{"id":2995,"date":"2013-11-14T09:50:16","date_gmt":"2013-11-14T08:50:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=2995"},"modified":"2013-11-14T07:55:18","modified_gmt":"2013-11-14T06:55:18","slug":"a-la-font-de-can-roure-amb-els-mossenaires","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2013\/11\/14\/a-la-font-de-can-roure-amb-els-mossenaires\/","title":{"rendered":"A la font de Can Roure amb els \u00abmossenaires\u00bb"},"content":{"rendered":"

Quan arriba el dissabte, per un conjunt de persones, se’ns ha imposat una moda: anar a un lloc bonic que est\u00e0 als afores de Terrassa<\/strong> i a on sabem del cert que hi trobarem un munt d’amics i de converses engegades. Tots hi anem a buscar alguna cosa: el plaer de compartir una estona amb gent que ens agrada i com que, realment la hi trobem, repetim una vegada i una altra, i molts cops, el de menys \u00e9s a on anirem, si no la certesa de qu\u00e8 estarem al costat de gent que ens agrada.<\/big><\/p>\n


\nEl lloc \u00e9s ideal per retrobar-nos i ara ja esdev\u00e9 un cl\u00e0ssic. Si anem amunt, baixarem a la tornada. Si anem avall, ens tocar\u00e0 pujar i ni tan sols mirem si ho hem repetit un munt de vegades; encara que el fet de ser llocs que ens desperten l’amor per la natura, l’esport i l’amistat i \u00e9s per aix\u00f2 que estem els uns al costat dels altres i moltes vegades, al comen\u00e7ament, no sabem ben b\u00e9 qui \u00e9s aquella persona que portem al costat fins que hem vingut m\u00e9s vegades.<\/big><\/p>\n


\nAvui es proposava fer una cosa diferent; anar a la font de l’abundosa font de Can Roure, qu\u00e8 tot i que hi tenim un r\u00e8tol d’aigua no tractada, m\u00e9s d’un la bevem habitualment i sobretot a l’estiu. Veure Can Roure, ens recorda que alguna vegada el lloc era de pagesia, encara que hores d’ara est\u00e0 envoltat de tancat i privat pels seus propietaris circenses.<\/big><\/p>\n


\nEsperem que, tot i que ens sortim dels circuits dels quals estem acostumats, de tant en tant fem un recorregut que tamb\u00e9 t\u00e9 llocs molt bonics que ens agraden.<\/big><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n


\nEls Mossenaires estan posats en forma de fletxa i senyalant amunt i a l’esquerra. Una familia que no para de cr\u00e9ixer i cada setmana tenim sorpreses, i gent molt agradable, que ens fa el projecte m\u00e9s ampli. Agra\u00eft a tots.<\/big><\/p>\n

\"\"
\nquan arranquem tanta colla, el qu\u00e8 mirem si la \u00abcua\u00bb queda molt lluny, per anar tots plegats. La colla que tanca est\u00e0 formada per habitual a la trobada, com de carbassa l’Albert Cardona i en Toni Rubio que van fent xerrada, i aquesta setmana els cunyats Ignacio i Sandra, de costat<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nAl primer reagrupament, on tanca el grup en Josep Vandell\u00f3s, l’home herbalife, el Mossenarie de Vilassar, en Totu, la nostra emblem\u00e0tica Anna Cos, i al davant d’aquesta colla el marit de l’Imma i en Ramon<\/p>\n

\"\"
\ndespr\u00e9s de qu\u00e8 la colla est\u00e0 del tot recomposada, santornem-hi<\/p>\n

\"\"
\nI ens endinsem pel mig d’aquesta bonica poblaci\u00f3 de Matadepera, on tenim la Laura Fabra, tancant aquest grup<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nFem impressi\u00f3 tota la colla: sembla una manifestaci\u00f3<\/p>\n

\"\"
\nBall de xifres: creiem que no arribem a un miler, per\u00f2 si ens contem unes quantes vegades igual doblem aquest nombre de mossenaires: uns quants mils<\/p>\n

\"\"
\nEls carrers de Matadepera es fan petits, davant tanta humanitat. Al mig de la fotografia en Montilla, que corria sol i ara s’hi troba la mar de b\u00e9 envoltat de vosaltres<\/p>\n

\"\"
\ni recordeu que el 25 de novembre \u00e9s el dia Internacional per l’eliminaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia envers de les Dones. Molt important, per una realitat qu\u00e8 es manifesta i que tots coneixem o en tenim moltes vegades lamentable not\u00edcia<\/p>\n

\"\"
\nContrast entre el Guillermo, embolicat i mirant de no passar fred, i en Joan que porta les ulleres al cap, un xic apartades dels ulls, i en pare i fill Martin, totalment estiuencs. Sempre veiem gent petant la xerrada, t\u00edpic de les nostres trobades<\/p>\n

\"\"
\nPels carrers c\u00e8ntrics del poble, on tenim la que encara no sabia seria la nostra \u00abMOssenaire d’honor\u00bb i de groc, l’Eva i al capdavant<\/p>\n

\"\"
\nI amb el seu somriure, la Marta Ruiz, ara sola davant el grup<\/p>\n

\"\"
\nEl gruista, subjecta l’enginy per qu\u00e8 no prenguem mal al nostre pas<\/p>\n

\"\"
\nFernando amb un gest de salutaci\u00f3, al costat d’en Fran i Carlos<\/p>\n

\"\"
\n\u00d3scar i Emilio, ara s\u00f3n qui van davant i l’Emilo em deia, \u00abavui asfalt?\u00bb segur que al seu pensament estava pensant en rutes de Can Bon Vilar. Ens va dir que havia gaudit. Sabeu que est\u00e0 al darrera de la Sant Silvestre \u00abNenaza\u00bb que es far\u00e0 ben aviat a la pla\u00e7a de Can Roca i que molts esperem el proper 31 de desembre.<\/p>\n

\"\"
\nde blau l’Alberto al costat d’en David i de Mossenaire per l’esquerra en Totu i per la dreta en Jordi<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nLa Grossa de cap d’any, fa il\u00b7lusionar a aquelles persones que creuen en la sort i el joc. Els que creiem que la sort l’hem de buscar en tenir bona salut i treballar-ho dia a dia i en aquest cas amb bones amistats. Per\u00f2 ja ho sabeu; hi ha d’haver gent per tot i els que es volen enriquir a cop de d\u00e8cim, ja la podeu comprar i almenys els diners no aniran tots cap all\u00e0.<\/p>\n

\"\"
\nNo, no. No \u00e9s un gu\u00e0rdia urb\u00e0: \u00e9s el nostre Manel Exp\u00f3sito posant \u00abfirmes\u00bb als vehicles i protegint-nos a la resta de no ser atropellats. Ho fa moltes setmanes quan travessem carreteres.<\/p>\n

\"\"
\nI aqu\u00ed els capdavanters en el progressiu que hem fet de pujada: l’Emilio, Josep, \u00d2scar i Jordi, d’esquena<\/p>\n

\"\"
\nDetall de qualitat: l’exercici de fer de Mossenaire i observeu el Paco, el nostre il\u00b7lustre mossenaire de la setmana passada, anar amunt i avall.<\/p>\n

\"\"
\nLizandro, un cl\u00e0ssic de la trobada i que esdev\u00e9 ja un expert atleta en continua millora.
\n\"\"
\nDetall de qualitat: els mossenaires que van a la cua. Gr\u00e0cies pel gest d’amistat vers els vostres companys. Segur que aprecien aquest detall.<\/p>\n

\"\"
\nI passem per la Masia de Can Torrella, ara restaurant, qu\u00e8 sabem regenta el pare de’n Xavi Hern\u00e0ndez, el nostre blaugrana egarenc<\/p>\n

\"\"
\nd’esquerra a dreta, en Montilla, Jordi, Jos\u00e9 Luis, Javi i Sebas
\n\"\"
\nObjectiu a la vista, ens apropem a Can Roure<\/p>\n

\"\"
\nI es proposa un progressiu en pujada, i es fa ben rialler, com l’Ignacio, al costat de Vandell\u00f3s<\/p>\n

\"\"
\nI a dalt de la font, una aparici\u00f3. Em recorda aquell angelet de sobre els pessebres i a baix, amb un r\u00e8tol preocupant d’una lectura esbiaixada \u00abd’aigua apta al consum hum\u00e0\u00bb, evidentment manquen lletres.<\/p>\n

\"\"
\nEnrique-Nilo vestit de mossenaire a l’esquerra. De taronja l’Albert i en Toni amb a la dreta, dalt<\/p>\n

\"\"
\nLizandro mirant la pomera d’esquena a la figuera. En Balme amb un cinta al cap, i moments de conversa<\/p>\n

\"\"
\nRealment la font raja molt i val la pena almenys refrescar-se i els, com jo, m\u00e9s agosarats, remullar la gola<\/p>\n

\"\"
\nNoies que no sabem encara el nom, en un entorn bonic<\/p>\n

\"\"
\nEn Joan, acaba de fer la seva fotografia qu\u00e8 nom\u00e9s arribar a casa us regalar\u00e0 al seu facebook
\n\"\"
\nAlbert Cardona, parlant amb en Toni Rubio i l’Ignacio amb el signe de m’agrada, amunt!<\/p>\n

\"\"
\nMoltes noies i de noves tamb\u00e9, com la del mocador blau, al costat d’una bona colla<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\nMontilla, Juanjo i Joan, reenprenent la marxa, abans del proper progressiu<\/p>\n

\"\"
\nProgressiu que fem molt degust, per provar-nos un xic<\/p>\n

\"\"
\nPedro, sempre molt participatiu i discret<\/p>\n

\"\"
\nJoan Vazquez, seguit de la Marta Ruiz i Laura Fabra. M\u00e9s endarrere, Isabel, Eva i Sandra
\n\"\"
\ni ens creuem amb alumne i mestre: Javi i Maqueda, que tamb\u00e9 estaven per la zona entrenant<\/p>\n

\"\"
\nI he tingut el plaer d’anar for\u00e7a estona amb el marit de l’Inma i en Ramon, gaudint de les seves converses.<\/p>\n

\"\"
\ntraversant el modern pont que uneix una banda i l’altre de la riera a l’al\u00e7ada de les escoles<\/p>\n

\"\"
\nMoments en el qu\u00e8 les noies volen el seu record.<\/p>\n

\"\"
\nI veiem, de lila, en Juanjo posant a punt el seu smartphone magn\u00edfic<\/p>\n

\"\"
\nTristes no s’hi veuen, i aix\u00f2 ens posa contents a tots. l’Eva a punt de passar a la hist\u00f2ria en ser la nostra \u00abMossenaire d’honor\u00bb<\/p>\n

\"\"
\nLa Marta i tota la colla amb en Juanjo: a saber si van arribar a les mans!<\/p>\n

\"\"
\ni \u00abvoil\u00e0\u00bb la photo del Juanjo !!!!!<\/p>\n

 <\/p>\n

Riallera, modesta, amable i encomana bon rotlle: l’Eva. M’ha sorpr\u00e8s que est\u00e0 esperant el dijous per llegir-se la cr\u00f2nica mossenaire, fins hi tot les comes de l’escrit i l’espera. Avui ella \u00e9s la protagonista i veureu qu\u00e8 s’endevina que \u00e9s molt bona persona, i tamb\u00e9 qu\u00e8 sap un munt d’esport i que \u00e9s \u00abFisio\u00bb i en canvi si que endevinem a una bona noia a la qu\u00e8 li desitgem el millor en tot. Gr\u00e0cies Eva.<\/big><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/small>\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Hola companys, b\u00e9, despr\u00e9s de cada setmana llegint les cr\u00f2niques dels Mossenaires d’honor, despr\u00e9s de quasi amagar-me, quan en Pep deia: -un voluntari!!, avui, no m’ha servit de res.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Quasi tota la vida he fet algun tipus d’esport, sempre relacionat amb t\u00e8cnica i for\u00e7a, implicant-me molt amb tot all\u00f2 que he fet.<\/em><\/strong><\/span>
\n Per\u00f2 corre, ho veia molt dur…. Algun cop sortia amb l’ \u00d3scar, el meu marit i encara que ell, tenia paci\u00e8ncia amb mi, no m’agradava la idea de no controlar res, respiraci\u00f3, ritme, ni res de res, un tr\u00e0fec!!.<\/em><\/strong><\/span>
\n El cardio ha sigut sempre el meu punt feble, degut a patir un problema asm\u00e0tic, cosa que dia a dia vaig controlant i superant gr\u00e0cies al c\u00f3rrer.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

D’aix\u00f2 encara no fa un any. Jo com una bona tossuda pensava: Si la resta de gent pot, jo tamb\u00e9.<\/em><\/strong><\/span>
\n Al mes de maig, vaig comen\u00e7ar a sortir tots els dijous a c\u00f3rrer amb un grup de noies: \u201cLes Calif\u00f2rnia girls\u201d i els diumenges, engrescada cada cop m\u00e9s, amb el meu marit\u2026. A partir d\u2019aqu\u00ed, organitzant els diferents dies de la setmana amb sortides amb diferent gent: Dissabtes amb tots vosaltres, dilluns amb una gran persona, la Rosa Trap\u00e9, els dimarts tot sola… \u00e9s ben cert que el running, hem t\u00e9 mes atrapada de el que pensava.<\/em><\/strong><\/span>
\n Corro totalment per sensacions, disfrutant cada una de les sortides que faig, convertint-se amb la meva meditaci\u00f3 i una manera de con\u00e8ixem encara m\u00e9s a m\u00ed mateixa, gaudint de sorolls com el vent, incl\u00fas de les meves pr\u00f2pies petjades\u2026\u2026.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

No se m\u2019acut millor manera de comen\u00e7ar el cap de setmana que corrent amb els Mossenaires, gr\u00e0cies i en especial a t\u00fa, Pep de fer-ho posible.<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

\"http:\/\/www.josepmoliner.com\/fupar_suports2013B.gif\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n

\n

\"\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\"\"<\/a><\/td>\n\n

\"http:\/\/lh6.googleusercontent.com\/-CnW4uqSqJ-U\/UZ3ftgMCQOI\/AAAAAAAAAkU\/LEPvpT0bbNU\/runparadis3.gif\"<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan arriba el dissabte, per un conjunt de persones, se’ns ha imposat una moda: anar a un lloc bonic que est\u00e0 als afores de Terrassa i a on sabem del cert que hi trobarem un munt d’amics i de converses engegades. Tots hi anem a buscar alguna cosa: el plaer de compartir una estona amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2995","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2995","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2995"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3003,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2995\/revisions\/3003"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2995"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}