Archive for the ‘Persones’ Category

Dissabte, març 31st, 2007

BENEÏT SIGUEU VÓS QUE VENIU PLE DE MISERICÒRDIA

– Avui, l’Assumpció, la meva dona ha anat a les paradetes del “mercat” setmanal i ha portat a casa un ram de flors com aquestes.
– Diumenge passat, el rector de la meva parròquia va avisar que enguany per diumenge de Rams no comptessim amb el llorer perquè no n’hi hauria.
Tant el rams de flors com el llorer una mostra d’amor del Creador, no? Igual que el ramatge, les palmes de de l’entrada a Jerusalem.

Ha començat la setmana de la consideració de l’Amor infinit, salvador i misericordiós de Déu vers els homes en la persona de Jesús.

– Però la tia Carme, després de l’hemorràgia cerebral que va sofrir fa uns mesos no pensa gaire amb aquests Jesús, Amor.
– En Ph. , aquesta setmana ha enterrat sa mare, després d’uns mesos de lluita contra un càncer terminal a les cordes bucals i tampoc hi ha pensat perquè es confessa agnòstic.
– El que sí que hi ha pensat, i molt, és en Ll. que tota la setmana ha anat pensant en tot allò que calia preparar perquè la celebració parroquial fos un èxit.
– També aquell grup de joves hi vol pensar tot anant a passar uns dies a la celebració de la Pasqua de les Avellanes, o la Pasqua jove, o la Pasqua urbana…
– Aquell altre grup de joves famílies, amb llurs fills es trobaran en una casa rural per fer-hi una estada de descans i de comunicació. Uns tot pensant amb Jesús Amor i altres pensant que aquesta germanor és importantíssima pel seu projecte i somni de vida.
– Aquells matrimonis buscaran de celebrar-ho en un poblet del Montseny i altres hostatjats en el monestir de Poblet.
– Aquell home anant un dia a la parròquia,un altre dia als caputxins i una altre dia a Verges de l’Emporda.
– Però en R. anirà fins dijous a Caldes de Bohí i els altres dies a casa a descansar.

Per totes i tots, elles i ells , aquest Jesús Amor i Misericòrdia, es vol fer present en totes les seves vides.
Trobarà algun ajudant que amb el seu testimoniatge expliciti aquest Amor Salvador i misericordiós?
Hauria de ser el testimoniatge dels que es consideren creient i seguidors de Jesús, no ?

Després de la Passió i mort, la Resurrecció. PASQUA – ALLIBERACIÓ – SALVACIÓ- AMOR

"…el seu pare el veié i es commogué…"

Divendres, març 16th, 2007


Blocsfera Cristiana

– Antonio…té 45 anys…no té ganes de fer la marqueteria que se li ha assignat per al seu tractament de l’alcohol …s’escapoleig i prefereix venir amb mi a fer una horeta d’informàtica.

– Na Dolors, 40 anys, segueix el corrent, com els seus companys d’equip de la feina. Diu que no hi ha res a fer. L’unic que compte a l’hora de la veritat és l’individualisme, la productivitat i que el supervisor estigui content.

– En Xavier, 32 anys, s’ha separat de la parella. Dos galls en un galliner no podien conviure. Després de l’experiència, de moment, no vol sentir parlar ni de fidelitat ni de projectes en comú.

– Maise ja ha fet els set anys. De cop s’ha posat molt malalta. Els pares no s’havien preocupat de la seva educació ni del seu testimoni cristià. Ara tenen por que es mori… i l’estant preparant i volen que pugui rebre el sagrament del baptisme.

– En Miquel i Na Isabel fa set anys que viuen en parella. S’han compromés a anar junts en un projecte de vida de servei en el seu barri eminentment obrer. No havien registrat enlloc el seu conpromís…però els riscos de la vida i les lleis han fet que ben aviat vagin al jutjat a comunicar que són parella i reconeixeran davant el jutge els seus dos fills.

– El seus fills no els han pas batejat. Volen que quan siguin grans decideixin si es volen batejar. I és que ell tampoc ha estat batejat. Ella sí.

– A mi em sembla que tot el que passa al meu voltant ho controlo tot. Domino la situació. (?)

– Tinc la resposta adequada a cada circumstància. Sigui alegre o trista. Sigui joiosa sigui dolorosa. (?)

– Quan faig revisió de vida amb el meu equip d’ACO, l’Evangeli m’ho aclareix tot…(?)

– En el Consell pastoral de la meva parròquia sé el que cal fer i el que els convé a la resta de la gent del consell i a la resta de feligresos…(?)

*”…i corregué a tirar-se-li al coll i el besà.”Lc 15 20

"…el seu pare el veié i es commogué…"

Divendres, març 16th, 2007


Blocsfera Cristiana

– Antonio…té 45 anys…no té ganes de fer la marqueteria que se li ha assignat per al seu tractament de l’alcohol …s’escapoleig i prefereix venir amb mi a fer una horeta d’informàtica.

– Na Dolors, 40 anys, segueix el corrent, com els seus companys d’equip de la feina. Diu que no hi ha res a fer. L’unic que compte a l’hora de la veritat és l’individualisme, la productivitat i que el supervisor estigui content.

– En Xavier, 32 anys, s’ha separat de la parella. Dos galls en un galliner no podien conviure. Després de l’experiència, de moment, no vol sentir parlar ni de fidelitat ni de projectes en comú.

– Maise ja ha fet els set anys. De cop s’ha posat molt malalta. Els pares no s’havien preocupat de la seva educació ni del seu testimoni cristià. Ara tenen por que es mori… i l’estant preparant i volen que pugui rebre el sagrament del baptisme.

– En Miquel i Na Isabel fa set anys que viuen en parella. S’han compromés a anar junts en un projecte de vida de servei en el seu barri eminentment obrer. No havien registrat enlloc el seu conpromís…però els riscos de la vida i les lleis han fet que ben aviat vagin al jutjat a comunicar que són parella i reconeixeran davant el jutge els seus dos fills.

– El seus fills no els han pas batejat. Volen que quan siguin grans decideixin si es volen batejar. I és que ell tampoc ha estat batejat. Ella sí.

– A mi em sembla que tot el que passa al meu voltant ho controlo tot. Domino la situació. (?)

– Tinc la resposta adequada a cada circumstància. Sigui alegre o trista. Sigui joiosa sigui dolorosa. (?)

– Quan faig revisió de vida amb el meu equip d’ACO, l’Evangeli m’ho aclareix tot…(?)

– En el Consell pastoral de la meva parròquia sé el que cal fer i el que els convé a la resta de la gent del consell i a la resta de feligresos…(?)

*”…i corregué a tirar-se-li al coll i el besà.”Lc 15 20

En mig de la ciutat…

Dijous, febrer 8th, 2007


Aquest bosc no és la gran ciutat efectivament…on em moc

Però a voltes m’ajuda millor a descansar, a reflexionar i a veure la bondat de les coses, de les actuacions i de les persones que m’envolten.

* M’ajuda a pensar amb la Michelle – vuit anys- que m’espera per aprendre el català per quan pugui anar a escola. Ja que està molt malalta i no hi pot anar. És nouvinguda i només parla castellà.

* També en la Cinthia – 13 anys – en prou feines sap les taules de multiplicar i va a classe de 1r. d’Eso. Té dificultats per l’estudi degut a problemes familiars.

* L’Antonio -55 anys- m’espera per fer pràctiques amb el teclat i el ratolí de l’ordinador. Qui sap si al dia de demà li pot servir per guanyar-se la vida i poder refer la seva família. L’alcohol li ha minvat força la capacitat de concentració i automatizació dels reflexos.

* L’Oriol -17 anys- desconfia de les possibilitats de la seva salut. L’Internet no l’interessa. Prefereix les relacions presencials.No m’ha explicat mai, encara, quines són les seves il·lusions i somnis pel dia de demà. Cal paciència…

* En Lueting -13 anys- Aula Acollida de 1r.d’Eso. Aquest ho té tot molt clar. No para d’estudiar. Treu excel·lents en els estudis. coneix la història d’Espanya i Catalunya millor que jo mateix. Comprèn el català gairebé a la perfecció però en vol saber molt més. És xinès…

* N’Antoni Bentué em parla dels “Què creuen els que creuen”. Què són els miracles…què és la Providència…què és la Pregària…No m’ho havien ensenyat pas així en la Facultat de Teologia els anys 60.

* A la visita pastoral del meu bisbe de Sant Feliu…vèiem que els reptes de la comunitat cristiana de la meva població es van assolint amb molta dificultat…Més si es pretén que els grups de nois/es, joves, emplenin les celebracions o s’acostin meravellats pel testimoni dels cristians o pel coneixement de Jesús.
—————————————————————————-
Un altre estona continuu…i és que el bosc em fa adonar que tot i el silenci estic envoltat de persones amb el seu projecte o que l’estant cercant…

En mig de la ciutat…

Dijous, febrer 8th, 2007


Aquest bosc no és la gran ciutat efectivament…on em moc

Però a voltes m’ajuda millor a descansar, a reflexionar i a veure la bondat de les coses, de les actuacions i de les persones que m’envolten.

* M’ajuda a pensar amb la Michelle – vuit anys- que m’espera per aprendre el català per quan pugui anar a escola. Ja que està molt malalta i no hi pot anar. És nouvinguda i només parla castellà.

* També en la Cinthia – 13 anys – en prou feines sap les taules de multiplicar i va a classe de 1r. d’Eso. Té dificultats per l’estudi degut a problemes familiars.

* L’Antonio -55 anys- m’espera per fer pràctiques amb el teclat i el ratolí de l’ordinador. Qui sap si al dia de demà li pot servir per guanyar-se la vida i poder refer la seva família. L’alcohol li ha minvat força la capacitat de concentració i automatizació dels reflexos.

* L’Oriol -17 anys- desconfia de les possibilitats de la seva salut. L’Internet no l’interessa. Prefereix les relacions presencials.No m’ha explicat mai, encara, quines són les seves il·lusions i somnis pel dia de demà. Cal paciència…

* En Lueting -13 anys- Aula Acollida de 1r.d’Eso. Aquest ho té tot molt clar. No para d’estudiar. Treu excel·lents en els estudis. coneix la història d’Espanya i Catalunya millor que jo mateix. Comprèn el català gairebé a la perfecció però en vol saber molt més. És xinès…

* N’Antoni Bentué em parla dels “Què creuen els que creuen”. Què són els miracles…què és la Providència…què és la Pregària…No m’ho havien ensenyat pas així en la Facultat de Teologia els anys 60.

* A la visita pastoral del meu bisbe de Sant Feliu…vèiem que els reptes de la comunitat cristiana de la meva població es van assolint amb molta dificultat…Més si es pretén que els grups de nois/es, joves, emplenin les celebracions o s’acostin meravellats pel testimoni dels cristians o pel coneixement de Jesús.
—————————————————————————-
Un altre estona continuu…i és que el bosc em fa adonar que tot i el silenci estic envoltat de persones amb el seu projecte o que l’estant cercant…

Moltes coses en un dia…

Dijous, novembre 23rd, 2006

– Primer, saber veure que en “l’holocaust” sobresurt la mort i la resurrecció en cada un dels milions de jueus i no jueus, en la persona de Jesús mort i ressucitat.

– Que després dels “Cristians pel socialisme” dels anys 1970 continuen l’obra d’Alfons Carlos Comin i el P. Garcia Nieto…els “Cristians en captiveri” o els “Cristians en l’exili”. Què és ser cristià…en cada una de les cultures mundials?

– La meva escola, enguany, celebrarà el seu 25è aniversari de la seva existència com a escola pública:CEIP Montseny. Primer pertanyen a un Ateneu, desprès com a cooperativa del CEPEPC (Coordinació escolar per l’escola pública catalana) i finalment fent el pas a la xarxa pública. Com podrem celebrar aquest esdeveniment d’una manera profitosa? Quants lligams potser oblidats no es referan? Quanta història d’exalumnes que avui ja tenen de trenta a quaranta anys…

– I el grup de reforç? De mica en mica va sabent les taules de multiplicar. De mica en mica millora la comprensió del català per aquells xinesos. Avui en Junting, de 13 anys…ha acollit un paisà seu de 8 anys i l’ha anat introduint a la nostra llengua i costums…

– I els meus amics del Fotolog? Tots enmig del procés d’exàmens. quantes exclamacions, quanta tristor, però també alegria pels resultats d’alguns si més no.

– Però el millor de tot l’acollida i les trameses d’ànims d’entre els seus amics companys de fatigues.

– I jo cada dia un amic/ga nou perquè pels seus comentaris ens intercanviem les nostres vides i creem nous llaços.

– A veure si demà també trobo tanta riquesa al meu voltant…

Moltes coses en un dia…

Dijous, novembre 23rd, 2006

– Primer, saber veure que en “l’holocaust” sobresurt la mort i la resurrecció en cada un dels milions de jueus i no jueus, en la persona de Jesús mort i ressucitat.

– Que després dels “Cristians pel socialisme” dels anys 1970 continuen l’obra d’Alfons Carlos Comin i el P. Garcia Nieto…els “Cristians en captiveri” o els “Cristians en l’exili”. Què és ser cristià…en cada una de les cultures mundials?

– La meva escola, enguany, celebrarà el seu 25è aniversari de la seva existència com a escola pública:CEIP Montseny. Primer pertanyen a un Ateneu, desprès com a cooperativa del CEPEPC (Coordinació escolar per l’escola pública catalana) i finalment fent el pas a la xarxa pública. Com podrem celebrar aquest esdeveniment d’una manera profitosa? Quants lligams potser oblidats no es referan? Quanta història d’exalumnes que avui ja tenen de trenta a quaranta anys…

– I el grup de reforç? De mica en mica va sabent les taules de multiplicar. De mica en mica millora la comprensió del català per aquells xinesos. Avui en Junting, de 13 anys…ha acollit un paisà seu de 8 anys i l’ha anat introduint a la nostra llengua i costums…

– I els meus amics del Fotolog? Tots enmig del procés d’exàmens. quantes exclamacions, quanta tristor, però també alegria pels resultats d’alguns si més no.

– Però el millor de tot l’acollida i les trameses d’ànims d’entre els seus amics companys de fatigues.

– I jo cada dia un amic/ga nou perquè pels seus comentaris ens intercanviem les nostres vides i creem nous llaços.

– A veure si demà també trobo tanta riquesa al meu voltant…

TIC i també telèfon…

Dissabte, novembre 18th, 2006

L’ajut, la companyonia, l’estimació, la construcció, el compromís, l’anar vers… el “passa-ho…” també es fa amb les TIC i el telèfon.Molt jovent es trobaria sol si no disposés d’aquestes eines… On són els liders, els creadors de pensament en l’ús de les mateixes.

Uns exemples, a l’atzar, de converses d’amigues meves…i les possibilitats que comporten:

——–

“porque simplemente… amo los telefonos.. porque un telefono a veces puede ser la salvacion.. porque hoy el telefono me a animado… claro… detras habia alguien porque a veces me anima y porque… es la unica manera de poder hablar con mucha gen
——-
nina!.. xii nse k fariem sense un tel^^
animat, animat kriÑo!!! ya saps k stik aki x el k sigui! 😉 testimooo!.. aaah!!! el jok d la camera ens spera xD hey stik skoltant Mcfly o.O kuants rekords xD
cuidat nina!!!
petoneeets*
düU!
——-
guapa,ke vals molt, k no tenfonsis per problemes, tot pot tira ndavan..ia veuras, i ia gent que no et coneix be..perq si et conegues be no perdria el temps en sta borde am tu, ni en pikarsa, sino k estaria amb tu amb bon humor..
ians entenem.. animat wapa!
——-
Olaaaaaaaa ia estic una miketa mes animada jeje
avere si ens podem presentar abiat *O* saps io tinc panic a parla per telefon pro abans m’agradaba molt ^^’ ara encambi cuan sona em poso isterica ¬¬ no soc capaç d’agafarlo buaaaaaaaaaah weno un besiiiiiin!!!

TIC i també telèfon…

Dissabte, novembre 18th, 2006

L’ajut, la companyonia, l’estimació, la construcció, el compromís, l’anar vers… el “passa-ho…” també es fa amb les TIC i el telèfon.Molt jovent es trobaria sol si no disposés d’aquestes eines… On són els liders, els creadors de pensament en l’ús de les mateixes.

Uns exemples, a l’atzar, de converses d’amigues meves…i les possibilitats que comporten:

——–

“porque simplemente… amo los telefonos.. porque un telefono a veces puede ser la salvacion.. porque hoy el telefono me a animado… claro… detras habia alguien porque a veces me anima y porque… es la unica manera de poder hablar con mucha gen
——-
nina!.. xii nse k fariem sense un tel^^
animat, animat kriÑo!!! ya saps k stik aki x el k sigui! 😉 testimooo!.. aaah!!! el jok d la camera ens spera xD hey stik skoltant Mcfly o.O kuants rekords xD
cuidat nina!!!
petoneeets*
düU!
——-
guapa,ke vals molt, k no tenfonsis per problemes, tot pot tira ndavan..ia veuras, i ia gent que no et coneix be..perq si et conegues be no perdria el temps en sta borde am tu, ni en pikarsa, sino k estaria amb tu amb bon humor..
ians entenem.. animat wapa!
——-
Olaaaaaaaa ia estic una miketa mes animada jeje
avere si ens podem presentar abiat *O* saps io tinc panic a parla per telefon pro abans m’agradaba molt ^^’ ara encambi cuan sona em poso isterica ¬¬ no soc capaç d’agafarlo buaaaaaaaaaah weno un besiiiiiin!!!

Allò que es veu i allò que es pot arribar a veure…

Dimarts, novembre 14th, 2006

– Avui he vist en D…16 anys. Els primer minuts gairebé un monòleg. Tot seguit ens obrim…i ens expliquem coses. I quines coses! Mai diria que dins d’ell…quina riquesa de coneixements…Quina riquesa de sentiments…Quines ganes de comunicació…Quines ganes d’ésser valorat i estimat. Segur que s’adona que això l’ajuda a tenir il·lusió i ganes de viure en plenitud. I el que no sé encara perquè no m’ho ha explicat…

– Na J…..11 anys…se li han obert uns ulls com unes taronges…Recordava la conversa de la setmana passada. Reconeixia l’amic que l’estimava i li feia companyia.Encara no s’aguanta dreta…però quan pugui, potser la setmana vinent, ens farem un E-Mail per poder enraonar, per poder jugar, per poder comunicar-se. Amb mi i amb les seves amigues i amics de l’escola. Què m’explicarà..?.Què els explicarà? Els seus ulls indicaven que a dintre seu hi havia moltes coses per compartir…però li faltaven forçes per treure-les a fora.

– En J….. 10 anys dormia. No l’he volgut despertar. Estic segur que quan els seus pares li diran que l’he anat a veure, l’adrenalina del seu cos es mourà i li donarà una alenada d’esperança i d’il·lusió.

Avui el Taller d’informàtica ha estat això. Tot han estat coses virtuals avui.

Ahir el pare Hilari Raguer, comentant les cartes de Sant Pau als Romans, als Corintis, a Filemó…subratllava la necessitat d’intercanvi, de comunicació entre els creients en Jesús per poder dir-se Església. Amb els meus amics de l’hospital em sembla que estem fent una Església i un Temple virtual.