Dia a dia

De mica en mica el curs es va engegant…els dilluns reservats pels cursos de formació informàtica. Els dimarts taller d’informàtica a l’hospital de la Vall d’Hebron i Rauxa. Els dimecres a Ciutat vella (Tria). Els dijous Facultat de teologia i grup Muntanyés de nou barris. Divendres vàries gestions personals.

L’altre dia vaig assitir a les jornades d’ “Església Plural” i en veritat l’església és veritablement plural. Ahir vaig anar a la trobada anual dels militants de l’ACO. Les Eucaristies en ambdós llocs…res a veure amb les, diem-ne, “parroquials”.

El proper dilluns comencen el Seminari del “Temple virtual” organitzat pel Centre d’estudis Cristianisme i justícia i el dijous vinent també s’inicia el Curs de Formació permanent de la Facultat de Teologia de Catalunya. Espero poder cumplir amb els meus compromisos.

Efectivament avui m’han confirmat que faré el taller d’informàtica a la tarda de dimarts.
Avui també he estat parlant amb una amiga meva de 15 anys que mentre feia companyia al seu germà va conèixer un noi també de la seva mateixa edat que també estava ingressat. Ella feia companyia als dos. I es van conèixer bé i s’han enamorat un de l’altre. Han conviscut una setmaneta en un residència i encara s’han conegut millor. Què bonic!! Què macos que són!!Què bons nanos que són!! Ja veurem com continua aquesta relació. No hi ha dia que es comuniquin, en l’actualitat, perquè viuen lluny un de l’altre…

També avui he posat en contacte dues amigues, una que viu a Xile i l’altra a Reus. Les dues en tractament, però molt afeccionades als dibuixos “manga”. Tots plegats estem molt contents d’haver-nos comunicat i millorat la nostra mútua amistat.
Però no sempre tot és com nosaltres voldríem… Un antic alumne del col·legi de vint anys, li han diagnosticat un tumor al cap. Ja veurem com evoluciona. Té una germana més petita i la mare de moment ja hagut de demanar la baixa per atendre el seu fill. La vida té això. Passen coses agradables i d’altres desagradables i volem saber per què passen així i no ho sabrem mai!! I davant d’això cadascú reacciona d’una manera diferent segons les seves conviccions i les seves creences… Bona nit

Estic veient que mentre no es conegui el meu bloc per part dels meus amics i no el compartim amb comentaris, el que escrigui és una reflexió sobre el que he fet en el dia d’avui.Avui dimarts, al matí, és el dia que dedico anar a veure els meus amics preferits: els nens/es i joves de la primera planta de l’hospital de la Vall d’Hebron on els faig un taller d’informàtica per als nens/es ingressats/des. En l’ inici del curs escolar acostuma a haver-hi canvis.Segurament que hauré de fer el taller el mateix dimarts, però a la tarda. Més tranquil·litat i menys interferències (visites de metges, mestres hospitalaries, atenció de les infermeres…).Ja en tinc 64, d’amics, i això sense comptar els germans/nes, pares, familiars… És una font d’amics inacabable. Cada setmana un o dos de nous. Que duri…!!!

Avui, dia 9 d’octubre del 2006, em decideixo a inicar aquest blog personal.
No sé encara quin caire tindrà, ni quin serà l’estil de redacció que utilitzaré. Serà una reflexió personal compartida? Serà com un diari personal d’aquells que escrivíem de jovenets? Serà que aprofitant els avantatges de les noves tecnologies, em comunicaré amb qui sap qui? i aquest es posarà en contacte amb mi i farem camí junts ? Es convertirà en una xarxa de comunicació plural?
Convidaré els meus amics/gues a compartir el pensament, la manera com veiem les coses? les nostres il·lusions, els nostres reptes, els nostres projectes? Ja ho aniré veient en què s’ha convertit el meu blog.
En un altre moment escriure el meu perfil. Per avui ja en tinc prou d’haver encetat aquest blog.
Fins aviat