{"id":2024,"date":"2012-11-07T19:04:02","date_gmt":"2012-11-07T18:04:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=2024"},"modified":"2012-11-10T21:05:07","modified_gmt":"2012-11-10T20:05:07","slug":"molta-gent-nova-a-correr-plegats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2012\/11\/07\/molta-gent-nova-a-correr-plegats\/","title":{"rendered":"Molta gent nova a… c\u00f3rrer plegats"},"content":{"rendered":"

Anar fins a Sabadell ho fem moltes setmanes i ens agrada for\u00e7a el bosc de Can Deu, per ho que \u00e9s l\u00f2gic que l’entrenament d’avui ha estat repetit for\u00e7a vegades, encara que avui hem tingut un munt de persones noves que han volgut saber en que consistia “entrenar en grup”. En Beni en has presentat una colla d’amics que pensem corren amb “Vacarisses corre” i en Pau ens ha donat a con\u00e8ixer a dues amigues de “corredors.cat” que a m\u00e9s viuen a Sabadell.<\/p>\n

Avui l’Anna Cos ha fet la prova de c\u00f3rrer amb molta cura, despr\u00e9s de molt de temps de no haver pogut c\u00f3rrer d’en\u00e7\u00e0 la van operar .<\/p>\n

Amics que van fer diumenge passat la marat\u00f3 de Sant Lloren\u00e7 Savall i del tot recuperats, com l’Alex Castells, Toni Fern\u00e0ndez i Carlos Serrano i de nou una nova oportunitat de fer 10 quil\u00f2metres magn\u00edficament acompanyats, passant per llocs que conviden a c\u00f3rrer degust.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a tots i us esperem el proper dissabte<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I a Sant Juli\u00e0 d’Altura fem la fotografia de fam\u00edlia “Mossenaire”<\/p>\n

Per\u00f2 abans sortit tota la colla unida des de la Masia de Torre Moss\u00e8n Homs<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nLes dues noves mossenaires amb en Joan<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nNo m’he apr\u00e8s el nom i mira que ve sovint i l’endem\u00e0 tamb\u00e9 rodava pel parc de Vallparad\u00eds<\/p>\n

\"\"
\nToni i Josep<\/p>\n

\"\"
\nEn Carlos i en Hassan al capdavant<\/p>\n

\"\"
\nI en Joan per davant dels Cabanes, en Miquel i en Vicen\u00e7: fill i pare respectivament.<\/p>\n

\"\"
\nEn Vicen\u00e7 al capdavant<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nEn Beni, Jose i Sergio, seguit pel grup multicolor de mossenaires<\/p>\n

\"\"
\nEn Joan Forte ha fet el progressiu en baixada que es proposava en les primers posicions<\/p>\n

\"\"
\nI en Hassan tamb\u00e9<\/p>\n

\"\"
\nUna vegada la fotografia de record \u00e9s feta, el grup es disposa a continuar per dins el bosc de Can deu<\/p>\n

\"\"
\nI al quil\u00f2metre cinc acaba la baixada per comen\u00e7ar la pujada, ja a tocar de Sabadell<\/p>\n

\"\"
\nAvui hem tingut la sort de comptar tamb\u00e9 amb dos super-cracks, l’Oriol i l’\u00c0lex
\n\"\"
\nJoan, Eugeni i Alex
\n\"\"
\nLa nova mossenaire, de vermell seguida per en Joaquim, a qui li deman\u00e0vem si volia fer-nos els honors per proclamar-se “Mossenaire d’honor”<\/p>\n

\"\"
\nAquest bon home de vermell avui era la primera vegada que venia. Seguit de Joaquin i Diego<\/p>\n

\"\"
\nAlberto i Josep, seguit per en Javi i Jose Antonio<\/p>\n

\"\"
\nI tancava el nostre grup una nova mossenaire, que esperem que li hagi agradat. Ja sabeu que quan ve alg\u00fa nou, ens fa molta il\u00b7lusi\u00f3<\/p>\n

\"\"
\nB\u00e9, de fet tancava el grup en Pau per una aturada t\u00e8cnica<\/p>\n

\"\"
\nL’Alex en primer pla, i l’ Oriol de verd, ens venen a buscar, com a bons mossenaires<\/p>\n

\"\"
\nI la colla d’amics nous que avui s’estrenaven i que entrenen plegats.
\n\"\"
\nJa anem arribant al final de l’entrenament conservant la rialla<\/p>\n

Avui ens ha sorpr\u00e8s la sinceritat d’en Joaquim que ens mostra un munt de sensacions que te i exemplifica, el com va ser que va iniciar-se com a corredor i el conjunt de pensaments que configuren el seu plaer i bones sensacions per aquest esport que molts hem triat. Tamb\u00e9 com fa poc el van atropellar, la seva recuperaci\u00f3 i l’apropament a una prova de gran resist\u00e8ncia, com son cinquanta quil\u00f2metres en pista. Agrair l’escrit i dir qu\u00e8 segur que hi haur\u00e0 qui s’hi pot sentir identificat en el munt de sensacions que tenim quan correm<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"Diu en Joaquim:<\/p>\n

Hola soc en Joaquim Gall\u00e9n<\/strong>, tinc el plaer de ser Mossenaire d’honor, i aqu\u00ed us deixo un petit relat<\/span><\/p>\n

ELS MEUS PRIMERS KIL\u00d2METRES.<\/span><\/strong><\/p>\n

Any 2009, portava uns mesos al gimn\u00e0s i mai m’havia atrevit a utilitzar aquelles diab\u00f2liques m\u00e0quines, en que altres persones es pujaven a sobre i comen\u00e7aven a caminar, per immediatament augmentar el ritme, i de forma quasi inconscient c\u00f3rrer amb r\u00e0pides gambades.<\/span><\/p>\n

Pensava que all\u00f2 era molt cansat i que les peses ja em permetrien aconseguir el meu objectiu que no era altre que aprimar una mica. Per\u00f2 quant vaig demanar ajut i em van confeccionar el meu primer pla d’entrenament, el monitor em va posar sessions a la cinta de c\u00f3rrer, eren 20 minuts, per\u00f2 aquelles primeres passes es van convertir en els meus primers kil\u00f2metres de runner.<\/span><\/p>\n

M’havia fixat que a la mateixa hora que jo entrenava, hi havia un senyor gran que sempre feia la mateixa rutina, es pujava a la cinta i comen\u00e7ava a c\u00f3rrer. Vaig adonar-me que estava sempre una hora. Llavors, em vaig fixar un repte, jo tamb\u00e9 tenia que poder c\u00f3rrer una hora com ell. No recordo exactament el dia, per\u00f2 se que despr\u00e9s d’anar incrementant el temps durant unes setmanes, vaig poder aconseguir el meu primer repte, c\u00f3rrer una hora seguida.<\/span><\/p>\n

SORTINT A C\u00d3RRER.<\/span><\/strong><\/p>\n

La meva primera sortida per fer Kil\u00f2metres, no va ser realment un entrenament, si no la carrera de El Corte Ingles de l’Any 2010, concretament un 30-05-2010, quant vaig disputar la que puc considerar la meva primera cursa cronometrada. Aquella 32\u00aa edici\u00f3 la vaig fer amb un temps molt discret, es m\u00e9s, no recordo el temps exacte que vaig fer, i ni tant sols ho vaig apuntar a cap lloc. Era la meva primera cursa i no vaig tenir la precauci\u00f3 d’anotar els temps i la posici\u00f3 d’arribada. Aix\u00f2 de portar els temps es quelcom que crec que ens succeeix a molts corredors populars, i ens entra una mena d’obsessi\u00f3 per tenir aquestes dades registrades. L\u00b4Arcadi Alives parla de marquitis, jo crec que no tinc aquest nivell d’obsessi\u00f3, si be, fins fa uns mesos tenia una mena d’objectiu d’anar millorant resultats. Ara la meva mentalitat ha canviat, i la meva edat, 45 anys, fa que els temps aconseguits uns mesos enrere, cada cop em resultin m\u00e9s dif\u00edcils d’assolir.<\/span><\/p>\n

ELS PRIMERS ENTRENAMENTS.<\/span><\/strong><\/p>\n

He de dir que durant quasi sis mesos, els meus m\u00e8todes d’entrenament eren molt elementals, i consistien en sortir sempre que tenia ganes de c\u00f3rrer, sense tenir en compte distancies, dies d’entrenament, control dels ritmes.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la culpa de veritat de que avui em pugui considerar un corredor popular es d’un company de feina, qui em va parlar de les seves sortides pel Montseny, de les seves sensacions i experi\u00e8ncies. D’aquelles primeres converses sobre c\u00f3rrer, vaig treure les meves primeres rutines com corredor. Despr\u00e9s de la Cursa del Corte Ingles, vaig comen\u00e7ar a sortir a c\u00f3rrer per Terrassa, eren sortides curtes que no arribaven a 1 hora, per\u00f2 mica en mica vaig anar notant una millora tant f\u00edsica com en els ritmes. Arribava menys cansat a casa i les agulletes havien desaparegut.<\/span><\/p>\n

LES PRIMERES CURSES.<\/span><\/strong><\/p>\n

El 20 de Juny del 2010, vaig fer la primera cursa en la que vaig sentir el cuc de la competici\u00f3. Va ser la XX edici\u00f3 de la Cursa Vila Ol\u00edmpica de Barcelona. Fins llavors mai havia escoltat lo de temps real, temps oficial, classificaci\u00f3 general, per categories, etc.. Em vaig apuntar a la cursa amb l’amic Josep, el company de feina que em va introduir en aquest mon. Vaig acabar la cursa amb un temps de 49:56 que per una cursa de 10 Km, era un ritme de 5 minuts el Km. Fins 4 mesos mes tard no vaig fer cap altre cursa, per\u00f2 no va ser una cursa normal, em vaig apuntar a la meva primera mitja marat\u00f3, La VI Edici\u00f3 de la Marat\u00f3 del Mediterrani. La vaig c\u00f3rrer a un ritme de 4:57, es a dir doblava distancia i mantenia el ritme. Per\u00f2 llavors, i de forma quasi inconscient em vaig posar un nou repte, fer la meva primera Marat\u00f3. Dit i fet, als pocs dies m’apuntava a la meva primera marat\u00f3, en concret la Marat\u00f3 de Barcelona que es feia a primers de Mar\u00e7 del 2011.<\/span><\/p>\n

Fins arribar a la Marat\u00f3 de Barcelona vaig decidir fer algunes curses, finalment van ser 3, la 87 Jean Bouin, La Mitja de Terrassa (la primera cursa que feia en la meva ciutat d’adopci\u00f3), i la mitja de Granollers. Van ser curses que em van permetre arribar en un bon nivell de forma a Barcelona, per\u00f2 sobretot curses que em van permetre veure com la meva evoluci\u00f3 era positiva, i que cada cop el meu cos s’acostumava a fer tirades llargues, i els ritmes anaven millorant lleugerament.<\/span><\/p>\n

EL MEU PRIMER MARAT\u00d3. MARAT\u00d3 DE BARCELONA<\/span><\/p>\n

Tenia clar que volia fer una Marat\u00f3, el que no sabia era com afrontar aquesta cursa. Em vaig comprar revistes de running, vaig buscar per Internet, vaig parlar amb companys que havien fet aquestes curses, vaig llegir llibres, i em vaig descarregar un bon n\u00famero de manuals, per\u00f2, les millors recomanacions me les va donar un bon amic, en Joan, qui amb els seus consells em va ajudar molt\u00edssim. Ell te molta experi\u00e8ncia, i sobretot unes qualitats f\u00edsiques que li han perm\u00e8s fer maratons per sota de les 3 hores, i tothom que corre curses, sap que aix\u00f2 ja son paraules majors.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de 4 mesos d’entrenament, per fi va arribar el gran moment. Parlar d’un Marat\u00f3 es parlar del gran repte d’un corredor de fons. Molts ens hem posat aquesta prova com a objectiu a realitzar. Crec que hi ha pocs corredors populars que no hagin tingut en el seu pensament poder fer un Marat\u00f3. Per Barcelona em vaig preparar a consciencia, no portava encara un any corrent, per\u00f2 em sentia molt fort. Per entrenar vaig fer servir un pla descarregat de la mateixa plana web, i el Joan em va anar donant savies recomanacions. Ho vaig preparar tot, un amic m’ajudaria a fer els darrers 12 Km, la dona i les filles m’esperarien a l’arribada, vaig portar una dieta carregada de carbohidrats\u2026. I per fi va arribar el moment.<\/span><\/p>\n

Quant l\u00b4Speaker va fer el compte enrere tenia la pell de gallina, estava amb l’adrenalina a tope. Creuant la l\u00ednia de sortida un pessigolleig va rec\u00f3rrer el meu cos, els ulls se’m van posar plorosos. Vaig gaudir a tope d’aquell moment, mirant a totes bandes, vaig ser molt feli\u00e7, tremendament feli\u00e7. La cursa va ser dura, perqu\u00e8 negar-ho i els darrers 10 Kil\u00f2metres interminables, vaig sortir massa fort per la meva preparaci\u00f3 i el temut mur se’m va apar\u00e8ixer i gaireb\u00e9 no em va deixar anar fins el final de la cursa. Per\u00f2 arribat el Km 41 el meu cos va patir una transformaci\u00f3, em vaig recuperar m\u00e0gicament a l\u00b4intuir l’arribada.<\/span><\/p>\n

Quant arribo a Avda. Maria Cristina, on est\u00e0 la meta, surten entre el p\u00fablic les meves dues filles. Les agafo de la m\u00e0, veig la seva felicitat, el meu cos tremola d’emoci\u00f3. Comen\u00e7o a plorar com un nen, les ll\u00e0grimes cauen per la meva cara, sento una de les millors sensacions que he gaudit mai al creuar la meta. Es quelcom inexplicable i meravell\u00f3s, quelcom que compensa tot l’esfor\u00e7 realitzat a la cursa. Quant encara no feia un any que sortia a c\u00f3rrer, ja era Maratoni\u00e0. El temps va ser de 3 hores i 45 minuts, a una mitja de 5:21.<\/span><\/p>\n

PANTAURELLS TERRASSA i MOSSEN HOMS.<\/span><\/strong><\/p>\n

Soc Egarenc d’adopci\u00f3, per\u00f2 estic tant a gust en aquesta ciutat, que es com si hagu\u00e9s nascut en ella. En aquesta ciutat hi ha una bona colla de gent que s’organitza per sortir a c\u00f3rrer, i un d’ells son els PANTAURELLS. Els amics Pantaurells em van acollir molt be, i des-de ja fa 2 anys que vaig a gaudir de la nostre ciutat i els seus voltants amb ells. Entrenem cada dimarts per Asfalt, i els dijous toca muntanya amb frontals. St. Lloren\u00e7, la Serra de l\u00b4Obac, la Font del tronc\u00f3, Can Roure,, el Llac Petit, son llocs habituals dels entrenaments. Jo no estic gaire preparat per fer muntanya, i si be al principi anava gaireb\u00e9 cada dijous, darrerament ho he deixat estar degut al meu accident. En tot cas, es un grup fant\u00e0stic, que no tant sols s’organitza per sortir entre setmana, si no que molts cops aprofita per fer sortides conjuntes el cap de setmana i anar plegats a les diferents curses. Els Pantaurells tenen un gran bloc ( panterescanaurell.blogspot.com ), on de forma peri\u00f2dica es van publicant els esdeveniments mes rellevants del grup. Hi ha un gran nivell de corredors, per\u00f2 sobretot uns grans companys.<\/span><\/p>\n

Un altre grup amb el que vaig a c\u00f3rrer de tant en tant son els amics de Mossen Homs. D’aquest grup no cal que us expliqui gaire cosa, tant sols destacar la gran tasca que fa en Pep Moliner. Vaig con\u00e8ixer el grup el 24 de Setembre de 2011, es a dir que ara tot just ha fet una mica m\u00e9s d’Un any. M’hi va portar un amic, l\u00b4Agust\u00ed, que darrerament per motius de feina no coincideix tant amb nosaltres. Podria allargar-me molt parlant de les virtuts Mossenaires, per\u00f2 per mi hi ha una que es la que em motiva especialment, i es la companyia de la gent. Soc poc donat a obrir-me, aixis que molts de vosaltres potser mai haureu intercanviat paraules amb mi, us demano disculpes, per\u00f2 en tot cas, si que voldria dir que em sento molt feli\u00e7 de compartir aquesta estona del dissabte amb vosaltres.<\/span><\/p>\n

I DESPR\u00c8S DE LA MARAT\u00d3…<\/span><\/strong><\/p>\n

Des-de el Marat\u00f3 de Barcelona he anat fent un bon grapat de curses, sobretot per Asfalt, segons les meves estad\u00edstiques ara ja porto 41 curses, de les que 14 han estat de 10 Km, 11 Mitja Maratons, 5 Maratons i 11 curses de distancies diverses. Com que tinc la costum d’apuntar-ho gaireb\u00e9 tot, ser que estic a punt de fer els 800 Km competint, i que si tot va be, el proper diumenge, a la Behobia San Sebastian, arribar\u00e9 als 800. Segur que d’entrenaments en porto milers de Km. recorreguts, ja que durant molts mesos he seguit uns entrenaments estrictes per anar millorant resist\u00e8ncia i velocitat. Per\u00f2 lamentablement aquest ritme el vaig tenir que aturar de forma sobtada un fat\u00eddic 8 de maig del 2012 en que vaig ser atropellat. Anava tot cofoi amb la meva bicicleta quant em van envestir en un pas zebra. El resultat van ser 3 metatars del peu esquerra trencats, 2 mesos de guix i 2 mesos llargs de recuperaci\u00f3. Des-de el setembre que he tornat a c\u00f3rrer, al principi em sentia molt malament, importants dolors, per\u00f2 sobretot amb manca de ritme i resist\u00e8ncia. Per\u00f2 com tot passa, tamb\u00e9 est\u00e0 passant aquest moment, i ara feli\u00e7ment ja em sento fort per fer sortides llargues. Les recuperacions son mes lentes, per\u00f2 segur que aviat tornar\u00e9 a estar en bona forma.<\/span><\/p>\n

No passa pel meu cap tornar als ritmes de les meves darreres curses, on havia aconseguit ritmes sobre els 4:10 el Km, que per mi era un gran resultat, ara tinc ganes de gaudir de noves experi\u00e8ncies, fer noves distancies, intentant gaudir de tot el que m’aporta el running. Sense anar mes lluny, fa 2 setmanes vaig fer una cursa totalment nova per mi, en concret els 50 Km en pista de Terrassa. (http:\/\/correntjunts.blogspot.com.es\/ aqu\u00ed si us ve de gust aguantar una mica mes de rotllo, podeu llegir la cr\u00f2nica d’aquesta cursa).<\/span><\/p>\n

Tinc ganes de seguir compartint experi\u00e8ncies, i si em deixeu, compartir dissabtes amb tots els amics Mossenaires. Disculpeu per aquest rotllo, m\u00b4agrada escriure, i quant en Pep em va dir ahir si volia ser Mossenaire de la setmana, a part de l’orgull que representa, vaig comen\u00e7ar a patir per intentar ser capa\u00e7 de fer unes l\u00ednies sense enrotllar-me gaire, crec que no ho he aconseguit, aixis que si heu arribat fins aqu\u00ed confio que us hagi entretingut la meva historia com a corredor.<\/span><\/p>\n

De la pelicula Forrest Gump \u2026\u2026<\/span><\/strong><\/p>\n

\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026
\nAquel d\u00eda, sin niguna raz\u00f3n en particular, decid\u00ed salir a correr. Corr\u00ed hasta el final del camino, y cuando llegu\u00e9, pens\u00e9 que tal vez pod\u00eda correr hasta el final del pueblo. Y cuando llegu\u00e9, pens\u00e9 que tal vez pod\u00eda correr hasta el condado de Greenbow. Not\u00e9 que si hab\u00eda llegado tan lejos, tal vez pod\u00eda correr a trav\u00e9s del gran estado de Alabama. Y eso fue lo que hice. Corr\u00ed atravesando Alabama. Sin niguna raz\u00f3n en particular segu\u00eda corriendo. Corr\u00ed derecho hasta el oc\u00e9ano. Y cuando llegu\u00e9, not\u00e9 que ya hab\u00eda llegado lejos, y que tal vez deb\u00eda dar la vuelta y continuar corriendo. Y cuando llegu\u00e9 al otro oc\u00e9ano, not\u00e9 que deb\u00eda dar la vuelta y continuar corriendo.<\/span><\/p>\n

Ciao.<\/span><\/p>\n\n\n\n\n
\n\n\n
\n\"\"<\/a><\/td>\n\n
\"\"<\/a><\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\n

<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n

\n

<\/strong><\/h2>\n

\n

<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n

\n

<\/strong><\/h2>\n<\/td>\n

<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anar fins a Sabadell ho fem moltes setmanes i ens agrada for\u00e7a el bosc de Can Deu, per ho que \u00e9s l\u00f2gic que l’entrenament d’avui ha estat repetit for\u00e7a vegades, encara que avui hem tingut un munt de persones noves que han volgut saber en que consistia “entrenar en grup”. En Beni en has presentat […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2024","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkiK-wE","jetpack-related-posts":[{"id":1866,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2012\/08\/29\/tanquem-lagost-corrent-en-grup\/","url_meta":{"origin":2024,"position":0},"title":"Tanquem l’agost corrent en grup","author":"Pep Moliner","date":"29 d'agost de 2012","format":false,"excerpt":"L'agost, mes d'estiueig per excel\u00b7l\u00e8ncia va tancant les seves portes i per primer cop veiem que el projecte d' \"entrenaments en grup a Torre Moss\u00e8n Homs\" no ha parat ni un sol dissabte i amb for\u00e7a amics que decideixen compartir aquests entorns i pr\u00e0ctica esportiva en conjunt. El circuit proposat\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUT\u00d2NOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)","src":"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/files\/2012\/02\/josepmolinerDisseny381x111.gif?resize=350%2C200","width":350,"height":200},"classes":[]},{"id":206,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2010\/01\/16\/de-terrassa-a-sabadell-amb-els-mossenaires\/","url_meta":{"origin":2024,"position":1},"title":"de Terrassa a Sabadell amb els mossenaires","author":"Pep Moliner","date":"16 de gener de 2010","format":false,"excerpt":"Sempre hi ha dies que costa anar agrupats si els de davant no paren als encreuaments i avui un m\u00e9s, per\u00f2 s'ha fet el que s'ha pogut i segur que heu gaudit i tornareu. La proposta era baixar fins a Sabadell i fer-nos una fotografia al mig d'una pla\u00e7a. Com\u2026","rel":"","context":"A "Entrenaments"","block_context":{"text":"Entrenaments","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/entrenaments\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":2639,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2013\/04\/18\/records-a-lentrenament-femeni-i-mossenaires\/","url_meta":{"origin":2024,"position":2},"title":"R\u00e8cords a l’entrenament: Femen\u00ed i Mossenaires","author":"Pep Moliner","date":"18 d'abril de 2013","format":false,"excerpt":"Sab\u00edeu qu\u00e8: r\u00e8cord absolut de gent entrenant plegada. I a on ? a Torre Moss\u00e8n Homs. I quanta gent ? setanta-sis persones. I un r\u00e8cord tamb\u00e9 molt important: divuit noies a l'entrenament. Impressionant Com a entrenament, imaginem que \u00e9s un fet for\u00e7a excepcional que sense ser un dissabte diferent de\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUT\u00d2NOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)","src":"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/files\/2012\/02\/josepmolinerDisseny381x111.gif?resize=350%2C200","width":350,"height":200},"classes":[]},{"id":4111,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2016\/03\/31\/nascuts-el-mateix-dia\/","url_meta":{"origin":2024,"position":3},"title":"Nascuts el mateix dia","author":"Pep Moliner","date":"31 de mar\u00e7 de 2016","format":false,"excerpt":"Dos Mossenaires: van n\u00e9ixer el mateix dia: un 26 de mar\u00e7 del mateix any, el 62, anaven a la mateixa escola i en canvi no es coneixien perqu\u00e8 anaven a classes diferents. Per\u00f2 un dia l'un va animar a l'altre a provar aix\u00f2 d'\u00e9sser mossenaire i ja fa una bona\u2026","rel":"","context":"A "c\u00f3rrer"","block_context":{"text":"c\u00f3rrer","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/correr\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":200,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2010\/01\/02\/el-gener-ens-porta-a-correr-de-nou\/","url_meta":{"origin":2024,"position":4},"title":"El Gener ens porta a c\u00f3rrer de nou","author":"Pep Moliner","date":"2 de gener de 2010","format":false,"excerpt":"Encetem els dissabtes de l'any 2010 fent l'entrenament d'un dels circu\u00efts m\u00e9s antics, que ens porta fins a Can Oriach, a les portes de Sabadell, tot travessant els Boscos de Can Deu. Sempre \u00e9s un plaer compartir aquesta estona amb tanta gent que els agrada el mateix que nosaltres. La\u2026","rel":"","context":"A "Entrenaments"","block_context":{"text":"Entrenaments","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/entrenaments\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":4812,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2018\/12\/06\/bosc_candeu\/","url_meta":{"origin":2024,"position":5},"title":"Bosc de Can Deu amb Mossenaires","author":"Pep Moliner","date":"6 de desembre de 2018","format":false,"excerpt":"Mai sabem si serem poca gent, o molta. Si vindran gent nova o de tota la vida. Per\u00f2 el que si sabem que sempre ens queda un gratificant record i sabem que cada dissabte val molt la pena i predomina la sensaci\u00f3 d'haver-ho passat d'all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 i que repetirem.\u2026","rel":"","context":"A "Amistat"","block_context":{"text":"Amistat","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/amistat\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2024","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2024"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2024\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2032,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2024\/revisions\/2032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2024"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2024"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2024"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}