Fa cosa d’un mes que us parlava d’un curs d’iconografia, que es farà a la ciutat d’Olot i que coordina una amiga meva Na Carme Ayguavives.
+ info: Curs d’iconografia a Olot
És el cas que enguany, el proper dissabte, dia 6 de juny, inaugura una exposició “d’Icones Bizantines”a l’Espai Cultural “Cúria Reial” de BESALÚ.
Si la vols anar a veure, tot fent una excursioneta primaveral, aquí te’n poso el cartell anunciador.
*
“Prediqueu a tothom la bona Nova…”
– La Bona nova de l’Amor, de la Salvació…
– La Bona nova de la Creació…
– Tot anant per la muntanya he descobert aquestes flors…
– I aquestes bestioles …que segur que ningú més dels mortals ha vist…
i el rastre salivós d’un caragol que travessava el camí…
S’acaba la Primavera
*
“Prediqueu a tothom la bona Nova…”
– La Bona nova de l’Amor, de la Salvació…
– La Bona nova de la Creació…
– Tot anant per la muntanya he descobert aquestes flors…
– I aquestes bestioles …que segur que ningú més dels mortals ha vist…
i el rastre salivós d’un caragol que travessava el camí…
S’acaba la Primavera
– Massa coses per “estimar”….No puc pas…
– És aleshores que començo a fer-me preguntes: A què estic cridat…? Per què aixó i no allò? Per què a aquest sí i a aquell no?
– I per postres fins a donar la vida…?
– Avui ens hem trobat la família. Erem una seixantena. Ho fem, aproximadament, cada deu anys. I la proposta d’enguany és de fer la trobada cada cinc anys…
A més de la sorpresa de totes les novetats familiars….en el moment més solemne de la trobada, tothom es desitjava a més de no perdre la relació familiar que creixés “l’amistat”. Jo he entés “estimació” entre nosaltres…
– En M. em preguntava la possibilitat de fer-se “autònom” i així poder rebre un ajut o algun microcrèdit i poder treballar… Amb quines ganes m’ho comentava, talment com si jo pogués solucionar la seva vida…
– En P., a la mateixa hora, com cada dia, porta el gos al “pipica”. Allà hi troba, a més, companyia i companyonia. Allí pot descarregar la pressió que ha anat acumulant durant el dia…
– En P. i en G. estimen, d’una forma tan maca…!!,sa mare i els seus fills que carreguen piles per tota la propera setmana que iniciaran…
– Ahir la meva dona es va trobar amb les seves companyes del taller de “macramé”- 8 en total- i vàrem dinar tots junts a casa… Quina sinceritat, quina franquesa i confiança…
En tots aquests esdeveniments…ni un mot de religió, de confessió de si un és creient, o cristià, etc…
Jo em pregunto…cal, convé..és recomanable..l’explicitació de la pròpia creença?
S’està “estimant”, s’està “ajudant”, s’està “escoltant”…En mig d’aquests esdeveniments..hi ha l’Esperit!!!. És construeix el Regne de Déu…tot i que molts es diuen no creients…
Bé continuaré en una altra ocasió. Gaudim de la natura i la primavera…
– Massa coses per “estimar”….No puc pas…
– És aleshores que començo a fer-me preguntes: A què estic cridat…? Per què aixó i no allò? Per què a aquest sí i a aquell no?
– I per postres fins a donar la vida…?
– Avui ens hem trobat la família. Erem una seixantena. Ho fem, aproximadament, cada deu anys. I la proposta d’enguany és de fer la trobada cada cinc anys…
A més de la sorpresa de totes les novetats familiars….en el moment més solemne de la trobada, tothom es desitjava a més de no perdre la relació familiar que creixés “l’amistat”. Jo he entés “estimació” entre nosaltres…
– En M. em preguntava la possibilitat de fer-se “autònom” i així poder rebre un ajut o algun microcrèdit i poder treballar… Amb quines ganes m’ho comentava, talment com si jo pogués solucionar la seva vida…
– En P., a la mateixa hora, com cada dia, porta el gos al “pipica”. Allà hi troba, a més, companyia i companyonia. Allí pot descarregar la pressió que ha anat acumulant durant el dia…
– En P. i en G. estimen, d’una forma tan maca…!!,sa mare i els seus fills que carreguen piles per tota la propera setmana que iniciaran…
– Ahir la meva dona es va trobar amb les seves companyes del taller de “macramé”- 8 en total- i vàrem dinar tots junts a casa… Quina sinceritat, quina franquesa i confiança…
En tots aquests esdeveniments…ni un mot de religió, de confessió de si un és creient, o cristià, etc…
Jo em pregunto…cal, convé..és recomanable..l’explicitació de la pròpia creença?
S’està “estimant”, s’està “ajudant”, s’està “escoltant”…En mig d’aquests esdeveniments..hi ha l’Esperit!!!. És construeix el Regne de Déu…tot i que molts es diuen no creients…
Bé continuaré en una altra ocasió. Gaudim de la natura i la primavera…
PRIMAVERA
– És la meva estació preferida…
– Em tranporta…
– No acabaria mai de descobrir bellesa…
– M’ajuda a pensar en el misteri de la vida…
– Em diu que sóc molt poca cosa…
– I que potser estic cridat a comunicar-ho a tothom…
PRIMAVERA
– És la meva estació preferida…
– Em tranporta…
– No acabaria mai de descobrir bellesa…
– M’ajuda a pensar en el misteri de la vida…
– Em diu que sóc molt poca cosa…
– I que potser estic cridat a comunicar-ho a tothom…
Diu Jesús: “Jo sóc el bon pastor.
I diu que coneix les seves ovelles i les ovelles a Ell.
I “dóna la vida” per elles.
Cinc vegades diu que “dona la vida…”
Feia referència als jueus de l’època…
Els jueus el titllaven de boig i endimoniat i Ell els titlla d’assalariats…tot recordant-los el que deia el profeta Ezequiel (34,6)…que “el meu ramat està dispers i ningú no se’n cuida…”
I també els diu que està cridat a acollir altres ovelles que no estan al seu ramat…Tot el món (no només el poble d’Israel)
Com dóna la seva vida Jesús ?
+ Amb entrega total
+ Amb un coneixement personal.
+ on ningú no n’és exclòs
Com cristà…seguidor de Jesús…em pregunto…
– Em sento pastor?
– Sé quines són les meves ovelles?
– Em sento pastor d’algú?
Per mi…més que feina de “pastor” és la de ser: “acollidor”, “ajudador”, “facilitador”, “amador”…
Cal descobrir que tenim necessitat de donar-nos, implicar-nos, d’estimar, de donar gratis el que hem rebut gratis.
Cada moment, cada dia és una ocasió per construir unb món millor. Això sí, sempre de la llibertat, perquè vull, com Jesús.
On puc ser útil) On puc donar el que tinc, transmetre allò que he rebut?
Crec que és important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics, en la feina, en el barri…
Potser prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits.
Els límits estan aquí, i són humans; són els que ens fan humans.
Si espero a no tenir por, no actuaré mai.
Jesús és el nostre consol i esperança per fer aquest camí.
No tant per veure si sóc bon o mal pastor, com en temps dels jueus i Jesús, sinó
si vaig donant la vida pels altres com Jesús la va donar morint i ressucitant…
follow: RSS