Dia a dia

No havia assistit mai a aquesta jornada organitzada per “La Pastoral Obrera de les Diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa”

– Com totes les trobades de la Pastoral Obrera el clima ha estat de reflexió i pregària.
– Hem intentat veure la viabilitat de 4 possibles sortides per combatre l’atur i accedir a una feina que permeti viure dignament:
* Repartiment del treball via jornada parcial i contractes de relleu.
* Capitalització de l’atur per crear auto-ocupació.
* Formació de cooperatives a partir d’empreses que tanquen, els treballadors decideixen tirar-la endavant.
* Generalitzar la jornada de 35 hores de treball.
– Hem celebrat l’Eucaristia amb la comunitat que ens ha acollit de la Parròquia de Sant Sebastià de Nou barris.
– Hem llegit “el Manifest del Primer de Maig de l’any 2010”

M’hagués agradat trobar-hi companys de la meva diòcesi i zona…
També un xic més il·lusió…Potser l’edat dels assistients i l’estona de reflexió i posada en comú no hi convidava gaire…

El passat dia 13 d’abril ha mort la meva sogra Montserrat.
Ja viu la Vida sense fi.
Estimada per tothom. No podria, ni sabria parlar d’ella, com ho fan els que l’han coneguda. Sí que ho farien les seves amistats que han emplenat, avui dia 15, la Basílica de Santa Maria de Mataró per pregar per ella.

Sí que us vull transcriure les paraules que he llegit, com a primera lectura en la celebració de l’Eucaristia.
Déu la té al seu si.

“Què espereu després de la mort?
Reflexió entorn la resposta feta pel Cardenal Suenens(1975)

Si no esperem res després de la mort, la vida té per nosaltres sentit? Té sentit el sofriment? Té sentit l’amor autèntic?
Aquestes dues realitats, el sofriment i l’amor autèntic troben una explicació raonable i satisfactòria a la llum d’una vida per sempre, eterna..
La perspectiva de l’eternitat no suprimeix però, el misteri, si més no almenys m’orienta, m’il·lumina i pot donar sentit a les realitats joioses o doloroses del dia a dia de la vida.

El que és vàlid per al sofriment ho és també per a l’amor. L’amor veritable, profund, demana eternitat. L’home refusa d’estimar o de ser estimat només per un temps limitat. L’amor veritable es desitja que duri per sempre. És una crida profunda a la victòria de la vida sobre la mort.

Aquest esdevenidor que esperem és llum per a la vida present, i això ja és una claror que no té preu.
Recordem-nos de les paraules de Sant Agustí: “El nostre cor se sent inquiet, o Senyor, fins que reposarà en vós”.
Per a un cristià, la vida més enllà de la mort és repòs i pau en Déu. I en ell, repòs i pau amb els nostres germans coneguts i desconeguts.

A la pregunta: “On anem després de la vida sobre la terra?”, vet ací la resposta: la mort no és un final. És un pas, un moment, misteriós, del camí de la vida que vam iniciar quan vàrem néixer i que esperem eterna. Deixem els sofriments passatgers per entrar en una joia que no té fi.
Beneït sigui el Senyor.”

Després del que un viu aquests dies de la Setmana Santa i després de tantes reflexions, he preferit acompanyar-me, en fer el “post”, de mots i de reflexions que companys, amics i d’altres “blogaires” han publicat en els seus.
BONA PASQUA !!!

“Es tracta del PAS= PASQUA
promès a tota la humanitat
perquè sortí del acabament amb la mort,
a la continuïtat de la vida amb
la glòria promesa.”
(Paraules de Mn. Joaquim Rius, al full parroquial)
* * *
“Necessito viure la passió des de la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor. Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús”
(Jordi López Camps)
* * *
“A l’ACO és costum d’invocar també els nostres sants particulars, no canonitzats ni beatificats: aquelles persones que han estat significatives per a la nostra fe i per a la nostra vida”
(Mercè solé)
* * *
“Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar: – Jo faig que tot sigui nou. (Apocalipsi 21, 5)
(Josep Ma. Domingo)
* * *
“Desitjo per a nosaltres
Ulls de Pasqua capaços de mirar
en la mort fins a la vida,
en la culpa fins al perdó,
en la divisió fins a la unitat,
en la llaga fins al’esplendor,
en l’home fins a Déu,
en Déu fins a l’home,
en el jo fins al tu.”
(Klaus Hemmerle)
(De Marta Nin)
* * *
“Conviure”, “viure conjuntament amb Ell”, estimar-lo. O fem algun tipus d’experiència de vida amb el Crist, o de sobte sentirem com una veritable bogeria el que diem que creiem. Per això deia Ranher que el cristià del segle XXI o seria místic o no seria. I això és la mística: un coneixement, d’alguna manera una experiència de Déu. Una experiència que, de fet, ens canvia la vida.

Santiago Quijano
(Parròquia de Sant Ildefons-Barcelona)
* * *
“Jesús Ressuscitat, que portes el senyal de les ferides com a signes del teu Amor, sigues Vida per a nosaltres. I converteix les nostres ferides en espai fecund per al teu pla d’Amor.”
(G.Sergi d’Assís (Oikia))
* * *

“No tenim altra prova que la seva presència entre nosaltres. Oculta. Però eficaç. Discreta. Tot el que ha canviat en nosaltres des de la seva mort.
Jo no som el mateix.
No som els que érem.
Hem vençut les pors.
I el dubte.
Som uns altres!
Ens sabem salvats.
Per un Altre.
Estimats.
Per Ell.”
(Parròquia del Poble Nou)

Antonio Praena, dominic

Usa protector solar
Cargado por mauroar. – Todas las temporadas y episodios enteros online.