{"id":1032,"date":"2011-10-23T15:00:43","date_gmt":"2011-10-23T14:00:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/?p=1032"},"modified":"2011-10-23T15:00:46","modified_gmt":"2011-10-23T14:00:46","slug":"fracas-als-100-qm-den-pep","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2011\/10\/23\/fracas-als-100-qm-den-pep\/","title":{"rendered":"Frac\u00e0s als 100 qm. d’en Pep"},"content":{"rendered":"

Ja se que \u00e9s un t\u00edtol molt dur, per\u00f2 quan surts d’un lloc per arribar a un altre i no hi arribes: es pot dir que amb all\u00f2: has fracassat. Ho pots decorar amb boniques paraules i tot el que vulguis; per\u00f2 no has arribat. Que hi has estat prop: per\u00f2 no has arribat.<\/p>\n

Vull fer un escrit r\u00e0pid i no se si me’n sortir\u00e9. Primer agrair a tots i a cadasc\u00fa dels que m\u00fatuament ens animem i que sense aquesta fam\u00edlia que entre tots hem creat, ens ajuda a viure un xic millor. I \u00e9s que c\u00f3rrer \u00e9s mitja vida per tot el que comporta. Els que em coneixen, saben m\u00e9s o menys com soc i saben la meva bona intencionalitat en tot el que faig i estic segur com molts estan tristos i a ells vull animar-los.<\/p>\n

Nom\u00e9s \u00e9s c\u00f3rrer i hi ha moltes oportunitats de fer-ho: a la muntanya, a instal\u00b7lacions esportives, per pobles i ciutats i en el cas del 100 de pista \u00e9s una lluita amb un mateix, el poder mental i la lluita amb la contrarietat i el cansament.<\/p>\n

Com m’hi presento? :
\n– L’aspecte mental tampoc el duia massa resolt; el meu entorn m\u00e9s immediat no volen que corri dist\u00e0ncies llargues i aix\u00f2 m’influeix.
\n– La part laboral negativa des de fa un any, em fa c\u00f3rrer un xic desanimat: no trobar el cam\u00ed d’encarrilar la feina m’amo\u00efna i ho portes en tot moment.
\nI com a positiu;
\n– Saber que els amics esportius estan en la seva majoria contents amb els projectes engegats com \u201cEntrenaments en grup a Torre Moss\u00e8n Homs\u201d i \u201cArec Terrassa\u201d dona for\u00e7a. Ser reconegut a entorns com a referent, encara que intento no creure-m’ho. A base de que t’ho diguin, t’omple de responsabilitat.
\n– Que f\u00edsicament estic fort, ho s\u00e9 i per aqu\u00ed \u00e9s possible haver afrontat una prova molt dura amb un exc\u00e9s d’optimisme.<\/p>\n

Les xarxes socials, que les trobo la revoluci\u00f3 dels darrers anys i que estan canviant a la societat molt m\u00e9s del que imaginem , tamb\u00e9 amb la nostra afici\u00f3 de c\u00f3rrer ho est\u00e0 fent. Facilita estar prop de persones que si no fos per aquest fen\u00f2nem social, ni coneixerem i reps pluja de bones vibracions per part dels que practiquem aquest esport..
\nPer algunes persones et sents referent, per altres un fet noticiable, per la majoria un m\u00e9s.<\/p>\n

Doncs b\u00e9; tornant a la pista. Vaig comen\u00e7ar amb la idea d’anar sol, sense enredar-me i vaig tornar a embolicar-me amb ritmes que no deurien ser els meus i no me’n vaig adonar fins que un conjunt de males sensacions com: no poder c\u00f3rrer, marejos, no poder veure l\u00edquids, no poder ingerir aliments i encara que la lluita era interior i la meta no era lluny, em van mirar la pressi\u00f3 i estava a 7 d’alta i 4 de baixa: va ser definitiu per una de les millors decisions que podia prendre: la retirada. Vaig perdre cinc quilos, un 7% del meu pes i tampoc era normal.<\/p>\n

La primera retirada des de que practico aquest tipus de proves i sempre m’havia preguntat que sentiria. Doncs una sensaci\u00f3 desconeguda i un munt de preguntes. Per\u00f2 b\u00e9: si trobo la soluci\u00f3 a la baixada de tensi\u00f3 ho tornarem a provar; si no haur\u00e0 estat l’\u00faltima vegada.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a tots i cadasc\u00fa i desmitificant la import\u00e0ncia, tan sols dir que avui estic perfecte, tot i la decepci\u00f3.<\/p>\n

\"\"
\nla fotografia que fa Pep Mota al sortida amb primer terme en Javier Lozano, que a m\u00e9s va v\u00e8ncer<\/p>\n

\"\"
\nEn aquesta fotografia d’en Sebastian Chamorro, Davant en Joan Compte; un home ple d’an\u00e8cdotes, consells, amb un car\u00e0cter magn\u00edfic i una fortalesa enorme. No fa massa, un o dos anys, va fer l’Spartathlon : una prova nom\u00e9s apte per gent molt especial: com ell.<\/p>\n

\"\"
\nL’Albert Cardona ens retrata amb la N\u00faria Ruiz: tota una instituci\u00f3 de les proves de 100 quil\u00f2metres i que van crear un club. La Penya D.Catalan, que apropava els 100 quil\u00f2metres als Catalans.<\/p>\n

\"\"
\nEn Jos\u00e9 Manuel Portero, retrata en Paco Robles, que \u00e9s un home capa\u00e7 d’haver realitzat cent noranta quatre proves d’ultrafons; guanyador de moltes d’elles com la Marxa Rom\u00e0nica i que ha fet l’Ultra Trail del Montblanc. M’explicava que ha fet d’ajut i suport, en poc m\u00e9s de en quinze dies de difer\u00e8ncia a grups per fer Cavalls del Vent amb uns temps determinats, per sota de vint hores.<\/p>\n

\"\"
\nEn Juan Chamorro, tamb\u00e9 ens ha vingut a animar i en un moment en el que encara em sentia valent.<\/p>\n

\"\"
\nEn Pep Mota ens retrata amb aquest mite: Francisco Javier L\u00e1zaro Merino de Fuenlabrada, va passar uns moments molt dolents de mal d’esquena, i van poder intercanviar moments de conversa importants. No volia marxar de Terrassa sense acabar la prova, i va patir un munt. \u00c9s una persona capa\u00e7 de c\u00f3rrer el 100 amb poc m\u00e9s de 8h i fer proves com el Veleta.<\/p>\n

Doncs gr\u00e0cies a tots per recolzament i em sap greu que no m’ha sortit com volia.<\/p>\n

Tamb\u00e9 gr\u00e0cies pels \u00e0nims abans i despr\u00e9s i com sabeu: el c\u00f3rrer \u00e9s l’excusa per gaudir d’un munt de gent i de llocs que val molt la pena.<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja se que \u00e9s un t\u00edtol molt dur, per\u00f2 quan surts d’un lloc per arribar a un altre i no hi arribes: es pot dir que amb all\u00f2: has fracassat. Ho pots decorar amb boniques paraules i tot el que vulguis; per\u00f2 no has arribat. Que hi has estat prop: per\u00f2 no has arribat. Vull […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1032","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1032","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1032"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1032\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1038,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1032\/revisions\/1038"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1032"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1032"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1032"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}