Archive for the ‘testimoniatge’ Category

El meu tronc…

Dissabte, febrer 2nd, 2008


Aquesta foto feta a un arbre de la Garrotxa em fa pensar en el mes que comencem…
– Conclusions de les jornades de la “Catosfera”
– Atenció als meus fills.
– Atenció ela meus néts.
– Atenció a la meva dona i a la resta de la família.
– Atenció als meus amics i amigues que cada dia augmenten.
– Atenció als nanos a qui els faig reforç escolar.
– Atenció als alumnes amb qui faig classes particulars.
– Atenció als nanos de l’esplai “Muntanyés” on vaig
– Atenció a les jornades de formació dels voluntaris.
– Atenció al grup de “gent gran” que s’inicien en la informàtica.
– Atenció a les sessions de formació permanent de teologia.
– Atenció a les reunions de militants d’ACO i dels seus comités de zona.
– Atenció a la reunió d’estudi de l’evangeli.
– Atenció a la transcripció a Word de la lliçó d’en Pep de Sant Pere de Reixac.
– Atenció del grup de Cant litúrgic de la parròquia.
– Atenció a l’assaig de cant gregorià que enguany celebrem el seu 25è aniversari.
– Atenció a actualitzar i comentar els blocs, fotologs, metrologs…etc
– Atenció a fer l’exercici per a la salut.
– Atenció a les activitats de Carnaval que s’organitzen arreu…però si no he tingut temps de jugar amb la Nintendo DS…
– Atenció a conferències interessants que es fan aquests dies a molts llocs…
– Atenció a organitzar alguna sortida de lleure per aquests muntanyes que ens envolten
– ….
Paro les atencions a fer contemplant aquest tronc i les seves branques, les quals em diuen que la vida és això, aquesta teranyina de relacions, actuacions…fetes amb esperit atent i de servei a totes les persones amb qui convivim.

Per molts anys pugui contemplar aquest tronc…

Reis…manifestació

Diumenge, gener 6th, 2008


Reis… Manifestació de Déu

Avui no comento res…
Avui és per contemplar…
Els ulls i la mirada dels infants…

Quina confiança, quina esperança, quina fe…en els Reis
I els més grans igual…Avui som infants
Ens regalen, ens regalem, regalem

Només desitjo que aquesta esperança, aquesta confiança, aquesta cerca dels regals i la cerca i la Manifestació de l’Infant per l’estrella – a través de les persones que ens envolten-, ens guiin la resta de l’any que hem començat.

No calen “manifestacions”. Jesús ja ens ha manifestat el Salvador.
Déu se’ns manifesta a través de les persones i dels esdeveniments de tots els continents del món on hi viuen o malviuen persones Salvades per l’Infant

BONA MANIFESTACIÓ
FELICITATS

Reis…manifestació

Diumenge, gener 6th, 2008


Reis… Manifestació de Déu

Avui no comento res…
Avui és per contemplar…
Els ulls i la mirada dels infants…

Quina confiança, quina esperança, quina fe…en els Reis
I els més grans igual…Avui som infants
Ens regalen, ens regalem, regalem

Només desitjo que aquesta esperança, aquesta confiança, aquesta cerca dels regals i la cerca i la Manifestació de l’Infant per l’estrella – a través de les persones que ens envolten-, ens guiin la resta de l’any que hem començat.

No calen “manifestacions”. Jesús ja ens ha manifestat el Salvador.
Déu se’ns manifesta a través de les persones i dels esdeveniments de tots els continents del món on hi viuen o malviuen persones Salvades per l’Infant

BONA MANIFESTACIÓ
FELICITATS

COMPARTIR

Dissabte, desembre 22nd, 2007


Avui la meva dona, Assumpció i jo hem asistit a una trobada del “Compartir”.
Com cada any per aquestes dates a l’esplai “Muntanyés” de Nou barris de Barcelona.

El tema central: EL MÓN AMB ULLS D’INFANT
“Somos los niños del mundo. Somos los niños de la calle. Los niños de la guerra. Las víctimas y los huerfanos del sida. Somos los niños cuyas voces no son escuchadas. Ha llegado ya el momento de que nos escucheis” Gabriela Azurduy, 13 años. Bolivia

Quin goig escoltar el testimoni d’uns/es joves pertanyen a “Metges sense fronteres” o d’altres organismes que fan 6 o més anys que viuen i treballen al cor de l’Àfrica i a diversos països d’iberoamèrica i en ambients infantils.

Darrerament vaig descobrint grups de joves de totes les edats i que pensen, reaccionen i comprometen la seva vida per millorar la d’altres germans i arreu del món.
I em deia una d’aquestes joves que un gran descoberta que ha fet últimament és que observant la “mirada” d’un infant ja s’adona del que viu, del que espera, del que desitja, del què necessita. A vegades més productiva que moltes atencions que fa com a professional de la medicina…

Crec que aquestes trobades ens preparen veritablement i celebren ja Nadal.
Ja us aniré explicant d’altres trobades que m’ajuden a entendre el Jesús de Betlem: Amor, Misericòrdia, Salvació

Somnis…

Diumenge, desembre 2nd, 2007


Ara que s’acosten un dies més tranquils…després de la celebració del Festival dels 25 anys de la meva escola…
Ara que s’acaben els exàmens trimestrals..jeje
I davant d’aquesta fotografia on surten un grup de joves…somnio…i somnio. Què somnio?
– Resulta que a més de les meves relacions i activitats de cada dia de la meva setmana, darrerament he descobert també aquests món de les Noves Tecnologies i les seves possibilitats…
– I resulta que som limitats en la nostra capacitat de fer coses….i també el temps de què disposo…
És per això que estic pensant com aprofitar, el millor possible, el cabal de coses que ofereixen els “Blocs” i les “Webs”
Així és que em vaig especialitzant en la cerca i en la participació en diversoes “blocs” i Webs.
Però també penso…i per què no en construeixes vàries segons els gustos de les persones amb qui em comunico habitualment…?

Somni…penso…somnis…somnis difícils de realitzar…

De moment el que vaig cercant i oferint és:
– adreces de Webs de temàtiques diferents.
– adreces de Blocs diversos: segons temes i interessos, segons edats dels participants, de col·lectius, de ideologies diverses, d’experiències religioses, de joves amb ganes de parlar de les seves creences…
– I fins i tot aquests últimes setmanes hem creat -uns quants mestres- unes estades a la “Second Live” i dimarts que bé farem una festa final de curset i ho celebrarem tots vestits de personatges del “pessebre”.

Se t’acut alguna idea per als meus somnis….cibernètics…?

Somnis…

Diumenge, desembre 2nd, 2007


Ara que s’acosten un dies més tranquils…després de la celebració del Festival dels 25 anys de la meva escola…
Ara que s’acaben els exàmens trimestrals..jeje
I davant d’aquesta fotografia on surten un grup de joves…somnio…i somnio. Què somnio?
– Resulta que a més de les meves relacions i activitats de cada dia de la meva setmana, darrerament he descobert també aquests món de les Noves Tecnologies i les seves possibilitats…
– I resulta que som limitats en la nostra capacitat de fer coses….i també el temps de què disposo…
És per això que estic pensant com aprofitar, el millor possible, el cabal de coses que ofereixen els “Blocs” i les “Webs”
Així és que em vaig especialitzant en la cerca i en la participació en diversoes “blocs” i Webs.
Però també penso…i per què no en construeixes vàries segons els gustos de les persones amb qui em comunico habitualment…?

Somni…penso…somnis…somnis difícils de realitzar…

De moment el que vaig cercant i oferint és:
– adreces de Webs de temàtiques diferents.
– adreces de Blocs diversos: segons temes i interessos, segons edats dels participants, de col·lectius, de ideologies diverses, d’experiències religioses, de joves amb ganes de parlar de les seves creences…
– I fins i tot aquests últimes setmanes hem creat -uns quants mestres- unes estades a la “Second Live” i dimarts que bé farem una festa final de curset i ho celebrarem tots vestits de personatges del “pessebre”.

Se t’acut alguna idea per als meus somnis….cibernètics…?

Trenta cinc anys

Dimarts, novembre 20th, 2007


Enguany la meva escola de sempre celebra el seu 25è. aniversari de la inauguració del seu edifici de titularitat pública.
CEIP Montseny – Sant Just Desvern

Però jo en fa més de trenta-cinc que m’hi bellugo com a Director-mestre.
Primer amb titul·laritat de Escola de l’Ateneu.
Després ver l’escola pública formant part del Col·lectiu d’escoles per l’Escola Pública Catalana -CEPEPC.

– És prou motiu per donar gràcies a Déu per aquesta avinentesa.
– Trenta cinc promocions d’alumnes. Molts dels seus membres n’he perdut el rastre.
– Però enguany, gràcies a les noves tecnologies, gairebé cada dia, retrobo velles amistats fetes entre els exalumnes i llurs pares i familiars.

Quina diferència en la nostra relació!!! Primer marrecs que sovint et feien enfadar.
Ara però, han crescut, i la seva vida també ha canviat.
Quina il·lusió ens fa, mútuament, de saber i comunicar-nos la nostra vida i les nostres peripècies!!!
Quina renovada il·lusió de poder tornar a explicar-nos les nostres vides, els nostres problemes, els nostres dubtes, els nostre projectes, les nostres creences…
I és que n’hi ha que ara tenen 45 anys ja…

Impossible de saber com ha influit el testimoniatge personal en el seu creixement i com,també, en l’acompliment del seu “projecte diví” encara realitzant-se.

Però el camí està fet. I està fent-se encara.
Que serveixi, si més no, per donar gràcies a Déu per l’Amor que ens té, que ens acompanya, que ens perdona,i per anar cercant el nostre “projecte de vida en Ell”

Nosaltres esperàvem

Dimarts, octubre 23rd, 2007


Trasllat de “l’Accent” de la revista “El pregó”

Confiàvem en vós, Senyor. Nosaltres esperàvem que ens estimaríeu més que als altres homes; que no ens creixerien les herbes als vials; que tindríem les llars sempre plenes de fruits ubèrrims; que els fills seguirien els nostres camins.
Nosaltres espèràvem que ens tindríeu en compte la fidelitat; que ens pagaríeu amb escreix les almoines; que ens alimentaríeu amb el blat millor; que els fills ens serien lleials als alliçonaments…
Nosaltres esperàvem que la nostra llar s’assemblaria a la de Natzaret; que no hauríem de fugir mai cap a Egipte; que no tindríem cap Getsemaní ni cap Calvari; que vós regnaríeu en el cor dels que estimem…
Confiàvem amb vós, Senyor, però ens hem equivocat.Hi ha racons de la llar que no són vostres; hi ha racons de la vida que no són vostres; és la vida dels nostres fills-la que estimem fins i tot més que la vida pròpia- que no és pas vostra.
I vós voleu que els homes caminem cap a vós; i vós voleu que no es perdi cap ni un dels nostres fills; i vós voleu ser-nos consol i el company de camí; i vós voleu que tots els homes siguem salvats…

Ens heu parlat, Senyor?
Us hem entés ?
Confiàvem en vós, Senyor!

“Irresoluts de cor, sóc el Déu de la llibertat,
no el Déu de la seguretat;
qui vulgui venir darrere meu
s’ha de portar la creu…
però jo us conec d’un en un i recullo les vostres pregàries; us conec d’un en un i us sé el color dels ulls;
us conec d’un en un i sé que massa sovint només penseu en vosaltres.
No hauríeu de portar la creu que jo mateix he portat?
No hauríeu de sofrir com jo mateix he sofert?
Un segle dels vostres camins no és ni un segon de la meva vida.
Us tinc presents al meu cor i hi tinc presents els vostres fills.
Ni una sola de les vostres llàgrimes es perdrà,
ni un dels que estimeu deixarà de ser amb vosaltres al meu regne”.

Manuel Tort

Trobada de blocaires cristians

Divendres, setembre 28th, 2007



Jo, a una trobada de persones que tenen un “bloc” i al mateix temps agrupats en una “globosfera cristiana”, iniciada i acollida per la Revista Foc Nou, era la primera vegada que hi assistia. Era també , la primera vegada que se’n feia una.

Ha estat una grata sorpresa conèixer realment, en persona, aquells, ja en podem dir amics, que més o menys ens coneixíem, però virtualment.

Tal com estava previst en Jordi Llisterri, en Ramon Bassas i n’Eloi Aran ens han parlat dels orígens, experiències i orientació testimonial cristiana de la “Globosfera Cristiana”.

Tot i el nombre reduït d’assistents – 9 persones – l’intercanvi de punts de vista a estat molt enriquidor.

El que m’ha agradat més de la trobada ha estat:

– El clima de sinceritat en totes les exposicions i comentaris de les persones presents.

– Les ganes de millorar i precisar l’àmbit i les expectatives de la globosfera.

– L’ajut i aportació de suggeriments de les diverses experiències en aquest camp tan actual de les noves tecnologies i dels diversos enfocaments, ja que pertanyem i provenim d’àmbits i professions diverses.

– La necessitat, les dificultats, els projectes de cara el futur de poder, sense por, donar testimoni de la nostra fe cristiana, ens els diversos estils de blocs que cadascú treballa.

Jo hi veig un camp immens de possibilitats i que degut a la manca de temps forçosament es veu molt limitat.

Però jo crec en allò de que “allà on hi ha dos o més reunits en nom meu….allà hi sóc jo també”.

Un dels exercicis que a mi personalment em convé d’anar fent freqúentment és el de revisar la meva feina i preguntar-me : què és el creix? la meva persona, la meva satisfacció de la feina feta? o creix el coneixement de Jesús…del seu Amor, de la seva Misericòrdia…?

Això crec que cal revisar-ho, ja sigui ens els grups cristians on pertanyem i potser també en properes trobades de blocaires cristians que es facin.

"La meva carta sou vosaltres…" (2Cor 3,2)

Diumenge, setembre 23rd, 2007

Amb aquestes paraules s’ha acomiadat el meu rector de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern Mn. Anton Roca i Roig.

El comiat amb la celebració de l’Eucaristia ha durat d’onze del matí a tres de la tarda. Ha estat un comiat molt sentit i emotiu. No es pot resumir en poques línies.
Molts records, molta gent coneguda, molts lligams d’amistat, molta gent acollida, molta gent gran entristida per la marxa de mossén Anton.
Feia setze anys que n’era el pastor. Ara va a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat.

Jo li vaig escriure unes línies de comiat: “Jahvé digué a Abraham: Veste’n del teu país, de la teva parentela i de la casa del teu pare cap a la terra que et mostraré.” (Gen 12,1)

I efectivament la nostra vida, la nostra existència és un peregrinar vers el cim…
La nostra vida, la nostra existència és una “carta vivent” . De qui ? De Crist, clar.

Em fa pensar la diada d’avui…
Els que estàvem a la celebració eucarística som “cartes vivents” ?
L’església estava plena de gom a gom… Si no som cartes…què som ?
On som cartes…? a la família?, al treball?, al veïnat?, al poble?

Crist…qui és per poder-ne ser carta vivent?

AMOR – MISERICÒRDIA – GRÀCIA – PERDÓ

Només paraules…?