{"id":102,"date":"2009-01-04T19:29:32","date_gmt":"2009-01-04T17:29:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/01\/04\/un-solitari-a-la-muntanya-de-monserrat\/"},"modified":"2009-01-04T22:57:25","modified_gmt":"2009-01-04T20:57:25","slug":"un-solitari-a-la-muntanya-de-monserrat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/2009\/01\/04\/un-solitari-a-la-muntanya-de-monserrat\/","title":{"rendered":"Un solitari a la Muntanya de Montserrat"},"content":{"rendered":"\n\n
Reconec que soc un solitari, que moltes vegades vaig acompanyat. De vegades penso que dir que m’ho passo tan b\u00e9, denota que anar sol m’agrada. Penso que hi ha un temps per cada cosa i que anar a la muntanya i sentir-se el cor, mirar el paisatge i gaudir-lo, amb el pensament com a \u00fanica companyia. Vas realitzant cr\u00f2niques mentals, penses amb la feina, la fam\u00edlia, els amics: envoltat d’una entorn magn\u00edfic. Que m\u00e9s es pot demanar ? Com cada mat\u00ed, mentre em preparo el caf\u00e8 amb llet, connecto les noticies de tv3, miro el correu i avui incl\u00fas per sentir-me comprom\u00e8s poso al facebook \u00abme’n vaig a intentar pujar corrent de Monistrol a Sant Jeroni pels tres quarts.\u00bb. B\u00e9, senzillament \u00e9s per comprometre’m sense saber a qui li pot importar: a pocs, penso. Pujo al cotxe i miro el rellotge, per saber qu\u00e8 trigo a arribar al punt de sortida, per si torno a repetir, que ser\u00e0 aviat: ja m’ho dic. El rellotge del cotxe marca les 08:06 i a les 08:28 ja soc a la pla\u00e7a de Monistrol. Busco on deixar al cotxe, aparco i em faig una fotografia, posant la c\u00e0mera amb un contenidor d’escombraries: el de pl\u00e0stic per ser m\u00e9s exacte. \u00a0\u00a0Miro la pla\u00e7a emboirada i solit\u00e0ria i tinc la incertesa en aquests moments de s’hi fet una bona tria pel meu primer diumenge de l’any. Penso que els records i pensaments ens els quedem sempre per nosaltres, per\u00f2 com tinc la necessitat d’explicar-los, res millor que la meva petita c\u00e0mera per il\u00b7lustrar un excursi\u00f3 en solitari, per un dels paratges m\u00e9s bonics que conec. Aqu\u00ed em disposo a engegar a c\u00f3rrer. Els senyals coneguts tant del GR com els de la Matagalls en desperten bells records de marxes anteriors i aquests arbres sense fulles, per l’\u00e8poca, em fan feli\u00e7 com moltes altres vegades. Un munt de recorreguts convergeixen pel mateix cam\u00ed. Aquesta pared natural, gaireb\u00e9 no li caben m\u00e9s senyals. Una cosa m’ha passat, que era important. La meva intenci\u00f3 era pujar pels 3\/4, que \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed que conec per aquesta cara de la muntanya. En un moment donat, quan passo per l’encreuament, hi havia un senyal que no em deixa passar, per la recent esllavissada, i imagino per protegir-nos, no em deixa pujar. Faig uns metres, dient que quan ho vegi cru, o alg\u00fa m’alerti girar\u00e9 cua; per\u00f2 aviat canvio de parer i decideixo tornar a la pista i continuar amb l’esperan\u00e7a de trobar una nova manera de d’assolir el meu objectiu. En aquest lloc torno a veure altres possibilitats d’apropar-me a la magn\u00edfica muntanya, amb un r\u00e8tol fet sobre fusta i al foc, que m’agrada i fotografio. Encara no veia clar si podria pujar. Qui sap, i si no hi ha opci\u00f3 i tinc que tornar: quin frac\u00e0s. Fins aquest moment no havia aconseguit ubicar-me, donat que la muntanya estava amagada per la boira. Al veure-la tens un plaer especial. Tinc que tenir present que per aqu\u00ed no he passat mai i no he preguntat si vaig b\u00e9. Uns instants despr\u00e9s i com per art de m\u00e0gia, un claredat en fa adonar que he superat per sota el punt de l’esllavissada, i a la primera ocasi\u00f3, m’enfilar\u00e9 direcci\u00f3 dalt. darrera deixo boniques vistes, emboirades, aix\u00f2 si. \u00a0\u00a0Endevino all\u00e0 lluny la meva Mola estimada, que feia un parell de dies vaig tenir la sort de tornar a veure. Conforme vas pujant, menys boira i millor nitidesa Moments que el mateix cam\u00ed es va obrint Posarem un corredorets d’ateretzo Reconec ara m\u00e9s la Mola Aquests r\u00e8tols m’agraden. En plena era de la inform\u00e0tica, injecci\u00f3 de tinta, el r\u00e8tols plastificats, serigrafiats i no s\u00e9 quatres coses m\u00e9s: unes fustes i lletra feta de forma casolana: m’encanta M\u00e9s senyals, per enlloc diu que \u00e9s per aqu\u00ed: vinga que Montserrat \u00e9s cap amunt. Les escales posen forts als atletes afeccionats com jo; almenys aix\u00f2 diuen. Doncs escales Com puja de r\u00e0pid aix\u00f2. El cor batega i el sento. Bon senyal Que s\u00ed, que \u00e9s per aqu\u00ed. Com m\u00e9s amunt, m\u00e9s avall la boira Quin ensurt; pensava que l’excursi\u00f3 tocava fi: i no. Marcava el cam\u00ed de la dreta: eiii, el de l’esquerra ja me’l conec. Ja se on soc i \u00e9s obert Sempre dic que vull anar a la Santa Cova, i fa un munt d’anys que la miro des d’aqu\u00ed. A veure ! Est\u00e0 clar, no ! Un monjo, de pedra. M\u00e9s tard en veur\u00e9 un de deb\u00f2 carregat amb diaris. Ll\u00e0stima que no l’he retratat. Tenia una pres\u00e8ncia imponent Estic apunt de fer la primera etapa. I la sort que han tingut aquests dies de tenir el telef\u00e8ric. Sense aquest mitj\u00e0 de transport, no s’hagu\u00e9s pogut evacuar tota la gent que va quedar a\u00efllada i ara molt del que es necessita al monestir pot pujar per aqu\u00ed, almenys les coses petites. Primer habitant amb el que trobo en la meva ascensi\u00f3 ! Per mi perfecte que no hi hagi ning\u00fa. M’agrada molt. Tamb\u00e9 entenc que tot aquest patrimoni no estaria tan ben conservat si no fos pels peregrins i els turistes. Posem algun monigot per fer veure que hi havia alg\u00fa. Dos caminadors algun treballador de la zona. Deu n’hi do Vida humana excursionista !! l’excursionista no para quiet, la gent s’amontega per veure l’espectacle Sembla que aquest Abat va tenir molt a veure per que existeixi totes aquestes construccions humanes Cap a Sant Jeroni, que hi manca gent !! Els monjos benedictins son persones que viuen molt d’aprop tot el mon Cristi\u00e0, de fet \u00e9s la seva vida. L’entorn de la muntanya, patrimoni de la humanitat, s\u00edmbol del catalanisme tamb\u00e9, el fa m\u00e9s magn\u00edfic. Els humans constru\u00efm elements que ens donen esperan\u00e7a i ens envoltem de s\u00edmbols i jo, com a persona molt respectuosa admiro l’obra i treballo el meu pensament. Anem per la segona etapa i for\u00e7a important, ara que ja tenim algun s\u00edmptoma de cansament, de fet les escales les pujo dificultosament i sort n’hi ha que les fotografies em distreuen. Em passa que ja estic pensant en tornar-hi quan encara hi soc. Aquesta informaci\u00f3 \u00e9s nova. No fa pas gaire no hi era, reconec que no se massa camins de Montserrat De tant en tant em poso davant de la c\u00e0mera. Algun dia hem pot servir per saber que hi he estat, quan ja no pugui pujar-hi. S\u00e9 que plorar\u00e9. El Pla dels Ocells; aqu\u00ed m’aturo i em poso b\u00e9 les malles que fan que les meves gruixudes cuixes freguin m\u00e9s del compte i pugui acabar amb ferida. Just en aquest moment, veig un corredor que tamb\u00e9 va amunt, amb el seu gosset. Jo tenia de venir amb en Nuck, per\u00f2 a la passejada matutina he vist que anava una mica coix, no s\u00e9 per qu\u00e8, i he pensat no for\u00e7a’l. Tamb\u00e9 sempre dic que tinc que anar a veure on para el Funicular de Sant Joan, i sembla que no trobo el moment. Ara m’he posat al cap, donar m\u00e9s voltes per aquests indrets. A veure si aconsegueixo descobrir-los per primera vegada. Aquesta capella, sembla que \u00e9s de Santa Anna, per\u00f2 en tinc algun dubte i haur\u00e9 d’investigar. Est\u00e0 a una esplana molt bonica. Des d’aqui hi ha dos camins: sempre agafo el mateix. Si ja ho dic jo, que no soc massa de fer provatures Aqu\u00ed estic parant l’orella per sentir el clic de la c\u00e0mera. Cap on miro no hi ha res i el gest de c\u00f3rrer. B\u00e9, justet, justet, A 1236 metres les vistes son d’impresi\u00f3 El mirador de Sant Jeroni \u00e9s un dels llocs per estar on et sents petit, petit. B\u00e9; donat que pujant m’he anat entrenint per aqu\u00ed per all\u00e0 a anar retratant per engruixir el meu record, els temps emprat sense parar el cron\u00f2metre des de la Pla\u00e7a de Monistrol fis aqui de 2h15′. Ara la idea era concentrar-me per no caure, i baixar corrent sense parar, que tamb\u00e9 costa. De fet ara el meu estil \u00e9s m\u00e9s relaxat que fa uns anys i la por a fer una tombarella em fa ser prudent. Gaudeixo un munt de l’entrenament i poca gent a la que saludar. En total unes sis o set persones, cosa inaudita si no fos per qu\u00e8 la carretera no permet l’atansament de vehicles. Vaig baixant fins la pista, i d’aqu\u00ed el darrer corriol fins al poble. Busco al carrer de la Font, doncs la Font. Veig que no est\u00e0 massa ben conservada, per\u00f2 aprofito per omplir la meva cantimplora i m’en vec un bon traguinyol. Arrribo al cotxe tot havent parat el cron\u00f2metre en 3h24′, que no est\u00e0 gens malament. Si tot va b\u00e9, a la primera ocasi\u00f3 hi torno. Avui estic content, donat que l’esport em possibilita poder gaudir d’aquestes meravelles. Ja estic al cotxe Ja no hi ha boira.<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reconec que soc un solitari, que moltes vegades vaig acompanyat. De vegades penso que dir que m’ho passo tan b\u00e9, denota que anar sol m’agrada. Penso que hi ha un temps per cada cosa i que anar a la muntanya i sentir-se el cor, mirar el paisatge i gaudir-lo, amb el pensament com a \u00fanica […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-102","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=102"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/102\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/pepmoliner\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}