{"id":3635,"date":"2015-02-05T11:16:30","date_gmt":"2015-02-05T10:16:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=3635"},"modified":"2015-02-05T08:26:50","modified_gmt":"2015-02-05T07:26:50","slug":"fins-a-sabadell-a-veure-el-bosc-de-can-deu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2015\/02\/05\/fins-a-sabadell-a-veure-el-bosc-de-can-deu\/","title":{"rendered":"Fins a Sabadell a veure el \u00abBosc de Can Deu\u00bb"},"content":{"rendered":"

Feia dies que vol\u00edem veure les tristes conseq\u00fc\u00e8ncies de la ventada per llocs tan i tan estimats per nosaltres, corredors que freq\u00fcentem aquests meravellosos indrets i que tristament ara ja no tornarem a veure mai m\u00e9s com abans. Can D\u00e8u era un lloc on els veterans corredors hem anat en innumerables ocasions: a l’agost ens emparaven del sol per fer bons entrenaments. Circuits estimats i ben situats, marcats amb colors sobre fustes que no malmetessin ni tan sols l’escor\u00e7a dels arbres. Llocs on sempre podies veure a gent passejant-se, gaudint de les rectes. Gaudint dels corriols, dels racons i petits torrents. Anar fins a l’ermita de Sant Vicen\u00e7 de Verders, i veure racons que segur que tenen molt a veure en qu\u00e8 en un moment donat vam arrelar en aquests entrenaments que ara esdevenen habituals. \u00c9s m\u00e9s: durant molts anys era lloc segur d’anar-hi tots els dissabtes per nosaltres i, sempre descobr\u00edem que c\u00f3rrer per aquest bosc ens agradava, que ens feia gaudir encara m\u00e9s de la natura i de c\u00f3rrer amb bona companyia, com fem.<\/span>
\n Amb el cor encongit hem volgut anar i anar fins on s’hi pogu\u00e9s anar des de Terrassa, i justet a l’esplanada de Sant Juli\u00e0 d’Altura,i ha buscar algun cam\u00ed que de mica en mica se’ns estan obrint per part de treballadors forestals, per\u00f2 que ja veiem del cert que: mai tornar\u00e0 a \u00e9sser el mateix. Esperem veure recuperats ni que sigui una mica i que el vent s’oblidi del Vall\u00e8s i no ho torni a fer.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n de vegades ens costa que les persones s’obrin a la gent i ho entenem. El cas d’en Xavier Gp, i una vegada podreu llegir-lo a ell amb les seves pr\u00f2pies paraules, veureu quins valors m\u00e9s importants tenen persones amb les quals podeu entrenar i com s’obre a qu\u00e8 el coneixeu. En Xavier Gp ens ha emocionat. Deia a la xarxa social :<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I junt amb en Josep i la muller del mateix Xavier Gp, l’Eli, que avui s’estrenava de mossenaire i que fa uns mesos que ha comen\u00e7at a c\u00f3rrer.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I en primer terme la Mon Ph<\/span><\/a>, que sempre veiem a la xarxa social amb fotografies espl\u00e8ndides fetes per professionals.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Les nostres noies i la Txell posant a punt el gps<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Marc, Ida i Oriol<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n l’Eva<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n En Javi<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Casi i Toni<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Moments previs on la gent es posa a punt per passar una bona estona<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n En Marc Roura, sempre ens sorpr\u00e8n quan va poc abrigat. El nostre jardiner favorit.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I com s’alegrava d’haver \u00abenganyat\u00bb a un amic per estrenar-se de mossenaire<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Sebi, Casi i Marc<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Josep, Xavi i Eli<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Josep, Xavi Gp, i Eli<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Un gran \u00abMosssenaire\u00bb: Yuma. Som amics?, \u00e9s clar que si.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Arrancada a la mateixa hora de cada dissabte<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Desitjant que en Xavier Miquel pugui venir tot l’entrenament<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Hassan<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I el Mossenaire d’honor i la seva muller, l’Eli<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n La N\u00faria repeteix: s’ho va passar b\u00e9, fa una setmana quan va venir? Segur que s\u00ed.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Merc\u00e8, nova amiga i en Toni<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Anna, Juanjo i Miguel<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Al davant la Maria Jos\u00e9, al costat de la Carme, seguides per la Mari i en Lizandro<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Transi, que avui li havien tret l’embenatge del canell, seguida de l’Isa i Mon<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Tere en primer terme, i la Cinta<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Els Mossenaires baixen i deixen al darrere un bosquet molt tocadet pel ventet<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Miquel Piqueras fent el que pot per passar per sota l’arbre caigut. Curiosa imatge<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n A punt de passar en Toni Pe\u00f1alver, i en Mariano amb la N\u00faria<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Miguel<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Yuma no perd detall de com se’n surt la Merc\u00e8<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n M\u00e9s t\u00fanels<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n No fem autostop, no: esperem a la \u00abcua\u00bb per passar tot el paquet complet i en Toni Arranz tallar\u00e0 els cotxes per dalt<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I el Mossenaire, campi\u00f3 del m\u00f3n veter\u00e0 de Mitja Marat\u00f3: ens saluda. Hola Josep Boada i amic.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I perimetrem el camp conreat en un circuit que la gent va fent a for\u00e7a de passar-hi<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n El nostre flamant Mossenaire d’honor, vestit a m\u00e9s amb la samarreta mossenaire, amb l’Eli i en Josep<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Anem a con\u00e8ixer a les noves amistats?<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Els incomodem fent-los posar drets. N’\u00e9rem cinc o sis. Deunid\u00f3<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I moment de con\u00e8ixer al Mossenaire d’honor: en Xavier GP<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Sant Juli\u00e0 d’Altura ens acull a tota la colla i contents una vegada m\u00e9s de poder gaudir de la companyia de cadasc\u00fa de vosaltres: sou incre\u00efbles i gr\u00e0cies per fer gran el projecte<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Despr\u00e9s d’uns instants de rep\u00f2s, ara queda una part del circuit, un xic trista i dura a la pujada, que veurem amb els propis ulls<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Ja no podem continuar pels llocs habituals, i anirem al corriol que ens han obert<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Toni Pe\u00f1alver<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Manolo i Carmelo<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Carlos Salmeron, el rei de la muntanya m\u00e0gica<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Mariano<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Miquel<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Eli<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I una Mossenaire fant\u00e0stica, la Merc\u00e8 Nieto. Ens explicava algun dels seus entrenaments per la ultratrail, i ens feia tremolar les cames.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Yuna<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n l’Eva, fant\u00e0stica<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Com fant\u00e0stic en Juanjo, que ha anat a buscar la cua com a bona filosofia Mossenaire.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I la Mon Ph, se la veu feli\u00e7<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Ida, la primera en passar el rierol<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I el nostre Xavier Gp, i per la dreta en Cardona.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Carlos, seguit amb gorra per en Toni i en Manuel<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Tornem a veure arbres malmesos i on hem de c\u00f3rrer amb cura. Cura per la pujada de Capellans: tot lliga.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n L’Oriol i en Miguel, passant per la font de Capellans<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Ida i Sebi<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Pascual, Xavier i Eli<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Antonio, volia un bon record de la font i nosaltres tamb\u00e9<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n el matrimoni ben avingut, Antonio i Maria Jos\u00e9<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I en Xavier Miquel, ha sortit a caminar i ara al costat de la Merc\u00e8 i en Oriol<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Yuma ha volgut veure la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica de prop, davant la meva desesperaci\u00f3 i en Juanjo i les rialles de tots<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n Tot correcte i fem costat al nostre flamant Mossenaire d’honor<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span>
\n I en Miguel, avui rebia una medalla del seu antic club, que li agraeix que l’hagi representat.<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

Tot i que se’l veu fort i decidit, penso que darrere hi ha una persona molt tendre i amb unes metes importants i tot coratge. Penso que \u00e9s una persona de reptes i que quan l’he llegit m’ha emocionat. Nom\u00e9s desitjar-vos el millor a tu, l’Eli i a tota la fam\u00edlia i agrair l’oportunitat de tenir-te prop gr\u00e0cies a aquests invents esportius que portem entre tots plegats. Per molts anys!!!<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

Primer de tot haig de reconeixer que em fa molta il\u00b7lusi\u00f3 ser Mossenaire d’Honor.<\/span><\/h2>\n

Hola em dic Xavi i per les inicials dels meus cognons en diuen GP, no per qu\u00e8 corri com les motos, que ja m’agradaria.<\/span>
\n Vaig comen\u00e7ar a c\u00f3rrer el Novembre del 2013 arran d’un accident de tr\u00e0nsit. Un any de rehabilitaci\u00f3 per al final acabar operant-me.<\/span>
\n El cirurgi\u00e0 em va recomanar que comenc\u00e9s a c\u00f3rrer.<\/span>
\n Jo que de m\u00e9s jove hi havia estat apuntat, 2 dies, a les antigues pistes al costat del \u00abglobus\u00bb de la zona esportiva. Caram!!!, tenim una edat.<\/span>
\n Que t\u00e8nia de ve\u00efna i gaireb\u00e9 fam\u00edlia ( germana del meu padr\u00ed) la Carmen Gomez. Els que porteu uns anys en aquest m\u00f3n la coneixer\u00edeu b\u00e9.<\/span>
\n Que t\u00e8nia moltes facilitats, no em va atreure mai aix\u00f2 del c\u00f3rrer.<\/span><\/h2>\n

Doncs b\u00e9, a comprar-me unes sabatilles. Ja que d’esports, a casa meva, nom\u00e9s la dona i els nens. Jo jocs de la Play: El FIFA; Winter Games; PES, jejeje.<\/span>
\n Era Dimecres i quina casualitat que vaig anar al Calif\u00f2rnia Sports. Em van comentar que tenien un grup que sortien els Dilluns i Dimecres, a les 19:30 all\u00e0 estava jo per estrenar sabatilles, i cames.<\/span><\/h2>\n

Tres dies. Vaig estar TRES dies amb les \u00abag\u00fcjetas\u00bb m\u00e9s grans de la meva vida. H\u00f2stia com reien de mi els meus fills i la meva dona, semblava Robocop.<\/span>
\n Aix\u00ed vaig comen\u00e7ar a anr tots els Dilluns i Dimecres a c\u00f3rrer fins que un dia em van parlar de Moss\u00e8n Homs. Els Dissabtes a les 8: s’ajunta gent amb malles i sabatilles per comen\u00e7ar el cap de setmana corrent en companyia, germanor i entre natura.<\/span>
\n Personalment, em relaxa un monton. Es coneix molta gent. Per cert, s\u00f3c molt despistat i a sobre, vestits de \u00abbonic\u00bb em costa recon\u00e8ixer-vos. Aix\u00ed que si em veieu pel carrer i no us dic res, doneu me un toc.<\/span><\/h2>\n

Al Desembre vaig c\u00f3rrer la meva primera cursa juntament amb els meus cosins, mossenaires tamb\u00e9, el Jose Mu\u00f1oz i la Sole Perez. Els meus fills van c\u00f3rrer la infantil, sempre que poden els agrada c\u00f3rrer.<\/span>
\n La cursa va ser el Diumenge, la RACC 10Km, per\u00f2 Dissabte no vaig faltar a Moss\u00e8n Homs. La vaig fer en 39:43. Despr\u00e9s, sense coneixement, m’apunto a la MMT per al mes seg\u00fcent.<\/span>
\n El Dissabte abans de la MMT, vaig a MossenHoms. Sempre que puc, \u00e9s el meu ritual per relaxar-me i fer-me venir ganes de competir Diumenge. La vaig fer en 1:27:28 i primera lesi\u00f3. Periostitis.<\/span><\/h2>\n

L’entrenador que ten\u00edem, l’Oscar del Rio, al que haig d’agrair moltes coses menys, una caiguda a la rambla per intentar seguir-ho, jejeje.<\/span>
\n Doncs l’Oscar va marxar amb els amics del Runparad\u00eds i aix\u00ed vaig tenir l’oportunitat d’ampliar el meu cercle d’amistats i coneguts.<\/span>
\n Terrassa \u00e9s una passada. Hi ha molt\u00edssims grups de running, tots els dies a tota hora.<\/span>
\n Es l’Eivissa del runing.<\/span><\/h2>\n

Per aquest temps tamb\u00e9 vaig con\u00e8ixer a DIOS. Bartolom\u00e8 Serrano.<\/span>
\n El Jim porta els entrenaments dels Dimecres a les pistes de Can Jofresa i segons els objectius de cadascun, et fa un pla d’entrenament mensual. Sort\u00edem tots del calif\u00f2rnia cap a les pistes trotant en arribar, tots amb els seus entrenos menys jo. \u00abcastigat\u00bb al gymnas a fer cames.<\/span>
\n aix\u00f2, els massatges, l’\u00e0rnica i molt gel, van fer que per l’abril estigu\u00e9s preparat per comen\u00e7ar de nou.<\/span><\/h2>\n

S\u00f3c una persona positiva, sempre intento buscar el costat bo de les coses. Per aix\u00f2, tot i quedar-me sense feina per primera vegada a la vida. Havent estat aut\u00f2nom. O sigui, ni atur, ni ajuts, ni RES. Amb empreses que tancant o no, et deixen pagar\u00e9s, confirmings, i factures per cobrar. Vaig aprofitar per canviar el xip.<\/span>
\n A gaudir de dona, fills, de mi i de tot el que valgui la pena. De coses que ara, amb una altra velocitat, torno a descobrir.<\/span><\/h2>\n

El running tamb\u00e9 m’ha servit de ter\u00e0pia. Aix\u00f3 de viure b\u00e9 i de cop i volta que s’ensorri tot, puc dir que amb 40 anys em va afectar, i molt.<\/span>
\n Sortir a c\u00f3rrer em relaxava, em donava alegria( subidon), o em fonia. Les tres m’anaven b\u00e9.<\/span><\/h2>\n

Aqu\u00ed haig de dir que la meva amiga, companya. La meva dona \u00e9s una crack. sempre ha confiat en mi, m’ha encoratjat. Ella sempre ha fet esport i es cuida l’alimentaci\u00f3. Sempre ha intentat portar-me al costat sa de la vida i jo, com a marit com\u00fa,… ni cas.<\/span>
\n El meu paquet de Marlboro diari despr\u00e9s d’haver estat 8 anys sense fumar, no tinc perd\u00f3.<\/span>
\n La veritat \u00e9s que ella sempre a ant al gym i a mi aix\u00f3 de ficar-me entre 4 parets……<\/span>
\n Ara fa un any i escaig que no fumo, menys aquest nadal que, ……en estar lesionaaaaat, algun m’he fumat per\u00f2 ja si que si. No torno a fumar almenys fins que em jubili. Que ja torno a treballar. M\u00e9s hores, menys sou per\u00f2 content.<\/span><\/h2>\n

B\u00e9 que em costa comen\u00e7ar a xerrar per\u00f2 quan comen\u00e7o…<\/span><\/h2>\n

Des d’Abril a Novembre del 2014 per a mi ha estat incre\u00efble. Aprofitant que molts caps de setmana i algun mes tamb\u00e9, els he passat a Calella. Aix\u00f2 de no treballar t\u00e9 els seus avantatges. He entrenat vira el mar. El mar, la meva passi\u00f3.<\/span>
\n Sortir a c\u00f3rrer i en tornar acabant fent uns llargs a la platja, oh.<\/span>
\n Vaig c\u00f3rrer la Fenexy Race de Calella i unes quantes curses m\u00e9s de 10Km. A l’Agost vaig c\u00f3rrer la de Malgrat aconseguintla meva MMP en 10Km. 37:05.<\/span><\/h2>\n

Al Juny el Sergio Chamorro en va parlar d’una cursa que organitza un molt conegut seu, jeje. Originalissima, la idea em va captivar. Es diu: Los 1000 clandestinos. Ni dorsals, ni inscripcions, ni talls de carrers, ni xips, res. CLANDESTINOS. Es queda a una hora a un puesto i es va escalfant fins a on es correra. Es fa un volt per veure els 1000 on es correra i una persona amb cronometre es col.loca a la Sortida- Meta i…….YA. Vaig quedar 3er amb 2:56. Fins i tot vem sortir al Diari de Terrassa.<\/span><\/h2>\n

Despr\u00e9s ve Barcelona, a part de la Cursa de la Vila Ol\u00edmpica, 37:45. Barcelona la tenia travessada.<\/span>
\n Bombers, al 3er km, just a dalt del paral\u00b7lel, retirat.<\/span>
\n La Merc\u00e9 vaig aguantar fins el Km 5 per\u00f3 esbufegant, amb flato, destrossat. Llavors va arribar la Jean Bouin. Objectiu baixar e 37 min. Vaig fer 37:14 per\u00f3 content per, a la fi, acabar un altre cursa a BCN.<\/span>
\n per\u00f3 Dimecres seg\u00fcent entrenant, catacrack. 2\u00aa lesi\u00f3. Unes fiblades a la cama dreta des del genoll fins al turmell que em deixen sense for\u00e7a.<\/span>
\n Fisios, metges, fes aix\u00f3, allo i jo apuntat a la Mitja de Granollers. No arribo, no arribo. Merda, no la correr\u00e9.<\/span>
\n A la MMT 2015 vaig acompanyar els \u00faltims 5 Km al meu amic Angel Montero i, Ostres, que maco l’ambient, com es gaudeix. Penso que anir\u00e9 a Granollers a passar-ho b\u00e9.<\/span>
\n Surto a entrenar una mica, a agafar una mica de fons, falten pocs dies i amb algunes mol\u00e8sties.<\/span><\/h2>\n

Aquest finde els nens, un no t\u00e9 partit i l’altre jugar a la tarda. Aix\u00ed que acompanyat per la meva dona. Dissabte 31\/1\/2015 a les 8:00 estic a Moss\u00e8n Homs per complir el meu ritual.<\/span>
\n Quan em ve el PEP MOLINER. Ho conec de no far\u00e0 dos anys i \u00e9s d’aquestes persones que t’agradaria haver conegut fa molt\u00edssim m\u00e9s temps. Em ve amb un paper i em pregunta que si accepto ser el Mossenaire d’Honor. IUJUUU!!! No vaig plorar per vergonya.<\/span>
\n A la I cursa solid\u00e0ria per a la inf\u00e0ncia, vam sortir a entrenar el recorregut. Algun canvi de tra\u00e7at? mail del Pep per avisar, en fi…<\/span>
\n Per cert en aquesta cursa vaig quedar 4\u00ba a la general. 2\u00ba de la meva categoria i la veritat, estava m\u00e9s content pels meus fills veient al seu pare damunt un p\u00f2dium recollint una medalla que per una altre cosa.<\/span><\/h2>\n

Doncs aix\u00f2, 31\/1\/2015 cap a Moss\u00e8n Homs que dem\u00e0 tinc cursa i cal carregar piles.<\/span>
\n I tant que es carreguen. Mitja de Granollers 2015. 1:21:49. Aix\u00f2 s\u00ed, fis avui Dimarts no he tornat a ser persona.<\/span><\/h2>\n

Alguna vegada he escoltat diral Pep que algun dia Mossen Homs s’acabar\u00e0.<\/span>
\n Fem que sigui a m\u00e9s tardar possible i mentre duri a gaudir-ho a tope.<\/span><\/h2>\n

Per aix\u00f3 m’acomiado, fins al proper Dissabte que puguem anar-hi GRACIES PEP per fer-nos comen\u00e7ar el finde amb les bateries carregades.<\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

\"\"<\/a><\/strong><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"http:\/\/josepmoliner.com\/fupar_garden2015.gif\"<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/a><\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

vols el teu banner?<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Feia dies que vol\u00edem veure les tristes conseq\u00fc\u00e8ncies de la ventada per llocs tan i tan estimats per nosaltres, corredors que freq\u00fcentem aquests meravellosos indrets i que tristament ara ja no tornarem a veure mai m\u00e9s com abans. Can D\u00e8u era un lloc on els veterans corredors hem anat en innumerables ocasions: a l’agost ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3635","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3635"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3635\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3643,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3635\/revisions\/3643"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3635"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}