Vaig veure con transportaven l’arbre vellet al seu nou indret.
Vaig pensar que potser no viuria…Ni el vaig fotografiar…
I tot d’una “brota” i torna a viure…
M’ha fet pensar en mi mateix…
Estem cridats sempre a “brotar” a “viure”…el MISTERI, allà on sigui. Cal tenir els ulls ben oberts, però…
– el veig en el Q. quan ve a reforç i veig que va adquirint els hàbits de convivència, tot somrient…
– també en el J. que es vol escaquejar de l’esforç que li comporta els seus estudis d’ESO.
– en l’A.,de 16 anys, que fa dos mesos que està incomunicada, a l’hospital i que espera recuperare-se aviat…
– en aquells “parroquians” escoltant la conferència “sobre com aproximar-se als joves” avui dia.
– en aquell grupet de joves de 13 a 23 anys del “Projecte Jove” que voluntàriament, demanen a la societat que els ajudem a sortir-se’n de la seva “addicció”.
– i finalment també per saber lluitar contra alguns “contravalors” de la nostra societat…(fitxatges de jugadors,idolatries, consumisme…guerres…)
– Ja he revisat el meu “testimoni”? És el que cal pel Regne?
