04 abr. 2013
El Dinosaure d’en Roc
El “Dinosaure” d’en Roc Alabern és una escultura que vista de prop és només ferralla, però en perspectiva ens dona la sensació que estem front una de les bèsties que abans que la humanitat, habitaven la terra. Ara semblen llegenda, si no fos que els fòssils han permès reconstruir tal com eren. En aquest cas, amb cotxes engalzats els uns amb els altres aconsegueixen aquest efecte. Ens agrada aquesta fotografia i sobretot per què sense tots vosaltres no hagués quedat tan bé.
El recorregut ha discorregut en primer lloc baixant fins a la depuradora de Torre Mossèn Homs, pujant a Can Montllor i prop de la font de Sant Josep i pel torrent de la grípia i tot fen un progressiu en pujada fins a la cadena de l’intercanviador de tren de Torrebonica. Pugem paral·lels a la via del tren fins el barri de Torressana, per darrera el cementiri i fins a l’obra d’art.
Retornem pels carrers de Terrassa, amb gairebé gens de trànsit i fent els pertinents re-agrupaments, tornem a pistes rurals i prop de la bassa del golf, pujarem xino xano el camí totalitzant els gairebé 10 quilòmetres de què ha constat l’entrenament d’aquest dissabte.
Us estem molt agraïts per fer possible aquest projecte d’entrenaments en grup i fins dissabte, si tot va bé.
En Diego Garcia al costat del germà del Luque, fregant-se les mans instants abans de fer l’entrenament en grup
La noia que veiem a la imatge s’estrenava com a Mossenaira, engrescada pel seu marit que ja porta almenys tres vegades fent costat al projecte d’entrenament en grup
En Quim, amb la seva modèstia a pocs dies d’haver fet la marató i que a més a l’endemà d’aquest dia vàrem anar a fer un Terrassa-La Mola
L’Alberto Zarzuela i en Martin Molina
En Fran, en Toni i en Víctor, a més de ser uns habituals mossenaires, entre-setmana també es trobem per entrenar des de l’Ègara amb la colla dels ÈgaraMossenaires
Fran i Toni amb gest simpàtic
Juan Carlos, que de vegades li canvio el nom, i que em disculpo. Al costat d’en Pedro Molina, que avuí també hem tingut la sort de poder entrenar-hi
Fa unes setmanes el vam saludar anant amb btt i avui el gendre del Pedro Molina es posa a fer de runner
Quim, Pedro i Ruben Leiva
En Marc Miquel, quan anem pel recorregut de la grípia i que engrescarem a fer uns progressius per millorar el nostre estat de forma. De fet ell és un gran atleta.
En primer terme l’Ignacio, seguit per en Ruben i l’Eva
Joan i Lluís
Les Mossenaires Rosa Trapé i Laura Fabra
I en Lizandro que feia dies que no teníem al nostre costat, seguit amb sabatilles roges d’en Toni Fernàndez, un mega corredor
Ja ve sent un habitual el mossenaire de blau, que encara no he aprés el nom. Si em llegeixes… el poso
EN Xavi Miquel i …. gendre Molina,
Alberto
Antonio Blanco i Pedro Molina. L’Antonio portava una samarreta història que l’ha portat per ensenyar-nos-la
I avui i per primera vegada ens visitava una legenda de l’atletisme de casa nostra tot i la seva joventut, en Marc que tanca el grup junt un altre legenda: en Diego
Pare i fill en primer terme
En Joan, que ha vingut amb la seva muller i que son grans esportistes i ben avinguts fins i tot amb els hobbies
En Marc en el punt de reagrupament on més d’un retorna sobre les seves passes per acompanyar al mossenaire que ve una xic més endarrerit
Antonio Blanco i Pedro Molina, don atletes veterans i experts
Un èsser extrany que sembla que els fils el velluguen
Res a envejar al aqüeducte de Segòvia; bé pensant-ho bé: si fa la funció pel que ha estat requerit, ja està bé. Felicitem a l’arquitecte
Predominança dels sommriures, bon senyal de tot va bé
Toni Del Moral, un mega-atleta del que ara puc gaudir un munt de la seva companyia d’ençà el conec. Atleta de qualitat.
Carlos arribant al reagrupament
Com ens agraden aquestes manifestacions d’amistat !!
Els uns que van els altres que venen, característca principal de la “filosofia mossenaire”
En Lluis fent els darrers metres d’una forta pujada
matrimoni ben avingut, l’Eva i el seu marit- l’Eva explicava que no entrena gaire, encara que hem notat que se li dona prou bé
va de matrimonis ben avinguts: en Joan i la Rosa
Xavi Miquel arribant dalt
En Marc, que ens regalarà el seu currículum esportiu, Diego, Ignacio i Joan Carlos
Alberto seguit un xic de lluny de l’Antonio
I ara bé el moment estel·lar: la fotografia familiar mossenaire i que avui hem volgut fer als peus de l’obra d’art d’en Roc Alabern el “Dinosaure·
Carlos, José Expósito amb els ulls clucs
Pare i fill, José i Sergio Expósito que estant lluitant aquests dies per aconseguir una gran cursa a la nostra ciutat i a la que ens hi anem apunant els mossenaires: http://www.californiasports5k.es
El nostre fotògraf, en Rafael Atienza, autèntic mossenaire, com tots vosaltres.
En Martin Molina no pot aguantar l’emoció i plora; ia Laura que és ja de les noies més habituals de la colla
Moments que aplaudim als nous mossenaires, que sempre tenim la sort de tenir
de blanc, en Marc al costat d’en Victor, girat en Lluís i sommrient en Pau Sust,
un curt de vista
bé, xaval: fas la foto o què ? que la sopa es refreda
Si home, au va ! posa’t a dormir també !!
Ja la tenim aquí la fotografia familiar
I ens acomiadem del “Dinosaure” d’en Roc Alabern fins a una propera ocasió
Els maratonians Rubén i Víctor
La colla s’aplega entorn el nostre Antonio
En Víctor que casualment i sense saber-ho, ha passat per davant de casa seva
Davant de Torrebonica
i dirigint-nos cap el camí del golf
I el nostre Mossenaire Tomàs Sanchiz, amb el què molts diumenges podem entrenar des de la plaça de Can Roca amb els “Nenazas”, ha passat un moment a saludar-nos i ens promet que el dia que pugui, aquí que el tenim. Un gran atleta
Al costat del seu camió, ens mostra la màquina que està acostumat a conduir i que és del que treballa, tot i ser un bon afeccionat a l’astronomia amb reconegut prestigi
Rafa i Antonio
I aquí podem veure amb dues samarretes, l’abans i el després. En Rubén Leivaporta la que va aconseguir quan va completar la darrera marató de Barcelona 2013 i l’Antonio Blanco, per la seva banda, la de la marató de Barcelona 1986. Una molt bona anècdota de l’entrenament
En Marc el vaig conèixer a la meva època a la Unió Atlètica Terrassa, quan just venia de Vic, com ens explicarà. L’he vist força ocasions a competir a un gran nivell i ha diferents distàncies i li recordava un dia en el qual va guanyar en una tarda i a dues poblacions diferents la milla, quedant primer, que va tenir un gran mèrit per l’explosivitat d’aquesta prova. També la seva faceta organitzativa, que ha mantingut des de que el conec. Estem molt contents que ens hagi volgut acompanyar i ja formi part de la nostra història i l’esperem mès vegades.
Vaig néixer a Terrassa, el 9 de Gener de 1976…de petit, recordo haver corregut els crosos escolars, primer a la zona olímpica, i mes tard a can Boada, així com també la cursa de can palet i la Jean Bouin….després d’uns anys desconectat, el retorn va ser a traves del meu oncle, l’Alfred Miralles, en algunes caminades, com la Matagalls-Montserrat, 5 cims, Gracia-Montserrat,etc…fins que aquestes caminades em porten a disputar les primeres curses populars.Es mes o menys l’any 1996 quant corro les primeres mitges maratons,al voltant d’1h 45′, entrenant 1 o 2 dies la setmana…a partir d’allà, i visquent a Vic, comença el meu contacte amb l’atletisme…tot i començar a decantar-me ja cap a curses mes curtes, el primer any quedo subcampió de Catalunya de mitja marató a Montornès, en categoria promesa, i comensa el meu contacte amb la pista, en distancies de mig fons, 800 m.ll i 1500 m.ll., que seran amb el temps les meves proves, i on hem defensaré millor atlèticament.Tot i seguir visquent a Vic, i després d’un primer any atlètic amb el CAVic, de seguida passo a defensar els colors de la UAT, on segueixo vinculat des de llavors.Atèticament, el millor any, en el que vaig aconseguir casi totes les meves millors marques, va ser el 2002; en el 800, vaig parar el cronometre en 1’57″6, als 1500 en 4’02″8, en 10km, en 33’20” i en mitja, en 1h12’26” (en el campionat d’Espanya, lloc 84)….de totes elles, poder la millor, la de milla, fent 4’14” a Cornella.A nivell de posicions, vaig guanyar la cursa del dia olímpic, varies proves de pista, algunes dels barris Terrasencs (can Palet, st.Llorenç,etc..) i sobretot força milles, que era la meva prova preferida…com anècdota, vaig guanyar la de st.Hilari Sacalm, amb record, vaig recollir trofeu, i al cap de 2 hores, la de Montornès…A mes de la part esportiva, tambe e estat vinculat a l’atletisme com a organitzador , durant 7 anys, vaig organitzar una milla al barri de st.Pere de Terrassa, de caire popular, i després, conjuntament amb la UAT, vaig estar al capdavant de la milla Terrassa centre, prova que en la seva quarta edició, va organitzar el primer campionat de milla de Catalunya, i que durant els anys, va aplegar els millors atletes catalans de mig fons.Actualment, i des de fa 2 anys, competint com a veterà, em aconseguit crear un grup molt fort a la UAT, del qual soc el coordinador, encetant una nova etapa en aquest mon de l’atletisme.A nivell de club, em aconseguit varis campionats catalans, de pista,ruta i cros; a nivell individual, varies medalles en pista coberta i aire lliure, aixi com un record de Catalunya en 4×200, que la mateixa UAT a batut aquest any…l’atletisme veterà, també m’ha donat la oportunitat de viatjar a diferents campionats, als que en edat sènior no podia accedir.Així, l’any passat vaig disputar el mundial a Finlàndia, quedant 10è al 800; i aquest any, l’europeu a Donòstia, quedant 22è al 800 i 33è als 1500.Mes o menys, aquests son els meus passos en aquest mon que compartim, una abraçada a tots els que estimeu aquest esport.Marc
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a El Dinosaure d’en Roc
