{"id":121,"date":"2009-03-14T14:28:19","date_gmt":"2009-03-14T12:28:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/03\/14\/perduts-al-bosc\/"},"modified":"2009-03-14T14:28:19","modified_gmt":"2009-03-14T12:28:19","slug":"perduts-al-bosc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/03\/14\/perduts-al-bosc\/","title":{"rendered":"Perduts al bosc"},"content":{"rendered":"


\nPerduts, si perduts. Ens han esborrat un circu\u00eft molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposici\u00f3 de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: an\u00e0vem b\u00e9. D\u00faiem al capdavant en Vicen\u00e7, que tenia al cap el que avui vol\u00edem fer i vet aqu\u00ed que no ens hem fet un embolic. Total; una an\u00e8cdota m\u00e9s. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d’un tamany immens estaven barrant el pas. B\u00e9 tret d’aix\u00f2, el dia era llampant i fant\u00e0stic per la pr\u00e0ctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que est\u00e0 treballant la seva lesi\u00f3, com la Montse que feia dies que no venia.
\nUn luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campi\u00f3 de Marat\u00f3 de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a m\u00e9s t\u00e9 que suportar un mal a l’esquena que fa una bona colla d’anys li fa companyia.
\nUn molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la t\u00edpica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar m\u00e9s lluentor l’entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.
\n
\nAbandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma
\n
\nMolts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja \u00e9s un habitual.
\n
\nCom riem tots, per\u00f2 venir d’anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Per\u00f2 ens ho passem b\u00e9. Aqu\u00ed hi havia una bona pujada. L’Agust\u00ed de color taronja, una gran atleta.
\n
\nEn Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant
\n
\nVicen\u00e7 i Gemma a punt del re-agrupament
\n
\nAntonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, per\u00f2 que va entrenant
\n
\nTota una bona colla passant per Sabadell.
\n
\nAra entrarem al bosc de Can Deu
\n
\nEn Jos\u00e9 Antonio refrescant-se de valent, sota l’atenta mirada del Sr. Metge
\n
\nEn Xavi i el Pere, travenssant la carretera local
\n
\nI el tancament de grup, amb molt bones sensacions atl\u00e8tiques tots tres<\/p>\n

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l’Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure’ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.<\/p>\n\n\n\n\n
\"Missatge\"<\/a>Publicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte: <\/td>\n\"Respondre<\/a> \"Editar\/Esborrar<\/a> \"Esborrar<\/a> \"Veure<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\n
\n<\/td>\n<\/tr>\n

\nLa Rosa Cos, va comen\u00e7ar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quil\u00f2metres, pr\u00e0cticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s’ho passa b\u00e9. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, per\u00f2 li b\u00e9 d’origen i de fam\u00edlia que l’esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gr\u00e0cies a aquestes trobades tenim l’oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circu\u00eft molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposici\u00f3 de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: an\u00e0vem b\u00e9. D\u00faiem al capdavant en Vicen\u00e7, que tenia al cap el que avui vol\u00edem fer i vet […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-121","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/121","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=121"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/121\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=121"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=121"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}