{"id":2789,"date":"2013-07-11T09:55:25","date_gmt":"2013-07-11T08:55:25","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=2789"},"modified":"2013-07-11T07:44:14","modified_gmt":"2013-07-11T06:44:14","slug":"olga-a-terrassa-per-amor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2013\/07\/11\/olga-a-terrassa-per-amor\/","title":{"rendered":"Olga a Terrassa per amor"},"content":{"rendered":"

Si feu comparatives amb altres anys, els entrenaments en grup son tot un \u00e8xit. Molts sou els que veniu i repetiu una vegada i un altre i segur que hi trobeu el que molts de nosaltres: distracci\u00f3 i bon ambient.
\nCom que notem forta calor, aquest dissabte cerquem l’ombre i el circu\u00eft on sovinteja la remor de l’aigua i la trobem al torrent de Gotelles, on m\u00e9s d’un ho re-descobria per primera vegada i se’n meravellava. Una refrescada de clatells i l’ascensi\u00f3 a nivell de la carretera de Matadapera i fins al camp base, la masia que ens dona el nom del lloc de la trobada: la Torre de Moss\u00e8n Homs.
\nUs esperem el proper dissabte per continuar en el projecte mutu i com\u00fa.<\/big><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

per si hi havia algun mossenaire que no vulgu\u00e9s baixar al torrent, fem una fotografia de familia en un lloc diferent i ens fem ress\u00f3 dels nou mossenaires, que en ten\u00edem<\/big><\/p>\n

\"\"
\nEls germans Exp\u00f3sito, en primer terme, obren l’entrenament<\/big><\/p>\n

\"\"
\nI una bona colla d’amics vestits de mossenaires, amb la Isabel al capdavant, seguit per en David i i l’Antoni<\/big><\/p>\n

\"\"
\nVestits de mossenaires, i d’esquerra a dreta, en Guillermo, Antoni, David i Joan just al moment de sortir, amb la sempre present muntanya de Sant Lloren\u00e7
\n\"\"
\nI els Pantaurells que estrenen indument\u00e0ria i que al grup del facebook em Quim convocava a la trobada i venia acompanyat per l’Olga<\/strong>, a la que demarem que ens faci els honors i ens sigui la nostra mossenaira d’honor<\/big><\/p>\n

\"\"
\nen Joaquim i l’Olga<\/strong>, seguits pel pare de la Cl\u00e0udia i en Salvador, que m\u00e9s tard ensopegaria amb una arrel i acabaria lesionat. Esperem hores d’ara estigui recuperat<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nEn Diego de vermell al costat d’en Carlos i avui tenim la sorpresa d’un amic amb el que feia molts anys que no entren\u00e0vem i de color verd, el mestre d’escola en Sebastian Morales, que aprofita per anar amb en Joaquin Izquierdo, que quan fa dies que no ve, s’ho fa venir b\u00e9 per no perdre el contacte<\/p>\n

\"\"
\nI tancant el grup i d’esquera a dreta, en Xavi Miquel, Joaquim Ortega, Llu\u00eds Garcia, Marc Miquel i l’Anna Cos.<\/p>\n

\"\"
\nI en Jordi Portero aprofita la trobada per anar ensenyant a la seva gossa a c\u00f3rrer i poder-la apuntar aviat a un cursa de Canicross.<\/p>\n

\"\"
\nL’\u00d2scar \u00e9s el m\u00e9s actiu en tots el progressius, de vermell, i l’ha seguit l’Antoni Amela<\/p>\n

\"\"
\nEn Jos\u00e9 Manuel Portero, lluint vestimenta oficial i a punt de girar per anar a buscar Mossenaires<\/p>\n

\"\"
\nEn Guillermo, tamb\u00e9 molt actiu als progressius.<\/p>\n

\"\"
\nI en David, que feia molts dies que no ten\u00edem la sort de tenir i que avui a retornat i se’l veu feli\u00e7
\n\"\"
\nAquest cam\u00ed el compartim sovint amb altres esportistes
\n\"\"
\nEspl\u00e8ndida, riallera i feli\u00e7. Ara no recordem el seu nom. mmm !<\/p>\n

\"\"
\nI hem fet aquesta recta amb un progressiu important, per llavors esperar-nos, amb l’Emilio al capdavant<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

De vermell i nova mossenaire la germana d’en Sebas, que de fer ens confesava le seu germ\u00e0 que l’ha fet retornar a tenir il\u00b7lusi\u00f3 pel correr, despr\u00e9s de molt de temps. Al seu costa l’Isa<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nEmilio Exp\u00f3sito, en primer terme,<\/p>\n

\"\"
\nEn Joan Molina, despr\u00e9s d’haver-se refrescat a la font de la Moreria<\/p>\n

\"\"
\nI els que tanquem el grup, amb en Mirabet i el nou mossenaire, i ens ve a recollir l’Anna Cos, tot un referent
\n\"\"
\nAvui tota la colla s’ha volgut fer una fotografia de record amb l’Olga<\/strong>, la nostra mossenaire d’honor.<\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

\"\"
\ni en Josep Mirabet ens explica un xic, per que servien aquestes peces de pedre que de vegades trobem pels camins. Solien marcar el final d’una proietat i comen\u00e1ment d’un altre i amb sigles que segurament amb les inicials del nom dels propietaris<\/big><\/p>\n

A Terrassa hi ha colles molt boniques, on a banda de trobar-hi l’oportunitat de con\u00e8ixer bona gent, es pot millorar i aprendre a practicar l’esport de c\u00f3rrer. Els Pantaurells n’\u00e9s una que, a m\u00e9s, ja porta for\u00e7a anys i fa una bona tasca d’aplegar gent que alhora fa trobades per anar a curses, entrenaments, dinars i trobades socials i que any rere any creix i d’on molts de nosaltres coneixem a les persones que moltes d’elles sovintegen i formen part del projecte \u00abmossenaire\u00bb lleg\u00edem que en Joaquim Gallen, que n’\u00e9s dels que m\u00e9s podem tenir la sort entre nosaltres, convocava al grup a venir i de la seva m\u00e0 coneix\u00edem per primera vegada a l’Olga<\/strong> i ens ha enviat un escrit molt sincer i que ens ha agradat molt i de la qu\u00e8 ens emocionen les seves paraules. Et desitgem molta sort i gr\u00e0cies per venir i t’esperem sempre que puguis.<\/big>
\n\"\"<\/a> \"\"
\nHola Pep,<\/strong><\/em><\/span><\/big><\/p>\n

<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

M\u00b4he posat a escriure i he escrit el que m’ha sortit del cor. No s\u00e9 si m’haur\u00e9 passat… aix\u00ed que si-us-plau, fes-me de cr\u00edtic sincer, que encara som a temps de canviar-ho.<\/big><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

A part del que explico al text, dir-te que s\u00f3c una dona madrilenya de 42 anys, que va venir a viure a Terrassa des dels EUA a l’octubre de 2004 per amor. Que aqu\u00ed he tingut a les dues meves filles i que aqui s\u00f3c feli\u00e7.<\/big><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/span><\/big><\/strong><\/em><\/p>\n

<\/span>La meva historia de com vaig comen\u00e7ar a c\u00f3rrer \u00e9s molt bonica. O almenys, aix\u00ed m\u2019ho sembla a mi, i per aix\u00f2 m\u2019agrada explicar-la.<\/span><\/p>\n

<\/span>Tot va comen\u00e7ar al desembre de 2011, quan un dia que estava a casa sentint-me molt i molt trista, vaig mirar al ti\u00f3 i li vaig fer una proposta: si em cagava unes sabatilles per c\u00f3rrer, jo faria el que havia de fer per deixar de plorar. I aix\u00ed ho vam fer. Despr\u00e9s de les vacances de Nadal vaig comen\u00e7ar a c\u00f3rrer, de mica en mica, perqu\u00e8 portava uns deu anys sense fer res d\u2019esport. Primer vaig c\u00f3rrer amb el meu cunyat, despr\u00e9s amb un amic, i despr\u00e9s sola. I mentre corria sola, es va cuinar al meu cap dur a terme un canvi de vida radical.<\/span><\/p>\n

<\/span>La meva primera cursa va ser Bombers de Barcelona 2012. Vaig anar sola, amb el cor trencat en peda\u00e7os petits, nerviosa i sense saber si seria capa\u00e7 d\u2019acabar-la. Anava en tren cap a l\u2019Arc del Triomf quan ho vaig fer: vaig treure\u2019m l\u2019alian\u00e7a i vaig dir-me que aquell dia seria el primer de la resta de la meva vida.<\/span><\/p>\n

<\/span>I dit i fet. Vaig aconseguir acabar per sota de l\u2019hora. Vaig creuar la meta plorant com una nena petita, per\u00f2 aquelles eren ll\u00e0grimes de felicitat. Des d\u2019aquell moment, excepte per alguna lesi\u00f3 o altra, no he parat de c\u00f3rrer. He corregut all\u00e0 per on he anat, a prop de casa i tamb\u00e9 lluny, molt lluny. En el cam\u00ed m\u2019he deixat moltes coses: un home que no em sabia estimar, una feina que em separava de les meves filles, una pila de kilos i una gran pena.<\/span><\/p>\n

<\/big><\/strong><\/em><\/p>\n

<\/big><\/strong><\/em><\/p>\n

<\/big><\/strong><\/em><\/p>\n

<\/strong> <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Ha estat un any molt dur en el que m\u2019he hagut de superar a mi mateixa. Un any en qu\u00e8 he tornat a c\u00f3rrer Bombers de Barcelona 2013, rebaixant dels 56:48 de 2012 a 49:20; un any en qu\u00e8 he conegut gent meravellosa que m\u2019ha ajudat a recuperar el somriure. I entre aquesta gent, sense cap dubte, esteu vosaltres, els Mossenaires. I \u00e9s que encara em dura la sorpresa per la fant\u00e0stica acollida!<\/big><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n


\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n

<\/big><\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n\n
\"\"<\/a><\/strong><\/em><\/td>\n\n

\"http:\/\/lh6.googleusercontent.com\/-CnW4uqSqJ-U\/UZ3ftgMCQOI\/AAAAAAAAAkU\/LEPvpT0bbNU\/runparadis3.gif\"<\/a><\/em><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/em><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/em><\/td>\n\"\"<\/a><\/em><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/strong><\/em><\/td>\n<\/a>\"\"<\/a><\/big><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/td>\n<\/tr>\n
V <\/big><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si feu comparatives amb altres anys, els entrenaments en grup son tot un \u00e8xit. Molts sou els que veniu i repetiu una vegada i un altre i segur que hi trobeu el que molts de nosaltres: distracci\u00f3 i bon ambient. Com que notem forta calor, aquest dissabte cerquem l’ombre i el circu\u00eft on sovinteja la […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2789","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2789","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2789"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2794,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2789\/revisions\/2794"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2789"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2789"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}