Archive for the ‘Reflexions sobre la vida’ Category

« Older Entries

Sóc la porta…

Diumenge, abril 13th, 2008

De moment continuem amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany

M’adono, al meu voltant, d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries…però “sequera”…

– Una veïna meva – 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
– El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
– El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates…Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a….
– La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
– Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat…això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica…
– A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida…cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”…Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.

Posted in Reflexions sobre l'Evangeli, Reflexions sobre la vida | Comments Closed

Sóc la porta…

Diumenge, abril 13th, 2008

De moment continuem amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany

M’adono, al meu voltant, d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries…però “sequera”…

– Una veïna meva – 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
– El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
– El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates…Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a….
– La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
– Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat…això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica…
– A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida…cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”…Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.

Posted in Reflexions sobre l'Evangeli, Reflexions sobre la vida | Comments Closed

Vivències sense ordenar…

Diumenge, abril 6th, 2008

Avui no he tingut temps de valorar els fets que he viscut…i a més fa dies que no actualitzo el meu Bloc i el d’altres amics i amigues amb qui comparteixo l’experiència blocaire. És per això que simplement abans d’anar a descansar i tot contemplant el paisatge que el meu cunyat m’ha enviat de la seva excursió a les muntanyes de la Garrotxa,simplement enumeraré ls coses qe m’han cridat l’atenció e el dia d’avui.
Com quan llegeixo els pensaments i reflexons dels meus amics/gues blocaires penso que la comunicació ens ajuda a viure més plenament l’existència diària.

– Al meu gosset de dos mesos – Trap – no li agrada que dormi gaire i em ve a despertar i que li digui bon dia i que qudi convençut que volem la seva companyia fidel.
– “Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi” Ha estat la tornada que he escollit per que la comunitat cristiana amb qui he celebrat l’Eucarístia, cantés… Hem pregat i hem tingut un record per a dos cristians que fa ben pocs dies ens han deixat i que la seva fidelitat i valentia ens són un bon exemple: el Sr. Josep Benet i l’abat Cassià Just.
– Hem plantat un llimoner a l’hort de casa d’uns amics que celebraven la seva seixantena d’anys de vida…Tothom ha pogut parlar de les seves coses, preocupacions ,malalties i joies familiars…sense més trascendència. Però una trobada de germans que viuen el dia a dia i que volien fer-nos-en partíceps…
– Visita ràpida i un xic protocolària a la família mataronina…Ràpida però compartida…N’hi havia de totes les edats…de 5 fins als 84 anys…passant pels de trenta, quaranta, seixanta i setanta. Però aquell intercanvi emocional ajuda a començar la setmana que iniciarem…
– Comunicació via Blogs, E-Mails amb amics que esperaven la comunicació el “comentari” adequat i personal.
– Planificació de la setmana propera….familiars i amics/gues que se’ls ha intervingut quirúrgicamet…
– Reunions de grup i comité d’ACO…reforços escolars voluntaris i remunerats.
– Cursets de formació permanent bíblics i teològics, per anar obrint els ulls vers la Bona nova anunciada per Jesús i al mateix temps entendre un mica el perquè de la tant mala formació rebuda per part dels nostres educadors filosòfics, teològics i moralistics que des d’infants ens han anat dient que allò era la veritat i que creient i fent els que ens deien seríem bons creients.
– Trobada del Consell pastoral parroquial per col·laborar en la millora del testimoniatge de la comunitat més institucional i pal de paller d’alguns creients.
– Ja aniré continuant qualsevol altra dia….les meves vivències…

Posted in Reflexions sobre la vida | Comments Closed

Vivències sense ordenar…

Diumenge, abril 6th, 2008

Avui no he tingut temps de valorar els fets que he viscut…i a més fa dies que no actualitzo el meu Bloc i el d’altres amics i amigues amb qui comparteixo l’experiència blocaire. És per això que simplement abans d’anar a descansar i tot contemplant el paisatge que el meu cunyat m’ha enviat de la seva excursió a les muntanyes de la Garrotxa,simplement enumeraré ls coses qe m’han cridat l’atenció e el dia d’avui.
Com quan llegeixo els pensaments i reflexons dels meus amics/gues blocaires penso que la comunicació ens ajuda a viure més plenament l’existència diària.

– Al meu gosset de dos mesos – Trap – no li agrada que dormi gaire i em ve a despertar i que li digui bon dia i que qudi convençut que volem la seva companyia fidel.
– “Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi” Ha estat la tornada que he escollit per que la comunitat cristiana amb qui he celebrat l’Eucarístia, cantés… Hem pregat i hem tingut un record per a dos cristians que fa ben pocs dies ens han deixat i que la seva fidelitat i valentia ens són un bon exemple: el Sr. Josep Benet i l’abat Cassià Just.
– Hem plantat un llimoner a l’hort de casa d’uns amics que celebraven la seva seixantena d’anys de vida…Tothom ha pogut parlar de les seves coses, preocupacions ,malalties i joies familiars…sense més trascendència. Però una trobada de germans que viuen el dia a dia i que volien fer-nos-en partíceps…
– Visita ràpida i un xic protocolària a la família mataronina…Ràpida però compartida…N’hi havia de totes les edats…de 5 fins als 84 anys…passant pels de trenta, quaranta, seixanta i setanta. Però aquell intercanvi emocional ajuda a començar la setmana que iniciarem…
– Comunicació via Blogs, E-Mails amb amics que esperaven la comunicació el “comentari” adequat i personal.
– Planificació de la setmana propera….familiars i amics/gues que se’ls ha intervingut quirúrgicamet…
– Reunions de grup i comité d’ACO…reforços escolars voluntaris i remunerats.
– Cursets de formació permanent bíblics i teològics, per anar obrint els ulls vers la Bona nova anunciada per Jesús i al mateix temps entendre un mica el perquè de la tant mala formació rebuda per part dels nostres educadors filosòfics, teològics i moralistics que des d’infants ens han anat dient que allò era la veritat i que creient i fent els que ens deien seríem bons creients.
– Trobada del Consell pastoral parroquial per col·laborar en la millora del testimoniatge de la comunitat més institucional i pal de paller d’alguns creients.
– Ja aniré continuant qualsevol altra dia….les meves vivències…

Posted in Reflexions sobre la vida | Comments Closed

Bona Pasqua

Dilluns, març 24th, 2008

Bona Pasqua a tothom…

Reflexions en el dia d’avui:

– Ganes de viure amb plenitud ja ara…A partir d’ara…
– Com es pot viure amb plenitud tot pensant que al treball, amb els companys,en prou feines podem parlar perquè la cadena ens esclavitza?
– Com…sabent d’amics, famílies, amb dos i tres fills que en prou feines arriben a final de mes…
– Sabent que potser hauran d’intervenir quirúrgicament aquella amiga, amic, familiar i no els se transmetre la confiança que jo tinc que Déu està amb ells/es.
– No se comunicar als meus amics/gues el meu convenciment que aquell amor que cerquen en aquell noi o noia és un reflex de l’amor de Déu.
– Com he de ser i viure perquè la gent, en parlar del meu germà que acaba de morir, sàpiguen que crec que el meu germà viu..?
– Com dir als meus amics/gues que tot el que fan a “un d’aquests més necessitats ho fan a Jesús”?
– Com fer-los entendre que si dic que sóc creient vol dir que les persones són el primer interès de germanor?
– Una persona pot ser empresari, gerent, etc i ser seguidor de Jesús Ressucitat?
– Com hem d’entendre ser cristià…si n’hi ha molts que se’n diuen i no són imatge d’ell en les seves vides i obres?
———–
Misteri de la Resurrecció de Jesús
Misteri de la nostra resurrecció
Misteri de la “Nova vida” de Pasqua..
Misteri de l’Amor, de la Misericordia i del perdó de Déu…

Posted in misteri, Reflexions sobre l'Evangeli, Reflexions sobre la vida | Comments Closed

Complexitat…

Dissabte, març 8th, 2008

Fa dies que no actualitzo…
Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint…
Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir…

A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.
N’anuncio algunes que visc actualment…:
– M’agradaria conèixer més a fons…què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”
– Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.
– Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.
– Com és que l’episcopat utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?
– M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.
– Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”
– Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.
– Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.
– Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.
– Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?
– També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿
– Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?
– Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen… i sempre em pregunto…com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?
……………………………..

La vida és força complexa…no creus ?

Posted in Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Complexitat…

Dissabte, març 8th, 2008

Fa dies que no actualitzo…
Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint…
Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir…

A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.
N’anuncio algunes que visc actualment…:
– M’agradaria conèixer més a fons…què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”
– Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.
– Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.
– Com és que l’episcopat utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?
– M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.
– Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”
– Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.
– Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.
– Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.
– Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?
– També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿
– Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?
– Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen… i sempre em pregunto…com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?
……………………………..

La vida és força complexa…no creus ?

Posted in Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Com Déu estima…

Dissabte, març 1st, 2008


No podem saber com Déu estima… Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer….
I potser no cal que sapiguem com estima…. Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia…com ens ha mostrat en Jesús.

– He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?” Sivoleu veure un resum de la reflexió podeu llegir-la en el Bloc “El mosquit i el camell”
Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

– Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.
Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.
I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?
Déu sí que se l’estimava!

– Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.
Es van explicar, també, noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball…

– Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida
Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent…

– El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.
Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!
Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.
Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

Posted in Amor, Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Com Déu estima…

Dissabte, març 1st, 2008


No podem saber com Déu estima… Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer….
I potser no cal que sapiguem com estima…. Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia…com ens ha mostrat en Jesús.

– He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?” Sivoleu veure un resum de la reflexió podeu llegir-la en el Bloc “El mosquit i el camell”
Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

– Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.
Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.
I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?
Déu sí que se l’estimava!

– Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.
Es van explicar, també, noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball…

– Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida
Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent…

– El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.
Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!
Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.
Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

Posted in Amor, Reflexions sobre la vida, testimoniatge | Comments Closed

Tinc set…

Diumenge, febrer 24th, 2008

Avui necessito contemplar…encara que sigui amb aquesta fotografia que m’ha facilitat el meu cunyat del Moixeró i la Roca Sansa…

I és que tinc set…
De tantes coses…
– De la pau, de la justícia, de la fraternitat entre les persones i els pobles…
– De saber escoltar les persones que m’envolten..
– De saber ajudar a aquells que necessiten del meu acolliment…
– De saber elegir la opció per satisfer el meu desig de plenitud dins el projecte de Déu en mi…
I sé que Jesús em diu: ” que qui vegui de l’aigua que ell dóna no tindrà mai més set…”

No podrien suprimir les “campanyes electorals”…???
Em diuen pas res de nou. Si de cas mentides i interessos de poder.
Jo ja sé a qui he de votar…

Prefereixo llegir aquestes frases de St. Exupery, que una amiga meva ha posat al seu fotolog:
“La meva flor és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota la campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent….Perquè és la que jo he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar.Puig que és la meva rosa”

El meus amics, els meus familiars, els meus néts, el meu proisme…són la meva “rosa”.

Deixeu-me contemplar i fins aviat.

Posted in Reflexions sobre l'Evangeli, Reflexions sobre la vida | Comments Closed

« Older Entries