{"id":1181,"date":"2012-01-25T15:03:13","date_gmt":"2012-01-25T14:03:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=1181"},"modified":"2012-01-25T15:03:28","modified_gmt":"2012-01-25T14:03:28","slug":"un-dinosaure-entre-els-mossenaires","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2012\/01\/25\/un-dinosaure-entre-els-mossenaires\/","title":{"rendered":"Un DINOSAURE entre els mossenaires"},"content":{"rendered":"

El Dinosaure d’en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. \u00c9s un monument curi\u00f3s i \u00fanic, almenys d’aquestes caracter\u00edstiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d’ara per molts ser\u00e0 com l’\u00e8poca dels Dinosaures, <\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

El recorregut ha estat noved\u00f3s, donat que arribats a l’estaci\u00f3 de Rodalies de Torrebonica, ens hem dirigit cap a Torre sana i just al qm. 4,2 ens hem retratat per la posteritat.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Agraeixo a tots que heu fet costat a la iniciativa i la tornarem a repetir, donat que he sentit molt bons comentaris de la iniciativa.<\/strong><\/span><\/h2>\n

A la tornada, i just a l’encreuament on abans hav\u00edem passat, hem convidat a qui volgu\u00e9s fer un xic menys a tornar just pel mateix cam\u00ed i a qui li vingu\u00e9s degust, anar a perimetrar el camp de golf per completar aproximament els 10 qms.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Hem destacat que l’Alex de nou feia marca personal i ens regalava cr\u00f2nica<\/a> i ho exposava al nostre f\u00f2rum i hem tingut de nou noves amigues i amics que s’estrenaven com a mossenaires, com son la muller de l’Alberto Serrano i una amiga de la parella.<\/strong><\/span><\/h2>\n

Agra\u00efts i us tornem a esperar el proper dissabte, en una setmana important donat que tindrem una nova edici\u00f3 de la prestigiosa Mitja Marat\u00f3 Ciutat de Terrassa que tindr\u00e0 lloc a l’endem\u00e0 del no m\u00e9s prestigi\u00f3s: l’Entrenament en Grup a Torre Moss\u00e8n Homs.<\/strong><\/span><\/h2>\n


\n<\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n
\n

<\/strong> <\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n
\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n

Moment en el que tots ens constru\u00efm el nostre record, \u00fanic moment ! <\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Ara un estudi fotogr\u00e0fic<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nFet l’experiment en Dani, Vicen\u00e7 i Juli en primer terme<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nLlu\u00eds, Eva, Joaqu\u00edn, Joan
\n\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nA en Robert, avui els Sabadellencs han tingut representaci\u00f3 amb ell i un amic<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEn Manuel Exp\u00f3sito, Diego Garcia i Emilio Exp\u00f3sito<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nEl grup anat a buscar el cam\u00ed del golf<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"
\nInnegable que el lloc s’ho val. Bonic i encisador<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

Ara us posem una mica d’explicaci\u00f3 que hem trobat del lloc on hem anat per primera vegada;<\/strong><\/span><\/h2>\n

segons informaci\u00f3 obtinguda a:<\/strong><\/span><\/h2>\n

http:\/\/www.xtec.cat\/<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n

Roc Alabern, artista Terrassenc 1945-2003
\n\"\" <\/strong><\/span><\/span><\/h2>\n


\nRoc Alabern t\u00e9 un lloc dins de la nostra hist\u00f2ria de l\u2019art i \u00e9s segurament l\u2019artista m\u00e9s complert que ha donat Terrassa dins dels moviments de l\u2019art contemporani. <\/strong><\/span><\/h2>\n

Els or\u00edgens pict\u00f2rics van ser a la seva Terrassa nadiua als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l\u2019entorn amb el pintor Floreal Soriguera.<\/strong><\/span><\/h2>\n

En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York , on hi va fer una curta estada. M\u00e9s endavant als anys 90 va viatjar als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica a Denver, Colorado, on juntament amb 7 artistes catalans varem fer una exposici\u00f3 en motiu d\u2019un intercanvi cultural. M\u00e9s tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a New M\u00e8xico. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos.<\/strong><\/span><\/h2>\n

En els \u00faltims deu anys de la seva vida va anar a viure al Baix Empord\u00e0, a Fonteta. En Roc se sentia atret per la naturalesa. A la Bisbal d\u2019Empord\u00e0 va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats.<\/strong><\/span><\/h2>\n

L\u2019obra d\u2019en Roc Alabern \u00e9s al llarg de la seva traject\u00f2ria un viatge d\u2019anades als or\u00edgens de la modernitat i la contemporane\u00eftat. Tota la seva obra \u00e9s un assaig de descodificaci\u00f3 de l\u2019art modern i la seva problem\u00e0tica i tamb\u00e9 un debat entre la naturalesa i l\u2019abstracci\u00f3. L\u2019artista va dedicar tota la seva vida a l\u2019art com a estrat\u00e8gia de lluita intel\u2022lectual i de viv\u00e8ncia per descobrir l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019art i els seus mecanismes creant el seu propi model pict\u00f2ric.<\/strong><\/span><\/h2>\n

\u00abL\u2019art a nivell personal representa la possibilitat de llibertat\u201d Roc Alabern, 1983<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h2>\n

Dinosaure. Roc Alabern (1986)<\/strong><\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Dinosaure d’en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. \u00c9s un monument curi\u00f3s i \u00fanic, almenys d’aquestes caracter\u00edstiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d’ara per molts ser\u00e0 com l’\u00e8poca dels Dinosaures, El […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1181","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1181"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1181\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1186,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1181\/revisions\/1186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}