Archive for the ‘meditació’ Category

Dijous sant…

Dijous, març 20th, 2008

Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat…
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes…
– Però..oh avui!!!…un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou…
– Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
– El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia…i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona… A l’homilia…repàs de l’últim sopar i res més…
– S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
– Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia….en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
– Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell…no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
– Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
– També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies… per repensar com és la meva relació amb Jesús.
– Sovint relació petitoria….no tinc correcció…De petit em van ensenyar que s’havia de fer així…
– Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència…
– Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

Dijous sant…

Dijous, març 20th, 2008

Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat…
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes…
– Però..oh avui!!!…un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou…
– Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
– El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia…i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona… A l’homilia…repàs de l’últim sopar i res més…
– S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
– Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia….en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
– Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell…no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
– Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
– També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies… per repensar com és la meva relació amb Jesús.
– Sovint relació petitoria….no tinc correcció…De petit em van ensenyar que s’havia de fer així…
– Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència…
– Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

Festes de tardor

Dimarts, octubre 16th, 2007

Celebraven el comiat de les festes de la tardor a Sant Feliu de Llobregat…
D’aquí un dies les celebraran a Sant Just Desvern…

Tot caminant, per la riera avall, un bon recorregut per anar col·locant les coses al seu lloc. Vull dir contemplar, pregar, reflexionar, aclarir idees i pensaments.
– Un jove solitari….potser no tant…pintava amb el seu sprai la paret on l’ajuntament autoritza a fer pintades a tots els afeccionats als grafitti.
Què hi cercava, aquest jove, a les 8 del vespre, sol, amb el seu sprai, els colors, la paret..? la seva realització personal artística i de comunicació a altres?

– Una rateta, al fons del rec amb poca aigua,fent el seu recorregut de cerca d’aliment personal i potser fins i tot familiar.
Quina casualitat de coincidir amb el meu pas per allà. Que només surt a quella hora? que surt cada dia i quantes vegades al dia.I qui la veu ? I quant de temps, potser annys, fa que fa el mateix? I qui se n’assabenta de la seva existència? i si ve una riuada i es mor…qui se n’assabenta? Té sentit això? Forma part del “Misteri”

– Arribo a la plaça de la Vila. Plena de gom a gom. Quanta gent de totes les edats per veure passar el “correfoc” de les festes.
Quin compromís amb els ciutadans de convivència en aquest esdeveniment un xic burlesc, irònic i un xic barruer també, en ocasió de la presentació a l’inici del correfoc. No sé perquè aquells dimonis i àngels barruers en el seu llenguatge havien de despenjar-se del campanar de la Catedral….Deuen ser costums…
El més bonic…els focs, el jovent ben guarnit i amb un ritual ben estudiat i après alegrant tota la concurrència, des de nens i nenes de bolquers a avis de vuitanta anys…tots a veure l’esdeveniment del foc: amb el tauró, la mulassa, l’elefant, els acompanyants musicals.
En aquella estona, els problemes no hi eren presnets, ni les malalties, ni les baralles, ni la política explícita. Tots erem ciutadans de la mateixa ciutat.
Què no és un model de convivència per a la resta dels dies i dels anys? I per què no ho arriba a ser? És que le vida és compentència? és lluita pel poder? el diner és el que importa? i el treball a les indústries només serveix per enriquir i explotar la gent al servei de l’economia global?
I mentrestant aquest xivarri espectacular…a la catedral es deia la missa vespertina per aquells….no sé qui exactament…que celebraven l’acció de gràcies dominical, que vigilaven de complir un precepte, que demanaven pau, amor, justícia i germanor.

BONES FESTES DE TARDOR…