{"id":175,"date":"2009-10-19T16:04:08","date_gmt":"2009-10-19T14:04:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/10\/19\/100-quilometres-corrent-terrassa\/"},"modified":"2010-01-06T22:48:35","modified_gmt":"2010-01-06T21:48:35","slug":"100-quilometres-corrent-terrassa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/10\/19\/100-quilometres-corrent-terrassa\/","title":{"rendered":"100 quil\u00f2metres corrent – Terrassa"},"content":{"rendered":"

Per fer cent quil\u00f2metres a una pista ho has de tenir molt clar abans de comen\u00e7ar.Aqu\u00ed ja fallo: gens clar i molta mandra.Quan acabes les vacances a l’agost i la b\u00e0scula s’exclama, i surts a entrenar amb amics i no pots aguantar ni sis quil\u00f2metres, i en tinc testimonis, veus que la cosa no pinta b\u00e9. Quan la samarreta mossenaire gaireb\u00e9 no t’hi cap i no pots engrescar a la gent a fer canvis, alguna cosa passa.Per\u00f2 tenir la sort de tenir la muntanya Sant Lloren\u00e7 amb la Mola al capdamunt i Montserrat i Sant Jeroni i les ganes d’anar-hi sovint, fan que mica en mica vagis veient la possibilitat m\u00e9s clara. Fer la Matagalls amb un amic com en Vicen\u00e7 Sant Calpe i acabar molt content i anar cobrin etapes.Al 100 de pista n’hi diuen “batedora” “g\u00e0bia de ratolins” i no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s. Hi ha poqu\u00edssimes persones que hi vegin algun atractiu; possiblement aquells que hi tenen alguna cosa a veure com el mateix Jordi Mangot, que va estar el que durant disset anys ho portava tot, tan organitzant com fent alguna edici\u00f3, i que quan vaig coneix-se’l, all\u00e0 pels noranta, engrescava a tothom a c\u00f3rrer, quan no era esport massa habitual. Precisament despr\u00e9s d’haver patit un parell d’operacions i tenir forts dolors es va apuntar a fer els cinquanta quil\u00f2metres en pista i els va acabar, que era el que es mereixia. La meva m\u00e9s fervent enhorabona pel Jordi i tota la meva admiraci\u00f3.Hist\u00f2ria d’un dia qualsevol;Poso el rellotge a les 4:40 i em llevo nervi\u00f3s, em dutxo, m’afaito i esmorzo un bon plat d’arr\u00f2s que la Marisol m’havia preparat el dia abans. Bec un bon got de beguda isot\u00f2nica i m’embolico els peus amb esparadrap, i dit per dit. Miro de no deixar-me res i poso a punt una maleteta amb rodes, per qu\u00e8 sempre costa portar la bossa quan acabes un prova d’aquest estil i ja en porto divuit, sis d’elles a les nostres pistes Terrassenques.A les sis travesso el barri de Can Palet tot caminant i amb temperatura ambient fresqueta i cel sense n\u00favols, diferent de l’any passat que va ploure.Arribo a les pistes i pago els setze euros del pitrall a en Marinelo que \u00e9s l’encarregat per part de L’Associaci\u00f3 Mitja Marat\u00f3. Parlo una mica amb la poca gent que hi prendr\u00e0 part, entre ells en Lu\u00eds un Aragon\u00e8s que havia aprofitat la possibilitat d’anar a l’hotel de franc que regalaven als corredors que venien de lluny. Tamb\u00e9 parlo amb l’Edu, un corredor modest que fa proves impressionants i que t\u00e9 una facilitat per les llargues dist\u00e0ncies com ning\u00fa. Al vestidor parlo amb qui seria el guanyador, Abdeslam el Ouahabi que li semblava que podria fer el record, sense haver fet mai un cent. De fet durant una estona anava en temps de r\u00e8cord.A l\u00ednia de sortida \u00e9rem ben pocs enguany.B\u00e9, la cursa no t\u00e9 massa hist\u00f2ria. La meva intenci\u00f3 era fer unes deu hores i deu minuts. Potser, per all\u00f2 del signe de la vict\u00f2ria que marquen les agulles d’un rellotge, per aix\u00f2 nom\u00e9s. Durant uns trenta quil\u00f2metres anava a ritme de 6′ el qm., que quan vaig arribar a l’equador de la prova ja vaig veure que el patiment anava a m\u00e9s. Durant la prova menjava orelles, figues, pl\u00e0tan, poma, nous, ametlles i bevia for\u00e7a aigua i com a la taula no hi veia beguda isot\u00f2nica vaig demanar al meu amic Toni Pedrero si em podia avituallar i em va porta una botella fresqu\u00edssima d’Isostar i cada mitja hora venia amb l’ampolla i em donava un traguinyol, que em va donar impuls. Tamb\u00e9 vaig veure beguda de cola i suc. Vaja, un munt de barreges.De fet tot plegat em mantenia distret i anar conquerint quil\u00f2metres.El que si que anima es veure com encara, i despr\u00e9s de tantes vegades com ho he fet, puguin venir a animar-te com en Pedro, Toni Pedrero, l’Anna Cos, l’Isaac Romero, Salvador Trujillo, l’Alfredo, en Casimir, en Barto, Marta Oliver\u00f3, Vicen\u00e7 Sol\u00e9, Pasqual Vicente, Javi Colado, Joan Rodamilans, Juan Manuel Mu\u00f1oz, Manolo, Santi Aragon\u00e8s, l’Alex, David, Francesc i la filla, i un llarg etc\u00e8tera. Ja a la tarda i amb totes les curses vaig veure una gran quantitat d’amics que van ajudar molt\u00edssim a distreure’m i acabar aquesta bonica bogeria. Ara no em venen tots els noms i m’agradaria posa’ls tots.L’Isaac em va dir que havia posat un post al f\u00f2rum mossenaire que ens hauria de fer pensar a molts, tot un homenatge a un persona que li agradava el mateix que a nosaltres i que ens ha deixat: en Josep Sureda Teixidor<\/a> . Dencansi en pau.A la sortida, qui havia ? en Josep Mirabet. Va rodar com un m\u00e9s de nosaltres i anava de corredor en corredor, i parlava amb la gent com si fossin de fam\u00edlia. En Josep em deia que em veia massa seri\u00f3s i \u00e9s que en aquells moments no est\u00e0vem ni a l’aperitiu del que ens esperava. A m\u00e9s va fer pesigolles a veure si canviava, i no. Soc eixut.A primera hora ens vam saludar amb en David Otero, director de la prova, que m’informava que havien comprat un equip de xip propi que serviria per totes les proves del calendari Terrassenc em deia, com a m\u00ednim, i que avui el posaven a prova al cinquanta i al cent. Encara no es veien encord d’utilitzar-lo per totes les proves i crec que seria molt necessari, donat que pels jutges comptar les voltes de les diferents proves se’ls fa feixuc i sempre hi ha qui no fa les voltes que els toca, almenys va ser la informaci\u00f3 que em va arribar i jo mateix vaig patir ara fa un parell d’anys quan participava a la prova de deu quil\u00f2metres.Retorno al cent, i en David sovint donava informaci\u00f3 que em servia per animar-me, com ara les voltes que duia i les que em mancaven i ja prop del final vaig veure que ni no accelerava les darreres voltes no baixaria de les onze hores. Feia estona que per la gespa s’apropaven amics per donar-me la darrera empenta rodaven a una certa dist\u00e0ncia i m’explicaven acudits i deien coses boniques, i sembla que el meu darrer canvi els va sorprendre: vaig buscar les darreres forces i vaig travessar meta plorant. Si plorant i em volia amagar per que no em vei\u00e9s ning\u00fa.Per darrera una carpa em vaig eixugar els ulls i va apar\u00e8ixer en Vicen\u00e7 Sol\u00e9, que a l’endem\u00e0 tenia la marat\u00f3 del Mediterrani i va sortir de dins que li vaig fer un pet\u00f3 a la galta. Crec que no s’ho esperava. Dir que a la marat\u00f3 la va c\u00f3rrer amb 3h09′ i per mi \u00e9s dels meus amics d’aquest entorn, una persona a la que admiro i m’hagu\u00e9s agradat baixar a Gav\u00e0 per celebrar la seva nova gesta.Un regal impressionant va ser les fotografies de tot un professional que al vespre vaig poder ja veure: les de’n Joan Rodamilans, que es poden veure al seu \u00e0lbum \u00c0lbum d’en Joan:<\/a>Els obsequis van ser formidables; un trofeig amb plaqueta, una parca negre, una ampolla de cava i l’esfor\u00e7 de l’organitzaci\u00f3 i els voluntaris va ser perfecte. El meu agraiment.B\u00e9 la part negativa i que fa una mica de por, es que si no recordeu a un dels meus darrers cents all\u00e0 per l’any dos mil dos, vaig acabar a l’Hospital de Valdecilla amb un quadre preocupant. Aix\u00f2 m’havia retirat d’aquestes proves que et passes onze hores corrent. Vaig fer exactament el mateix temps que a Cant\u00e0bria vaig pensar en deixar de c\u00f3rrer incl\u00fas maratons. Hores d’ara faig marat\u00f3, 6 h resist\u00e8ncia, caminades tipus Matagalls i he fet un cent l’any passat i aquest un altre.Aquest dissabte, quan anava cap a la dutxa, em va semblar que tenia sensacions dolentes i vaig preferir marxar caminant tot xino-xano amb la Marisol cap a casa, per si donava algun espectacle. F\u00e8iem riure per qu\u00e8 cada dos-cents metres m’assentava i a casa em vaig recuperar aviat tot bevent i una dutxa calentona. La b\u00e0scula em deia que havia perdut m\u00e9s del que jo volia: sis quilos, pel que alguna cosa va fallar. Avui ja he recuperat tres i espero en pocs dies est\u00e0 plenot com sempre; vull dir que si mai us plantegeu fer aquesta prova sense prendre mesures i estic disposat a explicar amb pels i senyals tot el que vulgueu.I per acabar, el meu agra\u00efment als que en feu costat i als que no, no patiu que ho faig per qu\u00e8 m’omple i em fa feli\u00e7.Ara a per un altre tema que pot ben ser les 6 hores de Calella, la marat\u00f3 de Val\u00e8ncia i alguna cosa entremig que no descarto.En Manolo Garcia, en primer terme, una persona que sap un munt de que va el tema. Dels que est\u00e0vem i es possible que del conjunt de les edicions, era la seva setzena participaci\u00f3 en el 100 de pista de Terrassa.Amb aquest ultrafondista, que estava fent els cinquanta quil\u00f2metres pista, em va agradar parlar-hi, tot que poquet. El seu objectiu era acabar i estava patint una micaLuis Santiago, havia guanyat l’any passat i tot i que ens anim\u00e0vem m\u00fatuament, tenia alguna ironia que no vaig entendre.Idelfonso, era el seu primer cent i tenia molt bon sentit de l’humor, Em va agradar molt coneixe’l. Tamb\u00e9 era Terrassenc i corre amb Corredors de Fons de ViladecavallsLuis, molt simp\u00e0tic i ens animava a anar alguna prova com la Calcenada que es fa all\u00e0 per les seves terres. Molt simp\u00e0tic i com tots va patir la duresa d’aquesta prova.Entrant a la recta millor, donat que a l’altre hi ha molta sol\u00b7litud, darrera en Santiagoen Manolo al costat de l’ultrafondista que va quedar tercerEn Joan \u00e9s un fen\u00f2men, anava com un rellotge i tret d’un petit defalliment que no el va deixar fer les 9h que volia fer, per vint minuts.Joaquim Fuertes ha estat sempre que hi he estat. El primer any em va animar molt a finalitzar la prova, em compartit for\u00e7a proves ultrafondistes plegats.L’Edu, \u00e9s un del millors ultrafondistes catalans que conec; el caracteritza una gran mod\u00e8stia i domini de proves llargu\u00edssimes com les 24 h. en pista que organitzen els corredors.catMoments dels dos Llu\u00efsosentrant a la bona recta. Amb l’atleta que va quedar tercer.Ohhh, quins records em quedarant, al fons l’Anna i la Carme: les millorsUnes recreacions de’n Joan Rodamilans, que ens ha regalat aquest conjunt de fotografiesMoment de la sortida de les nostres mullers i amiguesLa Carme Ballesteros que va quedar segona amb una dura cursa.La Gemma, sempre riallera que va fer una bona cursa.Aquest vespre he rebut unes boniques fotografies fetes per en Bernat, el bo de l’equip, que m’ha enviat la Montse, amics tots dos i que van c\u00f3rrer tant el 1500 l’Arnau, fill, com el 10000 en Bernat. L’Olivia s’ho mirava.Prop del final a la recta que sembla que faci pujadaJordi Mangot, despr\u00e9s d’un any de molts problemes de salut, prenia part als 50 i finalitzarAqui amb en Jordi i en Joan Compte darrera<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per fer cent quil\u00f2metres a una pista ho has de tenir molt clar abans de comen\u00e7ar.Aqu\u00ed ja fallo: gens clar i molta mandra.Quan acabes les vacances a l’agost i la b\u00e0scula s’exclama, i surts a entrenar amb amics i no pots aguantar ni sis quil\u00f2metres, i en tinc testimonis, veus que la cosa no pinta […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5581],"tags":[],"class_list":["post-175","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-competicions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkiK-2P","jetpack-related-posts":[{"id":174,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/10\/15\/setmana-previa-als-100-quilometres-pista\/","url_meta":{"origin":175,"position":0},"title":"Setmana pr\u00e8via als 100 quil\u00f2metres pista","author":"Pep Moliner","date":"15 d'octubre de 2009","format":false,"excerpt":"Ha estat una setmana encaminada a fer el 100 quil\u00f2metres de pista que tindran lloc el proper dia 17 d'Octubre a les pistes de Terrassa Ser\u00e0 la meva sisena participaci\u00f3 havent acabat les altres cinc i com sempre amb m\u00e9s temen\u00e7a que altre cosa. Com va anar la setmana passada\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"Cursa de Sant Mu\u00e7 2009","src":"https:\/\/i0.wp.com\/lh3.ggpht.com\/_9a36-PvpxDk\/SsT6EUWVztI\/AAAAAAAAAsk\/EwuZ0jU_VC8\/s400\/cartel-2_p-p.jpg?resize=350%2C200","width":350,"height":200},"classes":[]},{"id":379,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2010\/10\/30\/100-quilometres-en-pista-terrassa-en-10h33\/","url_meta":{"origin":175,"position":1},"title":"100 quil\u00f2metres en Pista . Terrassa , en 10h33′","author":"Pep Moliner","date":"30 d'octubre de 2010","format":false,"excerpt":"Soc en Pep A la pregunta;Recomanaries fer 100 quil\u00f2metres a un pista de 400 metres. ? resposta: i per qu\u00e8 no ?. Certament que les respostes poden ser variades i en funci\u00f3 de qui t'ho pregunti. En un \u00e8poca en que la que hi ha un boom per c\u00f3rrer per\u2026","rel":"","context":"A "Competicions"","block_context":{"text":"Competicions","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/competicions\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":53,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2008\/09\/08\/6-setembre-entrenament-en-grup\/","url_meta":{"origin":175,"position":2},"title":"6 setembre, Entrenament en GRUP","author":"Pep Moliner","date":"8 de setembre de 2008","format":false,"excerpt":"Mica en mica tornem a tenir la satisfacci\u00f3 de anar-nos retrobant tots. Unes setmanes els uns, altres setmanes els altres. Com que sembla que tinc l'estrany privilegi de decidir, vam fer el circu\u00eft m\u00e9s senzill encara que bonic, que consta en baixar fins a Sant Vicen\u00e7 de Verders. Calia recordar\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":1414,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2012\/04\/24\/caminant-de-terrassa-a-sant-cugat-cami-dels-monjos\/","url_meta":{"origin":175,"position":3},"title":"Caminant de Terrassa a Sant Cugat – Cam\u00ed dels Monjos","author":"Pep Moliner","date":"24 d'abril de 2012","format":false,"excerpt":"Anar i tornar a Sant Cugat a peu. No sembla cap bestiesa; per\u00f2, qu\u00e8 millor que anar-hi en fam\u00edlia. Fa dies que ens rondava a tots tres pel cap i ens hi vam posar i ho vam aconseguir amb molta facilitat. Com fer-ho ? planejant l'hora de tornada. Vol\u00edem ser\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUT\u00d2NOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)","src":"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/files\/2012\/02\/josepmolinerDisseny381x111.gif?resize=350%2C200","width":350,"height":200},"classes":[]},{"id":103,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/01\/03\/primera-mossenejada-de-lany\/","url_meta":{"origin":175,"position":4},"title":"Primera mossenejada de l’Any","author":"Pep Moliner","date":"3 de gener de 2009","format":false,"excerpt":"Primer dissabte de l'any i primeres alegries. Pensava, com li deia a en Pere, que avui seriem pocs. De fet d'un temps en\u00e7\u00e0, som una gran colla. Per mi \u00e9s enriquidor poder anar ampliant la quantitat d'amics que gr\u00e0cies a aquest invent dels dissabtes anem confluint per aquests indrets. El\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/_GgLw52r2N3I\/SWHgHuK6JfI\/AAAAAAAAIow\/ZN47BrlkXPE\/s800\/100_1769.jpg?resize=350%2C200","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/_GgLw52r2N3I\/SWHgHuK6JfI\/AAAAAAAAIow\/ZN47BrlkXPE\/s800\/100_1769.jpg?resize=350%2C200 1x, https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/_GgLw52r2N3I\/SWHgHuK6JfI\/AAAAAAAAIow\/ZN47BrlkXPE\/s800\/100_1769.jpg?resize=525%2C300 1.5x"},"classes":[]},{"id":293,"url":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/01\/03\/primera-mossenejada-de-lany-2\/","url_meta":{"origin":175,"position":5},"title":"Primera mossenejada de l’Any","author":"Pep Moliner","date":"3 de gener de 2009","format":false,"excerpt":"Primer dissabte de l'any i primeres alegries. Pensava, com li deia a en Pere, que avui seriem pocs. De fet d'un temps en\u00e7\u00e0, som una gran colla. Per mi \u00e9s enriquidor poder anar ampliant la quantitat d'amics que gr\u00e0cies a aquest invent dels dissabtes anem confluint per aquests indrets. El\u2026","rel":"","context":"A "General"","block_context":{"text":"General","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/category\/general\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/_GgLw52r2N3I\/SWHgHuK6JfI\/AAAAAAAAIow\/ZN47BrlkXPE\/s800\/100_1769.jpg?resize=350%2C200","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/_GgLw52r2N3I\/SWHgHuK6JfI\/AAAAAAAAIow\/ZN47BrlkXPE\/s800\/100_1769.jpg?resize=350%2C200 1x, https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/_GgLw52r2N3I\/SWHgHuK6JfI\/AAAAAAAAIow\/ZN47BrlkXPE\/s800\/100_1769.jpg?resize=525%2C300 1.5x"},"classes":[]}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=175"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}