Dia a dia

De mica en mica anem comprenent qui era Jesús, què va venir a fer i què ens diu encara a qui ens diem “cristians”
Mira que arribem a ser tossuts…eh?

Deu ser perquè costa voler “acollir” el missatge de Jesús

josé antonio pagola, video 2 espaÑol: quiÉn era jesÚs?

Tothom fa vacances…?
Crec que no..Hi ha força gent que no para tot l’any…
Potser variarà de ritme i d’ocupació…

– Avui es juga la final de la MUNDIAL. Encara no fan vacances…
– Ahir vaig assistir a la gran manifestació de: “SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM” i alguns varen sacrificar una mica llurs vacances.
– Dimecres vinent,assitiré, una vegada més a “l’ALTA” d’uns joves (elles i ells) de 20 anys que durant tot aquest any han estat treballant per sortir-se’n de la seva “adicció a alguna droga”. Aquests si que començaran unes bones vacances…!!! Quin petó més sentit els donaré…després que ens hagin explicat com ho han lograt…
Veure aquestes ganes de ser “lliures” m’emociona, em fa creure en la vida, m’anima a col·laborar amb tots els altres joves del “Projecte Jove” que estant treballant per ser lliures i no sentir-se sols en aquesta societat tan egoista…
Ja us explicaré com haurà anat.

“Estima els altres com a tu mateix”(Lc:10,25-37)
Per a mi, qui són aquests altres?

Tothom fa vacances…?
Crec que no..Hi ha força gent que no para tot l’any…
Potser variarà de ritme i d’ocupació…

– Avui es juga la final de la MUNDIAL. Encara no fan vacances…
– Ahir vaig assistir a la gran manifestació de: “SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM” i alguns varen sacrificar una mica llurs vacances.
– Dimecres vinent,assitiré, una vegada més a “l’ALTA” d’uns joves (elles i ells) de 20 anys que durant tot aquest any han estat treballant per sortir-se’n de la seva “adicció a alguna droga”. Aquests si que començaran unes bones vacances…!!! Quin petó més sentit els donaré…després que ens hagin explicat com ho han lograt…
Veure aquestes ganes de ser “lliures” m’emociona, em fa creure en la vida, m’anima a col·laborar amb tots els altres joves del “Projecte Jove” que estant treballant per ser lliures i no sentir-se sols en aquesta societat tan egoista…
Ja us explicaré com haurà anat.

“Estima els altres com a tu mateix”(Lc:10,25-37)
Per a mi, qui són aquests altres?

Aquests darrers dies he assistit a tres esdeveniments, que podríem dir de final de curs. Però no eren a cap col·legi, però sí que eren a “escoles”.
Em vaig sortir força impressionat. Resumeixo:
– El primer va ser a Moncada i Reixac, a una torre on resideix la “Comunitat terapéutica” del “Projecte Home”,ONG per al tractament i la prevenció de les drogodependències. En aquesta ocasió es celebrava la recuperació de tres homes i el seu comiat després d’un any de tractament.
Es va viure molta sinceritat, molta alegria, molta esperança, molt de suport. És que hi havia un centenar de persones, d’entre 25 a 45 anys…explicant la seva vida i experiència, preguntant… tot una sèrie de qüestions entorn la drogadicció i com sortir-se’n
– El segon a Mongat, a una torre on es reuneixen els joves en el també “Projecte Jove”. També celebraven el comiat, després d’una altre any de tractament, de quatre nois entre les edats de 19 a 23 anys, totalment rehabilitats.
Donava gust de sentir aquells joves dient que ara vivien la “seva vida” i que abans només vivien per obtenir droga… Era molt emocionant. Una cinquantena de persones, amics i familiars acompanyant-los. Es va subratllar la importància de l’ajut i la influència de la família. Cal que tots canviin per sortir d’aquesta esclavitut que no deixa viure.
– El tercer, amb el lema “Amb vosaltres cada dia” el mateix que la trobada de l’Esperit que el jovent, creient, va celebrar a Terrassa fa uns dies, però en aquesta ocasió era la “Celebració de l’Eucaristia de Fi de curs” de l'”Escola de pregària” per a joves que tingué lloc a la Catedral de Barcelona.
No hi havia assistit mai. Tenia curiositat de viure l’ambient d’aquesta escola…
La veritat és que de jovent ben poc, però el caliu de fe i d’esperança hi era present. Com en la trobada de Terrassa, que també hi vaig assistir, crec que fa por la iniciativa, la sinceritat, el planteig obert, els interrogants dels joves d’avui…El dia de demà ja ho entomaran ells mateixos sense pors…

En fi, he viscut unes jornades de fi de curs que fan pensar i que ajuden a plantejar per al curs vinent quina carrera o quins estudis he de millorar…per poder “aprovar” amb fruit, com a cristià que em dic…i així comprendre millor com pensen els meus fills i néts…

La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
Joan Maragall

La primavera és l’estació de l’any que més em captiva.
Fotografíes i més fotografies. Vida i més vida arreu.
Temps propici per a l’aparellament, diuen els cièntifics.
“La primvera la sang altera” diu el refrany nostrat.
La gent gran sembla talment que es rejoveneixi o al menys ho intenta.
La joventut és a “la primavera de la vida”

A Girona la Fira de les flors

Als aiguamolls flors i aus

I a Terrassa “L’aplec de l’Esperit” per al jovent

Les trobades de reflexió, testimoni i famíliar força dirigides i poc espontànies
Llastima… per la “fredor” jovenil en la celebració eucarística.
L’important és veu que eren…els bisbes..els capellans…, els diaques…
Fins i tot es va aprofitar per fer una crida al “sacerdoci” i a la Missa del diumenge i a la confessió. Semblava que em trobava als anys cinquanta.

Peró l’Esperit està amb els joves…
“CADA DIA AMB VOSALTRES”

Semblava que no vivia. Feia mesos que el van trasplantar. Però sí, sí…viu.
– Sovint passa…que segeuixes les rutines diàries i de cop i volta una possibilitat, una crida… i reneixes i et sents més jove del que ets…

I així a la FiraGran ’10 de l’Hospitalet hi trobes una cinquantena d’expositors que ofereixen serveis per a la gent gran…. Però quan comences a ser “Gran”? Una realitat que sovint costa de reconèixer i d’acceptar.
I també hi trobes una vuitantena de Casals d’avis, jubilats i Corals de gent gran…

I a l’Hospital de la Vall d’Hebron ha celebrat la “Pasqua del malalt” i hem pensat en el sofriment i en l’esperança i en la Resurrecció.

“Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo”(Io.17,26)

Sortida o posta del sol…?
Joventut…malaltia…mort…Resurrecció…

Semblava que no vivia. Feia mesos que el van trasplantar. Però sí, sí…viu.
– Sovint passa…que segeuixes les rutines diàries i de cop i volta una possibilitat, una crida… i reneixes i et sents més jove del que ets…

I així a la FiraGran ’10 de l’Hospitalet hi trobes una cinquantena d’expositors que ofereixen serveis per a la gent gran…. Però quan comences a ser “Gran”? Una realitat que sovint costa de reconèixer i d’acceptar.
I també hi trobes una vuitantena de Casals d’avis, jubilats i Corals de gent gran…

I a l’Hospital de la Vall d’Hebron ha celebrat la “Pasqua del malalt” i hem pensat en el sofriment i en l’esperança i en la Resurrecció.

“Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo”(Io.17,26)

Sortida o posta del sol…?
Joventut…malaltia…mort…Resurrecció…

No havia assistit mai a aquesta jornada organitzada per “La Pastoral Obrera de les Diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa”

– Com totes les trobades de la Pastoral Obrera el clima ha estat de reflexió i pregària.
– Hem intentat veure la viabilitat de 4 possibles sortides per combatre l’atur i accedir a una feina que permeti viure dignament:
* Repartiment del treball via jornada parcial i contractes de relleu.
* Capitalització de l’atur per crear auto-ocupació.
* Formació de cooperatives a partir d’empreses que tanquen, els treballadors decideixen tirar-la endavant.
* Generalitzar la jornada de 35 hores de treball.
– Hem celebrat l’Eucaristia amb la comunitat que ens ha acollit de la Parròquia de Sant Sebastià de Nou barris.
– Hem llegit “el Manifest del Primer de Maig de l’any 2010”

M’hagués agradat trobar-hi companys de la meva diòcesi i zona…
També un xic més il·lusió…Potser l’edat dels assistients i l’estona de reflexió i posada en comú no hi convidava gaire…

El passat dia 13 d’abril ha mort la meva sogra Montserrat.
Ja viu la Vida sense fi.
Estimada per tothom. No podria, ni sabria parlar d’ella, com ho fan els que l’han coneguda. Sí que ho farien les seves amistats que han emplenat, avui dia 15, la Basílica de Santa Maria de Mataró per pregar per ella.

Sí que us vull transcriure les paraules que he llegit, com a primera lectura en la celebració de l’Eucaristia.
Déu la té al seu si.

“Què espereu després de la mort?
Reflexió entorn la resposta feta pel Cardenal Suenens(1975)

Si no esperem res després de la mort, la vida té per nosaltres sentit? Té sentit el sofriment? Té sentit l’amor autèntic?
Aquestes dues realitats, el sofriment i l’amor autèntic troben una explicació raonable i satisfactòria a la llum d’una vida per sempre, eterna..
La perspectiva de l’eternitat no suprimeix però, el misteri, si més no almenys m’orienta, m’il·lumina i pot donar sentit a les realitats joioses o doloroses del dia a dia de la vida.

El que és vàlid per al sofriment ho és també per a l’amor. L’amor veritable, profund, demana eternitat. L’home refusa d’estimar o de ser estimat només per un temps limitat. L’amor veritable es desitja que duri per sempre. És una crida profunda a la victòria de la vida sobre la mort.

Aquest esdevenidor que esperem és llum per a la vida present, i això ja és una claror que no té preu.
Recordem-nos de les paraules de Sant Agustí: “El nostre cor se sent inquiet, o Senyor, fins que reposarà en vós”.
Per a un cristià, la vida més enllà de la mort és repòs i pau en Déu. I en ell, repòs i pau amb els nostres germans coneguts i desconeguts.

A la pregunta: “On anem després de la vida sobre la terra?”, vet ací la resposta: la mort no és un final. És un pas, un moment, misteriós, del camí de la vida que vam iniciar quan vàrem néixer i que esperem eterna. Deixem els sofriments passatgers per entrar en una joia que no té fi.
Beneït sigui el Senyor.”