{"id":104,"date":"2008-01-31T19:00:50","date_gmt":"2008-01-31T17:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2008\/01\/31\/la-nostra-sant-silvestre-manlleuenca-2\/"},"modified":"2009-01-11T09:17:29","modified_gmt":"2009-01-11T07:17:29","slug":"la-nostra-sant-silvestre-manlleuenca-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2008\/01\/31\/la-nostra-sant-silvestre-manlleuenca-2\/","title":{"rendered":"La nostra Sant Silvestre Manlleuenca"},"content":{"rendered":"

Mancaven encara uns dies per decidir-se per les curses a fer, i tot i tenir la Sant Silvestre Manlleuenca (la sansi dels Costa), com a cursa preferent, ens trob\u00e0vem que enmig dels menjars familiars, i ens vol\u00edem donar un par\u00e8ntesi despr\u00e9s d’una pila d’anys d’anar-hi, sempre amb bons records. Ves per on, l’Oriol ens diu que li faria il\u2022lusi\u00f3 fer-la i: dit i fet. No tinc un no, per anar a fer una cursa i m\u00e9s quan hi van degust.
\nSortim direcci\u00f3 a Manlleu, tot vigilant de que no ens pass\u00e9s com fa dos anys a que el GPS ens va fer travessar Vic. Els vuitanta cinc que separen casa nostra de casa els Costa, no son res, pensant ho b\u00e9 que ens ho passarem.
\nPosats a explicar i ara que ens refiem tant de les m\u00e0quines, vaig posar i em va fer gr\u00e0cia: carrer de l’Amistat. Aquest \u00e9s paral\u2022lel a l’Avinguda Roma, que \u00e9s on es desenvolupa any rera any el feli\u00e7 esdeveniment.
\nAmb prou temps, anem a recollir el pitrall, on el fill de la Rosa Maria i en Josep, que duia l’ermilla reflectant al rev\u00e9s i ens va fer gr\u00e0cia, ens diu \u00abja heu mirat la llista\u00bb; i \u00e9s que ho fan perfecte. Busques el teu nom i el n\u00famero i et donen el pitrall. Com a una de les millors Sant Silvestre i la m\u00e9s antiga, fins el m\u00e9s petit detall. La Rosa Maria fent de reportera. Els dic als de casa, anem a saluda’ls, per qu\u00e8 son com de fam\u00edlia, despr\u00e9s de tants d’anys de trobar-nos per qualsevol raconet de Catalunya en la cursa m\u00e9s inesperada.
\nPer sort veiem uns amics, com en Joan Massachs i la Nuria Ruiz, que venen des de la primera edici\u00f3. En Joan ha fet les vint-i-dues. Fem una xerradeta; recordem que la N\u00faria ja hi portava a la seva neboda, que ara \u00e9s tota una senyora; i jo renovo per la Penya 100 un any m\u00e9s. Soc de quatre associacions atl\u00e8tiques, per\u00f2 aquesta \u00e9s especial. Una gent amb una estimaci\u00f3 immensa per l’ultrafons i de la que enorgulleixo de pert\u00e0nyer.
\nB\u00e9, parlant de la cursa: ens anuncien que enguany hav\u00edem augmentat les barrers de turrons, per\u00f2 que com que no s’esper\u00e0ven tanta gent, podria ben b\u00e9 passar que al final manqu\u00e9s alguna. Crec que no va passar, per\u00f2 motivava m\u00e9s per c\u00f3rrer. Una barra Manlleuenca no pot mancar al costat del ra\u00efm que ens pendrem m\u00e9s tard davant del televisor i la torre agbar amb el Molina de deb\u00f2 i el de Pol\u00f2nia.
\nSurto enmig de la gentada, i encara que costa agafar un ritme pel munt de gent, despr\u00e9s de mig quil\u00f2metre ja vaig a una bona velocitat de creuer. Una volta curta i tres de llargues per completar els 4.800 metres i buscant amb la mirada la complicitat de la Marisol cada cop que ens creuem. Passo meta fregant els dinou minuts, una mica m\u00e9s lent que fa anys, tot i que al darrer havia anat al costat de la Marisol. Travesso meta, recullo barra, els dono als nens i vaig a fer els darrers metres tots dos i, unes fotografies; torno a xerrar amb en Joan i la N\u00faria i cap a casa. Un bon balan\u00e7 i una any m\u00e9s content de fer la darrera cursa de l’any a Cals Costa.<\/p>\n


\n
\n
\n
\n
\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mancaven encara uns dies per decidir-se per les curses a fer, i tot i tenir la Sant Silvestre Manlleuenca (la sansi dels Costa), com a cursa preferent, ens trob\u00e0vem que enmig dels menjars familiars, i ens vol\u00edem donar un par\u00e8ntesi despr\u00e9s d’una pila d’anys d’anar-hi, sempre amb bons records. Ves per on, l’Oriol ens diu […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-104","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=104"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}