Enguany la meva escola de sempre celebra el seu 25è. aniversari de la inauguració del seu edifici de titularitat pública.
CEIP Montseny – Sant Just Desvern
Però jo en fa més de trenta-cinc que m’hi bellugo com a Director-mestre.
Primer amb titul·laritat de Escola de l’Ateneu.
Després ver l’escola pública formant part del Col·lectiu d’escoles per l’Escola Pública Catalana -CEPEPC.
– És prou motiu per donar gràcies a Déu per aquesta avinentesa.
– Trenta cinc promocions d’alumnes. Molts dels seus membres n’he perdut el rastre.
– Però enguany, gràcies a les noves tecnologies, gairebé cada dia, retrobo velles amistats fetes entre els exalumnes i llurs pares i familiars.
Quina diferència en la nostra relació!!! Primer marrecs que sovint et feien enfadar.
Ara però, han crescut, i la seva vida també ha canviat.
Quina il·lusió ens fa, mútuament, de saber i comunicar-nos la nostra vida i les nostres peripècies!!!
Quina renovada il·lusió de poder tornar a explicar-nos les nostres vides, els nostres problemes, els nostres dubtes, els nostre projectes, les nostres creences…
I és que n’hi ha que ara tenen 45 anys ja…
Impossible de saber com ha influit el testimoniatge personal en el seu creixement i com,també, en l’acompliment del seu “projecte diví” encara realitzant-se.
Però el camí està fet. I està fent-se encara.
Que serveixi, si més no, per donar gràcies a Déu per l’Amor que ens té, que ens acompanya, que ens perdona,i per anar cercant el nostre “projecte de vida en Ell”
