Archive for the ‘testimoniatge’ Category

« Older Entries

"I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència…"(Jn.16)

Dimarts, abril 29th, 2008

– Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridaven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes…tot per tenir qualitat de “vida”.
– Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes,tot prenent medicació intravenosa… per millorar i allargar la “vida”.

– A la tarda, a Ciutat vella…una senyora d’una seixantena d’anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia “Tot el camp…” i repetia i repetia… Necessitat de cridar l’atenció? malaltia mental?…”vida”
– El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d’una forma mecànica…i resoldre quinze problemes de decimals…i que no comprenia… Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina…Això no era “vida” per a ell.
– A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitaven informació de feina per poder mantenir la família…per poder “viure”.
– A l’escala del metro…avui també hi havia aquell “home” parlant ell tot sol i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences…com deu ser la seva “vida”?
– l’Heri…no m’ha enviat el resum de “filo” que havíem quedat que m’enviés…i d’aqui dos dies s’acaben les classes, per poder preparar la “sele”.
– La traducció del “llatí” a fer per la C…. era un xic rebuscat. El significat dels verbs no se semblava gens a allò que deien les lletres… Tot per poder el curs vinent fer un Mòdul de grau superior i poder entrar a la Universitat…
– Al tren m’explicava l’amic que té tres “vàlvules” al cor i que ha de caminar força per no perjudicar la seva salut…
– Un dels meus fills està fent un curset per a esdevenir “capità d’embarcació”…
– La seva companya aprofitarà el pont de l’u de maig per anar a veure una amiga seva que viu Bèlgica.
– Els meus amics de l’ACO és preparen per aquests proper dia u, la festa del treball,per tenir una jornada de reflexió sindical i evangèlica…
– El confereciant ens parlava que “l’alliberament” dels més pobres era la crida que Jesús ens feia a tots els que ens diem cristians…

Tot això és la vida…el misteri de la vida…que un dia Ell…en posarà en evidència.

Posted in projecte de vida, Reflexions sobre l'Evangeli, testimoniatge | Comments Closed

"I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència…"(Jn.16)

Dimarts, abril 29th, 2008

– Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridaven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes…tot per tenir qualitat de “vida”.
– Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes,tot prenent medicació intravenosa… per millorar i allargar la “vida”.

– A la tarda, a Ciutat vella…una senyora d’una seixantena d’anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia “Tot el camp…” i repetia i repetia… Necessitat de cridar l’atenció? malaltia mental?…”vida”
– El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d’una forma mecànica…i resoldre quinze problemes de decimals…i que no comprenia… Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina…Això no era “vida” per a ell.
– A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitaven informació de feina per poder mantenir la família…per poder “viure”.
– A l’escala del metro…avui també hi havia aquell “home” parlant ell tot sol i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences…com deu ser la seva “vida”?
– l’Heri…no m’ha enviat el resum de “filo” que havíem quedat que m’enviés…i d’aqui dos dies s’acaben les classes, per poder preparar la “sele”.
– La traducció del “llatí” a fer per la C…. era un xic rebuscat. El significat dels verbs no se semblava gens a allò que deien les lletres… Tot per poder el curs vinent fer un Mòdul de grau superior i poder entrar a la Universitat…
– Al tren m’explicava l’amic que té tres “vàlvules” al cor i que ha de caminar força per no perjudicar la seva salut…
– Un dels meus fills està fent un curset per a esdevenir “capità d’embarcació”…
– La seva companya aprofitarà el pont de l’u de maig per anar a veure una amiga seva que viu Bèlgica.
– Els meus amics de l’ACO és preparen per aquests proper dia u, la festa del treball,per tenir una jornada de reflexió sindical i evangèlica…
– El confereciant ens parlava que “l’alliberament” dels més pobres era la crida que Jesús ens feia a tots els que ens diem cristians…

Tot això és la vida…el misteri de la vida…que un dia Ell…en posarà en evidència.

Posted in projecte de vida, Reflexions sobre l'Evangeli, testimoniatge | Comments Closed

"Senyor meu i Déu meu"

Diumenge, març 30th, 2008

– Com era Jesús ressucitat…?
– Per què no el reconeixien…?
– Al partir el pà el reconeixen…
– “La pau sigui en vosaltres”

– Com és un cristià…?
– Per què, sovint, no el reconeixem..?
– El reconeixem a travès de l’Església…?

– Com s’hauria de reconèixer…?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

– Com s’hauria de reconèixer l’Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

– Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
– Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic…? Què dic…?
En allò que crec…? Què crec…?
En allò que faig? Què faig…?
…

Posted in cristià, testimoniatge | Comments Closed

"Senyor meu i Déu meu"

Diumenge, març 30th, 2008

– Com era Jesús ressucitat…?
– Per què no el reconeixien…?
– Al partir el pà el reconeixen…
– “La pau sigui en vosaltres”

– Com és un cristià…?
– Per què, sovint, no el reconeixem..?
– El reconeixem a travès de l’Església…?

– Com s’hauria de reconèixer…?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

– Com s’hauria de reconèixer l’Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

– Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
– Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic…? Què dic…?
En allò que crec…? Què crec…?
En allò que faig? Què faig…?
…

Posted in cristià, testimoniatge | Comments Closed

Recompte a BCN

Dijous, març 13th, 2008

Què són aquesta gent.? Fins i tot potser en reconeixem alguns…
Són el components de la Zona de nou barris apunt de fer el “mostreig”

Ahir vaig col·laborar en el “Recompte 0’8” que es va fer a tot Barcelona.
Jo vaig fer el “mostreig” d’una zona encara no explorada, com és la de Nou barris.
Des de les 8 del vespre fins a les 2 de la matinada va durar el recompte.
Espero que se’ns informarà del resultat…
Si voleu llegir una crònica d’un grup que estava a l’eixample podreu fer-vos càrrec de la jornada viscuda: Informació Social

Jo per la meva part tot i que no vàrem trobar ningú al carrer he quedat corprès per tanta gent…a la vora de 800 persones sensibilitzades en aquest tema i amb qui podies parlar de l’assumpte com si fos un afer ben bé nostre.
Persones compromeses en alguna entitat per tal de col·laborar, quan calgui en assumpt que toquin les persones germans nostre.
Jo ja veia la Pasqua en la l·lusió i el testimoniatge d’aquesta gent creient o no creient…però que col·laboren en el construcció del Regne de Jesús.

Posted in Arrels, exclusió, testimoniatge | Comments Closed

Complexitat…

Dissabte, març 8th, 2008

Fa dies que no actualitzo…
Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint…
Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir…

A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.
N’anuncio algunes que visc actualment…:
– M’agradaria conèixer més a fons…què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”
– Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.
– Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.
– Com és que l’episcopat utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?
– M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.
– Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”
– Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.
– Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.
– Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.
– Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?
– També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿
– Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?
– Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen… i sempre em pregunto…com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?
……………………………..

La vida és força complexa…no creus ?

Posted in Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Complexitat…

Dissabte, març 8th, 2008

Fa dies que no actualitzo…
Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint…
Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir…

A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.
N’anuncio algunes que visc actualment…:
– M’agradaria conèixer més a fons…què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”
– Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.
– Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.
– Com és que l’episcopat utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?
– M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.
– Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”
– Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.
– Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.
– Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.
– Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?
– També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿
– Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?
– Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen… i sempre em pregunto…com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?
……………………………..

La vida és força complexa…no creus ?

Posted in Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Com Déu estima…

Dissabte, març 1st, 2008


No podem saber com Déu estima… Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer….
I potser no cal que sapiguem com estima…. Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia…com ens ha mostrat en Jesús.

– He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?” Sivoleu veure un resum de la reflexió podeu llegir-la en el Bloc “El mosquit i el camell”
Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

– Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.
Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.
I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?
Déu sí que se l’estimava!

– Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.
Es van explicar, també, noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball…

– Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida
Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent…

– El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.
Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!
Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.
Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

Posted in Amor, Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Com Déu estima…

Dissabte, març 1st, 2008


No podem saber com Déu estima… Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer….
I potser no cal que sapiguem com estima…. Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia…com ens ha mostrat en Jesús.

– He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?” Sivoleu veure un resum de la reflexió podeu llegir-la en el Bloc “El mosquit i el camell”
Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

– Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.
Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.
I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?
Déu sí que se l’estimava!

– Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.
Es van explicar, també, noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball…

– Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida
Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent…

– El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.
Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!
Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.
Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

Posted in Amor, Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

El meu tronc…

Dissabte, febrer 2nd, 2008


Aquesta foto feta a un arbre de la Garrotxa em fa pensar en el mes que comencem…
– Conclusions de les jornades de la “Catosfera”
– Atenció als meus fills.
– Atenció ela meus néts.
– Atenció a la meva dona i a la resta de la família.
– Atenció als meus amics i amigues que cada dia augmenten.
– Atenció als nanos a qui els faig reforç escolar.
– Atenció als alumnes amb qui faig classes particulars.
– Atenció als nanos de l’esplai “Muntanyés” on vaig
– Atenció a les jornades de formació dels voluntaris.
– Atenció al grup de “gent gran” que s’inicien en la informàtica.
– Atenció a les sessions de formació permanent de teologia.
– Atenció a les reunions de militants d’ACO i dels seus comités de zona.
– Atenció a la reunió d’estudi de l’evangeli.
– Atenció a la transcripció a Word de la lliçó d’en Pep de Sant Pere de Reixac.
– Atenció del grup de Cant litúrgic de la parròquia.
– Atenció a l’assaig de cant gregorià que enguany celebrem el seu 25è aniversari.
– Atenció a actualitzar i comentar els blocs, fotologs, metrologs…etc
– Atenció a fer l’exercici per a la salut.
– Atenció a les activitats de Carnaval que s’organitzen arreu…però si no he tingut temps de jugar amb la Nintendo DS…
– Atenció a conferències interessants que es fan aquests dies a molts llocs…
– Atenció a organitzar alguna sortida de lleure per aquests muntanyes que ens envolten
– ….
Paro les atencions a fer contemplant aquest tronc i les seves branques, les quals em diuen que la vida és això, aquesta teranyina de relacions, actuacions…fetes amb esperit atent i de servei a totes les persones amb qui convivim.

Per molts anys pugui contemplar aquest tronc…

Posted in activitats, cristià, testimoniatge | Comments Closed

« Older Entries