{"id":3170,"date":"2014-03-13T09:44:51","date_gmt":"2014-03-13T08:44:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=3170"},"modified":"2014-03-13T07:50:39","modified_gmt":"2014-03-13T06:50:39","slug":"jo-soc-la-cua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2014\/03\/13\/jo-soc-la-cua\/","title":{"rendered":"Jo s\u00f3c \u00abLA CUA\u00bb"},"content":{"rendered":"

Fer un petit homenatge a cadasc\u00fa dels que est\u00e0 fent possible aquest projecte est\u00e0 resultant emocionant. Quan llegim el que ens dediqueu, tenim la sensaci\u00f3 de qu\u00e8 aquesta trobada \u00e9s molt m\u00e9s profunda qu\u00e8 una simple manera d’entrenar-se.
\nLlegint cada setmana als \u00abMossenaires d’honor\u00bb s’apr\u00e8n a ser persona, a ser amic, a gaudir d’un plaer especial: el de tenir l’oportunitat de compartir amb gent que fa poc no sabies ni que existien, un munt de sensacions i viv\u00e8ncies comuns, i tan sols amb l’excusa de trobar-nos una estona tots els dissabtes i llavors deixar-ne const\u00e0ncia a la xarxa d’una manera oberta per qu\u00e8 la resta de persones interessades ens coneguin.<\/p>\n

Llegir pr\u00e8viament l’escrit de Jos\u00e9 Miguel i qu\u00e8 ens dedica, ens fa decidir per un t\u00edtol molt adient i qu\u00e8 \u00e9s l’ess\u00e8ncia del nostre grup d’entrenament. Anar a buscar i esperar a la \u00abCUA\u00bb. I ens diu a tots: s\u00f3c \u00abLA CUA\u00bb, com podreu llegir en un escrit emocionant i profund.<\/p>\n

Es decideix anar fins als l\u00edmits de Terrassa per camps magn\u00edfics, com veureu en les diferents fotografies, qu\u00e8 a m\u00e9s ens enduem cap a casa com a record d’un dia irrepetible al costat de gent, que a c\u00f2pia de trobar-te-la cada setmana, es converteixen amb amics. Gr\u00e0cies per tot i fins dissabte, que tornarem a muntar una hist\u00f2ria especial entorn l’esport, la natura, la fotografia i les viv\u00e8ncies d’aquesta hora en la qual farem 10 quil\u00f2metres plegats.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Jo s\u00f3c \u00abLA CUA\u00bb diu en el seu escrit en Jose Miguel i nosaltres estem s\u00faper contents de tenir una cua com aquesta. Y V\u00edctor, Susanna i Joaquin faciliten el reagrupament dels Mossenaires.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Marc incomparable i primers rajos solars
\n\"\"<\/p>\n

Punt d’espera amb en Miguel i Sergi
\n\"\"<\/p>\n

Carles L\u00f3pez, un mossenaire dels m\u00e9s antics i fidels a la cita<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La Merc\u00e8 i en Jordi arriben al punt de trobada. A la Merc\u00e8 li agrada c\u00f3rrer tot escoltant els seus \u00e0udios digitals.
\n\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ignacio, Josep i David en primer terme, i comen\u00e7ant de nou un entrenament hist\u00f2ric<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Albert i Nat\u00e0lia, cada dia m\u00e9s r\u00e0pids i l’endem\u00e0 tamb\u00e9 tenien cursa<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Maria, Ricard, Marta, Oscar, Jos\u00e9 Luis, David: un luxe cada setmana al vostre costat<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Sandra, Ricard, Joaquin, Alberto. Nat\u00e0lia fent equilibris buscant ajut i Joan Forte que s’ho mira<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Pasqual i Diego<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En V\u00edctor a encap\u00e7alat el llarg progressiu i ara se’n va a la \u00abcua\u00bb, que \u00e9s prou lluny<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Com tamb\u00e9 fa en Toni i els nous mossenaires<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I en Josep M\u00aa Antentes flotant en ple progressiu i de prop en Pere<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Conjunt d’images d’amics als l’entorns que caracteritza els voltants de Torre Moss\u00e8n Homs, ara m\u00e9s enll\u00e0 de Can Bon Vilar<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00abFes-me una bona foto al costat d’en Josep M\u00aa i fes un bon comentari\u00bb, deia la Merc\u00e8.
\n\"\"<\/p>\n

Merc\u00e8; es nota qu\u00e8 saps el qu\u00e8 vols i que segur que te’n surts en tot el que et proposes, com quan vas anar a Behovia sense por. Pel que et coneixem ets candidata a ser \u00abMossenaire d’honor\u00bb, i tens al costat dos veterans, Toni Arranz i l’Antentes, dels que segur podem aprendre molt. L’Antentes \u00e9s tot coneixement i no se li acaben les an\u00e8cdotes. Deia que anava a una confer\u00e8ncia on el presentaven com \u00abVice-Rector de no se on\u00bb i els amics encara riuen (no per qu\u00e8 no s’ho mereixi).
\nEs Vicepresident de la Federaci\u00f3 Catalana d’Atletisme, encara que el c\u00e0rrec que m\u00e9s ens agrada \u00e9s qu\u00e8 \u00e9s \u00abMOSSENAIRE\u00bb<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Doncs ja ho sabeu: Plans de ca n’Ustrell. Mas Canals i la Casa Ortu\u00f1o. Qui ho hagu\u00e9s dit !!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Si, si, si. Esperem a la \u00abCUA\u00bb, encara que el bon mossenaire la te que anar a buscar.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

d’acord, gr\u00e0cies per avisar: mirarem de no trepitjar-lo<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Moment \u00abMossenaire\u00bb a la \u00abCUA\u00bb i els mossenaires que ens venen a buscar.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Lluis encara assimilant aquesta manera d’entrenar en una pausa, despr\u00e9s d’un canvi<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La foto de familia no hi pot faltar i destaquem de nou gent nouvinguda i agra\u00efment a tots per fer gran el projecte.
\nLa primera hi ha en Jordi i a la segona en Pep, ahh !! i m\u00e9s gent
\n\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

de postal, quan sortim des de la font de l’Argelaguet<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Josep Mirabet, tota una instituci\u00f3 al Vall\u00e8s i gran coneixedor de la muntanya qu\u00e8 veieu all\u00e0 baix, el Pedraforca em sembla que es diu o algo per l’estil \ud83d\ude09 .<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Dues grans campiones, la Sandra de Puigreig i ara Egarenca amb un fill maqu\u00edssim, l’Oriol al costat de la gran Carme Ballesteros.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fernando del Corral, un amic maratoni\u00e0 en continua progressi\u00f3 i molt volgut per tothom i qu\u00e8 li desitgem
\nsort a la marat\u00f3 qu\u00e8 t\u00e9 a tocar<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Xavier i Jordi, a l’entorn fant\u00e0stic<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Jose Luis, Oscar, Maria, Meritxell i David<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Pare i fill, com dues gotes d’aigua. Els Martin<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els amics d’en Pasqual, de vermell i que surten junts a caminar des de Can Llong de Sabadell i que ens
\ntrobem fa una bona colla d’anys i als que des d’aqu\u00ed saludem efusivament.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En Jordi avui al costat del nostre mossenaire i qui ens ha ajudat amb les fotografies<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Hem volgut tenir un record del dia que en Jose Miguel Sampietro esdev\u00e9 \u00abMossenaire d’honor\u00bb<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Gr\u00e0cies!<\/p>\n

En Jose Miguel fa poc ni tan sols ens coneix\u00edem i en pocs mesos, el seu cunyat i vell amic meu Sebastian, la seva muller, l’Inma i ell mateix, ja formem part d’aquesta segona fam\u00edlia atl\u00e8tica que hem anat formant de mica en mica. Personalment sempre pateixo molt quan veig a \u00abpatir\u00bb els que venen m\u00e9s endarrerits. Avui li deia de fer un xic de drecera per un lloc, i m’ha dit \u00abnooooo\u00bb jo vull fer el recorregut llarg. I ben feli\u00e7 de qu\u00e8 ens faci els honors avui i molt contents de comptar amb la seva nova amistat. Per molts anys!!\u2028\u2028\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Hola mossenaires, avui us explicar\u00e9 una mica de la meva curta experi\u00e8ncia en el m\u00f3n del running. He de dir que poder compartir entrenaments els dissabtes a Moss\u00e8n Homs amb gent, amb molta gent, que t\u00e9 un nivell que jo, ni en el millor dels meus somnis, podria aconseguir mai, doncs, no t\u00e9 preu. \u00c9s m\u00e9s, si m’ho haguessin dit fa 4 anys els hi hauria dit, no que f\u00f3s una cosa inversemblant, no…, \u00e9s que directament era pura ci\u00e8ncia ficci\u00f3.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

D’altra banda, tamb\u00e9 s’ha de dir que si la qualitat atl\u00e8tica \u00e9s alta, si b\u00e9 hi ha de tot, com no podria ser d’altra manera, la qualitat humana dels mossenaires encara \u00e9s m\u00e9s gran, cosa que fa que el projecte que va iniciar el Pep fa una pila d’anys, no hagi parat de cr\u00e9ixer. Aqu\u00ed, des del primer dia que arribes ets sent tractat i rebut com si fossis el m\u00e9s veter\u00e0 de tots.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

B\u00e9, \u201ccomo me enrollo, eh?\u201d, us dir\u00e9 que el meu nom \u00e9s Jos\u00e9 Miguel Sampietro Mata, i s\u00ed, s\u00f3c aquest que veniu sempre molt amablement a buscar-me quan acabeu els progressius, s\u00f3c \u201cLA CUA\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

A la cua s’hi est\u00e0 b\u00e9, no penseu, no; a m\u00e9s, els dies que som for\u00e7a gent, cosa que passa molt sovint, la imatge de \u201cla grand boucle\u201d, \u201cla serpiente multicolor\u201d, fa patxoca de veritat. Ara, com haureu pogut compovar tamb\u00e9, quan arribo, no \u00e9s que vagi molt sobrat, les coses com siguin.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

No voldria deixar passar l’ocasi\u00f3 que em d\u00f3na el Pep, d’enviar una forta abra\u00e7ada al Ram\u00f3n, company de fatigues de la cua, que fa dies que no podem gaudir de la seva companyia per un problema de salut d’un familiar: Ram\u00f3n, aunque ya lo sabes, te mandamos toda la fuerza de los mossenaires, y que pronto puedas calzarte las zapatillas.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Tornant a la meva persona, he de dir que a mi m’han agradat sempre els esports, per\u00f2 d\u00e8s del sof\u00e0 de casa. I en el que es refereix a l’atletisme, els primers records s\u00f3n de la tele: olimp\u00edades de M\u00fanich’72, el gran Lasse Viren doble campi\u00f3 de 5,000 i 10,000 metres, amb el Mariano Haro 4rt, tamb\u00e9 als 10,000.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Al col\u00b7legi vaig practicar el b\u00e0squet, esport del qual vaig quedar enamorat de per vida, per\u00f2 jo era un nano que el dia que tocava gimn\u00e0stica mirava per la finestra de casa per veure si plouria…<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Anys m\u00e9s tard, ja casat amb la meva dona, la Inma, la mossenaire d’honor de fa dues setmanes per si hi ha algun despistat, vaig encetar una nova faceta dins l’atletisme: acompany\u00e0vem al meu cunyat, el Sebas, a les diferents curses o competicions que feia, cosa que m’agradava molt i que em va permetre con\u00e8ixer a alguns dels seus companys, com el \u201cMosqui\u201d i el Maqueda (tothom dret), entre d’altres. Per no faltar a la veritat, s’ha de dir que a la cursa que ens vam estrenar com a fans seus, que va ser un campionat de Catalunya de cross a Caldes de Montbui, va el Sebas i es retira… Per\u00f2 tamb\u00e9 vam ser testimonis de dies de gl\u00f2ria, com a la Mitja de Sitges.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

I arribem a desembre del 2010, on es produeix un fet que marcar\u00e0 l’inici de la meva \u201chist\u00f2ria atl\u00e8tica\u201d. Un company de la feina va tenir un grav\u00edssim problema del cor, i llavors van llen\u00e7ar la idea que una forma de solidaritzar-nos amb ell i la seva fam\u00edlia ( la seva dona tamb\u00e9 \u00e9s companya de la feina) era c\u00f3rrer la Mitja de Terrassa o la Santi Centelles. Ho vaig comentar amb la Inma i vam decidir, junt amb el meu cunyat, que primer prov\u00e9ssim les forces per veure si podia aguantar-ho.<\/strong><\/span><\/em>
\n I sabeu on vam anar a provar-ho? Doncs s\u00ed, ho heu encertat, vam venir a Moss\u00e8n Homs, i vaig veure que, tot i que amb un temps infame, per\u00f2 que ho podia fer, que aguantava.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Vaig debutar a la Santi Centelles del 2011 i… \u201chasta hoy\u201d. El meu \u201cpalmar\u00e9s\u201d \u00e9s semblant al de la meva dona, exceptuant la Marat\u00f3 de BCN evidentment, per\u00f2 amb una mica m\u00e9s de temps.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Jo dono molta import\u00e0ncia al fet de poder compartir entrenaments amb gent com la Carme Ballesteros o l’Anna Cos (continuem drets eh!), tot i que s\u00f3c el primer en saber que \u201ccompartir\u201d \u00e9s una forma de parlar, perqu\u00e8 jo estic a anys llum, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s la demostraci\u00f3 de qu\u00e8 cadasc\u00fa al seu nivell \u00e9s important: tots posem el nostre granet de sorra en fer m\u00e9s gran el projecte.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

No voldria acabar sense referir-me a dues persones:<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Una \u00e9s el meu cunyat, el Sebas.<\/strong><\/span><\/em>
\n Si no fos per ell, ara no estar\u00edeu llegint aquestes l\u00ednies. Ell els cap de setmana surt amb nosaltres a \u201cpasear\u201d, tot i que jo arribi \u201cm\u00e1s p’all\u00e1 que p’ac\u00e1\u201d. Primer ho feia amb el meu fill gran, despr\u00e9s es va afegir la dona i despr\u00e9s jo…(\u201den qu\u00e9 estar\u00eda pensando, con lo a gusto que me quedaba en casita\u201d). Mi reconocimiento y gratitud, que aunque ya lo sabe, nunca est\u00e1 de m\u00e1s el hacerlo extensivo.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

L’altra persona \u00e9s el Pep Moliner, alma mater d’aquest projecte i m\u00e0xim responsable del seu \u00e8xit. Ja sabem que tots tenim la nostra part de culpa de qu\u00e8 aix\u00f2 funcioni tant i tan b\u00e9, per\u00f2 crec que el Pep \u00e9s el \u201cnudo gordiano\u201d, es a dir, sense ell aquest projecte no seria el mateix. Podria ser molt b\u00f3, sense cap mena de dubte, per\u00f2 no seria el mateix.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Si us animeu, ens veiem a quarts de set del mat\u00ed per Vallparad\u00eds els dimecres i divendres, i segur, els dissabtes 8 a,m, a Moss\u00e8n Homs, ja sabeu…, s\u00f3c el de la cua, el meu h\u00e0bitat natural.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Una forta abra\u00e7ada a tothom.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Miguel<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

\"http:\/\/josepmoliner.com\/fupar_netejaParquings2014B.gif\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"http:\/\/lh6.googleusercontent.com\/-CnW4uqSqJ-U\/UZ3ftgMCQOI\/AAAAAAAAAkU\/LEPvpT0bbNU\/runparadis3.gif\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fer un petit homenatge a cadasc\u00fa dels que est\u00e0 fent possible aquest projecte est\u00e0 resultant emocionant. Quan llegim el que ens dediqueu, tenim la sensaci\u00f3 de qu\u00e8 aquesta trobada \u00e9s molt m\u00e9s profunda qu\u00e8 una simple manera d’entrenar-se. Llegint cada setmana als \u00abMossenaires d’honor\u00bb s’apr\u00e8n a ser persona, a ser amic, a gaudir d’un plaer […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3170","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3170","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3170"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3170\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3175,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3170\/revisions\/3175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}