Aquest ha estat el títol de la conferència de n’Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau.
I trobo que com a reflexió per a la Quaresma d’enguany força interessant.
És impossible resumir el contingut de la xerrada i posterior col·loqui.
Sí però, que abans d’anar a descansar i com “examen de consciència col·lectiva” encara que ara se’ns recordi…que per rebre el sagrament de la “reconciliació”, cal que individualment ens “confessem” i demanem perdó.
Es veu que l’Amor i la Misericòrdia de Déu necessita que nosaltres demanem perdó individualment.
Que sense el ritus i la seva màgia l’Amor i la Misericòrdia divina no funcionaria…
Ja veieu com era Àfrica i com els pobles nòmedes es relacionaven…
I com l’hem deixat els altres països….tota retallada i incomunicada…
Com treballaven…..i com no poden treballar al nostre ritme i interès…que fins i tot necessiten cercar la seva subsistència en d’altes països.
Que una de les tasques primeres de les ONG hauria de ser la de denunciar i conscienciar el propi país dels desastres a què els tenim sotmesos…
Que la “Federació Catalana d’ONG” ens poden orientar en el camí solidari vers els nostres germans.
Ah i que la nostra patrona és negre..!!!
