Archive for the ‘projecte de vida’ Category

"I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència…"(Jn.16)

Dimarts, abril 29th, 2008

– Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridaven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes…tot per tenir qualitat de “vida”.
– Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes,tot prenent medicació intravenosa… per millorar i allargar la “vida”.

– A la tarda, a Ciutat vella…una senyora d’una seixantena d’anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia “Tot el camp…” i repetia i repetia… Necessitat de cridar l’atenció? malaltia mental?…”vida”
– El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d’una forma mecànica…i resoldre quinze problemes de decimals…i que no comprenia… Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina…Això no era “vida” per a ell.
– A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitaven informació de feina per poder mantenir la família…per poder “viure”.
– A l’escala del metro…avui també hi havia aquell “home” parlant ell tot sol i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences…com deu ser la seva “vida”?
– l’Heri…no m’ha enviat el resum de “filo” que havíem quedat que m’enviés…i d’aqui dos dies s’acaben les classes, per poder preparar la “sele”.
– La traducció del “llatí” a fer per la C…. era un xic rebuscat. El significat dels verbs no se semblava gens a allò que deien les lletres… Tot per poder el curs vinent fer un Mòdul de grau superior i poder entrar a la Universitat…
– Al tren m’explicava l’amic que té tres “vàlvules” al cor i que ha de caminar força per no perjudicar la seva salut…
– Un dels meus fills està fent un curset per a esdevenir “capità d’embarcació”…
– La seva companya aprofitarà el pont de l’u de maig per anar a veure una amiga seva que viu Bèlgica.
– Els meus amics de l’ACO és preparen per aquests proper dia u, la festa del treball,per tenir una jornada de reflexió sindical i evangèlica…
– El confereciant ens parlava que “l’alliberament” dels més pobres era la crida que Jesús ens feia a tots els que ens diem cristians…

Tot això és la vida…el misteri de la vida…que un dia Ell…en posarà en evidència.

"I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència…"(Jn.16)

Dimarts, abril 29th, 2008

– Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridaven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes…tot per tenir qualitat de “vida”.
– Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes,tot prenent medicació intravenosa… per millorar i allargar la “vida”.

– A la tarda, a Ciutat vella…una senyora d’una seixantena d’anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia “Tot el camp…” i repetia i repetia… Necessitat de cridar l’atenció? malaltia mental?…”vida”
– El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d’una forma mecànica…i resoldre quinze problemes de decimals…i que no comprenia… Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina…Això no era “vida” per a ell.
– A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitaven informació de feina per poder mantenir la família…per poder “viure”.
– A l’escala del metro…avui també hi havia aquell “home” parlant ell tot sol i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences…com deu ser la seva “vida”?
– l’Heri…no m’ha enviat el resum de “filo” que havíem quedat que m’enviés…i d’aqui dos dies s’acaben les classes, per poder preparar la “sele”.
– La traducció del “llatí” a fer per la C…. era un xic rebuscat. El significat dels verbs no se semblava gens a allò que deien les lletres… Tot per poder el curs vinent fer un Mòdul de grau superior i poder entrar a la Universitat…
– Al tren m’explicava l’amic que té tres “vàlvules” al cor i que ha de caminar força per no perjudicar la seva salut…
– Un dels meus fills està fent un curset per a esdevenir “capità d’embarcació”…
– La seva companya aprofitarà el pont de l’u de maig per anar a veure una amiga seva que viu Bèlgica.
– Els meus amics de l’ACO és preparen per aquests proper dia u, la festa del treball,per tenir una jornada de reflexió sindical i evangèlica…
– El confereciant ens parlava que “l’alliberament” dels més pobres era la crida que Jesús ens feia a tots els que ens diem cristians…

Tot això és la vida…el misteri de la vida…que un dia Ell…en posarà en evidència.

Trenta cinc anys

Dimarts, novembre 20th, 2007


Enguany la meva escola de sempre celebra el seu 25è. aniversari de la inauguració del seu edifici de titularitat pública.
CEIP Montseny – Sant Just Desvern

Però jo en fa més de trenta-cinc que m’hi bellugo com a Director-mestre.
Primer amb titul·laritat de Escola de l’Ateneu.
Després ver l’escola pública formant part del Col·lectiu d’escoles per l’Escola Pública Catalana -CEPEPC.

– És prou motiu per donar gràcies a Déu per aquesta avinentesa.
– Trenta cinc promocions d’alumnes. Molts dels seus membres n’he perdut el rastre.
– Però enguany, gràcies a les noves tecnologies, gairebé cada dia, retrobo velles amistats fetes entre els exalumnes i llurs pares i familiars.

Quina diferència en la nostra relació!!! Primer marrecs que sovint et feien enfadar.
Ara però, han crescut, i la seva vida també ha canviat.
Quina il·lusió ens fa, mútuament, de saber i comunicar-nos la nostra vida i les nostres peripècies!!!
Quina renovada il·lusió de poder tornar a explicar-nos les nostres vides, els nostres problemes, els nostres dubtes, els nostre projectes, les nostres creences…
I és que n’hi ha que ara tenen 45 anys ja…

Impossible de saber com ha influit el testimoniatge personal en el seu creixement i com,també, en l’acompliment del seu “projecte diví” encara realitzant-se.

Però el camí està fet. I està fent-se encara.
Que serveixi, si més no, per donar gràcies a Déu per l’Amor que ens té, que ens acompanya, que ens perdona,i per anar cercant el nostre “projecte de vida en Ell”

Una nova vida…

Diumenge, agost 26th, 2007

El passat dia 24 d’agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d’agost…

Què n’estem de contents!!!
Que n’estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

– Quina meravella…!!!una NOVA VIDA
I després de tot l’enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan…sabeu què és el que em va emocionar molt…?
– El meu fill Marc, el pare d’en Joel i de n’Oriol…ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit… I doncs..per què, li dic?
– Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare….Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara….ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure’l….sinó per l’encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l’altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d’adobar… em diu:
– Hauries d’estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l’educació rebuda…

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d’educar? Ja saps que sempre estem educant…?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d’una família que van fent el que han vist fer als seus pares…ajudar, netejar…llegir..i creuar les cames!!!

“Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre” salm 116,1,2.

Ah…i per respecte a la voluntat dels pares d’en Joel i de n’Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog…jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les “marques comercials” que l’esperen i que sàpiga que si de cas ve “marcat” per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics “bloguers” cristians.

Una nova vida…

Diumenge, agost 26th, 2007

El passat dia 24 d’agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d’agost…

Què n’estem de contents!!!
Que n’estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

– Quina meravella…!!!una NOVA VIDA
I després de tot l’enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan…sabeu què és el que em va emocionar molt…?
– El meu fill Marc, el pare d’en Joel i de n’Oriol…ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit… I doncs..per què, li dic?
– Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare….Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara….ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure’l….sinó per l’encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l’altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d’adobar… em diu:
– Hauries d’estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l’educació rebuda…

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d’educar? Ja saps que sempre estem educant…?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d’una família que van fent el que han vist fer als seus pares…ajudar, netejar…llegir..i creuar les cames!!!

“Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre” salm 116,1,2.

Ah…i per respecte a la voluntat dels pares d’en Joel i de n’Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog…jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les “marques comercials” que l’esperen i que sàpiga que si de cas ve “marcat” per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics “bloguers” cristians.

Amics per sempre…

Divendres, agost 24th, 2007


Avui dedico el meu Bloc als meus amics…

Amics de totes les edats, de totes les maneres de pensar, siguin dones o homes. només poso com a condició que siguin honrats, que siguin sincers, que siguin oberts, que siguin bones persones, que vulguin expressar i compartir els seus sentiments, les seves experiències….és a dir la seva vida.
He dit dones i homes…Qui diu que no hi pot haver una bona amistat entre una dona i un home sense….. No és cert. Ho tinc comprovat i tornat a comprovar.
Un dia a una mare…força preocupada per la drogoadicció de la seva filla a l’alcohol, li proposava que potser les noves tecnologies i l’internet podria ajudar la seva reinserció al món laboral i real. Em va respondre: Ui! l’internet té perills!!! I jo li vaig respondre…què hi ha a la vida que no sigui perillós..?Tot depèn de l’ús que se’n faci…(com el cine, la Tele…etc).
Tenir amistat amb persones d’altre sexe…com enriqueix..!!! ((Ui…té perills..!!)
Jo prefereixo pensar en la riquesa que comporta, la plenitud que dóna i l’ajut mutu que pot comportar per a la plena realització dels projectes de vida a què som cridats per Jesús… O no?.
I t’ho dic jo de 73 anys i que tinc amics d’ambdós sexes desde dels 10 anys fins als 65 anys..Més grans en tinc algun però resulta que les noves tecnologies se’ls hi han avançat tot i que alguns s’hi esforcen també a fer-les servir.
La relació amb els més petits, cal això sí, supervisar-la amb els pares. Amb els més grandets…ja és seva la responsabilitat d’ús.

En fi per a tots ells/elles Bon final de vacances i reingrès a la feina dels “dia a dia”….i AMICS PER SEMPRE!!!

Amics per sempre…

Divendres, agost 24th, 2007


Avui dedico el meu Bloc als meus amics…

Amics de totes les edats, de totes les maneres de pensar, siguin dones o homes. només poso com a condició que siguin honrats, que siguin sincers, que siguin oberts, que siguin bones persones, que vulguin expressar i compartir els seus sentiments, les seves experiències….és a dir la seva vida.
He dit dones i homes…Qui diu que no hi pot haver una bona amistat entre una dona i un home sense….. No és cert. Ho tinc comprovat i tornat a comprovar.
Un dia a una mare…força preocupada per la drogoadicció de la seva filla a l’alcohol, li proposava que potser les noves tecnologies i l’internet podria ajudar la seva reinserció al món laboral i real. Em va respondre: Ui! l’internet té perills!!! I jo li vaig respondre…què hi ha a la vida que no sigui perillós..?Tot depèn de l’ús que se’n faci…(com el cine, la Tele…etc).
Tenir amistat amb persones d’altre sexe…com enriqueix..!!! ((Ui…té perills..!!)
Jo prefereixo pensar en la riquesa que comporta, la plenitud que dóna i l’ajut mutu que pot comportar per a la plena realització dels projectes de vida a què som cridats per Jesús… O no?.
I t’ho dic jo de 73 anys i que tinc amics d’ambdós sexes desde dels 10 anys fins als 65 anys..Més grans en tinc algun però resulta que les noves tecnologies se’ls hi han avançat tot i que alguns s’hi esforcen també a fer-les servir.
La relació amb els més petits, cal això sí, supervisar-la amb els pares. Amb els més grandets…ja és seva la responsabilitat d’ús.

En fi per a tots ells/elles Bon final de vacances i reingrès a la feina dels “dia a dia”….i AMICS PER SEMPRE!!!