Archive for the ‘confiança’ Category

Estigues content…

Dimarts, gener 1st, 2008


Aquest còmic l’ha fet un amic meu..Ja sabeu qui oi? en Eloi Aran (suposo que me’l deixa usar pel meu bloc…)

Com que m’agrada per això el poso al meu Bloc
Vés per on…!”Manuel” “Manel””Emmanuel” vol dir “Déu en nosaltres…”

O sigui que el meu nom sovint em recorda que Déu està en mi… vés per on..!!!
I no només pel nom que tinc…sinó perquè veritablment m’ho crec…
I no em feu dir per què m’ho crec…perquè no sabria explicar-vos-ho..
És un convenciment que tinc…que Déu està en tot, en totes, i en tot lloc…
I prou, prou, prou!!! jeje… que això no es pot demostrar amb paraules.
No sé raonar-ho, però la raó em diu que ha de ser així…

I m’agradaria que tothom n’estés convençut com jo n’estic.
I m’adono que molts amics/gues meus/ves em diuen que no n’estan convençuts perquè no ho poden desmostrar.
I jo penso que quan confio en les persones o estimo una persona no ho puc demostrar, però hi confio i me l’estimo de veritat.
Avui, aquest any, desitjo que tothom arribi a estar convençut que Déu estar amb ell, passi el passi.
Això arreglaria moltes de les desavinences, guerres, desgràcies que fem i tenim els humans.

BON I FELIÇ ANY 2008

Estigues content…

Dimarts, gener 1st, 2008


Aquest còmic l’ha fet un amic meu..Ja sabeu qui oi? en Eloi Aran (suposo que me’l deixa usar pel meu bloc…)

Com que m’agrada per això el poso al meu Bloc
Vés per on…!”Manuel” “Manel””Emmanuel” vol dir “Déu en nosaltres…”

O sigui que el meu nom sovint em recorda que Déu està en mi… vés per on..!!!
I no només pel nom que tinc…sinó perquè veritablment m’ho crec…
I no em feu dir per què m’ho crec…perquè no sabria explicar-vos-ho..
És un convenciment que tinc…que Déu està en tot, en totes, i en tot lloc…
I prou, prou, prou!!! jeje… que això no es pot demostrar amb paraules.
No sé raonar-ho, però la raó em diu que ha de ser així…

I m’agradaria que tothom n’estés convençut com jo n’estic.
I m’adono que molts amics/gues meus/ves em diuen que no n’estan convençuts perquè no ho poden desmostrar.
I jo penso que quan confio en les persones o estimo una persona no ho puc demostrar, però hi confio i me l’estimo de veritat.
Avui, aquest any, desitjo que tothom arribi a estar convençut que Déu estar amb ell, passi el passi.
Això arreglaria moltes de les desavinences, guerres, desgràcies que fem i tenim els humans.

BON I FELIÇ ANY 2008

Nosaltres esperàvem

Dimarts, octubre 23rd, 2007


Trasllat de “l’Accent” de la revista “El pregó”

Confiàvem en vós, Senyor. Nosaltres esperàvem que ens estimaríeu més que als altres homes; que no ens creixerien les herbes als vials; que tindríem les llars sempre plenes de fruits ubèrrims; que els fills seguirien els nostres camins.
Nosaltres espèràvem que ens tindríeu en compte la fidelitat; que ens pagaríeu amb escreix les almoines; que ens alimentaríeu amb el blat millor; que els fills ens serien lleials als alliçonaments…
Nosaltres esperàvem que la nostra llar s’assemblaria a la de Natzaret; que no hauríem de fugir mai cap a Egipte; que no tindríem cap Getsemaní ni cap Calvari; que vós regnaríeu en el cor dels que estimem…
Confiàvem amb vós, Senyor, però ens hem equivocat.Hi ha racons de la llar que no són vostres; hi ha racons de la vida que no són vostres; és la vida dels nostres fills-la que estimem fins i tot més que la vida pròpia- que no és pas vostra.
I vós voleu que els homes caminem cap a vós; i vós voleu que no es perdi cap ni un dels nostres fills; i vós voleu ser-nos consol i el company de camí; i vós voleu que tots els homes siguem salvats…

Ens heu parlat, Senyor?
Us hem entés ?
Confiàvem en vós, Senyor!

“Irresoluts de cor, sóc el Déu de la llibertat,
no el Déu de la seguretat;
qui vulgui venir darrere meu
s’ha de portar la creu…
però jo us conec d’un en un i recullo les vostres pregàries; us conec d’un en un i us sé el color dels ulls;
us conec d’un en un i sé que massa sovint només penseu en vosaltres.
No hauríeu de portar la creu que jo mateix he portat?
No hauríeu de sofrir com jo mateix he sofert?
Un segle dels vostres camins no és ni un segon de la meva vida.
Us tinc presents al meu cor i hi tinc presents els vostres fills.
Ni una sola de les vostres llàgrimes es perdrà,
ni un dels que estimeu deixarà de ser amb vosaltres al meu regne”.

Manuel Tort