Dia a dia

…Aquesta és l’esperança… però…

– Mor Vicenç Ferrer…el bisbe Guix…Michel…

– Ahir, vaig veure a la tele una escena d’una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu “de cos present” un company que s’havia mort. I parlaven d’ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
– Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la “mort”
– Entre família…parlant de les persones malaltes…un va dir: “Parlem de coses alegres…”

– Conec ben poca gent que espera la “mort” com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la “Vida”.

– Quan veig els meus fills i néts…amb la seves ganes de “vida” el misteri de la “VIDA” se’m fa més present que mai.

“Talita qum” Aixeca’t

…Aquesta és l’esperança… però…

– Mor Vicenç Ferrer…el bisbe Guix…Michel…

– Ahir, vaig veure a la tele una escena d’una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu “de cos present” un company que s’havia mort. I parlaven d’ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
– Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la “mort”
– Entre família…parlant de les persones malaltes…un va dir: “Parlem de coses alegres…”

– Conec ben poca gent que espera la “mort” com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la “Vida”.

– Quan veig els meus fills i néts…amb la seves ganes de “vida” el misteri de la “VIDA” se’m fa més present que mai.

“Talita qum” Aixeca’t

Vaig veure con transportaven l’arbre vellet al seu nou indret.
Vaig pensar que potser no viuria…Ni el vaig fotografiar…
I tot d’una “brota” i torna a viure…

M’ha fet pensar en mi mateix…
Estem cridats sempre a “brotar” a “viure”…el MISTERI, allà on sigui. Cal tenir els ulls ben oberts, però…

– el veig en el Q. quan ve a reforç i veig que va adquirint els hàbits de convivència, tot somrient…
– també en el J. que es vol escaquejar de l’esforç que li comporta els seus estudis d’ESO.
– en l’A.,de 16 anys, que fa dos mesos que està incomunicada, a l’hospital i que espera recuperare-se aviat…
– en aquells “parroquians” escoltant la conferència “sobre com aproximar-se als joves” avui dia.
– en aquell grupet de joves de 13 a 23 anys del “Projecte Jove” que voluntàriament, demanen a la societat que els ajudem a sortir-se’n de la seva “addicció”.
– i finalment també per saber lluitar contra alguns “contravalors” de la nostra societat…(fitxatges de jugadors,idolatries, consumisme…guerres…)
– Ja he revisat el meu “testimoni”? És el que cal pel Regne?

Vaig veure con transportaven l’arbre vellet al seu nou indret.
Vaig pensar que potser no viuria…Ni el vaig fotografiar…
I tot d’una “brota” i torna a viure…

M’ha fet pensar en mi mateix…
Estem cridats sempre a “brotar” a “viure”…el MISTERI, allà on sigui. Cal tenir els ulls ben oberts, però…

– el veig en el Q. quan ve a reforç i veig que va adquirint els hàbits de convivència, tot somrient…
– també en el J. que es vol escaquejar de l’esforç que li comporta els seus estudis d’ESO.
– en l’A.,de 16 anys, que fa dos mesos que està incomunicada, a l’hospital i que espera recuperare-se aviat…
– en aquells “parroquians” escoltant la conferència “sobre com aproximar-se als joves” avui dia.
– en aquell grupet de joves de 13 a 23 anys del “Projecte Jove” que voluntàriament, demanen a la societat que els ajudem a sortir-se’n de la seva “addicció”.
– i finalment també per saber lluitar contra alguns “contravalors” de la nostra societat…(fitxatges de jugadors,idolatries, consumisme…guerres…)
– Ja he revisat el meu “testimoni”? És el que cal pel Regne?

Era el 3 de juny de 1963 el dia que el Papa Joan XXIII se’n va anar a la Casa Pairal (que diu el bisbe Pere Casaldàliga…).
Aquí teniu el video del col·loqui de la lluna. Quina passada! Amb 80 anys i una veu ben clara i vocalitzant súperbé. S’entén perfectament tot el que diu, encara que no se sàpiga molt italià.

Video del Papa Joan XXIII