“…es posi bé i no es mori…” (Mc.15,23)

…Aquesta és l’esperança… però…

– Mor Vicenç Ferrer…el bisbe Guix…Michel…

– Ahir, vaig veure a la tele una escena d’una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu “de cos present” un company que s’havia mort. I parlaven d’ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
– Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la “mort”
– Entre família…parlant de les persones malaltes…un va dir: “Parlem de coses alegres…”

– Conec ben poca gent que espera la “mort” com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la “Vida”.

– Quan veig els meus fills i néts…amb la seves ganes de “vida” el misteri de la “VIDA” se’m fa més present que mai.

“Talita qum” Aixeca’t