{"id":3156,"date":"2014-03-06T09:11:19","date_gmt":"2014-03-06T08:11:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=3156"},"modified":"2014-03-08T07:19:54","modified_gmt":"2014-03-08T06:19:54","slug":"a-la-tartana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2014\/03\/06\/a-la-tartana\/","title":{"rendered":"A la Tartana"},"content":{"rendered":"

\nAprofitant qu\u00e8 tenim entorns tan bonics al radi d’acci\u00f3 dels \u00abmossenaires\u00bb, com \u00e9s la coneguda font, avui el lloc compartit ha estat aquest. Mentre travessem la bonica poblaci\u00f3 de Matadepera, sentim la remor de la bona conversa que tots porteu i avui ens hi fix\u00e0vem, com s’aprofita per posar-nos al dia de qu\u00e8 ens volen dir les nostres amistats. Passant per l’Ajuntament i els carrers m\u00e9s c\u00e8ntrics i una vegada hi hem estat tots: la fotografia de fam\u00edlia a la font, que segons hem llegit \u00ab\u00e9s l\u2019entrada del Parc per llevant. Per aqu\u00ed passen els antics camins que porten a Castellar del Vall\u00e8s i a Sant Lloren\u00e7 Savall. Aquesta font, forma part del conjunt de la masia de can Sol\u00e0 del Rac\u00f3 d\u2019arquitectura rural,i \u00e9s coberta amb volta d\u2019arc rebaixat i presenta paredat irregular de pedra vista. Actualment \u00e9s una
\nzona de p\u00edcnic.\u00bb<\/h2>\n

\nLa idea \u00e9s de tant en tant variar dels entorns de Can Bon Vilar, prop de Torre Moss\u00e8n Homs, per qu\u00e8 en la variaci\u00f3 est\u00e0 el gust i per donar a con\u00e8ixer nous recorreguts. De nou moltes persones amb ganes de compartir aquesta estona i de fer-se costat.<\/h2>\n

\nCom sabeu nosaltres fem xarxa social de la tocar, tocar. L’excusa \u00e9s excel\u00b7lent per con\u00e8ixer a persones amb aquesta capacitat de compartir i on predominen les rialles i les ganes de gaudir. Gr\u00e0cies per fer gran el projecte.<\/h2>\n

\n\"\"
\nConvenientment orientats, cap all\u00e0 que ens hi dirigim
\n\"\"
\nFoto exclusiva que tots hem pogut veure en directe
\n\"\"
\nAbans, fem all\u00f2 d’esperar el moment just de comen\u00e7ar i la Susanna ens duu al nostre nou mossenaire,
\nen Lluis, que encara que fa poc m\u00e9s d’un any qu\u00e8 va provar el gust pel c\u00f3rrer, avui tamb\u00e9 veia
\nuna nova manera d’entrenar i veure gent amb la mateixa afinitat
\n\"\"
\nJordi Renom, una persona que fa molt i molt temps de qu\u00e8 podem gaudir, mentre es posa els guants<\/h2>\n

\n\"\"
\nS’han adonat que ens guardem un record del dia i es veu a gent contenta, com en Santiago, amb escalfador taronja
\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nSandra, a buscar a tothom que vingui un xic m\u00e9s endarrerit
\n\"\"
\nCom en Rafael<\/h2>\n

\n\"\"
\nA punt de ser-hi tots<\/h2>\n

\n\"\"
\nReagrupem<\/h2>\n

\n\"\"
\nAmunt i avall, Juan Manuel, Carlos, Juanjo, Jos\u00e9 Antonio<\/h2>\n

\n\"\"
\nI la \u00abcua\u00bb ja arriba i agraim a tots que tingeu aquest bon costum<\/h2>\n

\n\"\"
\nI mentre passem per l’Ajuntament de Matadepera, al capdavant en Xavi i en Jordi<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nFent soroll pel bellmig del poble de Matadepera<\/h2>\n

\n\"\"
\nI aquesta setmana hi haur\u00e0 el dia internacional de les dones, el dia 8 de mar\u00e7<\/h2>\n

\n\"\"
\nI Matadepera, si que \u00e9s un lloc privilegiat pels que anem cap a la Mola<\/h2>\n

\n\"\"
\nFa goig el poble amb tots vosaltres. Tota una festa<\/h2>\n

\n\"\"
\nI a la pla\u00e7a de Sant Jordi, un nou reagrupament, amb el Sebastian i l’Anna en primer terme<\/h2>\n

\n\"\"
\nCompartim amb els ciclistes aquest esperit esportiu<\/h2>\n

\n\"\"
\nI a la font a punt de la fotografia familiar, en Juan Manuel, Juanjo i Fran en primer prenent
\nposicions pel moment del record<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nNo fem la foto fins que hi som tots: ara si, amb tots els atletes disposats i tenir un bon
\nrecord d’un bon entrenament<\/h2>\n

\n\"\"
\nAvui, amb bigoti, Pedro Navarro, un altre mite egarenc de l’atletisme qu\u00e8 ha vingut aconsellat pel que ser\u00e0
\nel nostre \u00abMossenaire d’honor\u00bb.<\/h2>\n

\n\"\"
\nMireu el detall all\u00e0 darrere, \u00abMossenaire enfilat\u00bb. La noia de vermell \u00e9s la Quima, que est\u00e0 preparant
\nla trailwalker i \u00e9s, junt amb la Pilar, Sandra, Oihana, Ferran i Dani els que faran el possible
\nper aconseguir-ho<\/h2>\n

\n\"\"
\nI s’ha revelat el secret: en Joan Forte fa anys i avui l’hem pogut felicitar tots.
\nL’Anna ens ha informat de l’esdeveniment. Som una fam\u00edlia<\/h2>\n

\n\"\"
\nI ara destaquem el que ser\u00e0 el nostre \u00abMossenaire d’honor\u00bb en Miguel Piqueras, amb gorra blanca.<\/h2>\n

\n\"\"
\nLa foto d’un entrenament: gr\u00e0cies a tots per fer-ho possible i qu\u00e8 el projecte segueix prou viu.<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nAra sembla que estem a tribuna i mirant a alg\u00fa que s’aproxima<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nAls esportistes ciclistes no se’ls hi oblidar\u00e0 mai que va ser animats i aplaudits quan passaven per aquest punt.<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nLlocs amb hist\u00f2ria i amb explicaci\u00f3<\/h2>\n

\n\"\"
\nAvui debutava de \u00abMossenaire\u00bb la Carme, muller d’en David Gonzalez, un antic mossenaire que
\nho va ser fa prop de sis anys link<\/a>
\nDeia la Carme que no fa gaire que corre, per\u00f2 que la muntanya li encanta i ara fa curses d’aquest estil.
\nSegur qu\u00e8 la veurem sovint.<\/h2>\n

\n\"\"
\nNat\u00e0lia, Albert i Joan, ben contents<\/h2>\n

\n\"\"
\nEn Xavi GP, el veiem tota l’estona amunt i avall. Gr\u00e0cies!!<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"
\nEn Miguel est\u00e0 cofoi de poder estar entre dos mites Egarencs: l’Anna Cos i la Carme Ballesteros.
\nJa han fet hist\u00f2ria a la nostra ciutat.<\/h2>\n

\n<\/h2>\n

\nL’he vist de sempre gr\u00e0cies a l’atletisme i porto una bona colla d’anys vinculat al m\u00f3n del c\u00f3rrer.
\nA les pistes de cendre, el veia entrenar dur, i a la seva segona etapa, al comen\u00e7ament dels anys noranta,
\nvam coincidir i durant molts anys vam estar compartint entrenaments amb amics comuns, com en Zarco, Pedrero,
\nGuardiola i ara qu\u00e8 el tenim de nou els dissabtes, podent c\u00f3rrer i avui ens ha fet els honors. Tot un
\nreferent dels m\u00e9s grans i exemple per a molts i a m\u00e9s record man Egarenc en marat\u00f3, la prova tan exigent,
\ni quan no se’n sabia tant com avui dia. Podr\u00edem explicar moltes coses d’ell i ens conformem amb el que de
\nla seva pr\u00f2pia m\u00e0 ens regala, per qu\u00e8 sapigueu tots els dissabtes amb qui tenim la sort de poder compartir
\nentrenaments. Motles gr\u00e0cies per fer m\u00e9s gran el projecte i per molts anys, Miguel.<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\n\"\"<\/h2>\n

\nHola Mossenaires , em dic Miquel Piqueras i en primer lloc m’agradaria agrair i valorar molt positivament aquest gran treball que realitza el nostre amic Pep i que com el b\u00e9 diu mantenim el contacte gr\u00e0cies a aquest esport que ens satisf\u00e0 amb les seves sensacions i gaudim de la natura que ens ofereix l’entorn de la nostra ciutat , i que millor que compartir-lo en grup .<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nGr\u00e0cies tamb\u00e9 Pep per pensar en mi per al nomenament de Mossenaire d’honor, per\u00f2 he de dir sincerament que l’honor \u00e9s meu poder estar i compartir l’entrenament de cada dissabte amb tots vosaltres .<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nAbans de comen\u00e7ar amb la meva petita hist\u00f2ria atl\u00e8tica m’agradaria expressar el que ha significat i significa aquest esport per a mi, ja que quan vaig comen\u00e7ar a c\u00f3rrer per les velles pistes d’atletisme all\u00e0 per l’any 83 jo era un jove de 26 anys que entrenava sol i una mica desorientat , el meu bon amic Jorge Fabra va ser el que em va presentar a la que llavors era entrenadora Carmen G\u00f3mez des d’aquell moment els meus entrenaments eren amb m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 i motivaci\u00f3 vaig anar coneixent a tots els companys i directius del llavors Club Atletisme Egara , els entrenaments cada vegada eren m\u00e9s durs a mesura que anava progressant , mal d’est\u00f3mac Mareig , per\u00f2 al final de temporada i amb paci\u00e8ncia anaven desapareixent i donant bons resultats que al cap i a la fi era el que es buscava , tota aquesta experi\u00e8ncia va donar un canvi total a la meva vida tant esportiva com particular, d’aquest esport vaig aprendre molts valors, a fixar un objectiu treballar i lluitar per aconseguir-ho, el respecte cap als altres sense cap tipus de subestimaci\u00f3, acceptar derrotes i compartir \u00e8xits, treballar en equip potenciant el companyerisme i en grans dosis la meva \u00e0nima d’atleta, tot aix\u00f2 combinat i per mi el m\u00e9s important \u00e9s que vaig guanyar molts i grans amics no podria nomenar en aquesta p\u00e0gina, per\u00f2 com en tota competici\u00f3 tamb\u00e9 em va tocar perdre alguns d’aquests amics i que ja no estan amb nosaltres, Carmen G\u00f3mez (entrenadora), Jose Maria Olivares (atleta), Mariano Sanjos\u00e9 (atleta), Sebastian Vilargunte (atleta). Un petit recordatori per a aquests amics.<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nEls meus comen\u00e7aments en aquest esport van ser projectats totalment per la lliga catalana d’atletisme , sempreamb Carmen prepar\u00e0vem els Croses d’hivern ( emocionants ) ia la primavera teu estat de forma era bona per afrontar les trobades de la lliga , la meva especialitat eren els 5000 metres llisos encara que algunes jornades per abs\u00e8ncia d’algun atleta 2 hores abans de la meva prova m’havia tocat c\u00f3rrer un 800 era igual si entraves l’\u00faltim en meta puntuaves per a la classificaci\u00f3 final .<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nLa meva primera cursa popular va ser la de Terrassa. M’agradava c\u00f3rrer la cursa de la meva Ciutat , potser erapr\u00e0cticament l’\u00fanica que corria pot com he explicat els entrenaments estaven dirigits per competicions m\u00e9s oficials i per tant era important reservar d’entrenar o c\u00f3rrer a l’asfalt encara de vegades no hi havia m\u00e9s remei .<\/b><\/span><\/i>
\n Com tot corredor de fons i al cap de 6 mesos d’entrenar amb el club em vaig plantejar c\u00f3rrer la marat\u00f3 de Barcelona , tot corredor de fons en alguna etapa de la seva vida fixa la marat\u00f3 com l’ess\u00e8ncia de totes les carreres de llarga dist\u00e0ncia, la prova reina del corredor de fons , una cursa de resist\u00e8ncia pura que jo amb la meva nova \u00e0nima d’atleta havia de superar i aquest sofriment fins a la l\u00ednia d’arribada va ser com una injecci\u00f3 d’adrenalina i experi\u00e8ncia alhora que aplicat a la teva vida quotidiana valores el que pot superar el cos i la ment i a partir d’aqu\u00ed els moments, les hores, els dies els vius d’una altra manera. Va ser en la VI marat\u00f3 de Barcelona 13 mar\u00e7 1983 lloc n 697 amb una marca de 3’22’20 . Quatre anys despr\u00e9s la vaig proposar m\u00e9s seriosament arribant a doblar entrenaments i finalitzant alguna setmana amb 260 kms a les cames , vaig c\u00f3rrer la X marat\u00f3 de Barcelona del 15 de mar\u00e7 de 1987 i malgrat la davallada que vaig tenir en els primers quil\u00f2metres a causa del nerviosisme i l’alta responsabilitat que jo mateix m’havia creat aconseguir l’objectiu i la superaci\u00f3 que m’havia proposat acabant en el lloc n 28 amb un temps de 2’29’48<\/b><\/span><\/i>
\n i que va suposar el r\u00e8cord de Terrassa d’aquell any . Especial menci\u00f3 i agra\u00efment a Carmen G\u00f3mez que va treballar molt i a consci\u00e8ncia amb mi per preparar aquesta marat\u00f3 encara en aquells dies que ja es trobava malalta , Pep Mota que no va voler donar-me de baixa en la inscripci\u00f3 de la marat\u00f3 encara que jo vaig insistir , a causa d’una petita lesi\u00f3 de bess\u00f3 dues setmanes abans de la prova que vaig patir a la mitja marat\u00f3 de Sant Cugat i al joven\u00edssim \u00a8 Jim \u00a8 que en aquell any comen\u00e7ava amb nosaltres i va voler estar amb mi des d’abans del KM 30 fins al final i que va ser una magn\u00edfica llebre marcant el ritme de cada KM fins al 42 .<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\n Actualment tinc 57 anys i fa un any que vaig comen\u00e7ar de nou entre caminar i c\u00f3rrer molt suau despr\u00e9s de m\u00e9s de 12 anys d’inactivitat a causa d’una severa lesi\u00f3 d’esquena a la qual van haver d’intervenir quir\u00fargicament fa un any i mig, em van aplicar una pr\u00f2tesis lumbar.<\/b><\/span><\/i>
\n Ara res m\u00e9s que dir, estic gaudint molt cada dissabte amb vosaltres i espero seguir compartint l’entrenament de Moss\u00e8n Homs com deia el vell roquer fins que el cos aguanti.<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nSalut Mossenaires<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nLes meus millors marques aconseguides en pista s\u00f3n:<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\n5.000 metres llisos 15’13’00 1986<\/b><\/span><\/i>
\n 10.000 metres llisos 32’10’09 1986 r\u00e8cord de Terrassa en aquell any<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nEn ruta:<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\nMitja Marat\u00f3 1’11’11 3r Mitja Marat\u00f3 de Sitges 1986<\/b><\/span><\/i>
\n Marat\u00f3 2’29’48 10\u00e8 Marat\u00f3 de Barcelona 1987 r\u00e8cord de Terrassa en aquell any.<\/b><\/span><\/i><\/h2>\n

\n<\/h2>\n

\n<\/h2>\n

 <\/p>\n

 
\n<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

\n\"http:\/\/josepmoliner.com\/fupar_netejaParquings2014B.gif\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\n\"http:\/\/lh6.googleusercontent.com\/-CnW4uqSqJ-U\/UZ3ftgMCQOI\/AAAAAAAAAkU\/LEPvpT0bbNU\/runparadis3.gif\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\n\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aprofitant qu\u00e8 tenim entorns tan bonics al radi d’acci\u00f3 dels \u00abmossenaires\u00bb, com \u00e9s la coneguda font, avui el lloc compartit ha estat aquest. Mentre travessem la bonica poblaci\u00f3 de Matadepera, sentim la remor de la bona conversa que tots porteu i avui ens hi fix\u00e0vem, com s’aprofita per posar-nos al dia de qu\u00e8 ens volen […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3156","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3156","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3156"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3156\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3166,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3156\/revisions\/3166"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3156"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3156"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3156"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}