{"id":138,"date":"2009-04-29T18:59:07","date_gmt":"2009-04-29T16:59:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/04\/29\/cinc-cims-amb-10h38\/"},"modified":"2009-04-30T11:32:55","modified_gmt":"2009-04-30T09:32:55","slug":"cinc-cims-amb-10h38","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/04\/29\/cinc-cims-amb-10h38\/","title":{"rendered":"Els Cinc Cims amb 10h 38′"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Sonava b\u00e9 aix\u00f2 dels \u00abcinc cims\u00bb i aprofitar l’experi\u00e8ncia de les vuit edicions anteriors i llegint f\u00f2rums antics, et podies fer una idea del que m’esperava. Doncs sempre hi ha coses que fan que la jornada no sigui previsible. Arribo perfecte al centre excursionista de Castellar, all\u00e0 saludar a l’Anna, la muller de Josep M\u00aa Torras, un mite del m\u00f3n de les curses i excursionisme i de moltes altres coses.<\/p>\n


\n
\n
\nTamb\u00e9 puc parlar amb algun altre amic i just quan deixava el control de sortida, em trobo a l’Anna Cos, J.L.Franco i l’Alfred que aviat em passarien i for\u00e7a de pressa. Tamb\u00e9 just a la sortida Xavier Caros preparant els bastons.
\nSegueixo a la gent i miro les tires pl\u00e0stiques fins deixar la ciutat i inicio el recorregut en direcci\u00f3 al canal de Santa Agn\u00e9s, que no conec gaire, per\u00f2 que sento que es diu aix\u00ed. Anem enfilant la muntanya sense massa bones vistes, per la boira baixa.
\n
\n
\nAmb aquest noi vaig pujar a la Mola i una n\u00f2ia que havia fet la marxa dels matxos la setmana passada
\n
\nArribo dalt, fitxo i cap al Montcau. All\u00e0 em creuo amb els tres companys abans citats que anaven de baixada pel mateix lloc on nosaltres puj\u00e0vem.<\/p>\n


\n
\nDalt el Josep M\u00aa ens fitxava i fa anar el comentari de que encara ens escaparem de la pluja i pot sortir el sol. Alguna goteta anava caient. Arribo a Coll d’Eres i vaig baixant direcci\u00f3 a la font del Llor i vindria la primera sorpresa: m’equivoco i quan no veig senyals penso, torna enrera i venien un parell perduts com jo, que insisteixen en que anava b\u00e9. Doncs no, s’ha de tornar a recular per segona vegada. Ara si, hi tornem i al cap de poca estona ens posem pel mig d’unes bardisses que no hi ha manera de sortir-se’n, tot i que ara ja \u00e9rem quatre. Un d’ells, em recordava algun familiar meu, amb un parlar d’all\u00f2 m\u00e9s educat i amb un fil agradable. Tot esgarrinxat i sagnant una mica, tornem a la via bona i decideixo deixar els dos esverats per anar pel meu compte i aix\u00ed mica en mica arribar, a la font del Llor on els r\u00e0pids passaven de llarg i m’aturo a retratar i veure una mica.<\/p>\n


\n<\/p>\n

<\/p>\n

Aviat trobarem un avituallament on la coca i el cacaolat ajudaran a refer-se de l’aventura,<\/p>\n


\nAra vaig seguint tot sol i tot i que les senyals no em donen confian\u00e7a,
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n<\/p>\n

vaig endavant, fins que a un lloc i de lluny veig que els que em precedeixen a bastant dist\u00e0ncia es salten els senyals; els xiulo i jo vaig seguint els senyals.
\n
\n
\n
\n<\/p>\n

Passada una estona venia tot de gent en sentit contrari i em pregunten d’on venim. Eren els que posaven els senyals d’una altre marxa.
\n<\/p>\n

Ara ens anem creuant amb molta gent i en un moment donant veig que \u00e9s \u00abLa Marxa de la regularitat, de Castellar del Vall\u00e8s\u00bb. Un esglai s’apodera de mi: a veure si m’he equivocat i torno a ser a Castellar.
\n<\/p>\n

Vaig a un ritme molt lent i per aquelles casualitats, m’atrapen en Josep Casals i la Marta. I no, tranquil\u00b7litat: estem a Sant Lloren\u00e7 Savall.
\n<\/p>\n

Fitxem a la pla\u00e7a i em diuen que van buscant un lloc on veure, ja que no porten beguda i van patint.<\/p>\n


\n
\nA en Josep li ofereixo de la que porto, per\u00f2 ser\u00e0 a raig de canti del proper control on veu tant, que incl\u00fas no li senta massa b\u00e9.
\n<\/p>\n

Passem una bona estona trotant i xerrant i veig que m’estic desgastant molt r\u00e0pidament i quan veig un grupet els deixo marxar i veig com desapareixen mica en mica tots dos.
\nAra venia el que creia que m’escaparia. Unes gotes molt grosses donaven un pista de la tempesta que aviat em deixaria mullar de les celles a les ungles dels peus, sense oblidar un mil\u00b7l\u00edmetre. A m\u00e9s, en un moment donat em passa un caminant i donat que hi ha incl\u00fas turmenta el\u00e8ctrica, que aturem els m\u00f2bils. Ara toca treure’s la papalina tota xopa, mullar-se encara m\u00e9s, buscar el m\u00f2bil a la motxilla i tocar l’off. Continuo mig caminant mig patinant i per acabar-ho d’adobar pedre. Arribo a un encreuament on hi havia un avituallament i ens diuen que no podem menjar fins pujar abans a Sant Sadurn\u00ed de Gallifa a fitxar. Entre patinades, les mans fredes com el gel, els ensurts per la meva poca gr\u00e0cia i les espardenyes una mica inadequades, arribo dalt on s’ofereixen en cercar el cart\u00f3 dins de la meva motxilla.
\nAra si, avall una bona estona fins a fer un entrepanet de formatge i un parell de gots de cola.
\nAra si que el cam\u00ed es torna perillosissim per persones com jo que son la patositat en persona, per\u00f2 mica en pica va aturant-se la pluja i va veient-se zones de blau al cel.
\n
\n
\n
\n<\/p>\n

Aqu\u00ed es va donar una an\u00e8cdota, que jo analitzant veia clar que no seria capa\u00e7 de sortir aixut de passar aquest tronc, deixo passar a qui m’anava darrera que semblava un expert, i peu a l’aigua i a m\u00e9s deixa el tronc mullat. Ve un altre home i tamb\u00e9 el deixo passar dient que ho estic estudiant. Fa gr\u00e0cia, que ho veu clar\u00edssim. Mala sort que havia amagat la c\u00e0mera, donat que va anar tot ell al mig de l’aigua de quatre potes. Jo, a partir de les pedres: tamb\u00e9 peus dins.
\nAra b\u00e9 el Farell on fem una bona recuperaci\u00f3
\n
\n
\n<\/p>\n

Pujant, pujant fins el Pic del Vent, arribo dalt, miro les boniques vistes i al cap d’una estona tornava a estar perdut.<\/p>\n


\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n<\/p>\n

Refaig les meves passes i vet a qui que em torno a trobar a l’home que hav\u00edem sortit plegats de les bardisses. Vaig descobrir que no s’havia fixat en mi, cosa normal, i m’ajuda amb el seu coneixement i tot i que les senyals no estaven gens clares, ens porta al cam\u00ed. A partir d’aqu\u00ed ja no el deixar\u00e9 i no tan sols aix\u00f2 si no que b\u00e9 un noi de Sabadell amb el que anirem tots tres tota l’estona, anar parlant de tot tipus de temes relacionats amb caminades, maratons, marxes, racons fins al puig de la creu on el control ens informa que han passat setanta-cinc persones.
\nAnem baixant i passem que davant de casa seva, on tota la seva fam\u00edlia l’estan esperant i fan boniques bromes, tot molt divertit.<\/p>\n


\n
\n
\nAl centre ens donen una samarreta, un llibre, un tall de coca i cola, i saludo de nou l’Anna de’n J.Torras i cap a casa amb les ganes de repetir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sonava b\u00e9 aix\u00f2 dels \u00abcinc cims\u00bb i aprofitar l’experi\u00e8ncia de les vuit edicions anteriors i llegint f\u00f2rums antics, et podies fer una idea del que m’esperava. Doncs sempre hi ha coses que fan que la jornada no sigui previsible. Arribo perfecte al centre excursionista de Castellar, all\u00e0 saludar a l’Anna, la muller de Josep M\u00aa […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-138","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=138"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/138\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}