Archive for the ‘vacances’ Category

Estiu i encara estiu…

Dilluns, agost 13th, 2007

Avui, amb poques ganes d’actualitzar els blocs a causa de la calor imperant, tot i haver plogut… Però relatar el que un ha viscut no costa gaire… Heus ho ací:

– Una trentena de persones d’una mitja d’edat de 70 anys.Dues noies d’uns quinze anys sudmericanes, un xic avergonyides però decidides a col·laborar amb el rector a fer la Col·lecta de la missa.
– Dues noies discapacitades en companyia dels seus familiars.Dos infants, un dos anys i una altra de set anys amb els seus pares.
– A la meva dona li feia mal la cama i amb aquesta excusa s’ha quedat a casa.
– El capellà d’uns 70 anys anava recitant lentament, amb una cantarella molt típica, tots els textos rituals de la celebració.
– En el poble molta tranquil·litat. Uns, mentre es deia la missa de “precepte” com ha recordat el capellà, també pel proper dimecres dia 15 d’agost, al bar fent la xerradeta. Altres a la placeta comentant el dia que feia avui.
– A la sortida de missa, la gent més gran explicant l’evolució de les seves dolències i malalties. La gent no tant gran comentant els negocis que tenen entre mans. El jovent…res perquè no n’hi havia cap. Aquells sudamericans han marxat depressa, semblava que es trobaven fora del seu ambient.
– Hem anat a comprar el diari del diumenge: Problemes i enfados a Navarra. Embussos a les carreteres.No parlem de la Renfe…i de les explicacions dels polítics i responsables… I d’en Lluís Ma. Xirinachs que se’ns diu que “s’ha deixar morir” en un bosc del ripollès…
– Al reataurant on hem anat a dinar hi havia un grup de disset persones – tres generacions-que celebraven el 86è aniversari d’Quim.
– En una taula del costat també tres generacions, i la “iaia”la besàvia amb Alzheimer. Ella només mirava…tot el que passava al seu voltant. La nena més petita dos anys i mig només feia coses per cridar l’atenció dels pares…i quins crits no feia!!! i ho lograva…
– Com em fan pensar veure jovent o gent gran discapacitada. Quines ganes de voler saber les coses…saber com Déu…

Puc atrevir-me a judicar la gent de la placeta? O la del bar? O la que estava a missa? O la del capellà recordant “la missa de precepte”.I les noies sudamericanes? I la meva dona? O les besàvies, o en Lluís Ma??
I per què aquests ganes o necessitat de fer judicis de valor de les persones i els seus actes?

I avui, no era però, el dia privilegiat on els cristians ens trobem per fer una aturada i celebrar la salvació de Jesús? Com ho havíem d’haver fet això? On ho havíem de fer? al bar, a la placeta, a l’església, al restaurant on hem anat a dinar?
Algú m’aniria bé que m’ho ensenyès a més del meu grup de revisió de vida de l’ACO.

Aquesta és l’Església i aquesta la natura que l’envolta i aquesta la gent.

Estiu i encara estiu…

Dilluns, agost 13th, 2007

Avui, amb poques ganes d’actualitzar els blocs a causa de la calor imperant, tot i haver plogut… Però relatar el que un ha viscut no costa gaire… Heus ho ací:

– Una trentena de persones d’una mitja d’edat de 70 anys.Dues noies d’uns quinze anys sudmericanes, un xic avergonyides però decidides a col·laborar amb el rector a fer la Col·lecta de la missa.
– Dues noies discapacitades en companyia dels seus familiars.Dos infants, un dos anys i una altra de set anys amb els seus pares.
– A la meva dona li feia mal la cama i amb aquesta excusa s’ha quedat a casa.
– El capellà d’uns 70 anys anava recitant lentament, amb una cantarella molt típica, tots els textos rituals de la celebració.
– En el poble molta tranquil·litat. Uns, mentre es deia la missa de “precepte” com ha recordat el capellà, també pel proper dimecres dia 15 d’agost, al bar fent la xerradeta. Altres a la placeta comentant el dia que feia avui.
– A la sortida de missa, la gent més gran explicant l’evolució de les seves dolències i malalties. La gent no tant gran comentant els negocis que tenen entre mans. El jovent…res perquè no n’hi havia cap. Aquells sudamericans han marxat depressa, semblava que es trobaven fora del seu ambient.
– Hem anat a comprar el diari del diumenge: Problemes i enfados a Navarra. Embussos a les carreteres.No parlem de la Renfe…i de les explicacions dels polítics i responsables… I d’en Lluís Ma. Xirinachs que se’ns diu que “s’ha deixar morir” en un bosc del ripollès…
– Al reataurant on hem anat a dinar hi havia un grup de disset persones – tres generacions-que celebraven el 86è aniversari d’Quim.
– En una taula del costat també tres generacions, i la “iaia”la besàvia amb Alzheimer. Ella només mirava…tot el que passava al seu voltant. La nena més petita dos anys i mig només feia coses per cridar l’atenció dels pares…i quins crits no feia!!! i ho lograva…
– Com em fan pensar veure jovent o gent gran discapacitada. Quines ganes de voler saber les coses…saber com Déu…

Puc atrevir-me a judicar la gent de la placeta? O la del bar? O la que estava a missa? O la del capellà recordant “la missa de precepte”.I les noies sudamericanes? I la meva dona? O les besàvies, o en Lluís Ma??
I per què aquests ganes o necessitat de fer judicis de valor de les persones i els seus actes?

I avui, no era però, el dia privilegiat on els cristians ens trobem per fer una aturada i celebrar la salvació de Jesús? Com ho havíem d’haver fet això? On ho havíem de fer? al bar, a la placeta, a l’església, al restaurant on hem anat a dinar?
Algú m’aniria bé que m’ho ensenyès a més del meu grup de revisió de vida de l’ACO.

Aquesta és l’Església i aquesta la natura que l’envolta i aquesta la gent.

Un dia d’estiu…

Dimarts, juliol 24th, 2007


– Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l’articulació del genoll dret…
– Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar…
– La meva sogra també té dolor a les cames…
– El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l’altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el “liquen plas” crònic, a la pell.

– El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
– L’altre fill va valorant unes ofertes de treball.
– La meva jove a finals d’agost espera el seu segon fill, l’Oriol.
– La meva dona i jo , dijous, assistirem a la “12a. Escola d’estiu del Voluntariat” a la Seu d’Urgell.

I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets…fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se’n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.

I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l’ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure’ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten…
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran…..Ara només pensen en ells.

I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d’il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?

Penso en l’ordre còsmic que ens envolta… Jo en dic “Projecte de Déu”… I davant d’això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l’acompliment del dit “Projecte…” i el dels meus néts i cosinets…

L’estiu, també serveix per això…tot prenent el sol i banyant-nos.

Un dia d’estiu…

Dimarts, juliol 24th, 2007


– Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l’articulació del genoll dret…
– Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar…
– La meva sogra també té dolor a les cames…
– El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l’altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el “liquen plas” crònic, a la pell.

– El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
– L’altre fill va valorant unes ofertes de treball.
– La meva jove a finals d’agost espera el seu segon fill, l’Oriol.
– La meva dona i jo , dijous, assistirem a la “12a. Escola d’estiu del Voluntariat” a la Seu d’Urgell.

I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets…fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se’n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.

I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l’ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure’ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten…
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran…..Ara només pensen en ells.

I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d’il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?

Penso en l’ordre còsmic que ens envolta… Jo en dic “Projecte de Déu”… I davant d’això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l’acompliment del dit “Projecte…” i el dels meus néts i cosinets…

L’estiu, també serveix per això…tot prenent el sol i banyant-nos.