/h3>\n

Por eso m\u00e1s que kil\u00f3metros, lo que quedan son las sensaciones, quiz\u00e1 la vida m\u00e1s que vivirla a lo largo hay que vivirla a lo ancho. \u00a1Ah, subir a el punto m\u00e1s alto de Montserrat corriendo; ermita de Sant Jeroni y descubrir aquella sorprendente vista! Correr en Madrid y encontrar en un recodo a Tierno Galv\u00e1n aplaudiendo, correr en Andorra y que un generoso corredor pague la comida en un restaurante para todos los corredores y acompa\u00f1ante, correr por dentro del Monasterio de Poblet y los monjes hacer pasillo aplaudiendo, ver la ciudad de Barcelona, ahora desde Montjuic y ahora desde el Tibidabo, correr y hacer una visita tur\u00edstica de 21 kil\u00f3metros por Zaragoza, correr y conocer los pueblos de Catalunya\u2026 Tantas y tantas sensaciones.<\/span><\/em><\/h3>\n

Si hab\u00e9is sido tan pacientes de leer hasta aqu\u00ed, s\u00f3lo me queda agradecer esta oportunidad que me dais de ser de los vuestros, nos seguiremos encontrando los s\u00e1bados entre el murmullo del bosque por sus caminos y por sus fuentes.<\/span><\/em><\/h3>\n

Salutacions a tots.<\/span><\/em><\/h3>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"http:\/\/josepmoliner.com\/fupar_garden2015.gif\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

vols el teu banner?<\/span><\/a><\/span><\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’excusa perfecte per tenir el plaer d’eixamplar les amistats i con\u00e8ixer a molta gent amb el gust per fer esport i fer-ho d’aquesta manera: en grup. La gent antiga deia que el c\u00f3rrer era un esport per solitaris. \u00c9s m\u00e9s, hi han grans escrits sobre \u00abLa soletat del corredor de fons\u00bb. Nosaltres, ans al contrari, […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3790","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3790","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3790"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3790\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3800,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3790\/revisions\/3800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}