{"id":1114,"date":"2011-12-17T14:27:31","date_gmt":"2011-12-17T13:27:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=1114"},"modified":"2011-12-17T14:27:38","modified_gmt":"2011-12-17T13:27:38","slug":"marato-de-castello-quin-globus-porto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2011\/12\/17\/marato-de-castello-quin-globus-porto\/","title":{"rendered":"Marat\u00f3 de Castell\u00f3: quin globus porto !!"},"content":{"rendered":"

Una marat\u00f3 no \u00e9s qualsevol cosa i molt ho sabem i el respecte que li tenim \u00e9s m\u00e0xim. Jo venia d’una recent retirada d’un 100 de pista i a m\u00e9s m’havien quedat dubtes de tornar a presentar-me a una prova de tanta resist\u00e8ncia. Amb els entrenaments que tinc la sort de fer acompanyat de molts amics, sabia que de fons no me’n faltava, per\u00f2 per fer segons quins ritmes, abans t’hi has de pensar. Els darrers entrenaments en feien pensar d’esborrar-me de sortir: per\u00f2 un no se qu\u00e8 interior em deia que era important i m\u00e9s aprofitant els entrenaments que han anat sedimentant en mi.<\/p>\n

Les sortides esportives les enfoquem a m\u00e9s com a tur\u00edstiques. A Castell\u00f3 hi hem estat en for\u00e7a ocasions de passada, sobretot a dinar quan an\u00e0vem a una marat\u00f3 que aprecio molt, com \u00e9s la de Val\u00e8ncia. El viatge el fem per carreteres nacionals, per estalviar-nos els seixanta-euros que costa l’autopista i com a primera aturada tenim clixat un forn a l’Hospitalet de l’Infant que fan un suc de taronja i uns entrepans que et posen de molt bon humor. L’hotel de Castell\u00f3 el vam triar a booking.com prop de la sortida i va \u00e9sser el Jaume I, on a m\u00e9s ens van tractar molt b\u00e9.
\n\"\"
\nL’Oriol i la Marisol, sense els quals aquest viatge no hagu\u00e9s estat tan interessant. Em fan costat i m’animen i els ho agraeixo. Es retraten al costat del monument del que gr\u00e0cies al qual tenim el sistema de medici\u00f3: el metro, en Pierre Mechain que va morir a Castell\u00f3<\/p>\n

Recullit el pitrall a la fira i visitats els stands, fem recorreguts per la ciutat i anem a dinar a un lloc que ens satisf\u00e0 tant que al diumenge repetir\u00edem.<\/p>\n

\"\"
\nja em la bossa amb el pitrall i amb el nostre fill l’Oriol, que a m\u00e9s d’entrenar de vegades plegats ens acompanya molts cops a les nostres sortides esportives<\/p>\n

\"\"
\nAquest arbre deu ser centenari, i per les dimensions \u00e9s el m\u00e9s gran que hem vist a les nostres vides. \u00c9s impressionant<\/p>\n

\"\"
\n\"\"<\/p>\n

El que m’agrada molt de Castell\u00f3, \u00e9s la quantitat i quantitat de d’estatues que hi ha per tot arreu. Moltes amb un realisme calcat de la realitat, que son les que m\u00e9s m’agraden a mi. Un dia ens podrien dedicar a retratar-les i us ven asseguro que n’hi ha moltes. A mi el que diuen art moderns, senzillament no m’agrada. En canvi, tot el que vaig veure Castell\u00f3 m’encanta. Ser\u00e0 que tinc avantpassats fa un parell de generacions Castellonines. Per cert que vaig veure apuntants divuit persones amb el cognom \u00abMoliner\u00bb<\/p>\n

\"\"
\n\"\"
\nUna olivera mil\u00b7lenaira molt ben cuidada. Diu molt dels habitants d’aquesta gran ciutat.
\nEm va sobtar que hi havien pisos per vint-i-nou milt euros de m\u00e9s de setanta metres quadrats a la venda: vol dir que les persones podrien viure sense hipotecar de per vida la seva exist\u00e8ncia, com passa a moltes persones que coneixem i que ens envolten. Em va fer pensar i reflexionar sobre els preus dels habitatges.<\/p>\n

El dia \u00abD\u00bb a la hora \u00abH\u00bb Vaig cap a la sortida tot tranquil i ja pel cam\u00ed xerro amb un atleta d’Olesa i a la meta m’ubico i veig com est\u00e0 muntada la graella, els camions que traslladaran la roba que ens treurem i no veig a ning\u00fa de moment, conegut.<\/p>\n

Em poso a l’hora a la g\u00e0bia que corresponia al meu pitrall i per sort puc parlar amb en Fernando del Corral i Jordi Serrano, als que no conec massa i si amb en Bartolom\u00e9 Serrano: un dels meus \u00eddols, que anava a ajudar en el que fos. Per cert que no tenia segur si acabaria la marat\u00f3 i la va acabar molt b\u00e9 amb tres hores. Quin orgull te aquest home, en Bartolom\u00e9 !<\/p>\n

Per aquelles coses aqu\u00ed em vaig comen\u00e7ar a fabricar la meva pel\u00b7l\u00edcula. La mala mem\u00f2ria m’havia fet deixar el garmin gps a casa i no sabia quin ritme adoptar, encara que si\u00a0 al que podia aspirar i em feia il\u00b7lusi\u00f3. I pels voltants corria el globus de les 3h15 , que no vaig deixar de mirar mentre ens esper\u00e0vem i que poc sabia que seria el protagonista de la meva aventura.
\nPels que no estan acostumats, a les maratons hi ha una persona que porta un globus inflat d’hidr\u00f2gen amb el temps el que te previst portar a qui el segueixi, i no t’has d’amo\u00efnar de mirar el rellotge.<\/p>\n

Va de Globus:<\/span><\/p>\n

Quin globus porto !!<\/span><\/p>\n

Als comen\u00e7aments \u00e9s baixada i com m’esperava i \u00e9s t\u00edpic dels Valencians, la pres\u00e8ncia de focs d’artifici. Per\u00f2 anava convenient taponat d’orelles. Tinc que reconeixer que va ser molt bonic i discret i em van, incl\u00fas, agradar tot i t\u00e9mer els ensurts que en fan patir.<\/p>\n

Un amic, en Paco Porras, m’havia comentat que hi hauria en Ricardo Abad<\/a>, un atleta genial que a m\u00e9s de c\u00f3rrer en la consecuci\u00f3 de Guinness, ho fa per aconseguir diners per a obres ben\u00e8fiques. Se que est\u00e0 fent una marat\u00f3 di\u00e0ria i ho pensa fer durant cinc-cents dies. M’he situat prop per veure-ho en viu i en directe. De vegades visito el seu blog on ho posa tot.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

B\u00e9; anar encabit en un grup costa una mica i et toques de colzes, de vegades topes amb alguna espardenya i ets apartat sense voler. Anava, diguem, a tocar del globus i sense adonar-me’n al poc, estava molt endarrerit. Llavors decideixo imantar-me al globus i tan prop anava que m’m’anava colpejant la gorra. De la resta del grup acabes sentint com que formen part de tu. Tota l’estona som els mateixos i vas com assegut dins d’un cotxe, encara que a 4’37 de promig.<\/p>\n

Una gran alegria \u00e9s veure com una molt bona amistat, l’Eduard Mart\u00ednez em ve expressament a saludar a les primeres posicions i es mant\u00e9 a l’\u00f2rbita del globus tamb\u00e9. Per\u00f2 vaig centrat i ens fem una abra\u00e7ada, per\u00f2 ens posem els dos a la feina amb total concentraci\u00f3: repeteixo que una marat\u00f3 no es cap broma i molts sabem que tard o d’hora ens haurem d’enfrontar amb la manca de for\u00e7a per desgast d’aquesta.<\/p>\n

Al qm 21 i escaig va tenir un relleu la llebre i van apar\u00e8ixer dues persones tot vestides de groc on darrera la samarreta posava \u00absigueme\u00bb i un 3’15 immens. Una imatge que ens acompanya i ens alecciona en aquest important ritme, almenys per mi.
\nAra d\u00faeiem dues persones: l’una amb el globus i l’altre amb un cartellet pesat de fusta que duia amb molt d’orgull on el grup ens manten\u00edem bastant compacte. Perd\u00edem unitats i algunes s’avan\u00e7avem, per\u00f2 els nostre referent era aquell. Jo m’hi sentia immantat, fins al 38 que vaig comen\u00e7ar a flaquejar i a fer la goma. Imagineu si son bona gent les nostres llebres, que m’ofereixen un sobret de gel que m’afanyo a acceptar.<\/p>\n

Les rectes finals les vaig fer com el m\u00e9s feli\u00e7 del mon, rient i aixecant els bra\u00e7os. Per cert, a les imatges que surten a internet el globus em tapa: per\u00f2 el m\u00e8rit ha estat en les llebres a qui des d’aqui vull agrair que han estat la clau per fer la marat\u00f3 a ritme per primera vegada a la vida i ja en porto vint-i-una de maratons.<\/p>\n

La medalla, tovallola, samarreta, regals, i tot per mi perfecte i de deb\u00f2 que si penseu en fer una marat\u00f3, aquesta poseu-la. Penseu que el p\u00fablic Castellon\u00ed i els acompanyants dels maratonians estan a moltes parts del circuit, i per nosaltres els corredors, ens empenyen a c\u00f3rrer i qualsevol mostre d’afecte i \u00e0nim, ens ajuda i aixi ho vull recon\u00e8ixer. Gr\u00e0cies p\u00fablic. Per cert: en van dir Pepote i em va fer gr\u00e0cia. Eiii ! Al dur el dorsal amb el nostre nom, sempre hi ha qui t’anima pel nom.<\/p>\n

Gr\u00e0cies Marat\u00f3 de Castell\u00f3 i a tots , amics d’entrenament que em permeten tenir el puntet just de forma per afrontar amb garanties 42.195 metres meravellosos.<\/p>\n

\"\"
\nLa familia Chamorro Serrano, em regala aquestes dues fotografies al darrers quil\u00f2metres, concretament al 41.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
\nAquesta que m’envia en Xavier Carracedo, m’encanta: \u00e9s quan veus l’entrada del Parc i el final feli\u00e7<\/p>\n

\"\"
\nAquesta que em fa la meva muller, la Marisol, \u00e9s on tinc les mes bones vibracions que us pugueu imaginar<\/p>\n

\"\"<\/a>
\nI el globus el gran protagonista, a tots els que he compartit aquests moments i sobretot a les llebres: gr\u00e0cies !!<\/p>\n

i el meu diploma que guardar\u00e9 per in secula seculorum<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Si ho has llegit tot, si que et mereixes un diploma. Gr\u00e0cies per llegir-me i espero que t’hagi servit<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una marat\u00f3 no \u00e9s qualsevol cosa i molt ho sabem i el respecte que li tenim \u00e9s m\u00e0xim. Jo venia d’una recent retirada d’un 100 de pista i a m\u00e9s m’havien quedat dubtes de tornar a presentar-me a una prova de tanta resist\u00e8ncia. Amb els entrenaments que tinc la sort de fer acompanyat de molts […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1114","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1114","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1114"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1114\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1120,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1114\/revisions\/1120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1114"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1114"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}